Setmana 2, punt 2 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 2, punt 3 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 2, punt 4 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 1, punt 2 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Presentació del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 5, conclusions del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Actualment es descarreguen a Espanya 4 milions d’aplicacions mòbils al dia. Bona part d’aquestes aplicacions requereixen un correu electrònic, l’ús dels contactes de l’agenda del mòbil o bé, fins i tot, accés a dades privades i credencials d’accés. Garantir la protecció de la informació de caràcter personal que emmagatzema un mòbil requereix limitar els possibles accessos i privilegis de les apps, tal i com ens explica en aquest vídeo Manuel García-Cervigón, investigador de l’inLab FIB, que identifica els principals riscos associats a la descarrega d'apps i algunes recomanacions útils per minimitzar els riscos.

Les darreres innovacions i solucions tecnològiques en seguretat per a la telefonia mòbil es donaran cita a Barcelona, del 24 al 27 de febrer, al Mobile World Congress 2014, l’esdeveniment mundial més rellevant sobre tecnologia mòbil. La UPC participarà amb un estand propi dins el pavelló català, a l’App Planet (Hall 8.1), on donarà a conèixer la recerca d’avantguarda que duen a terme els grups de recerca de la Universitat en els diferents àmbits vinculats a la futura generació de telèfons mòbils.

Lliçó pràctica sobre la realitat augmentada: des dels seus inicis fins a reflexionar sobre el futur d'aquesta tecnologia.

La suplantació d’identitat per enviar publicitat és una de les principals conseqüències d’un atac de phishing. El phisfer es fa passar per una empresa o institució de confiança i, mitjançant una aparent comunicació oficial electrònica, intenta obtenir la contrasenya o la informació bancària dels usuaris que cauen en el parany. El robatori de diners dels comptes bancaris, la venda de dades personals i la suplantació d’identitat per enviar publicitat són les principals conseqüències d’un atac de phishing.

El sistema de llistes negres, blanques i grises i els filtres sintàctics són, ara com ara, les principals tècniques per evitar el correu brossa o spam, tal i com ens explica en aquest vídeo Òskar Linares, tècnic d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC.

La tècnica de pesca d'informació o phishing intenta obtenir dades personals d’un usuari: contrasenyes per accedir a àrees restringides, comptes bancaris, números de targetes de crèdit, etc., per tal de fer-los servir de manera fraudulenta. Consisteix a suplantar la imatge d'una empresa i el seu web oficial, i sol·licitar dades a la possible víctima argumentant una ‘actualització de seguretat’. Normalment, es crea un lloc web fals i s’envien correus electrònics també falsos. És així com l’estafador aconsegueix obtenir les contrasenyes i accedir, per exemple, al correu electrònic i enviar correus brossa massius en nom d’una empresa o institució de confiança.

El terme phishing va aparèixer per primer cop l’any 1996 i curiosament prové de la paraula anglesa fishing (pesca) ja que al·ludeix a l’intent de fer que els usuaris ‘mosseguin l’ham’. Òskar Linares, tècnic de l'àrea de serveis TIC d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC, explica en aquest vídeo què és el phishing i com ens en podem protegir.

Es preveu que al llarg del 2013 es venguin més de 1.200 milions de smartphones i tablets a tot el món. El mòbil ja s’ha convertit en la nostra càmera, en el reproductor de música i vídeo, en la consola per jugar i, cada cop més, en el dispositiu per navegar per Internet.

La necessitat d'optimitzar la capacitat del trànsit de dades d’aquests dispositius ha propiciat l’escenari idoni per desenvolupar tecnologies de nova generació en l’àmbit de les comunicacions mòbils. És el cas de la tecnologia LTE (Long Term Evolution) que permet aconseguir més velocitat en la transferència de dades, amb velocitats màximes d’1 Gbps. Es tracta d'un nou estàndard de les xarxes sense fils d’alta velocitat que facilita les descàrregues de fins a 70 Mbps i trameses d’informació de fins a 40 Mbps. LTE aconsegueix més velocitat, més cobertura i menys latència o retard en la transmissió de dades, tal i com ens explica en aquest vídeo Josep Vidal, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.

Aquesta tecnologia possibilitarà, a més, un ús més eficient de l’espectre radioelèctric, la reducció del consum energètic i el reaprofitament de la infraestructura de les actuals xarxes de comunicacions. La recerca i el desenvolupament de noves funcionalitats per a les xarxes de comunicacions mòbils basades en LTE planteja a les empreses operadores de telecomunicacions noves oportunitats de negoci, però també importants inversions econòmiques.

Gairebé el 40% dels joves espanyols entre 18 i 24 anys utilitzen telèfons 'intel·ligents’, els anomenats smartphones. Més enllà de les trucades i els wassups, els smartphones o mòbils intel·ligents són dispositius tecnològicament punters, amb prestacions que els converteixen en autèntics ordinadors en miniatura.

Precisament amb la idea d’aprofitar la tecnologia dels smartphones i les tablets, un equip d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) està dissenyant un prototip del que serà el primer superordinador del món basat en tecnologia de telèfon mòbil.

Amb la idea d’aprofitar l’eficiència que aporta el consum energètic dels smartphones i les tablets – la major part del temps no estan endollats a la xarxa elèctrica i funcionen sense sobre escalfar-se –, un equip de recerca està dissenyant el prototip d’un nou supercomputador amb major capacitat de càlcul i que no augmenti la despesa energètica. És l’objectiu de Mont-Blanc, projecte coordinat per Àlex Ramírez, investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i professor del Departament d'Arquitectura de Computadors.