Aconseguir el desplegament de vehicles elèctrics i híbrids requereix necessàriament aprofitar la xarxa elèctrica i definir un estàndard europeu de punts de recàrrega. Una de les preocupacions de qualsevol propietari d’un vehicle elèctric és carregar la bateria d’una forma senzilla.

Aquest va ser el tema del treball de fi de carrera de José Fuentes, enginyer tècnic elèctric per l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), que dirigit pels professors Lluís Martínez Barrios i Ricard Bosch, ha dissenyat i instal·lat un innovador sistema de prepagament per a vehicles elèctrics a Sitges. La idea d’una futura empresa?

Agafem el nostre vehicle per desplaçar-nos una mitjana de 27 quilòmetres al dia. Desplaçaments curts, però sovint plens d’embussos, que concentren elevats nivells d’emissions de CO2 i molt de soroll. Els vehicles elèctrics són ara com ara una alternativa per desplaçar-se de manera més sostenible per les ciutats, davant el progressiu augment del preu dels combustibles i la contaminació atmosfèrica i acústica.

Barcelona ha decidit apostar per aquest tipus de vehicles: a final d’enguany els incorporarà als serveis municipals – cotxes i motos de vigilància i neteja –. A més, instal·larà 191 punts de recàrrega, endolls repartits per tota la ciutat per impulsar la compra d’aquest tipus d’automòbils. Una promoció lligada, també, a la transformació de la indústria de l’automòbil.

L'automòbil elèctric consumeix com una planxa i es carrega com un mòbil. És silenciós i no contamina. Però la seva velocitat punta és escassa – uns 80km – i la durada de les bateries és encara limitada. Aquests inconvenients fan dels anomenats automòbils híbrids una bona alternativa: empreses del sector ja comercialitzen al nostre país els primers models d’aquests vehicles, que combinen el motor convencional amb l’elèctric, tal i com ens explica Ricard Bosch, investigador del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.

Un Computer Emergency Response Team (CERT) és un equip de persones dedicat a la implementació i gestió de mesures tecnològiques orientades a donar resposta a incidents de seguretat informàtica.

L’esCERT-UPC, l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser el primer centre espanyol dedicat a assessorar, prevenir i resoldre incidències de seguretat. Amb més de 24 anys de trajectòria, l’esCERT-UPC lidera i gestiona actualment diferents projectes de recerca vinculats a àmbits com la securització de la banca electrònica o de les fronteres, a través del control dels fluxos migratoris.

Penjar vídeos a YouTube, estar en comunitats socials virtuals com Facebook o MySpace, enviar correus electrònics, publicar missatges a Twitter o compartir les nostres vivències i fotografies en blogs i fotoblogs són actes que formen part de la nostra vida quotidiana. Però les noves formes de relacionar-se i comunicar-se per internet fan vulnerables els nostres ordinadors a possibles atacs i intrusions. Informació que considerem privada i confidencial pot ser utilitzada per possibles delinqüents i podem convertir-nos en víctimes de fraus electrònics, accions d’espionatge, virus o programaris intrusos.

Un bon exemple que il·lustra la importància de garantir la seguretat informàtica en les nostres comunicacions professionals i personals és la novel·la ‘Els homes que no estimaven les dones’, de Stieg Larsson, èxit de vendes del passat Sant Jordi. Els professionals de la informàtica forense, entre altres missions, recullen dades que puguin servir com a proves en un tribunal davant d’una acusació de delicte o intrusió informàtica.

Més enllà de l’àmbit judicial, l’anàlisi forense també permet prevenir o descobrir accions d’espionatge industrial dins d’una empresa, fraus a través de correus electrònics, suplantacions d’identitat, manipulacions de pàgines web, etc. Aquest àmbit de treball l'únic que pren de la medicina forense és el seu nom, i engloba totes les activitats adreçades a investigar de forma minuciosa i precisa els fets, les causes i els mitjans d’un suposat delicte informàtic, tal i com ens explica Elena Galván, investigadora d’esCERT-UPC

El disseny i la construcció d’un vehicle monoplaça ha permès a disset estudiants d’Enginyeria Industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) aplicar els seus coneixements tecnològics a un projecte real de l’àmbit de l’automoció. Al mateix temps, el projecte els ha permès adquirir experiència en tasques de planificació, comunicació i gestió, sempre treballant en equip, unes competències imprescindibles per al seu futur professional.

L’equip ETSEIB Motorsport tot just comença la carrera…

Ha d’estar acabat el 16 de juliol. És el dia que comença la cursa automobilística universitària Formula Student al circuit de Silverstone de la Gran Bretanya, i el dia en què el nou vehicle monoplaça ha d’estar a punt per competir: estructura i carrosseria, motor i electrònica, transmissió, direcció i frens, i suspensió.

L’equip ETSEIB Motorsport ens explica en aquest vídeo com estan dissenyant i construint el nou vehicle.

La bombeta d’Edison ha començat a morir. La tecnologia LED - present a peces de roba, rellotges digitals, MP3, llums de cotxes, telèfons mòbils o semàfors – es presenta com la gran revolució del món de la il·luminació. En què es basa l’anomenada llum freda?

La tecnologia LED (Light Emitting Diode) basa el seu funcionament en un díode que emet llum. Un díode és un dispositiu electrònic que conté materials amb propietats de conductivitat, és a dir, amb capacitat de conducció elèctrica. En el cas de la tecnologia LED, aquest material és l’arseniür de gal·li-alumini, que permet emetre llum quan un corrent elèctric passa a través seu.

Eficàcia, fiabilitat, consum reduït, autonomia, estalvi econòmic i resistència als cops i a l’aigua són alguns dels avantatges de la tecnologia LED, tal i com ens explica en aquest vídeo Joaquim Puigdollers, investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC.

Per poder fer recerca i fabricar nous dispositius que incorporin la tecnologia LED, els investigadors i les investigadores del Grup de Recerca en Microtecnologies i Nanotecnologies de la Universitat Politècnica de Catalunya necessiten una instal·lació amb unes condicions de netedat extremes: la Sala Blanca.

Una sala blanca està dissenyada seguint estrictes criteris per garantir el control de factors com la contaminació, temperatura, humitat i pressió. L’objectiu és garantir la qualitat i fiabilitat en la recerca i fabricació de nous dispositius. Al Departament d’Enginyeria d’Electrònica de la UPC en tenen una i l’hem visitat. Ens ha acompanyat l'investigador Joaquim Puigdollers.

La nanotecnologia és un camp de la ciència que es dedica a l’estudi, al control i a la manipulació de la matèria a escala nanomètrica. Què és un nanòmetre? Què pot aportar aquesta tecnologia al sector tèxtil? Com és una nanofibra?

És possible imaginar una partícula 1.000 vegades més petita que un cabell humà? Una nanofibra té un diàmetre de 100 nanòmetres - un nanòmetre és la milmilionèsima part d’un metro - i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la Politècnica ha dissenyat, per primer cop a Espanya, un prototip per produir-les a escala industrial.

La nanotecnologia aplicada al sector tèxtil, a través de les nanofibres, permet afegir als teixits propietats inimaginables i obre un ampli ventall de possibilitats per a nous productes i aplicacions: la fabricació de pròtesis per restaurar tendons, l'elaboració de materials resistents per al sector aeronàutic, o la millora del condicionament de l’aire dels quiròfans i les sales blanques, en són alguns exemples.

L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa. Disposa de nou laboratoris en què es desenvolupen projectes en tres línies de recerca: la química i la mecànica tèxtil, i el medi ambient.

Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil. En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.

L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa. Disposa de nou laboratoris en què es desenvolupen projectes en tres línies de recerca: la química i la mecànica tèxtil, i el medi ambient.

Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil.

En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.

Els catalans consumim 14 milions de bosses de plàstic cada cap de setmana. Al cap de l'any, aquest acte quotidià d'agafar una bossa gairebé a cada botiga o supermercat es converteix en 192.651 tones de residus plàstics, que poden trigar més de 400 anys a descompondre's: com podem fer desaparèixer el plàstic? Destruir-lo vol dir eliminar els residus que genera i, per això, és necessari preguntar-se si els podem aprofitar: els podem reciclar?

I és que la gran despesa energètica, la dependència del petroli i el gran volum de residus que genera la fabricació del plàstic planteja nous reptes en l'àmbit del reciclatge i l'obtenció de nous materials alternatius. M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre Català del Plàstic i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, dóna resposta a aquesta pregunta: és possible destruir el plàstic?