Per al Cristian, les persones que es vulguin dedicar a la recerca "han de ser persones amb curiositat, molt i molt pacients, perseverants i amb sentit crític", no és qüestió de fer experiments com robots, sinó pensar en el que s'està fent i entendre què es fa en tot moment. També cal tenir il·lusió per la recerca, ser una persona organitzada i optimista". La millor lliçó que ha après en els darrers anys és que "la paciència és la mare de la ciència".

La seva tesi doctoral consisteix en l’estudi d’una reacció química utilitzant un bioéter com a derivat de la biomassa per tal d’obtenir hidrogen. L’estudi de la reacció comporta la preparació de catalitzadors que continguin formulacions amb diferents partícules de mida nanomètrica i la seva caracterització.

Actualment, està realitzant experiments de la seva tesi doctoral, i en breu realitzarà una estada de recerca a la universitat NTNU de Noruega. Té previst defensar la seva tesis a la tardor d’enguany. Un cop finalitzat el doctorat, li agradaria poder continuar dedicant-se a la recerca en l’àmbit empresarial.

A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."

La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.

Shrikanth Ganapathy assegura que la recerca li aporta una gran sensació de llibertat, un sentiment que s’ha incrementat amb l’experiència de viure a la ciutat de Barcelona

Enginyer en Electrònica i en Comunicacions per l'Anna University (Índia), és investigador del Grup ARCO (Arquitectures i Compiladors) i està fent el doctorat en el marc del projecte de recerca TRAMS (Terascale Reliable Adaptive Memory Systems), que té com a objectiu garantir que les memòries dels futurs processadors a escala nanomètrica i amb una capacitat de teraflops siguin robustes, fiables, energèticament eficients, tolerin els errors i tinguin prestacions avançades.

Es preveu que en la propera dècada, com a resultat de la contínua miniaturització dels transistors i la conseqüent millora de prestacions, tal com descriu la llei de Moore (Gordon Moore, fundador d'Intel Corporation), un sol xip podrà fer bilions d'operacions per segon, cosa que permetrà un flux de diversos bilions de bytes per segon. Aquestes impressionants capacitats de computació no transformaran només el flux del processament dels grans centres de dades i serveis de computació, sinó també la potència de consum i la capacitat funcional dels ordinadors personals, els dispositius de comunicació i tots els productes electrònics de lleure i amb aplicacions domèstiques.

For Shrikanth Ganapathy, research gives him a feeling of great freedom. This feeling has only grown stronger since he embarked on his experience in the city of Barcelona.

Holder of a degree in electronics and communications from Anna University (India), he is a researcher with the Architectures and Compilers (ARCO) Group and is writing his PhD within the framework of the Terascale Reliable Adaptive Memory Systems (TRAMS) research project, which aims to ensure that the memories of the teraflop-capable nanometric processors of the future are robust, reliable, energy efficient, fault tolerant and equipped with a variety of advanced features.

As a result of the constant shrinking of transistors and ensuing improvements in their performance, in accordance with Moore’s Law (named after Gordon Moore, founder of Intel Corporation), within the next decade a single chip should be able to perform trillions of operations per second, thereby enabling data flows of several trillion bytes per second. Such impressive computing capacities will not only transform the processing flows at major data and computer-service centres, but also the power consumption and functional capacity of personal computers, communication devices and all other electronic devices with entertainment and home applications.

For Cristian Ledesma, to be a researcher, ‘you need to be a naturally curious, very, very patient and persevering critical thinker’. It is not about mechanically performing experiments, but rather thinking about and understanding what you are doing at all times. You also need to be ‘passionate about research, organised and optimistic’. The most important lesson he has learned in recent years is that ‘patience is the mother of science’.

His doctoral thesis consists in studying a chemical reaction that uses a biomass-derived product called bioether to obtain hydrogen. Studying this reaction involves preparing and characterising catalysts containing different formulations of nanoparticles.

He is currently conducting experiments for his doctoral thesis, and he will shortly begin a research stay at the Norwegian University of Science and Technology (NTNU). He plans to defend his thesis next autumn. Once he has finished his PhD, he would like to continue to devote himself to research in the private sector.

Ajudar els periodistes a accedir de forma organitzada als informes publicats a WikiLeaks és un exemple de la necessitat de trobar respostes urgents a consultes complexes sobre grans volums de dades, cosa que sovint requereix temps i diners. Al món s’envien tres milions de correus electrònics per segon, YouTube publica 20 hores de vídeos per minut, Google processa cada dia 24 petabytes d’informació i WikiLeaks gestiona més d’un milió de documents confidencials.

WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.

El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.

De la recerca a l'empresa. Aquest és el cas de Sparsity Technologies, una spin off de la Politècnica que ha convertit la recerca del grup DAMA-UPC en un nou projecte empresarial. Des de fa uns mesos ofereix a les empreses la recerca i la tecnologia desenvolupada en el grup DAMA-UPC, tal i com ens explica Pere Baleta, director de l’empresa.

El camp d'actuació d'aquesta jove empresa se centra en els grans volums d'informació, en la dispersió de dades en què hi ha una resposta a una pregunta concreta que només pot trobar-se explorant el caos. Sparsity - que en anglès significa 'dispersió'- ha treballat en diferents projectes vinculats als camps de la biomedicina, les xarxes socials, internet, la detecció de frau en diferents entorns i la cerca bibliogràfica avançada.

El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.

Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.

Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.

El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?

Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.

Creada a la dècada dels vuitanta, Formula Student, se celebra a diferents països gràcies al suport de la indústria de l’automoció i a la passió d’estudiants i professors universitaris i enginyers d’alt nivell. L'objectiu és dissenyar, desenvolupar, construir i conduir un monoplaça d'estil Fórmula 1. Per primer cop a Espanya, el circuit de Montmeló va ser, el passat cap de setmana, l’escenari de la competició entre 15 equips formats exclusivament per estudiants.

Enmig d’un ajustat calendari de proves i verificacions tècniques a Montmeló, dos equips d'estudiants de la UPC han competit amb dos monoplaces d'estil F1 en la Formula Student: ETSEIB Motorsport i UPC ecoRacing. Els membres dels equips de la UPC ens han explicat els aspectes més innovadors dels seus vehicles.

L'ETSEIB Motorsport, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), participa per tercer any consecutiu en aquesta competició i que en aquesta edició ho fa amb el CAT03, construït per 23 estudiants. L’altre vehicle de la Politècnica és l’ecoR2, de l’equip UPC ecoRacing, dissenyat per 8 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).

La Universitat Politècnica de Catalunya celebra l’acte de lliurament de l'11è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i cicles formatius de grau superior, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2010/2011 de la Politècnica. El primer premi s’ha concedit al treball de recerca Il·luminació pública d’alta eficiència basada en LED, elaborat per David San Román, del Col·legi Badalonès (Badalona), tutoritzat per Jordi Mazón, professor del Departament de Física Aplicada de la UPC. El treball demostra l’eficiència de la il·luminació urbana amb LED i ha estat seleccionat per un jurat, presidit pel vicerector de Docència i Estudiantat de la UPC, Xavier Colom, pel seu impacte mediambiental i d’estalvi energètic.

El guanyador del premi al millor projecte de cicles formatius de grau superior ha estat Francesc Mora, alumne de l’Institut Llobregat de l'Hospitalet de Llobregat, amb Disseny, prototipatge i fabricació d’un autogir radiocontrolat, tutoritzat per Sergi Gómez, professor associat del Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB). El projecte està centrat en la millora dels autogirs que s’apliquen a l’aeromodelisme per millorar-ne les característiques de vol.

D’altra banda, el treball La Riera de Vallvidriera, presentat per les alumnes Ana Cortijos, Arola Moreras, Laia Bruna Estrach i Kim Barba, amb Pepa Ruf com a tutora, de l'IES Angeleta Ferre i Sensat de Sant Cugat del Vallès, ha estat el finalista d’aquesta edició del Premi UPC. El projecte fa una valoració sobre l’estat de la riera i el curs fluvial de la Serra de Collserola.

L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, ha comptat amb la presència i parlaments de les diferents entitats i institucions patrocinadores i col·laboradores del Premi: Unim. Obra Social; Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC; Càtedra UPC Endesa Red de Valors Humans a l’Enginyeria - Victoriano Muñoz Homs; Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; i Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La Universitat Politècnica de Catalunya celebra l’acte de lliurament de l'11è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i cicles formatius de grau superior, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2010/2011 de la Politècnica. El primer premi s’ha concedit al treball de recerca Il·luminació pública d’alta eficiència basada en LED, elaborat per David San Román, del Col·legi Badalonès (Badalona), tutoritzat per Jordi Mazón, professor del Departament de Física Aplicada de la UPC. El treball demostra l’eficiència de la il·luminació urbana amb LED i ha estat seleccionat per un jurat, presidit pel vicerector de Docència i Estudiantat de la UPC, Xavier Colom, pel seu impacte mediambiental i d’estalvi energètic.

El guanyador del premi al millor projecte de cicles formatius de grau superior ha estat Francesc Mora, alumne de l’Institut Llobregat de l'Hospitalet de Llobregat, amb Disseny, prototipatge i fabricació d’un autogir radiocontrolat, tutoritzat per Sergi Gómez, professor associat del Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB). El projecte està centrat en la millora dels autogirs que s’apliquen a l’aeromodelisme per millorar-ne les característiques de vol.

D’altra banda, el treball La Riera de Vallvidriera, presentat per les alumnes Ana Cortijos, Arola Moreras, Laia Bruna Estrach i Kim Barba, amb Pepa Ruf com a tutora, de l'IES Angeleta Ferre i Sensat de Sant Cugat del Vallès, ha estat el finalista d’aquesta edició del Premi UPC. El projecte fa una valoració sobre l’estat de la riera i el curs fluvial de la Serra de Collserola.

L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, ha comptat amb la presència i parlaments de les diferents entitats i institucions patrocinadores i col·laboradores del Premi: Unim. Obra Social; Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC; Càtedra UPC Endesa Red de Valors Humans a l’Enginyeria - Victoriano Muñoz Homs; Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; i Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.