Sèrie: Enclau UPC
21 de març 2012
Telemonitoritzar persones amb discapacitat: sensors biomèdics
Accés obert
21 de març 2012
Obtenir l’electrocardiograma d’una persona en cadira de rodes, controlar l’activitat cardiorespiratòria amb la balança de casa o bé la freqüència cardíaca amb un sistema semblant a la Wii són alguns exemples dels dispositius dissenyats per mesurar diferents paràmetres fisiològics de forma contínua. Óscar Casas, professor del Departament d’Enginyeria Electrònica i investigador del Grup d’Instrumentació, Sensors i Interfícies (ISI) , explica en aquest vídeo com han estat pensats i dissenyats aquests sistemes de mesura i d' instrumentació biomèdica per poder-los fer servir fora de l’hospital. Més enllà de la seva aplicació massiva, aquests dispositius permeten la monitorització i supervisió mèdica de persones amb discapacitat, amb una electrònica quasi transparent.
La possibilitat de rebre assistència sanitària a casa és fonamental per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, malalts crònics o persones grans. La monitorització permet fer el seguiment permanent de les seves constants vitals i detectar, de manera precoç, possibles alteracions de salut. En el cas de les persones amb problemes cardiovasculars, pot estalviar fins al 50% de les visites mèdiques presencials.
A més de la investigació sobre nous sistemes de mesura per a aplicar-los a la instrumentació biomèdica, l'ISI fa recerca sobre aplicacions en altres àmbits com l'agroambiental, el de la domòtica o bé el de l'automoció.
La possibilitat de rebre assistència sanitària a casa és fonamental per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, malalts crònics o persones grans. La monitorització permet fer el seguiment permanent de les seves constants vitals i detectar, de manera precoç, possibles alteracions de salut. En el cas de les persones amb problemes cardiovasculars, pot estalviar fins al 50% de les visites mèdiques presencials.
A més de la investigació sobre nous sistemes de mesura per a aplicar-los a la instrumentació biomèdica, l'ISI fa recerca sobre aplicacions en altres àmbits com l'agroambiental, el de la domòtica o bé el de l'automoció.
15 de nov. 2011
Sondeigs electorals: atzar i estadística
Accés obert
15 de nov. 2011
A pocs dies de les eleccions generals, les enquestes i els sondeigs electorals publicats als mitjans de comunicació tenen un pes vital durant la campanya. Però, l'encerten?
Pere Grima i Pedro Delicado, professors i investigadors del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, ens expliquen el paper que juga l’atzar en aquest tipus de sondeig i les dificultats per realitzar estimacions estadístiques sobre la distribució d’escons.
Pere Grima i Pedro Delicado, professors i investigadors del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, ens expliquen el paper que juga l’atzar en aquest tipus de sondeig i les dificultats per realitzar estimacions estadístiques sobre la distribució d’escons.
18 de nov. 2011
Claus per entendre els sondeigs electorals
Accés obert
18 de nov. 2011
L’estadística quantifica el grau d’incertesa en el procés de recollida de dades i ajuda a dissenyar unes condicions d’experimentació que permetin aconseguir la màxima informació i una bona anàlisi de resultats. És per això que el disseny de la mostra és tan decisiu, com ens explica Pedro Delicado en el cas concret de diferents sondeigs electorals.
5 de març 2013
Phishing a l'atac: com protegir-nos-en
Accés obert
5 de març 2013
La tècnica de pesca d'informació o phishing intenta obtenir dades personals d’un usuari: contrasenyes per accedir a àrees restringides, comptes bancaris, números de targetes de crèdit, etc., per tal de fer-los servir de manera fraudulenta. Consisteix a suplantar la imatge d'una empresa i el seu web oficial, i sol·licitar dades a la possible víctima argumentant una ‘actualització de seguretat’. Normalment, es crea un lloc web fals i s’envien correus electrònics també falsos. És així com l’estafador aconsegueix obtenir les contrasenyes i accedir, per exemple, al correu electrònic i enviar correus brossa massius en nom d’una empresa o institució de confiança.
El terme phishing va aparèixer per primer cop l’any 1996 i curiosament prové de la paraula anglesa fishing (pesca) ja que al·ludeix a l’intent de fer que els usuaris ‘mosseguin l’ham’. Òskar Linares, tècnic de l'àrea de serveis TIC d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC, explica en aquest vídeo què és el phishing i com ens en podem protegir.
El terme phishing va aparèixer per primer cop l’any 1996 i curiosament prové de la paraula anglesa fishing (pesca) ja que al·ludeix a l’intent de fer que els usuaris ‘mosseguin l’ham’. Òskar Linares, tècnic de l'àrea de serveis TIC d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC, explica en aquest vídeo què és el phishing i com ens en podem protegir.
La difícil lluita contra l'spam
Accés obert
5 de març 2013
La suplantació d’identitat per enviar publicitat és una de les principals conseqüències d’un atac de phishing. El phisfer es fa passar per una empresa o institució de confiança i, mitjançant una aparent comunicació oficial electrònica, intenta obtenir la contrasenya o la informació bancària dels usuaris que cauen en el parany. El robatori de diners dels comptes bancaris, la venda de dades personals i la suplantació d’identitat per enviar publicitat són les principals conseqüències d’un atac de phishing.
El sistema de llistes negres, blanques i grises i els filtres sintàctics són, ara com ara, les principals tècniques per evitar el correu brossa o spam, tal i com ens explica en aquest vídeo Òskar Linares, tècnic d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC.
El sistema de llistes negres, blanques i grises i els filtres sintàctics són, ara com ara, les principals tècniques per evitar el correu brossa o spam, tal i com ens explica en aquest vídeo Òskar Linares, tècnic d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC.
18 de febr. 2013
LTE, la revolució en les comunicacions mòbils
Accés obert
18 de febr. 2013
Es preveu que al llarg del 2013 es venguin més de 1.200 milions de smartphones i tablets a tot el món. El mòbil ja s’ha convertit en la nostra càmera, en el reproductor de música i vídeo, en la consola per jugar i, cada cop més, en el dispositiu per navegar per Internet.
La necessitat d'optimitzar la capacitat del trànsit de dades d’aquests dispositius ha propiciat l’escenari idoni per desenvolupar tecnologies de nova generació en l’àmbit de les comunicacions mòbils. És el cas de la tecnologia LTE (Long Term Evolution) que permet aconseguir més velocitat en la transferència de dades, amb velocitats màximes d’1 Gbps. Es tracta d'un nou estàndard de les xarxes sense fils d’alta velocitat que facilita les descàrregues de fins a 70 Mbps i trameses d’informació de fins a 40 Mbps. LTE aconsegueix més velocitat, més cobertura i menys latència o retard en la transmissió de dades, tal i com ens explica en aquest vídeo Josep Vidal, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.
Aquesta tecnologia possibilitarà, a més, un ús més eficient de l’espectre radioelèctric, la reducció del consum energètic i el reaprofitament de la infraestructura de les actuals xarxes de comunicacions. La recerca i el desenvolupament de noves funcionalitats per a les xarxes de comunicacions mòbils basades en LTE planteja a les empreses operadores de telecomunicacions noves oportunitats de negoci, però també importants inversions econòmiques.
La necessitat d'optimitzar la capacitat del trànsit de dades d’aquests dispositius ha propiciat l’escenari idoni per desenvolupar tecnologies de nova generació en l’àmbit de les comunicacions mòbils. És el cas de la tecnologia LTE (Long Term Evolution) que permet aconseguir més velocitat en la transferència de dades, amb velocitats màximes d’1 Gbps. Es tracta d'un nou estàndard de les xarxes sense fils d’alta velocitat que facilita les descàrregues de fins a 70 Mbps i trameses d’informació de fins a 40 Mbps. LTE aconsegueix més velocitat, més cobertura i menys latència o retard en la transmissió de dades, tal i com ens explica en aquest vídeo Josep Vidal, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.
Aquesta tecnologia possibilitarà, a més, un ús més eficient de l’espectre radioelèctric, la reducció del consum energètic i el reaprofitament de la infraestructura de les actuals xarxes de comunicacions. La recerca i el desenvolupament de noves funcionalitats per a les xarxes de comunicacions mòbils basades en LTE planteja a les empreses operadores de telecomunicacions noves oportunitats de negoci, però també importants inversions econòmiques.
12 de juny 2012
Resolució de problemes enormes a baix cost: supercomputació amb tecnologia smartphone
Accés obert
12 de juny 2012
Gairebé el 40% dels joves espanyols entre 18 i 24 anys utilitzen telèfons 'intel·ligents’, els anomenats smartphones. Més enllà de les trucades i els wassups, els smartphones o mòbils intel·ligents són dispositius tecnològicament punters, amb prestacions que els converteixen en autèntics ordinadors en miniatura.
Precisament amb la idea d’aprofitar la tecnologia dels smartphones i les tablets, un equip d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) està dissenyant un prototip del que serà el primer superordinador del món basat en tecnologia de telèfon mòbil.
Amb la idea d’aprofitar l’eficiència que aporta el consum energètic dels smartphones i les tablets – la major part del temps no estan endollats a la xarxa elèctrica i funcionen sense sobre escalfar-se –, un equip de recerca està dissenyant el prototip d’un nou supercomputador amb major capacitat de càlcul i que no augmenti la despesa energètica. És l’objectiu de Mont-Blanc, projecte coordinat per Àlex Ramírez, investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i professor del Departament d'Arquitectura de Computadors.
Precisament amb la idea d’aprofitar la tecnologia dels smartphones i les tablets, un equip d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) està dissenyant un prototip del que serà el primer superordinador del món basat en tecnologia de telèfon mòbil.
Amb la idea d’aprofitar l’eficiència que aporta el consum energètic dels smartphones i les tablets – la major part del temps no estan endollats a la xarxa elèctrica i funcionen sense sobre escalfar-se –, un equip de recerca està dissenyant el prototip d’un nou supercomputador amb major capacitat de càlcul i que no augmenti la despesa energètica. És l’objectiu de Mont-Blanc, projecte coordinat per Àlex Ramírez, investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i professor del Departament d'Arquitectura de Computadors.
23 d’oct. 2015
Energia eòlica a alta mar: és possible?
Accés obert
23 d’oct. 2015
A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
Molins de formigó flotant a alta mar?
Accés obert
23 d’oct. 2015
El prototip l’han anomenat WindCrete, en referència a l’energia eòlica i el material de què està construït: formigó reforçat, més econòmic i durable que l’acer. Es tracta d’una innovadora estructura cilíndrica autoestable i que destaca per la seva estructura sense juntes, que la fa més resistent i, per tant, més econòmica a llarg termini en un entorn tan agressiu com el marí. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo els detalls d’aquest projecte.
16 de des. 2015
Robots dinosaures als hospitals?
Accés obert
16 de des. 2015
En el projecte, anomenat PATRICIA, hi han participat investigadors de la UPC, del Departament de Robòtica d’Enginyeria de La Salle i l’Hospital de Sant Joan de Déu. L'objectiu és avaluar l'eficàcia de l'ús de robots socials en la reducció del dolor i la ansietat en nens hospitalitzats durant els seus tractaments clínics. Es tracta d'obtenir evidències tangibles de la utilitat i el servei del robot mascota: voluntaris que busquen el robot per calmar un nen que arriba plorant, per sorprendre un altre que no pot respirar per problemes d'al·lèrgia, per augmentar la sensació d'autonomia de nens hospitalitzats a l'àrea d'oncologia...
Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.
Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.
16 de març 2015
Il·luminant el 2015
Accés obert
16 de març 2015
El 20 de desembre del 2013, la 68a Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2015 l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Les Nacions Unides reconeixien així la seva importància en la nostra vida quotidiana i el paper de les tecnologies basades en la llum en el desenvolupament científic i tecnològic actual.
Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear
Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear
21 d’abr. 2015
La impressió 3D a l'EUETIB
Accés obert
21 d’abr. 2015
Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) , ens explica en aquest vídeo com s'aplica i introdueix la tecnologia d'impressió 3D a la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial. En el seu grup de recerca també es treballa en millorar el disseny d'un dels elements clau d'aquest sistema d'impressió: l'extrussor, el dispositiu que agafa el material, el fon i el diposita sobre la superficie d'impressió.
Aquest any també han posat en marxa el projecte "Impressió 3D: del laboratori a casa", finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECTY), que vol apropar aquesta nova tecnologia a públic no universitari. En concret, a través d'activitats de formació adreçades a estudiants d'ESO i batxillerat i professorat d'educació secundària, i accions de divulgació científica en format digital (podcasts, pàgina web, vídeo i aplicació mòbil).
Aquest any també han posat en marxa el projecte "Impressió 3D: del laboratori a casa", finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECTY), que vol apropar aquesta nova tecnologia a públic no universitari. En concret, a través d'activitats de formació adreçades a estudiants d'ESO i batxillerat i professorat d'educació secundària, i accions de divulgació científica en format digital (podcasts, pàgina web, vídeo i aplicació mòbil).
