Sabíeu que els oceans cobreixen més del 70 % de la superfície terrestre, que ens proporcionen el 55 % de l'oxigen que respirem i que són termoreguladors, ja que absorbeixen mil cops més calor que l'atmosfera? Tot i la seva vital importància, l'activitat humana els està perjudicant: el 90 % de les mercaderies mundials es transporten pel mar i aquest transport introdueix sorolls que trenquen l'equilibri de l'ecosistema. La contaminació acústica als oceans és invisible però real, i fins i tot pot causar la mort de balenes i d’altres espècies marines.

Per parlar sobre aquests temes, el nou pòdcast de la sèrie 'Algorrritmes UPC' compta amb la veu experta de Michel André, investigador de la UPC i director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), un centre de recerca vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). En aquest laboratori s’explora l'impacte de la contaminació acústica en el món natural, tant en entorns marins com en entorns terrestres. Ho fan amb una tecnologia de sensors bioacústics que han creat per poder escoltar les profunditats dels oceans i les selves.

En el nou ‘Algorritmes UPC’, Michel André explica què és la bioacústica i com la introducció de fonts acústiques marines artificials, produïdes per l’activitat humana, genera traumes físics i acústics en els ecosistemes marins. També dona detalls del sistema que han creat per prevenir el xoc de balenes amb grans vaixells i per reduir el soroll que aquests generen, una tecnologia que funciona com una oïda artificial, identifica les espècies d'interès i en transmet la presència, per evitar col·lisions.

Les oïdes electròniques que ha creat aquest laboratori també s’han instal·lat a l’Amazònia, un ecosistema de vital importància per a l’equilibri del planeta. A partir de sensors instal·lats a la selva, es monitora, en temps real, la biodiversitat de l’ecosistema i el comportament dels éssers vius que hi habiten. És un sistema d'alerta que informa de qualsevol canvi que pugui amenaçar la vida a la selva.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que fa cinc anys un robot, anomenat Yumi, va dirigir la filharmònica de Lucca, al Teatre Verdi de Pisa, amb el tenor Andrea Bocelli? O que la paraula ‘robot’ ve del terme txec 'robota' i significa 'treball forçat' o ‘servitud’? Va ser utilitzada per primera vegada el 1920 en una obra de teatre en què un científic creava i venia éssers anomenats ‘robots’ per utilitzar-los com a esclaus.

Els robots ja són a tot arreu: a les fàbriques, a la restauració, a la construcció, a l'agricultura, a la medicina… I, per parlar-ne, en el nou ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Alícia Casals, professora i investigadora a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC, i Maria Farají, doctoranda al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).

En el pòdcast ‘Joguines, companys de feina, cirurgians, directors d'orquestra… De qui parlem?’, les investigadores expliquen què és la robòtica, quines característiques fan que una màquina es consideri un robot i com la seva presència creixent influirà en el mercat laboral. Un robot és una màquina funcional que podem programar perquè faci tasques repetitives de manera autònoma o dotar-la d'una certa capacitat d'aprenentatge. Les científiques apunten que la diferència entre una màquina i un robot és simple: mentre que la màquina necessita algú que la controli, els robots poden decidir per ells mateixos.

Un dels sectors en què la robòtica està entrant amb força és el de la robòtica mèdica: és precisament en aquest àmbit, que treballen les protagonistes del pòdcast. En concret, en les seves aplicacions en la cirurgia, la rehabilitació i l’assistència de persones amb discapacitat. També expliquen que, en el futur, els robots seran més petits i amb més capacitat sensorial, per fer-los més intel·ligents i poder entendre’s amb les persones. I que també obriran nous camins i possibilitats: crearan nous llocs de treball que ara no coneixem, que requeriran una formació més especialitzada de les persones.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la meitat de la població mundial ja viu en zones urbanes i que s'espera que, el 2050, arribi al 68 %? I que els processos de conservació i renovació dels habitatges representaran, els pròxims anys, el 90 % de les activitats de construcció? Aquest és el repte que ja encaren '“els metges dels edificis'”: els professionals de l’arquitectura i la rehabilitació.

I, per parlar-ne, al nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ podem sentir Joan Ramon Rosell, professor i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC. En el nou pòdcast, ‘Doctor House’, Rosell analitza quin perfil ha de tenir aquest metge d’edificis, els reptes de present i de futur de la rehabilitació, i com podem fer una arquitectura més sostenible.

L’investigador detalla què és un edifici malalt: un edifici obsolet, antic o desajustat respecte dels usos dels seus habitants, que demanen unes condicions més estrictes de confort, habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica, seguretat o bellesa. I planteja que la rehabilitació és la solució a aquestes demandes.

“L’edifici menys sostenible és l’edifici buit”, explica Rosell, que planteja que el que cal és adequar els edificis ja existents a les necessitats actuals, sobretot en escenaris com el primer món, on no hi ha creixement demogràfic ni territori on es pugui créixer. I precisament això és el que fa un 'metge d'edificis': un expert que fa diagnòstics de les prestacions i l’estat dels edificis. A més, molt sovint es tracta d’edificacions antigues, construïdes amb materials o tècniques que avui ja no es fabriquen o s'utilitzen. Són, per tant, professionals que han de tenir una formació especialitzada i, alhora, multidisciplinària.

El professor també planteja els grans reptes de futur en el món de l’edificació: l’eficiència energètica i el confort i l’habitabilitat, és a dir, que l’edifici ens doni les prestacions que necessitem. També l’ús de nous materials, sostenibles i reciclables. Per a l’investigador, els nous materials han d’incorporar residus, com, per exemple, els residus de les incineradores urbanes, que ja s'estan fent servir en els nous projectes constructius. O tornar a fer servir els materials tradicionals i d'origen vegetal, sovint més sostenibles que els nous materials.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Al món es generen cada any més de 50 milions de deixalles electròniques que contenen residus molt perillosos per a la salut i el medi ambient. Només a l'Estat espanyol es generen prop d'1 milió de tones de residus, l'equivalent a 75 camps de futbol. Segons alguns estudis, de tots aquests residus només es recicla adequadament el 15 %.

I si es poguessin recuperar els metalls valuosos de les deixalles electròniques per fer altres aparells amb un sistema senzill i de baix cost? És el que plantegen Conxita Lao, professora i investigadora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, i Lídia Garcia, doctoranda en el mateix centre, al pòdcast ‘Bacteris menjamòbils’, disponible a iVoox, Spotify i YouTube.

I és que el Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP) ha descobert uns microorganismes capaços de separar els diferents metalls dels aparells electrònics. Aquests bacteris, que viuen en condicions molt extremes, s’extreuen de la natura i es cultiven al laboratori, on es posen en contacte amb els residus electrònics. Mitjançant un procés biotecnològic anomenat ‘biolixiviació’ s’aconsegueix extreure els metalls dels aparells, com ara el coure, el cobalt, el liti, etc.

A l’EPSEM ja hi ha una planta pilot semiindustrial per fer aquest procés, un sistema que es podria fer servir en els centres de reciclatge per recuperar els metalls. D’aquesta manera, a més de reutilitzar aquests materials per fabricar nous aparells i afavorir l’economia circular, es contribuiria a resoldre la crisi de matèries primeres. De fet, l’elevada demanda de metalls amb què es fabriquen els aparells electrònics suposa una explotació creixent dels recursos naturals, que són limitats i no renovables. Es calcula, per exemple, que amb l’actual ritme d’extracció les reserves mundials de cobalt i liti s’esgotaran en un màxim de 20 anys.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que, en deu anys s'ha multiplicat per disset el nombre de nanosatèl·lits que s’han enviat a l'espai? L’any 2012 se'n van llançar 140; el 2022, més de 2.300. I és que gràcies a aquests enginys, de baix cost, petites empreses poden oferir serveis que abans només eren factibles des dels grans satèl·lits, com ara facilitar comunicacions en zones amb poca cobertura o fer el seguiment dels cultius afectats per la sequera o el canvi climàtic. És el que es coneix com a ‘democratització de l’espai’ o new space. En paral·lel, grups universitaris continuen desenvolupant aquests petits aparells i experimentant amb tecnologia pròpia.

Per explicar el món dels nanosatèl·lits, al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Adriano Camps, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i director del NanoSat Lab de la UPC, i Lara Fernández, doctoranda de la UPC.

El NanoSat Lab és el laboratori de càrregues útils i petits satèl·lits de la Universitat, on estudiants i joves investigadores i investigadors han dissenyat i construït els CubeCat. Els CubeCat són una saga de nanosatèl·lits que, tot i tenir dimensions reduïdes i pesar només entre 1 i 10 quilos, tenen les mateixes funcionalitats que els grans satèl·lits, però amb molta menys potència. Les aplicacions, per tant, són les mateixes: observació de la Terra, comunicacions, astronomia i, també, experimentar amb nova tecnologia.

Són aparells en què, tot i les petites dimensions, hi cap tot un sistema d’enginyeria complex, ja que per desenvolupar-los calen equips interdisciplinaris: el 80 % que hi ha a dins d'un satèl·lit són tecnologies de la informació i les comunicacions i tecnologies electròniques; per tant, es necessiten perfils d’enginyeria de telecomunicació, electrònica, informàtica o industrial, entre d’altres. Participar en el disseny, la construcció i el llançament d’aquests enginys permet posar en pràctica el que s’estudia a l’aula.

El primer llançament de l’UPC NanoSat Lab va ser el del CubeCat-2, el 2016. Va ser el primer nanosatèl·lit català a arribar a l’espai i va aportar dades sobre la humitat del sòl a partir del senyal reflectit pels sistemes de navegació per satèl·lit (GPS i Galileo). El va seguir, el 2017, el CubeCat-1, per comprovar com funcionaven o com es comportava a l’espai la tecnologia diversa que portava a bord. L’any 2020 van llançar dos satèl·lits: CubeCat-5/A i CubeCat-5/B, equipat el primer amb instruments de microones i, el segon, amb una càmera, que van aportar dades sobre l’estat i l’evolució de la humitat del sòl, el gruix del gel polar i la salinitat del mar.

Lara Fernández, capitana del CubeCat-4, que està previst que es llanci a l’octubre d’aquest any des de la Guaiana Francesa, ens explica que la missió d’aquest nanosatèl·lit tindrà tres objectius principals: localitzar i monitorar vaixells per evitar accidents, observar la Terra per avaluar el canvi climàtic i estudiar les interferències en la banda de la freqüència que s’utilitzarà. Una missió que s'enlairà en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l'Agència Espacial Europea (ESA).

També ens avança que ja s’estan desenvolupant el CubeCat-6 i el CubeCat-7, els més joves de la saga i que són càrregues útils que viatjaran, del laboratori a l’espai, en satèl·lits de l'Agència Espacial dels Emirats Àrabs Units (UAESA).

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que ja s’han complert totes les prediccions que la comunitat científica va fer fa 30 anys sobre el canvi climàtic? La mateixa comunitat afirma ara que encara som a temps d’aturar l'escalfament global del planeta, sempre que superem les visions negatives i actuem de manera decisiva, tant individualment com col·lectiva.

I per aconseguir aquest canvi de xip i passar a l'acció, el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ també es posa en alerta climàtica i parla amb Olga Alcaraz, professora de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), i Katherine Tinoco, estudiant del màster universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC.

Totes dues van participar en la darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), que va tenir lloc el novembre passat a Egipte amb l’objectiu de proposar noves solucions per superar l’estat d’alerta climàtica. I és que, com expliquen les protagonistes del pòdcast, els efectes del canvi climàtic són més presents que mai en la nostra vida: més inundacions, sequeres, restriccions d'aigua, embassaments buits i estius més llargs i càlids.

Tot i que estan d’acord a afirmar que a la COP27 no es van prendre les decisions dràstiques que s’esperaven, totes dues són optimistes i subratllen la importància de l'Acord de París, subscrit el 2020 per gairebé tots els països del món, amb el compromís de tirar endavant mesures per aconseguir que la temperatura mitjana de la Terra no superi els 1,5 graus centígrads.

Però les accions per aconseguir aquest objectiu són complicades: només podem emetre un màxim de 400 gigatones de diòxid de carboni (CO2), una xifra que s’anomena pressupost global de carboni restant. Però també se sap que, al ritme actual, en 10 anys l’haurem superat.

Olga Alcaraz explica la seva proposta per repartir aquest pressupost entre tots els països de manera equitativa. La pregunta de partida és: en quin volum hauria de reduir les emissions cada país perquè globalment puguem aturar l'escalfament global a la temperatura d’1,5 graus? La resposta es basa en quatre principis: igualtat, responsabilitat històrica, capacitat tecnològica i econòmica, i dret al desenvolupament. Aquesta proposta ja és una referència perquè els països elaborin els seus compromisos de reducció d'emissions.

Per part seva, com a estudiant i activista en moviments d’acció climàtica al Perú, Katherine Tinoco va explicar a la COP27 experiències del Sud Global, algunes de contradictòries, però d’altres esperançadores, com és el cas de l’impuls de projectes que impliquen l’empoderament de les comunitats indígenes i la recuperació de coneixements ancestrals per adaptar-se als efectes adversos del canvi climàtic a partir d’estratègies i solucions basades en la natura.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La Comunitat Europea recolza la mobilitat d'investigadors entre les Universitats i la Indústria mitjançant els programes "Marie Sklodowska Curie Actions(obriu en una finestra nova)" en els que es financien estades de entre un mes i un any en institucions diferents a la teva. L'objectiu principal és l'intercanvi de coneixement i la creació de xarxes d'investigació a través de la confiança que genera la col·laboració en directe. Cada programa o projecte es dedica a unes àrees concretes en les que s'intenta avançar amb la posta en comú de les diverses experiències dels investigadors. En el seminari programat es presentarà una visió general de les esmentades accions així com l'experiència personal de n'Andreu Català en l'estada al RMIT Melbourne realitzada en els mesos de Febrer i Març.

Sabíeu que a través dels nostres ulls rebem més del 85 % de la informació sensorial? I que gairebé la meitat del nostre cervell es dedica a processar les imatges que ens arriben a través de la vista? A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que uns mil milions de persones tenen problemes o malalties visuals que es podrien evitar o tractar.

Per parlar de salut visual, el nou ‘Algorrritmes UPC’ ha convidat Núria Tomás, professora i investigadora de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Alba Galdón, doctoranda al mateix centre. Tomás explica l’activitat que es desenvolupa al Centre Universitari de la Visió (CUV), la clínica universitària de la FOOT, que dirigeix, i on estudiants de grau i màster fan pràctiques clíniques, supervisats per professorat de la Facultat. L’any 2022 van atendre més de 4.000 pacients.

La professora també explica com des del CUV s’impulsa el programa Mirades solidàries, que proporciona atenció visual a pacients derivats dels serveis socials i d’entitats del tercer sector, així com revisions visuals contínues i tractaments especialitzats a pacients que ho requereixen. També es porta a terme un projecte de recerca pioner a Europa, en què treballa Alba Galdón i mitjançant el qual es fan revisions visuals a nens i nenes des de tercer de primària fins a 4t d’ESO de 16 escoles de Terrassa.

Amb l’estudi, d’una banda, es vol analitzar la relació entre la salut visual dels nens i nenes i l’estat socioeconòmic de la família, i, de l’altra, detectar quins desenvoluparan miopia i com influeixen els factors de risc –principalment, l’entorn socioeconòmic i els hàbits visuals– en la progressió de la malaltia. L’objectiu és obtenir un perfil de risc per saber quan i com s’ha d’actuar per controlar una malaltia que l’OMS ja considera una pandèmia global i que calcula que, l’any 2050, afectarà la meitat de la població mundial.

La posada en marxa de la nova unitat de Control de Miopia al CUV i el nou centre CUV UPC Diagonal, especialitzat en contactologia, són els dos grans reptes que afronten des del Centre. Per acabar, també ens donaran consells per mantenir una bona salut visual, com ara la regla del 20-20-20. Descobriu-la en el nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’!

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us imagineu tenir una rèplica digital de qualsevol objecte o procés que existeix en el món real? No és ciència-ficció: es tracta d’una nova, els bessons digitals, que ja s’implementa i que té infinites aplicacions. Es tracta de representacions virtuals d’objectes físics o processos que permeten interactuar-hi en el món digital i comprovar què passaria si es produís algun canvi en el món real. Amb els bessons digitals, podem veure com afecta, per exemple, un accident en el trànsit d’una ciutat, o bé quin impacte té en una fàbrica una màquina espatllada. O saber com afectaran unes ratxes de vent inesperades en l’estabilitat d’un pont o l'efecte d'un medicament en un pacient, fins i tot abans que se'l prengui.

En el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, parlem d’aquesta nova tecnologia amb Rolando Chacón, professor i investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Amb ell aprenem l’origen dels bessons digitals i les seves múltiples i sorprenents aplicacions, i descobrim com s’implementen ara mateix en l’enginyeria civil. De fet, l’investigador participa activament en un projecte europeu, anomenat ASHVIN, en què s’estan creant bessons digitals de deu infraestructures de diferents països: de diversos ponts de Catalunya i Extremadura, de diferents edificis de Suècia, Alemanya i Polònia, d’un aeroport a Croàcia i, fins i tot, de l’estadi olímpic de Munic.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us heu preguntat mai si l’arquitectura i l’urbanisme donen resposta a les necessitats de les persones? O si es prioritza l’estètica respecte a la funcionalitat? Per parlar sobre el passat, el present i el futur de les ciutats i respondre a totes aquestes qüestions, el nou ‘Algorrritmes UPC’ compta amb Sandra Bestraten i Zaida Muxí, professores de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

En el nou pòdcast ‘Sostenibles, accessibles i feministes: parlem de ciutats’, les investigadores hi reivindiquen que cal repensar les ciutats que ja tenim i reconstruir-les amb materials més naturals i sostenibles. Defensen també la necessitat de fer-les més accessibles, prioritzant un disseny que tingui en compte les diferents necessitats de la societat: eliminar barreres arquitectòniques, reforçar el comerç de proximitat i l’espai públic, evitar les zonificacions, reforçar que siguin “caminables”... I que incorporin la perspectiva de gènere, per fer-les més inclusives i igualitàries. Aquests són els alguns dels reptes que afronten els professionals de l'arquitectura i l'urbanisme per fer ciutats més sostenibles, accessibles i segures.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU) la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants l'any 2050? I que es calcula que una tercera part dels aliments es malbaraten? El repte és, per tant, alimentar més persones i fer-ho de forma sostenible. Però, com ho fem? I per on comencem? Unes preguntes que la professora i investigadora Anna Gras, directora de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la UPC, intenta respondre al nou pòdcast ‘Alimentem la sostenibilitat. Seiem a taula?’.

La investigadora reivindica que cal fer un ús conscient i responsable dels recursos –l’aigua, l’energia, la biodiversitat, etc.– per garantir que les futures generacions siguin capaces d’aconseguir les mateixes produccions i els mateixos rendiments de què disposem ara. I en aquest repte, segons Anna Gras, la tecnologia és la gran aliada i és necessari que s’apliquin, també al sector agroalimentari, els avenços disponibles en el camp de les telecomunicacions, la informàtica, la robòtica o la digitalització. Avançar, en definitiva, en l’agricultura 4.0 i l’agricultura de precisió, per optimitzar la producció agrícola.

Una transformació que, a més, cal que es doni en tota la cadena alimentària: començant pel sector primari, passant per la transformació i comercialització dels productes agraris, fins a arribar al consumidor final. La investigadora en què cal aconseguir, també, un consum més responsable i reduir al màxim el malbaratament alimentari, que representa, a Catalunya, que cada persona llenci 35 kg de menjar a l’any. I analitza la importància de la seguretat i el control dels aliments que consumim i els canvis en la dieta que es poden aplicar per reduir el consum de proteïnes d’origen animal, una acció que reduiria la petjada de carboni del sector alimentari.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.