Alessandra Monerris creu que una persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de tenir una sèrie d'habilitats i competències: "constància, perseverança, capacitat de síntesi i treball en equip, ment oberta, ganes de qüestionar-se el perquè de moltes coses, però alhora independència i iniciativa!".

El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).

Alessandra Monerris thinks that research requires a series of skills and abilities: ‘dedication, perseverance, the ability to synthesise information, the capacity to work as part of a team, an open mind, a willingness to wonder why things are the way they are, not to mention independence and initiative!’

On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).

Alessandra Monerris cree que una persona que quiera dedicarse a la investigación debe tener una serie de habilidades y competencias: "constancia, perseverancia, capacidad de sintesís y trabajo en equipo, mente abierta, ganas de cuestionarse el porqué de muchas cosas, pero a la vez independencia e iniciativa".

El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).

Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.

És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.

La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .

El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.

Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.

La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.

Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.

A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.

Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.

El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.

Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.

La Universitat Politècnica de Catalunya va celebrar el passat 15 de setembre l’acte de lliurament del 10è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i CFGS. Arquitectura,ciencia i tecnologia sostenibles, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2009/20010 de la Politècnica. El primer premi es va concedir al treball de recerca Disseny i construcció d’un aerogenerador de 220W, elaborat per Victor Depoorter Ruelle, de l’IES Palamós, tutoritzat pel professor de secundària Antoni Ferrer Rojas.

El treball de recerca Bigfoot. L’impacte ambiental d’un ordinador, de l’alumne Roger Olivé Muñiz, de l’Escola Pia Balmes, de Barcelona, tutoritzat pel professor Marcos Díez Pérez, va rebre un accèssit al primer premi. Finalment, el treball L’energia solar passiva a l’IES Antoni Cumella, de l’alumne Martí Riera Sagalés, de l’IES Antoni Cummela, de Granollers, tutoritzat pel professor Josep Oller, va ser declarat treball finalista.

L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, va comptar amb la presència i parlaments de Maria Cardellach, directora de l'Obra Social Caixa Terrassa -entitat patrocinadora del premi-; Beatriz Escribano, professora de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i Josep Mouriño, cap del Departament de Serveis Ocupacionals i Formació del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d'aquest premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es va realitzar el lliurament dels diplomes i l’exposició dels treballs guanyadors.

La Universitat Politècnica de Catalunya va celebrar el passat 15 de setembre l’acte de lliurament del 10è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i CFGS. Arquitectura,ciencia i tecnologia sostenibles, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2009/20010 de la Politècnica. El primer premi es va concedir al treball de recerca Disseny i construcció d’un aerogenerador de 220W, elaborat per Victor Depoorter Ruelle, de l’IES Palamós, tutoritzat pel professor de secundària Antoni Ferrer Rojas.

El treball de recerca Bigfoot. L’impacte ambiental d’un ordinador, de l’alumne Roger Olivé Muñiz, de l’Escola Pia Balmes, de Barcelona, tutoritzat pel professor Marcos Díez Pérez, va rebre un accèssit al primer premi. Finalment, el treball L’energia solar passiva a l’IES Antoni Cumella, de l’alumne Martí Riera Sagalés, de l’IES Antoni Cummela, de Granollers, tutoritzat pel professor Josep Oller, va ser declarat treball finalista.

L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, va comptar amb la presència i parlaments de Maria Cardellach, directora de l'Obra Social Caixa Terrassa -entitat patrocinadora del premi-; Beatriz Escribano, professora de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i Josep Mouriño, cap del Departament de Serveis Ocupacionals i Formació del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d'aquest premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es va realitzar el lliurament dels diplomes i l’exposició dels treballs guanyadors.

La Universitat Politècnica de Catalunya va celebrar el passat 15 de setembre l’acte de lliurament del 10è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i CFGS. Arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2009/20010 de la Politècnica. El primer premi es va concedir al treball de recerca Disseny i construcció d’un aerogenerador de 220W, elaborat per Victor Depoorter Ruelle, de l’IES Palamós, tutoritzat pel professor de secundària Antoni Ferrer Rojas. El treball de recerca Bigfoot. L’impacte ambiental d’un ordinador, de l’alumne Roger Olivé Muñiz, de l’Escola Pia Balmes, de Barcelona, tutoritzat pel professor Marcos Díez Pérez, va rebre un accèssit al primer premi. Finalment, el treball L’energia solar passiva a l’IES Antoni Cumella, de l’alumne Martí Riera Sagalés, de l’IES Antoni Cummela, de Granollers, tutoritzat pel professor Josep Oller, va ser declarat treball finalista. L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, va comptar amb la presència i parlaments de la Maria Cardellach, directora de l’Obra Social Caixa Terrassa -entitat patrocinadora del premi-; Beatriz Escribano, professora de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i Josep Mouriño, cap del Departament de Serveis Ocupacionals i Formació del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d'aquest premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es va realitzar el lliurament dels diplomes i l’exposició dels treballs guanyadors.