Sèrie: Enclau UPC
28 d’abr. 2009
Pistes per descobrir la informàtica forense
Accés obert
28 d’abr. 2009
Penjar vídeos a YouTube, estar en comunitats socials virtuals com Facebook o MySpace, enviar correus electrònics, publicar missatges a Twitter o compartir les nostres vivències i fotografies en blogs i fotoblogs són actes que formen part de la nostra vida quotidiana. Però les noves formes de relacionar-se i comunicar-se per internet fan vulnerables els nostres ordinadors a possibles atacs i intrusions. Informació que considerem privada i confidencial pot ser utilitzada per possibles delinqüents i podem convertir-nos en víctimes de fraus electrònics, accions d’espionatge, virus o programaris intrusos.
Un bon exemple que il·lustra la importància de garantir la seguretat informàtica en les nostres comunicacions professionals i personals és la novel·la ‘Els homes que no estimaven les dones’, de Stieg Larsson, èxit de vendes del passat Sant Jordi. Els professionals de la informàtica forense, entre altres missions, recullen dades que puguin servir com a proves en un tribunal davant d’una acusació de delicte o intrusió informàtica.
Més enllà de l’àmbit judicial, l’anàlisi forense també permet prevenir o descobrir accions d’espionatge industrial dins d’una empresa, fraus a través de correus electrònics, suplantacions d’identitat, manipulacions de pàgines web, etc. Aquest àmbit de treball l'únic que pren de la medicina forense és el seu nom, i engloba totes les activitats adreçades a investigar de forma minuciosa i precisa els fets, les causes i els mitjans d’un suposat delicte informàtic, tal i com ens explica Elena Galván, investigadora d’esCERT-UPC
Un bon exemple que il·lustra la importància de garantir la seguretat informàtica en les nostres comunicacions professionals i personals és la novel·la ‘Els homes que no estimaven les dones’, de Stieg Larsson, èxit de vendes del passat Sant Jordi. Els professionals de la informàtica forense, entre altres missions, recullen dades que puguin servir com a proves en un tribunal davant d’una acusació de delicte o intrusió informàtica.
Més enllà de l’àmbit judicial, l’anàlisi forense també permet prevenir o descobrir accions d’espionatge industrial dins d’una empresa, fraus a través de correus electrònics, suplantacions d’identitat, manipulacions de pàgines web, etc. Aquest àmbit de treball l'únic que pren de la medicina forense és el seu nom, i engloba totes les activitats adreçades a investigar de forma minuciosa i precisa els fets, les causes i els mitjans d’un suposat delicte informàtic, tal i com ens explica Elena Galván, investigadora d’esCERT-UPC
24 de gen. 2011
Perdre’s amb un GPS?
Accés obert
24 de gen. 2011
Diuen que al Dakar sempre s’aprèn alguna cosa nova. Aquest ral·li, amb més de trenta anys d’història, és conegut com el més dur i exigent del món. Nascut a l'Àfrica fa més de trenta anys, on va crear la seva llegenda, el Dakar és sinònim de grans històries esportives i humanes. Tot just finalitzada la darrera edició, el Ral·li Dakar 2011 ha demostrat ser més que una simple carrera: 40 cotxes, 170 motos, 30 quads i 67 camions recorren 9.500 km en 15 dies. Exigeix capacitat de navegació, resistència física i precisió tècnica. Una competició diferent, que sempre sorprèn els pilots, però sobretot els sedueix.
Amb el canvi d'escenari geogràfic del Dakar, a Argentina i Xile, la naturalesa del territori ha exigit nous dispositius de seguretat i, fins i tot, els sistemes de posicionament i comunicació per satèl·lit han estat adaptats a l’esperit d’aquesta cursa. Així, tots els vehicles disposen d’un GPS únic i d’un dispositiu que permet als participants advertir d’un accident, tal i com ens explica Juan A. Fernández Rubio, professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Politècnica.
Amb el canvi d'escenari geogràfic del Dakar, a Argentina i Xile, la naturalesa del territori ha exigit nous dispositius de seguretat i, fins i tot, els sistemes de posicionament i comunicació per satèl·lit han estat adaptats a l’esperit d’aquesta cursa. Així, tots els vehicles disposen d’un GPS únic i d’un dispositiu que permet als participants advertir d’un accident, tal i com ens explica Juan A. Fernández Rubio, professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Politècnica.
21 d’abr. 2010
Col·lapse aeri: hi ha solució?
Accés obert
21 d’abr. 2010
L’any 1982, un avió Boeing 747 de la companyia British Airways es va trobar, de forma accidental, amb un núvol de cendres volcàniques. Va ser una bona oportunitat per analitzar els danys en el fuselatge de l’avió i en els motors, tot i que no es va establir un protocol d’actuació davant d’un cas similar.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
16 de març 2011
Fukushima: claus per entendre l'alarma nuclear
Accés obert
16 de març 2011
El terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març a Japó i el posterior accident a la central nuclear de Fukushima ha generat un gran debat en la indústria nuclear. Actualment, funcionen al món 435 reactors nuclears, segons l’Informe sobre l’estat mundial de la indústria nuclear 2009, i el seu període mitjà d’explotació és de 25 anys.
Carme Pretel, investigador i professora del Departament de Física i Enginyeria Nuclear Obre en finestra nova explica en aquest vídeo tots els detalls de l’accident a Fukushima i què s’està fent per controlar la situació. En aquest sentit, Carme assegura que la planta nuclear va respondre amb seguretat davant el terratrèmol, però que no va poder fer front al tsunami posterior amb onades d’entre 7 i 9 metres, que superaven les previsions de disseny de la central.
En l’àmbit de l’enginyeria de seguretat nuclear, el Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Politècnica participa en la simulació d’esdeveniments que puguin constituir una amenaça per a aquestes barreres de seguretat i en l’establiment de protocols d’actuació. Aquesta simulació d’escenaris es fa a través d’un programa de càlcul que permet desenvolupar models de plantes nuclears i estudiar-ne el comportament en diferents supòsits que s’han produït o es podrien produir.
Carme Pretel, investigador i professora del Departament de Física i Enginyeria Nuclear Obre en finestra nova explica en aquest vídeo tots els detalls de l’accident a Fukushima i què s’està fent per controlar la situació. En aquest sentit, Carme assegura que la planta nuclear va respondre amb seguretat davant el terratrèmol, però que no va poder fer front al tsunami posterior amb onades d’entre 7 i 9 metres, que superaven les previsions de disseny de la central.
En l’àmbit de l’enginyeria de seguretat nuclear, el Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Politècnica participa en la simulació d’esdeveniments que puguin constituir una amenaça per a aquestes barreres de seguretat i en l’establiment de protocols d’actuació. Aquesta simulació d’escenaris es fa a través d’un programa de càlcul que permet desenvolupar models de plantes nuclears i estudiar-ne el comportament en diferents supòsits que s’han produït o es podrien produir.
23 de març 2011
BWR: pressió i tensió al límit
Accés obert
23 de març 2011
“Amb tantes milles per recórrer fins a la meta, és difícil valorar el risc o els avantatges de les nostres decisions”, afirma el patró d’un dels equips que competeix a la Barcelona World Race. Cansats, esgotats, arrossegant lesions, resistint amb calmants, fent front a avaries enmig de fortes tempestes o patint, fins i tot, racionament en el menjar, els navegants -enmig de la tensió i la pressió- tenen constants dubtes a l'hora de prendre les decisions. I és que, més enllà de la seva capacitat de navegació, aquesta regata és un competició de resistència física i psicològica, de precisió tècnica, d’estratègia, d’esforç i de treball en equip.
Coincidint amb la Barcelona World Race, la UPC i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona han convocat el 1r Premi UPC-Barcelona World Race: innovació, navegació i entorn. Aquest Premi ha permès a set estudiants de la UPC, finalistes d’aquest concurs d’idees, desenvolupar durant tres mesos els seus projectes en col·laboració amb les escuderies de la regata. Tots saben que el termini per finalitzar el seu projecte s'acaba a les 24 h del dia d’arribada del primer vaixell en competició: el compte enrere ja ha començat
Coincidint amb la Barcelona World Race, la UPC i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona han convocat el 1r Premi UPC-Barcelona World Race: innovació, navegació i entorn. Aquest Premi ha permès a set estudiants de la UPC, finalistes d’aquest concurs d’idees, desenvolupar durant tres mesos els seus projectes en col·laboració amb les escuderies de la regata. Tots saben que el termini per finalitzar el seu projecte s'acaba a les 24 h del dia d’arribada del primer vaixell en competició: el compte enrere ja ha començat
27 d’abr. 2011
Innovar la innovació?
Accés obert
27 d’abr. 2011
Les Knowledge and Innovation Communities (KIC), impulsades per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, tenen com a objectiu fomentar un nou model d’innovació, basat en les xarxes de col·laboració, que integra universitats, centres de recerca i empreses, davant de tres reptes de futur: la societat de la informació, el canvi climàtic i l’energia sostenible.
La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC
La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC
Energia sostenible?
Accés obert
27 d’abr. 2011
Malgrat que en els darrers 30 anys s’ha reduït un 25% el consum de cru al nostre país, s’ha incrementat la compra de gas natural, i això fa que es mantingui la nostra dependència exterior: Espanya importa ja més del 75% de l’energia que consumim.
Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.
L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.
Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.
L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.
30 de maig 2011
Joves al núvol? Una indústria en creixement?
Accés obert
30 de maig 2011
Les xarxes socials han revolucionat la nostra manera de viure i relacionar-nos. Ara han aconseguit potenciar i canalitzar els vincles que s’hi estableixen i han generat mobilitzacions d’un impacte social i mediàtic sense precedents. El darrer exemple és el de les manifestacions pacífiques iniciades el 15 de maig a tot Espanya i esteses ben aviat a la resta del món: sentiments d’indignació compartits que han aconseguit mobilitzar persones de totes les edats.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
20 d’oct. 2011
Corredor del Mediterrani: claus per a Catalunya
Accés obert
20 d’oct. 2011
La Comissió Europea ha decidit la futura Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports, que preveu la connexió ferroviària de tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció de la Unió Europea. En aquesta xarxa s’ha inclòs el Corredor del Mediterrani com a eix prioritari de transport de mercaderies europeu.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
26 d’oct. 2011
Eficiència també en les noves infraestructures?
Accés obert
26 d’oct. 2011
Històricament el trànsit de mercaderies s’ha concentrat entre el nord d’Europa i Amèrica del Nord. L’intercanvi que es generava entre aquests dos pols econòmics es rebia i distribuïa cap al centre d’Europa, a través de tres ports coordinats entre si: Anvers (Flandes), Rotterdam (Països Baixos) i Hamburg (Alemanya). Però el progressiu creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, està concentrant la producció industrial en aquesta zona i, per distribuir-la, caldran ports de recepció situats al sud d’Europa.
Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori.
Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori.
6 de març 2012
Hidrogen net: catàlisi de l'etanol
Accés obert
6 de març 2012
L'hidrogen pot ajudar a gestionar millor l'energia: és una de les substàncies amb més poder energètic que coneixem i el seu ús en piles de combustible ofereix una alta eficiència energètica i dóna aigua com a 'residu'. Tot plegat, obre el camí d’una tecnologia neta i amb molt de futur, que veu les seves primeres aplicacions en l’electrònica de consum.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
3 de maig 2012
Contaminació acústica al mar: efectes i reptes tecnològics
Accés obert
3 de maig 2012
A Espanya més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll superiors als 65 decibels: és el segon país – després del Japó– amb l'índex més elevat de població exposada a alts nivells de contaminació acústica. Un tipus de contaminació que també afecta els oceans de tot el món i que provoca canvis de comportament en moltes espècies marines. En el cas del mar, el soroll prové d’activitats humanes com ara el transport marítim, la pesca, l’explotació de parcs eòlics, les extraccions de petroli, etc.
Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.
Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.
