Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Servei de Comunicació
Resultats de la cerca
Simulación textil: ¿el hilo de la innovación?
Accés obert
6 de maig 2010
Según el coordinador del proyecto, José Antonio Tornero, promotor e investigador de INTEXTER, "el sistema podrá ser aplicado a cualquier producto de cualquier proceso productivo de cualquier empresa, incluso en el sector de la moda”.
El Instituto de Investigación Textil y Cooperación Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el proyecto de investigación europeo MODSIMTEX (Modelización y Simulación Textil), que generará una nueva tecnología capaz de ahorar toneladas de materia prima, tiempo y energía a los fabricantes de la industria textil. En este proyecto, un consorcio de 12 empresas y laboratorios de investigación de referencia en toda Europa diseñarán un sistema inteligente capaz de reducir, en tres cuartas partes, el tiempo y la materia prima necesarios para la puesta a punto de la maquinaria de las cadenas de producción de productos de valor añadido.
El nuevo sistema estará listo en poco más de tres años. MODSIMTEX generará una nueva tecnología capaz de reducir, en un 75%, el tiempo y la materia prima, y permitirá ahorrar hasta un 7% de la energía que hay que invertir en la puesta en marcha de la maquinaria cuando se cambia de producto.
El Instituto de Investigación Textil y Cooperación Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el proyecto de investigación europeo MODSIMTEX (Modelización y Simulación Textil), que generará una nueva tecnología capaz de ahorar toneladas de materia prima, tiempo y energía a los fabricantes de la industria textil. En este proyecto, un consorcio de 12 empresas y laboratorios de investigación de referencia en toda Europa diseñarán un sistema inteligente capaz de reducir, en tres cuartas partes, el tiempo y la materia prima necesarios para la puesta a punto de la maquinaria de las cadenas de producción de productos de valor añadido.
El nuevo sistema estará listo en poco más de tres años. MODSIMTEX generará una nueva tecnología capaz de reducir, en un 75%, el tiempo y la materia prima, y permitirá ahorrar hasta un 7% de la energía que hay que invertir en la puesta en marcha de la maquinaria cuando se cambia de producto.
¿Aviones eléctricos?
Accés obert
5 de maig 2010
Cuando decidió hacer el doctorado, Miguel Delgado escribió una lista con los argumentos para el 'sí' y los argumentos para el 'no'. Veia en el doctorado la posibilidad de tener más tiempo para aprender, pero también era consciente de la falta de estabilidad laboral que comportaba. Ahora reconoce que en aquel momento no tuvo en cuenta un factor que ahora considera imprescindible: "el contacto con la empresa".
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Col·lapse aeri: hi ha solució?
Accés obert
21 d’abr. 2010
L’any 1982, un avió Boeing 747 de la companyia British Airways es va trobar, de forma accidental, amb un núvol de cendres volcàniques. Va ser una bona oportunitat per analitzar els danys en el fuselatge de l’avió i en els motors, tot i que no es va establir un protocol d’actuació davant d’un cas similar.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Satèl·lits per estudiar el canvi climàtic?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris creu que una persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de tenir una sèrie d'habilitats i competències: "constància, perseverança, capacitat de síntesi i treball en equip, ment oberta, ganes de qüestionar-se el perquè de moltes coses, però alhora independència i iniciativa!".
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
Satellites to study climate change?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris thinks that research requires a series of skills and abilities: ‘dedication, perseverance, the ability to synthesise information, the capacity to work as part of a team, an open mind, a willingness to wonder why things are the way they are, not to mention independence and initiative!’
On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
¿Satélites para estudiar el cambio climático?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris cree que una persona que quiera dedicarse a la investigación debe tener una serie de habilidades y competencias: "constancia, perseverancia, capacidad de sintesís y trabajo en equipo, mente abierta, ganas de cuestionarse el porqué de muchas cosas, pero a la vez independencia e iniciativa".
El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
Arquitectura bioclimàtica?
Accés obert
4 d’abr. 2010
Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
La casa del futur?
Accés obert
25 de març 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
Metro sense conductor a 60 m de profunditat?
Accés obert
1 de des. 2009
El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Inventant el futur?
Accés obert
27 de nov. 2009
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Gegants d’alta tecnologia per generar electricitat?
Accés obert
20 d’oct. 2009
A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
Recerca visionària?
Accés obert
20 d’oct. 2009
Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).
El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.
El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.
