Presentació de la participació del consorci CSI-Piemonte dins el projecte CIPSEC : Enhancing Critical Infrastructures Protection with Innovative SECurity framework, a càrrec de Vittorio Vallero.

Descripció del projecte CIPSEC a càrrec de Sotiris Ioannidis, representant del FORTH Institute of Computer Science i coordinador científic del projecte CIPSEC.

Presentació de la participació de l'Hospital Clínic de Barcelona dins el projecte CIPSEC : Enhancing Critical Infrastructures Protection with Innovative SECurity framework, a càrrec de Ferran Rodríguez.

La UOC i la UPC uneixen forces per conscienciar sobre la manca de dones en els estudis d’Informàtica. Les dues universitats han editat el vídeo El que no t’expliquen, en què adverteixen de la poca presència de dones en aquest àmbit d'estudi.

Vídeo que mostra la importància de les dones en la història de la informàtica i recorda que des de petits ambdós sexes tenen les mateixes capacitats en l’ús i l’aprenentatge de les tecnologies. També s’alerta que en l’adolescència els estereotips, els prejudicis i els missatges subliminals provoquen que moltes noies no vulguin apostar per aquest tipus de titulacions. L'objectiu del vídeo és, doncs, sensibilitzar sobre la manca de noies en els estudis d'Enginyeria Informàtica amb un to divertit i informal.

L'edició d'aquest vídeo coincideix uns mesos abans de la celebració de la trobada internacional de dones universitàries d'informàtica, Celebration of Women in Computing: womENcourage que, entre el 6 i el 8 de setembre, tindrà lloc a la Universitat Politècnica de Catalunya, organitzada per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) , on s’imparteixen aquests estudis. La quarta edició d’aquesta trobada internacional de dones universitàries d’informàtica –organitzada per l’Association for Computing Machinery i que arribarà a Barcelona després de tenir lloc a Manchester (Regne Unit), Uppsala (Suècia) i Linz (Àustria).

Paral·lelament a la difusió del vídeo, s'han publicat les principals conclusions d’un estudi de la UOC sobre sexisme acadèmic. L’estudi, de sis anys de durada i finançat pel Ministeri d’Economia, ha comptat amb la participació de 1.500 alumnes de secundària de sis instituts de Madrid i quatre de Barcelona.

La geomàtica és un terme científic modern que fa referència a un conjunt de ciències que s'ocupa de la gestió (captura, tractament, anàlisi, interpretació, difusió i visualització) de la informació geogràfica (o geoinformació) mitjançant la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).

Malgrat que el Parkinson és una malaltia crònica, hi ha mesures per controlar i estabilitzar-ne els símptomes. Un grup d’investigadors de la UPC ha dissenyat un dispositiu, equipat amb sensors, que controla els moviments dels malalts i subministra informació, en temps real, als neuròlegs, la qual els facilita l’ajustament de la medicació, tal com ens explica en aquest vídeo Albert Samà, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i investigador del Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD).

El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.

Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.