Pols, gasos, vent i cendres: radars làser per al sondeig de l’atmosfera
Accés obert
 
15 de jul. 2010
0 reproduction
 
Adolfo Comerón Tejero
Societat Catalana de Tecnologia

La recent erupció del volcà Eyjafjallajökull és un exemple de l’impacte que els aerosols atmosfèrics poden
tenir en el quefer diari de milers de persones i en l’economia d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha
estat seguit des de terra per radars làser (lidars), que han permès determinar l’evolució en quatre
dimensions (espai i temps) dels núvols de cendra i proporcionar informació valuosa per a les agències
meteorològiques i les administracions encarregades de la seguretat de l’aviació. Tanmateix, els lidars
proporcionen també informació resolta en distància de pols en suspensió a l’atmosfera en condicions no
excepcionals, sobre concentració de gasos i sobre camps de vents, tret que fa d’aquests instruments una
eina important en els camps de les recerques climàtiques, de la meteorologia i de la detecció
mediambiental. La conferència revisarà els principis d’aquesta tècnica de sondeig de l’atmosfera i
presentarà exemples de l’aplicació.

 
Llicència: Copyright (Licencia propietaria)
 

Vídeos de la mateixa sèrie

Arquitectura multiescalar

Accés obert
20 d’oct. 2009
L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya pretén avançar-se a la realitat, detectant les necessitats actuals i
futures i investigant propostes que hi donin resposta. Per exemple, els edificis capaços de generar el cent per cent
de l’energia que consumeixen comencen a intuir-se com una realitat, i segurament s’implantaran en els propers
quinze anys.

Energia i medi ambient: una mirada perplexa des de la tecnologia

Accés obert
22 de set. 2009
Durant més de tres dècades, els temes energètics i ambientals han estat motiu d’interès, preocupació i dedicació
tant en l’activitat professional com dins les inquietuds personals de Joan Pallisé. Des del vessant professional, les
activitats s’han desenvolupat principalment en el món industrial dins el sector de la instrumentació i béns
d’equipament, però també dins els camps de la consultoria i de la formació, que han format un bagatge de
coneixements farcits d’elements «crítics» respecte a moltes propostes tècniques i de gestió que suposadament
havien de solucionar els problemes.
Tanmateix, pel fet d’haver col·laborat alhora en projectes i instal·lacions reals, o en estudis, amb les eines de
gestió ambiental a l’abast (estudis d’impacte ambiental, auditories, anàlisi de cicle de vida...), mentre participava de
les reflexions de diverses organitzacions ecologistes, Pallisé creu haver detectat algunes mancances operatives
que semblarien evidents per a qualsevol observador situat dins les excel·lents coordenades de visió que ofereixen
l’enginyeria de mesura i de control de processos, i amb la realimentació (feedback) compara de manera contínua els
resultats aconseguits amb els objectius assignats.
El títol de la xerrada permet identificar-ne una part dels objectius i ofereix una mirada perplexa d’alguns camps,
en el mateix sentit que el Diccionari de la Llengua Catalana li dóna a aquest adjectiu, des d’una posició que
considera que només seguint orientacions científiques i aplicant la millor part de la tecnologia podrem aconseguir
les condicions necessàries, encara que no les suficients, en la gestió de l’energia i del medi ambient al nostre país.

Una història del formigó

Accés obert
15 de juny 2010
El formigó és, avui en dia, un material comú en la construcció, tant en l’obra civil com en
l’edificació. És, però, un material amb més de cinc mil anys d’història, i va ser la civilització
romana qui el va portar, en la construcció de l’Imperi, a la màxima expressió. Passats més de
dos mil anys, lluny de ser un material que s’hagi quedat enrere, entrant al segle XXI
presenta un futur ple de novetats.

Mesura de cabal de líquids, gasos i vapor en la indústria

Accés obert
13 de nov. 2009
La mesura de cabal dels fluids s’ha dut a terme des de l’antiguitat. El primer sistema de mesura de cabal
documentat data en l’antic Egipte, fa més de tres mil anys, i consistia en un rudimentari vessador. Malgrat
que la major part dels principis de mesura que apliquem avui en dia es fonamenten en principis físics
existents des de fa segles, els cabalímetres actuals són el resultat del progrés i l’evolució tecnològica dels
darrers cinquanta anys. Actualment, no hi ha xarxes de subministrament de líquids o gasos que es puguin
controlar i supervisar sense la utilització de cabalímetres. Aquests dispositius que registren el cabal d’un
fluid per una canonada o un canal obert són de vital importància per a funcions com la protecció del medi
ambient, el control de qualitat, la gestió de processos o l’intercanvi de béns.
Aquesta conferència se centrarà en els cabalímetres usats actualment en la indústria per a mesurar cabals
en canonades de líquids, gasos i vapor. S’hi repassaran els conceptes bàsics dels principis de mesura, les
característiques dels equips, les aplicacions típiques i les diferències fonamentals entre uns i altres equips.

Pols, gasos, vent i cendres: radars làser per al sondeig de l’atmosfera

Accés obert
15 de jul. 2010
La recent erupció del volcà Eyjafjallajökull és un exemple de l’impacte que els aerosols atmosfèrics poden
tenir en el quefer diari de milers de persones i en l’economia d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha
estat seguit des de terra per radars làser (lidars), que han permès determinar l’evolució en quatre
dimensions (espai i temps) dels núvols de cendra i proporcionar informació valuosa per a les agències
meteorològiques i les administracions encarregades de la seguretat de l’aviació. Tanmateix, els lidars
proporcionen també informació resolta en distància de pols en suspensió a l’atmosfera en condicions no
excepcionals, sobre concentració de gasos i sobre camps de vents, tret que fa d’aquests instruments una
eina important en els camps de les recerques climàtiques, de la meteorologia i de la detecció
mediambiental. La conferència revisarà els principis d’aquesta tècnica de sondeig de l’atmosfera i
presentarà exemples de l’aplicació.

La televisió digital terrestre: un color millor... i alguns grisos

Accés obert
28 d’abr. 2010
El passat 3 d’abril de 2010 va culminar a l’Estat espanyol el procés de substitució de la televisió
analògica per la nova televisió digital terrestre, l’anomenada TDT. Amb aquesta substitució
ha finalitzat el procés de compatibilitat tecnològica que havia caracteritzat fins ara la
televisió analògica, en què a mesura que s’introduïen innovacions tecnològiques (color,
teletext, so estereofònic, NICAM...) es preservava la compatibilitat amb els receptors
existents.
Esgotat el model de compatibilitat, llevat de la conservació de les freqüències de
transmissió assignades, aquest nou estàndard de televisió digital aporta un conjunt de
millores tecnològiques associades a la qualitat de la imatge, l’aprofitament de l’espectre
radioelèctric, la incorporació d’informacions suplementàries (àudios, dades, guia de
programació), l’ús d’un nou model de transmissió basat en xarxes de freqüència única,
etcètera. Aquestes possibilitats deixen el camí obert a més innovacions tecnològiques, com
l’alta definició o l’animació en 3D.
Malgrat aquestes clares millores tecnològiques, n’hi hagut d’altres com els sistemes
interactius basats en l’estàndard MHP (Multimedia Home Platform), que tot i ser molt
esperades no han acabat de reeixir. En un futur no gaire llunyà, la sostenibilitat d’aquest
model basat en la transmissió per ràdio podria trontollar a causa de l’embranzida que avui
dia presenten els continguts audiovisuals per Internet i de la incidència que tenen en el
jovent, acompanyada pel desplegament de les xarxes de nova generació que portaran
—almenys en les grans ciutats— la fibra òptica a la llar.