Riscs mediambientals del fracking
Accés obert
8 de febr. 2013
La prospecció o exploració del terreny per identificar possibles jaciments de gas no implica l’ús de la fracturació hidràulica. Quins riscs mediambientals presenta el fracking?
25
visualitzacions
L’augment del preu dels combustibles fòssils ha fet que la tècnica de la fracturació hidràulica per obtenir gas esdevingui econòmicament viable per a alguns països, fonamentalment els Estats Units, malgrat que exigeixi d’un enorme consum d’aigua.
Davant l’actual controvèrsia social respecte d'aquesta tècnica, l’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, identifica els possibles riscs mediambientals: contaminació d’aqüífers, ús de compostos químics, gestió de l’aigua, residus, moviments sísmics, etc.
Sèrie:
Enclau UPC
Vídeos de la mateixa sèrie
Sensors òptics a les smarts cities
Accés obert
11 de nov. 2013
L’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats: aquest escenari fa imprescindible plantejar nous models de gestió urbana més sostenibles i eficients. És el propòsit de les anomenades ‘smart cities’ o 'clever cities', una expressió que s’aplica a les ciutats compromeses en una gestió més automàtica i eficient de les seves infraestructures i serveis.
Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.
Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.
Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.
Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.
Què són les smart cities?
Accés obert
9 de nov. 2013
La propera setmana se celebra a Barcelona la Smart City Expo World Congress, un saló que reunirà els experts i les empreses líders en iniciatives innovadores sobre la ciutat del futur. Què significa ser una smart city?
Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.
Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.
CubeSats: satèl·lits 'low cost'
Accés obert
4 d’oct. 2013
L’any 1999, dos professors de la Universitat Politècnica de l’Estat de Califòrnia i la Universitat de Stanford van crear el conegut CubeSat, un satèl·lit de recerca espacial en forma de cub, de 10 centímetres d’aresta i un pes màxim d’1 kg, i construït amb components comercials.
La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.
La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.
Què és la fotogrametria i quins àmbits d’aplicació té?
Accés obert
11 de març 2014
La fotogrametria és la tècnica que estudia i defineix amb precisió la forma, les dimensions i la posició a l’espai d’un objecte a partir d’imatges fotogràfiques. Permet determinar les propietats geomètriques dels objectes i la seva ubicació utilitzant mesures fetes sobre una o diverses fotografies.
La fotogrametria és una de les tècniques d’anàlisi i mesura que forma part de la geomàtica, un camp tecnològic multidisciplinari dedicat a l’anàlisi, l’adquisició, el tractament, la interpretació i la visualització de dades geogràfiques, amb un ús intensiu de les TIC.
Tot i que l’aplicació cartogràfica és probablement la més coneguda, es tracta d’una tècnica que s’utilitza en àmbits molts diversos, com ara l’arquitectura, la medicina, la investigació policial, l’enginyeria civil i ambiental o les telecomunicacions, entre altres. Així, per exemple, és una tècnica molt utilitzada en la documentació gràfica del patrimoni, tal com ens explica en aquest vídeo Felipe Buill, investigador del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC.
La fotogrametria és una de les tècniques d’anàlisi i mesura que forma part de la geomàtica, un camp tecnològic multidisciplinari dedicat a l’anàlisi, l’adquisició, el tractament, la interpretació i la visualització de dades geogràfiques, amb un ús intensiu de les TIC.
Tot i que l’aplicació cartogràfica és probablement la més coneguda, es tracta d’una tècnica que s’utilitza en àmbits molts diversos, com ara l’arquitectura, la medicina, la investigació policial, l’enginyeria civil i ambiental o les telecomunicacions, entre altres. Així, per exemple, és una tècnica molt utilitzada en la documentació gràfica del patrimoni, tal com ens explica en aquest vídeo Felipe Buill, investigador del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC.
Espècies aqüícoles a Espanya
Accés obert
23 d’abr. 2013
El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i
aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com
l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del
nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les
seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies,
tal i com ens explica en aquest vídeo **Lourdes Reig** , investigadora del
[Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
](http://deab.upc.edu/)[
](http://deab.upc.edu/)de la UPC, que identifica les principals espècies de la
producció aqüícola del nostre país.
El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies, tal i com ens explica en aquest vídeo Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que identifica les principals espècies de la producció aqüícola del nostre país.
aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com
l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del
nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les
seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies,
tal i com ens explica en aquest vídeo **Lourdes Reig** , investigadora del
[Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
](http://deab.upc.edu/)[
](http://deab.upc.edu/)de la UPC, que identifica les principals espècies de la
producció aqüícola del nostre país.
El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies, tal i com ens explica en aquest vídeo Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que identifica les principals espècies de la producció aqüícola del nostre país.
Pesca o cultiu? En sabem prou?
Accés obert
24 de febr. 2013
L'augment de la demanda mundial de peix, l’estancament de les zones pesqueres i la sobreexplotació de les espècies més consumides han propiciat el creixement de l’aqüicultura en els darrers anys.
Tot i que el sector aqüícola representa a nivell mundial la meitat de la producció de peix que es consumeix, sovint conviu amb el recel i la manca d’informació. Sabem quin peix comprem? És de cultiu o salvatge? Tenim molta informació dels productes de l’hort, però què en sabem dels que provenen del mar? Aspectes com la traçabilitat, la qualitat o bé la frescor del peix de cultiu aporten al consumidor confiança i seguretat, tal i com ens explica Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que també identifica els avantatges que els sistemes de producció de l’aqüicultura aporten per evitar paràsits com l’anisakis.
Tot i que el sector aqüícola representa a nivell mundial la meitat de la producció de peix que es consumeix, sovint conviu amb el recel i la manca d’informació. Sabem quin peix comprem? És de cultiu o salvatge? Tenim molta informació dels productes de l’hort, però què en sabem dels que provenen del mar? Aspectes com la traçabilitat, la qualitat o bé la frescor del peix de cultiu aporten al consumidor confiança i seguretat, tal i com ens explica Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que també identifica els avantatges que els sistemes de producció de l’aqüicultura aporten per evitar paràsits com l’anisakis.
Les comunicacions de veu en la gestió del trànsit aeri
Accés obert
15 de gen. 2014
El progressiu augment de volum del trànsit aeri mundial esdevé un repte per als tres pilars de la seva gestió: les comunicacions, la navegació i la vigilància.
En l’àmbit de les comunicacions, un dels aspectes que sovint desperta més curiositat és el sistema de comunicacions aeronàutic que utilitza majoritàriament comunicacions de veu entre pilots i controladors aeris amb sistemes de ràdio en VHF, tal i com ens explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.
En l’àmbit de les comunicacions, un dels aspectes que sovint desperta més curiositat és el sistema de comunicacions aeronàutic que utilitza majoritàriament comunicacions de veu entre pilots i controladors aeris amb sistemes de ràdio en VHF, tal i com ens explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.
Volar en mode avió: què implica?
Accés obert
13 de gen. 2014
La nova directriu de l’Agència Europea de Seguretat Aèria sobre l’ús de dispositius electrònics portàtils a bord dels avions permet l’ús d’aparells en mode avió a totes les fases del vol, perquè no suposa un risc de seguretat. Fins ara l’ús en mode avió dels dispositius electrònics —telèfons intel·ligents, tauletes, reproductors mp3, llibres electrònics, etc.— només estava permès durant el trajecte, però no pas en els dos moments més crítics del vol, l’enlairament i l’aterratge.
En activar el mode avió d’un dispositiu s’impedeix qualsevol transmissió de dades: no es poden realitzar ni rebre trucades, enviar o rebre correus electrònics ni navegar per Internet, per exemple, per tal d’evitar l’emissió de senyals que podrien causar interferències amb la instrumentació de vol. D’altra banda, algunes companyies aèries ja ofereixen als seus passatgers l’equipament específic per connectar-se a Internet, quan l’avió ja ha aconseguit una altitud de creuer. Ens ho explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.
En activar el mode avió d’un dispositiu s’impedeix qualsevol transmissió de dades: no es poden realitzar ni rebre trucades, enviar o rebre correus electrònics ni navegar per Internet, per exemple, per tal d’evitar l’emissió de senyals que podrien causar interferències amb la instrumentació de vol. D’altra banda, algunes companyies aèries ja ofereixen als seus passatgers l’equipament específic per connectar-se a Internet, quan l’avió ja ha aconseguit una altitud de creuer. Ens ho explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.
La biotecnologia reinventa el paper
Accés obert
7 de maig 2014
Utilitzar mètodes biotecnològics i respectuosos amb el medi ambient per aconseguir que el paper contingui les propietats del plàstic o d’altres productes derivats del petroli per fabricar tetrabricks biodegradables; modificar-lo perquè sigui antioxidant i pugui conservar durant més temps els aliments; canviar les seves propietats perquè sigui tan impermeable que serveixi per fabricar vasos de paper; o bé afegir-hi substàncies antibacterianes per fabricar apòsits a prova d’infeccions, són algunes de les possibles noves aplicacions en el sector paperer. Es tracta d’aplicacions que a partir del reaprofitament dels recursos vegetals – naturals, renovables, reciclables i biodegradables – permeten la creació de nous productes d’alt valor afegit a la indústria paperera, tal i com ens explica en aquest vídeo Teresa Vidal, del Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.
Precisament funcionalitzar o modificar les propietats del paper és el que fa un nou compost aquós, desenvolupat pel grup de recerca Celbiotech, que substitueix els reactius químics tradicionals per enzims naturals i que ha aconseguit modificar el paper fent-lo més hidrofòbic, és a dir, obtenint un paper impermeable. La innovació tecnològica ha rebut el primer premi del concurs Valortec, en la categoria de patents.
Precisament funcionalitzar o modificar les propietats del paper és el que fa un nou compost aquós, desenvolupat pel grup de recerca Celbiotech, que substitueix els reactius químics tradicionals per enzims naturals i que ha aconseguit modificar el paper fent-lo més hidrofòbic, és a dir, obtenint un paper impermeable. La innovació tecnològica ha rebut el primer premi del concurs Valortec, en la categoria de patents.
Com és el procediment per fabricar paper?
Accés obert
6 de maig 2014
Actualment, existeixen al mercat prop de 2.900 tipus diferents de papers especials que no s’utilitzen per escriure. Així, la tendència del sector paperer s’està orientant cap a la cerca de la modificació o funcionalització de les propietats de la cel·lulosa per generar nous usos i noves aplicacions. Teresa Vidal, investigadora del Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera, ens explica en aquest vídeo divulgatiu el procediment de fabricació del paper.
El Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera és el responsable acadèmic del màster universitari en Enginyeria de Tecnologies de Materials Fibrosos, i diferents grups de recerca donen resposta a les actuals demandes del sectors industrials tèxtils, paperers i gràfics.
El Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera és el responsable acadèmic del màster universitari en Enginyeria de Tecnologies de Materials Fibrosos, i diferents grups de recerca donen resposta a les actuals demandes del sectors industrials tèxtils, paperers i gràfics.
On és el bacteri E. coli?
Accés obert
7 de juny 2011
L’origen del brot d'E. coli continua sent desconegut. Inicialment la font d’infecció es va atribuir als cogombres espanyols, posteriorment a un restaurant i les darreres informacions apunten a una plantació de soja. Rosa Carbó i Xavier Sorribas, professors i investigadors del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, ens expliquen quin és el procés que s’ha de seguir per identificar l’aliment infectat amb la soca patògena del bacteri Escherichia coli.
Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.
Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.
Neurones òptiques
Accés obert
28 d’oct. 2014
Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.
Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.
Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.
Reciclatge electrònic
Accés obert
10 de des. 2014
Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.
Residus electrònics. On van a parar?
Accés obert
9 de des. 2014
El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.
Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.
Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.
Smart cities: reptes del sector
Accés obert
11 de nov. 2013
Smart city - ciutat intel·ligent - és el terme que defineix un nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida de les persones i que dóna resposta als nous reptes de la ciutat en àmbits com la gestió d'infraestructures, la salut i els serveis socials, l'energia, la mobilitat urbana, la sostenibilitat mediambiental o la governança, i que utilitza de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.
La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.
Del grafit al grafè: una nova era tecnològica basada en el carboni
Accés obert
10 de des. 2012
El carboni és probablement l’element químic més estudiat i més fascinant de la taula periòdica. Durant molt de temps es va creure que el carboni pur existia en forma de dos tipus de materials: el grafit -emprat per fabricar les mines dels llapis- i el diamant. La recerca científica va demostrar a principis de segle que era possible aïllar i manipular làmines de grafit per obtenir-ne grafè.
El grafè és un nanomaterial d’un àtom de gruix, que representa una capa d’àtoms de carboni densament empaquetats en una capa plana cristal·lina bidimensional en forma d’hexàgons, com si es tractés d’un eixam d’abelles. L’any 2010 el Premi Nobel de Física Obre en finestra nova es va atorgar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus innovadors experiments amb el grafè. Tot i que no van ser-ne els descobridors, van obrir la porta per poder-lo estudiar. Amb l'objectiu d'aconseguir un grafè prou pur, l’any 2004 van aconseguir aïllar-lo al laboratori amb el conegut mètode del llapis i la cinta adhesiva. Amb un tros de grafit, com el que s’utilitza en la mina d’un llapis, i mitjançant una cinta adhesiva, van exfoliar el grafit en làmines cada cop més primes fins que van obtenir una pel·lícula de carboni amb un gruix d’un sol àtom: el grafè. Aquesta tècnica artesanal pot ser utilitzada per obtenir-ne en quantitats molt petites al laboratori, però és insuficient per a una fabricació industrial, tal com ens explica Roberto Macovez, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.
El grafè ofereix propietats -gran resistència mecànica, transparència i una elevadíssima conductivitat elèctrica- que han fascinat els científics de tot el món per les seves potencials aplicacions tecnològiques.
El grafè és un nanomaterial d’un àtom de gruix, que representa una capa d’àtoms de carboni densament empaquetats en una capa plana cristal·lina bidimensional en forma d’hexàgons, com si es tractés d’un eixam d’abelles. L’any 2010 el Premi Nobel de Física Obre en finestra nova es va atorgar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus innovadors experiments amb el grafè. Tot i que no van ser-ne els descobridors, van obrir la porta per poder-lo estudiar. Amb l'objectiu d'aconseguir un grafè prou pur, l’any 2004 van aconseguir aïllar-lo al laboratori amb el conegut mètode del llapis i la cinta adhesiva. Amb un tros de grafit, com el que s’utilitza en la mina d’un llapis, i mitjançant una cinta adhesiva, van exfoliar el grafit en làmines cada cop més primes fins que van obtenir una pel·lícula de carboni amb un gruix d’un sol àtom: el grafè. Aquesta tècnica artesanal pot ser utilitzada per obtenir-ne en quantitats molt petites al laboratori, però és insuficient per a una fabricació industrial, tal com ens explica Roberto Macovez, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.
El grafè ofereix propietats -gran resistència mecànica, transparència i una elevadíssima conductivitat elèctrica- que han fascinat els científics de tot el món per les seves potencials aplicacions tecnològiques.
El grafè: un univers en miniatura
Accés obert
7 de des. 2012
En un llapis disposem d’un bon grapat de milions de làmines de grafè. La clau d’aquest material és la seva estructura atòmica: àtoms de carboni units de forma hexagonal en una única làmina ordenats de tal manera que li donen unes propietats molt especials. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo l’estructura atòmica del grafè.
El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica
El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica
El grafè, futur substitut del silici?
Accés obert
2 de des. 2012
La capacitat de conducció del grafè ha fet plantejar la possibilitat que esdevingui un possible material alternatiu al silici en la fabricació dels futurs dispositius informàtics i electrònics. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo les principals propietats d’aquest material i les seves possibles aplicacions. En aquest sentit, la comunitat científica considera que es tracta d’un material que pot revolucionar la tecnologia electrònica actual, especialment quan se n'aconsegueixi optimitzar la producció industrial.
Apps: com protegir les meves dades?
Accés obert
7 de febr. 2014
Actualment es descarreguen a Espanya 4 milions d’aplicacions mòbils al dia. Bona part d’aquestes aplicacions requereixen un correu electrònic, l’ús dels contactes de l’agenda del mòbil o bé, fins i tot, accés a dades privades i credencials d’accés. Garantir la protecció de la informació de caràcter personal que emmagatzema un mòbil requereix limitar els possibles accessos i privilegis de les apps, tal i com ens explica en aquest vídeo Manuel García-Cervigón, investigador de l’inLab FIB, que identifica els principals riscos associats a la descarrega d'apps i algunes recomanacions útils per minimitzar els riscos.
Les darreres innovacions i solucions tecnològiques en seguretat per a la telefonia mòbil es donaran cita a Barcelona, del 24 al 27 de febrer, al Mobile World Congress 2014, l’esdeveniment mundial més rellevant sobre tecnologia mòbil. La UPC participarà amb un estand propi dins el pavelló català, a l’App Planet (Hall 8.1), on donarà a conèixer la recerca d’avantguarda que duen a terme els grups de recerca de la Universitat en els diferents àmbits vinculats a la futura generació de telèfons mòbils.
Les darreres innovacions i solucions tecnològiques en seguretat per a la telefonia mòbil es donaran cita a Barcelona, del 24 al 27 de febrer, al Mobile World Congress 2014, l’esdeveniment mundial més rellevant sobre tecnologia mòbil. La UPC participarà amb un estand propi dins el pavelló català, a l’App Planet (Hall 8.1), on donarà a conèixer la recerca d’avantguarda que duen a terme els grups de recerca de la Universitat en els diferents àmbits vinculats a la futura generació de telèfons mòbils.
Fracking: cercant gas a les fissures
Accés obert
8 de febr. 2013
Els projectes per explorar possibles jaciments de gas mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica - més coneguda pel terme anglès fracking - desperten recels en els territoris afectats.
La fracturació hidràulica és una tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl que requereix la perforació del terreny i la injecció a gran pressió d’un fluid – format per aigua, sorra i productes químics –. Aquest fluid és capaç de reobrir i ampliar les fractures o fissures més febles que ja tenien les roques, i alliberar el gas que s’hi ha anat dipositant amb els segles.
Les fissures són obertures naturals de les roques en forma d’esquerda i poden ser més o menys profundes. L’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, explica en aquest vídeo com s’aconsegueix fer fluir el gas per aquestes fissures i què permet la tecnologia del sondeig horitzontal teledirigit.
La fracturació hidràulica és una tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl que requereix la perforació del terreny i la injecció a gran pressió d’un fluid – format per aigua, sorra i productes químics –. Aquest fluid és capaç de reobrir i ampliar les fractures o fissures més febles que ja tenien les roques, i alliberar el gas que s’hi ha anat dipositant amb els segles.
Les fissures són obertures naturals de les roques en forma d’esquerda i poden ser més o menys profundes. L’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, explica en aquest vídeo com s’aconsegueix fer fluir el gas per aquestes fissures i què permet la tecnologia del sondeig horitzontal teledirigit.
Ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva?
Accés obert
9 de des. 2013
Només un de cada quatre nens en edat escolar es revisa la visió un cop l’any i la meitat dels que necessiten ulleres no les utilitzen per desconeixement dels seus pares. En aquest vídeo, Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, explica les diferents opcions per corregir els defectes de refracció —ulleres, lents de contactes o bé cirurgia refractiva—, que afecten actualment un terç de la població.
Precisament, el Col·legi Oficial d´Òptics i Optometristes de Catalunya ha iniciat la campanya ‘Visió i aprenentatge’, que té com a objectiu mesurar la salut visual de 20.000 alumnes de primària. En aquest sentit, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa Obre en finestra nova i el Centre Universitari de la Visió de la UPC a Terrassa ja fa molts anys que impulsen aquest tipus d’iniciatives. Enguany, el Centre Universitari de la Visió ha revisat la vista de 392 nens de diferents centres escolars de Terrassa, a més de les revisions oculars adreçades a la població amb menys recursos.
Precisament, el Col·legi Oficial d´Òptics i Optometristes de Catalunya ha iniciat la campanya ‘Visió i aprenentatge’, que té com a objectiu mesurar la salut visual de 20.000 alumnes de primària. En aquest sentit, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa Obre en finestra nova i el Centre Universitari de la Visió de la UPC a Terrassa ja fa molts anys que impulsen aquest tipus d’iniciatives. Enguany, el Centre Universitari de la Visió ha revisat la vista de 392 nens de diferents centres escolars de Terrassa, a més de les revisions oculars adreçades a la població amb menys recursos.
Un cop d’ull a la cirurgia refractiva
Accés obert
9 de des. 2013
La cirurgia refractiva permet corregir els defectes de refracció de l’ull —miopia, hipermetropia i astigmatisme— a través de tècniques làser que modifiquen la curvatura de la còrnia, o bé mitjançant la implantació de lents intraoculars.
En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.
L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.
En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.
L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.
Sensors per controlar el Parkinson
Accés obert
29 de gen. 2015
Malgrat que el Parkinson és una malaltia crònica, hi ha mesures per controlar i estabilitzar-ne els símptomes. Un grup d’investigadors de la UPC ha dissenyat un dispositiu, equipat amb sensors, que controla els moviments dels malalts i subministra informació, en temps real, als neuròlegs, la qual els facilita l’ajustament de la medicació, tal com ens explica en aquest vídeo Albert Samà, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i investigador del Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD).
El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.
El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.
Radars de trànsit: l'efecte Doppler
Accés obert
5 de des. 2011
Exactament 41.665 persones han mort a les carreteres espanyoles els darrers deu anys. Tot i aquesta elevada xifra, la dada representa una disminució del 55% del nombre de víctimes, segons un estudi recent de la Direcció General de Trànsit.
La millora de les infraestructures viàries, les campanyes de sensibilització, el permís de conduir per punts o bé els controls de velocitat són alguns dels factors que han incidit en la disminució dels accidents mortals. En el cas dels controls de velocitat, la idoneïtat dels sistemes de radar genera constantment grans controvèrsies: preventius o recaptatoris? Més enllà d’aquest debat: què hi ha darrera d’aquests dispositius?
Els radars de trànsit emeten una ona electromagnètica que impacta contra el vehicle, l’ona rebota i retorna de nou al radar amb una freqüència lleugerament diferent a l’emesa. Aquesta diferència de freqüència és provocada per l’anomenat efecte Doppler i és el principi bàsic en què es fonamenta el funcionament dels radars de trànsit, tal i com ens explica el professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, Joan O'Callaghan.
La millora de les infraestructures viàries, les campanyes de sensibilització, el permís de conduir per punts o bé els controls de velocitat són alguns dels factors que han incidit en la disminució dels accidents mortals. En el cas dels controls de velocitat, la idoneïtat dels sistemes de radar genera constantment grans controvèrsies: preventius o recaptatoris? Més enllà d’aquest debat: què hi ha darrera d’aquests dispositius?
Els radars de trànsit emeten una ona electromagnètica que impacta contra el vehicle, l’ona rebota i retorna de nou al radar amb una freqüència lleugerament diferent a l’emesa. Aquesta diferència de freqüència és provocada per l’anomenat efecte Doppler i és el principi bàsic en què es fonamenta el funcionament dels radars de trànsit, tal i com ens explica el professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, Joan O'Callaghan.
Seguretat marítima: qüestió de cartes?
Accés obert
18 de gen. 2012
A la tragèdia humana del naufragi del creuer Costa Concòrdia a la costa de l’illa de Giglio, cal sumar el risc d’un possible desastre ambiental, amb l’abocament al mar de 2.380 tones del seu carburant.
La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.
Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.
La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.
Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.
Cap al “cel únic europeu”
Accés obert
12 de maig 2010
2.500 avions volen cada dia per espais aeris totalment congestionats, i això provoca 20 minuts de retard en gairebé 1.500 vols europeus. El futur de la gestió del trànsit aeri implica optimitzar la trajectòria que fan servir els avions. Sota el paraigües del projecte SESAR, empreses i universitats investiguen noves línies de treball, per exemple l’optimització de les trajectòries que fan servir els avions tenint en compte la velocitat i la capacitat de l’espai aeri.
Investigadors i emprenedors alhora?
Accés obert
28 de des. 2010
De la recerca a l'empresa. Aquest és el cas de Sparsity Technologies, una spin off de la Politècnica que ha convertit la recerca del grup DAMA-UPC en un nou projecte empresarial. Des de fa uns mesos ofereix a les empreses la recerca i la tecnologia desenvolupada en el grup DAMA-UPC, tal i com ens explica Pere Baleta, director de l’empresa.
El camp d'actuació d'aquesta jove empresa se centra en els grans volums d'informació, en la dispersió de dades en què hi ha una resposta a una pregunta concreta que només pot trobar-se explorant el caos. Sparsity - que en anglès significa 'dispersió'- ha treballat en diferents projectes vinculats als camps de la biomedicina, les xarxes socials, internet, la detecció de frau en diferents entorns i la cerca bibliogràfica avançada.
El camp d'actuació d'aquesta jove empresa se centra en els grans volums d'informació, en la dispersió de dades en què hi ha una resposta a una pregunta concreta que només pot trobar-se explorant el caos. Sparsity - que en anglès significa 'dispersió'- ha treballat en diferents projectes vinculats als camps de la biomedicina, les xarxes socials, internet, la detecció de frau en diferents entorns i la cerca bibliogràfica avançada.
Sistemes exploradors d’informació?
Accés obert
28 de des. 2010
Ajudar els periodistes a accedir de forma organitzada als informes publicats a WikiLeaks és un exemple de la necessitat de trobar respostes urgents a consultes complexes sobre grans volums de dades, cosa que sovint requereix temps i diners. Al món s’envien tres milions de correus electrònics per segon, YouTube publica 20 hores de vídeos per minut, Google processa cada dia 24 petabytes d’informació i WikiLeaks gestiona més d’un milió de documents confidencials.
WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.
El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.
WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.
El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.
Inventant el futur?
Accés obert
27 de nov. 2009
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Fang tòxic i corrosiu?
Accés obert
8 de nov. 2010
Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.
El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?
Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.
El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?
Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.
Llum en pols?
Accés obert
20 de des. 2008
La bombeta d’Edison ha començat a morir. La tecnologia LED - present a peces de roba, rellotges digitals, MP3, llums de cotxes, telèfons mòbils o semàfors – es presenta com la gran revolució del món de la il·luminació. En què es basa l’anomenada llum freda?
La tecnologia LED (Light Emitting Diode) basa el seu funcionament en un díode que emet llum. Un díode és un dispositiu electrònic que conté materials amb propietats de conductivitat, és a dir, amb capacitat de conducció elèctrica. En el cas de la tecnologia LED, aquest material és l’arseniür de gal·li-alumini, que permet emetre llum quan un corrent elèctric passa a través seu.
Eficàcia, fiabilitat, consum reduït, autonomia, estalvi econòmic i resistència als cops i a l’aigua són alguns dels avantatges de la tecnologia LED, tal i com ens explica en aquest vídeo Joaquim Puigdollers, investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC.
La tecnologia LED (Light Emitting Diode) basa el seu funcionament en un díode que emet llum. Un díode és un dispositiu electrònic que conté materials amb propietats de conductivitat, és a dir, amb capacitat de conducció elèctrica. En el cas de la tecnologia LED, aquest material és l’arseniür de gal·li-alumini, que permet emetre llum quan un corrent elèctric passa a través seu.
Eficàcia, fiabilitat, consum reduït, autonomia, estalvi econòmic i resistència als cops i a l’aigua són alguns dels avantatges de la tecnologia LED, tal i com ens explica en aquest vídeo Joaquim Puigdollers, investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC.
Entres a la Sala Blanca?
Accés obert
18 de des. 2008
Per poder fer recerca i fabricar nous dispositius que incorporin la tecnologia LED, els investigadors i les investigadores del Grup de Recerca en Microtecnologies i Nanotecnologies de la Universitat Politècnica de Catalunya necessiten una instal·lació amb unes condicions de netedat extremes: la Sala Blanca.
Una sala blanca està dissenyada seguint estrictes criteris per garantir el control de factors com la contaminació, temperatura, humitat i pressió. L’objectiu és garantir la qualitat i fiabilitat en la recerca i fabricació de nous dispositius. Al Departament d’Enginyeria d’Electrònica de la UPC en tenen una i l’hem visitat. Ens ha acompanyat l'investigador Joaquim Puigdollers.
Una sala blanca està dissenyada seguint estrictes criteris per garantir el control de factors com la contaminació, temperatura, humitat i pressió. L’objectiu és garantir la qualitat i fiabilitat en la recerca i fabricació de nous dispositius. Al Departament d’Enginyeria d’Electrònica de la UPC en tenen una i l’hem visitat. Ens ha acompanyat l'investigador Joaquim Puigdollers.
Teixits invisibles?
Accés obert
28 de nov. 2008
La nanotecnologia és un camp de la ciència que es dedica a l’estudi, al control i a la manipulació de la matèria a escala nanomètrica. Què és un nanòmetre? Què pot aportar aquesta tecnologia al sector tèxtil? Com és una nanofibra?
És possible imaginar una partícula 1.000 vegades més petita que un cabell humà? Una nanofibra té un diàmetre de 100 nanòmetres - un nanòmetre és la milmilionèsima part d’un metro - i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la Politècnica ha dissenyat, per primer cop a Espanya, un prototip per produir-les a escala industrial.
La nanotecnologia aplicada al sector tèxtil, a través de les nanofibres, permet afegir als teixits propietats inimaginables i obre un ampli ventall de possibilitats per a nous productes i aplicacions: la fabricació de pròtesis per restaurar tendons, l'elaboració de materials resistents per al sector aeronàutic, o la millora del condicionament de l’aire dels quiròfans i les sales blanques, en són alguns exemples.
És possible imaginar una partícula 1.000 vegades més petita que un cabell humà? Una nanofibra té un diàmetre de 100 nanòmetres - un nanòmetre és la milmilionèsima part d’un metro - i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la Politècnica ha dissenyat, per primer cop a Espanya, un prototip per produir-les a escala industrial.
La nanotecnologia aplicada al sector tèxtil, a través de les nanofibres, permet afegir als teixits propietats inimaginables i obre un ampli ventall de possibilitats per a nous productes i aplicacions: la fabricació de pròtesis per restaurar tendons, l'elaboració de materials resistents per al sector aeronàutic, o la millora del condicionament de l’aire dels quiròfans i les sales blanques, en són alguns exemples.
Cirurgia no invasiva amb tecnologia tèxtil?
Accés obert
26 de nov. 2008
L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa. Disposa de nou laboratoris en què es desenvolupen projectes en tres línies de recerca: la química i la mecànica tèxtil, i el medi ambient.
Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil.
En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.
Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil.
En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.
Una bossa d'arròs?
Accés obert
12 de maig 2008
El midó que podem trobar a l’arròs, al blat de moro, a la patata o al sucre és la matèria primera utilitzada per fabricar les anomenades bosses biodegradables, una alternativa a les bosses de plàstic d'origen petroquímic.
El midó és un polímer natural que, per l’acció de microorganismes, es transforma en una estructura molecular similar a la dels productes plàstics tradicionals d’origen petroquímic, capaç de generar un material plàstic reutilitzable, reciclable, però també biodegradable i compostable. L’origen agrícola d’aquests tipus de materials protegeix el medi ambient, però pot generar canvis econòmics en la producció de cereals, plantejant nous reptes per al sector agrícola.
Les aplicacions dels bioplàstics se centren en la fabricació de bosses i envasos per a usos en l’alimentació, la medicina o l'electrònica. El Centre Català del Plàstic col·labora amb empreses de diferents sectors en la recerca de nous materials biodegradables i en la millora de les seves propietats, tal i com explica en aquest vídeo M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).
El midó és un polímer natural que, per l’acció de microorganismes, es transforma en una estructura molecular similar a la dels productes plàstics tradicionals d’origen petroquímic, capaç de generar un material plàstic reutilitzable, reciclable, però també biodegradable i compostable. L’origen agrícola d’aquests tipus de materials protegeix el medi ambient, però pot generar canvis econòmics en la producció de cereals, plantejant nous reptes per al sector agrícola.
Les aplicacions dels bioplàstics se centren en la fabricació de bosses i envasos per a usos en l’alimentació, la medicina o l'electrònica. El Centre Català del Plàstic col·labora amb empreses de diferents sectors en la recerca de nous materials biodegradables i en la millora de les seves propietats, tal i com explica en aquest vídeo M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).
És possible destruir el plàstic?
Accés obert
13 de juny 2008
Els catalans consumim 14 milions de bosses de plàstic cada cap de setmana. Al cap de l'any, aquest acte quotidià d'agafar una bossa gairebé a cada botiga o supermercat es converteix en 192.651 tones de residus plàstics, que poden trigar més de 400 anys a descompondre's: com podem fer desaparèixer el plàstic? Destruir-lo vol dir eliminar els residus que genera i, per això, és necessari preguntar-se si els podem aprofitar: els podem reciclar?
I és que la gran despesa energètica, la dependència del petroli i el gran volum de residus que genera la fabricació del plàstic planteja nous reptes en l'àmbit del reciclatge i l'obtenció de nous materials alternatius. M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre Català del Plàstic i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, dóna resposta a aquesta pregunta: és possible destruir el plàstic?
I és que la gran despesa energètica, la dependència del petroli i el gran volum de residus que genera la fabricació del plàstic planteja nous reptes en l'àmbit del reciclatge i l'obtenció de nous materials alternatius. M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre Català del Plàstic i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, dóna resposta a aquesta pregunta: és possible destruir el plàstic?
Recerca visionària?
Accés obert
20 d’oct. 2009
Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).
El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.
El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.
Construint en equip
Accés obert
17 de març 2009
Ha d’estar acabat el 16 de juliol. És el dia que comença la cursa automobilística universitària Formula Student al circuit de Silverstone de la Gran Bretanya, i el dia en què el nou vehicle monoplaça ha d’estar a punt per competir: estructura i carrosseria, motor i electrònica, transmissió, direcció i frens, i suspensió.
L’equip ETSEIB Motorsport ens explica en aquest vídeo com estan dissenyant i construint el nou vehicle.
Comença la carrera-Puges?
Accés obert
17 de març 2009
El disseny i la construcció d’un vehicle monoplaça ha permès a disset estudiants d’Enginyeria Industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) aplicar els seus coneixements tecnològics a un projecte real de l’àmbit de l’automoció. Al mateix temps, el projecte els ha permès adquirir experiència en tasques de planificació, comunicació i gestió, sempre treballant en equip, unes competències imprescindibles per al seu futur professional.
L’equip ETSEIB Motorsport tot just comença la carrera…
L’equip ETSEIB Motorsport tot just comença la carrera…
Espines de peix: solució per descontaminar el subsòl?
Accés obert
22 de nov. 2010
El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.
Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.
Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.
El cotxe elèctric, ciència-ficció?
Accés obert
10 de juny 2009
Agafem el nostre vehicle per desplaçar-nos una mitjana de 27 quilòmetres al dia. Desplaçaments curts, però sovint plens d’embussos, que concentren elevats nivells d’emissions de CO2 i molt de soroll. Els vehicles elèctrics són ara com ara una alternativa per desplaçar-se de manera més sostenible per les ciutats, davant el progressiu augment del preu dels combustibles i la contaminació atmosfèrica i acústica.
Barcelona ha decidit apostar per aquest tipus de vehicles: a final d’enguany els incorporarà als serveis municipals – cotxes i motos de vigilància i neteja –. A més, instal·larà 191 punts de recàrrega, endolls repartits per tota la ciutat per impulsar la compra d’aquest tipus d’automòbils. Una promoció lligada, també, a la transformació de la indústria de l’automòbil.
L'automòbil elèctric consumeix com una planxa i es carrega com un mòbil. És silenciós i no contamina. Però la seva velocitat punta és escassa – uns 80km – i la durada de les bateries és encara limitada. Aquests inconvenients fan dels anomenats automòbils híbrids una bona alternativa: empreses del sector ja comercialitzen al nostre país els primers models d’aquests vehicles, que combinen el motor convencional amb l’elèctric, tal i com ens explica Ricard Bosch, investigador del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.
Barcelona ha decidit apostar per aquest tipus de vehicles: a final d’enguany els incorporarà als serveis municipals – cotxes i motos de vigilància i neteja –. A més, instal·larà 191 punts de recàrrega, endolls repartits per tota la ciutat per impulsar la compra d’aquest tipus d’automòbils. Una promoció lligada, també, a la transformació de la indústria de l’automòbil.
L'automòbil elèctric consumeix com una planxa i es carrega com un mòbil. És silenciós i no contamina. Però la seva velocitat punta és escassa – uns 80km – i la durada de les bateries és encara limitada. Aquests inconvenients fan dels anomenats automòbils híbrids una bona alternativa: empreses del sector ja comercialitzen al nostre país els primers models d’aquests vehicles, que combinen el motor convencional amb l’elèctric, tal i com ens explica Ricard Bosch, investigador del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.
Arquitectura bioclimàtica?
Accés obert
4 d’abr. 2010
Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
La casa del futur?
Accés obert
25 de març 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
Fuita de petroli controlada?
Accés obert
7 de juny 2010
Set setmanes després de l’explosió i l’enfonsament de la plataforma petroliera Deepwater Horizon de l’empresa BP, en aigües del Golf de Mèxic, la fuita de petroli ha estat controlada només parcialment. El nou sistema encara no permet la recollida de tot el cru que s’està vessant. L’explosió va costar la vida a onze treballadors i està provocant un desastre mediambiental de gran magnitud.
El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.
La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.
El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.
La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.
Nervis al box. Alta competició a la Formula Student
Accés obert
5 d’oct. 2010
Creada a la dècada dels vuitanta, Formula Student, se celebra a diferents països gràcies al suport de la indústria de l’automoció i a la passió d’estudiants i professors universitaris i enginyers d’alt nivell. L'objectiu és dissenyar, desenvolupar, construir i conduir un monoplaça d'estil Fórmula 1. Per primer cop a Espanya, el circuit de Montmeló va ser, el passat cap de setmana, l’escenari de la competició entre 15 equips formats exclusivament per estudiants.
Enmig d’un ajustat calendari de proves i verificacions tècniques a Montmeló, dos equips d'estudiants de la UPC han competit amb dos monoplaces d'estil F1 en la Formula Student: ETSEIB Motorsport i UPC ecoRacing. Els membres dels equips de la UPC ens han explicat els aspectes més innovadors dels seus vehicles.
L'ETSEIB Motorsport, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), participa per tercer any consecutiu en aquesta competició i que en aquesta edició ho fa amb el CAT03, construït per 23 estudiants. L’altre vehicle de la Politècnica és l’ecoR2, de l’equip UPC ecoRacing, dissenyat per 8 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).
Enmig d’un ajustat calendari de proves i verificacions tècniques a Montmeló, dos equips d'estudiants de la UPC han competit amb dos monoplaces d'estil F1 en la Formula Student: ETSEIB Motorsport i UPC ecoRacing. Els membres dels equips de la UPC ens han explicat els aspectes més innovadors dels seus vehicles.
L'ETSEIB Motorsport, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), participa per tercer any consecutiu en aquesta competició i que en aquesta edició ho fa amb el CAT03, construït per 23 estudiants. L’altre vehicle de la Politècnica és l’ecoR2, de l’equip UPC ecoRacing, dissenyat per 8 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).
Metro sense conductor a 60 m de profunditat?
Accés obert
1 de des. 2009
El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Gegants d’alta tecnologia per generar electricitat?
Accés obert
20 d’oct. 2009
A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
Assegurar-se que tot és segur
Accés obert
28 d’abr. 2009
Un Computer Emergency Response Team (CERT) és un equip de persones dedicat a la implementació i gestió de mesures tecnològiques orientades a donar resposta a incidents de seguretat informàtica.
L’esCERT-UPC, l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser el primer centre espanyol dedicat a assessorar, prevenir i resoldre incidències de seguretat. Amb més de 24 anys de trajectòria, l’esCERT-UPC lidera i gestiona actualment diferents projectes de recerca vinculats a àmbits com la securització de la banca electrònica o de les fronteres, a través del control dels fluxos migratoris.
L’esCERT-UPC, l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser el primer centre espanyol dedicat a assessorar, prevenir i resoldre incidències de seguretat. Amb més de 24 anys de trajectòria, l’esCERT-UPC lidera i gestiona actualment diferents projectes de recerca vinculats a àmbits com la securització de la banca electrònica o de les fronteres, a través del control dels fluxos migratoris.
Pistes per descobrir la informàtica forense
Accés obert
28 d’abr. 2009
Penjar vídeos a YouTube, estar en comunitats socials virtuals com Facebook o MySpace, enviar correus electrònics, publicar missatges a Twitter o compartir les nostres vivències i fotografies en blogs i fotoblogs són actes que formen part de la nostra vida quotidiana. Però les noves formes de relacionar-se i comunicar-se per internet fan vulnerables els nostres ordinadors a possibles atacs i intrusions. Informació que considerem privada i confidencial pot ser utilitzada per possibles delinqüents i podem convertir-nos en víctimes de fraus electrònics, accions d’espionatge, virus o programaris intrusos.
Un bon exemple que il·lustra la importància de garantir la seguretat informàtica en les nostres comunicacions professionals i personals és la novel·la ‘Els homes que no estimaven les dones’, de Stieg Larsson, èxit de vendes del passat Sant Jordi. Els professionals de la informàtica forense, entre altres missions, recullen dades que puguin servir com a proves en un tribunal davant d’una acusació de delicte o intrusió informàtica.
Més enllà de l’àmbit judicial, l’anàlisi forense també permet prevenir o descobrir accions d’espionatge industrial dins d’una empresa, fraus a través de correus electrònics, suplantacions d’identitat, manipulacions de pàgines web, etc. Aquest àmbit de treball l'únic que pren de la medicina forense és el seu nom, i engloba totes les activitats adreçades a investigar de forma minuciosa i precisa els fets, les causes i els mitjans d’un suposat delicte informàtic, tal i com ens explica Elena Galván, investigadora d’esCERT-UPC
Un bon exemple que il·lustra la importància de garantir la seguretat informàtica en les nostres comunicacions professionals i personals és la novel·la ‘Els homes que no estimaven les dones’, de Stieg Larsson, èxit de vendes del passat Sant Jordi. Els professionals de la informàtica forense, entre altres missions, recullen dades que puguin servir com a proves en un tribunal davant d’una acusació de delicte o intrusió informàtica.
Més enllà de l’àmbit judicial, l’anàlisi forense també permet prevenir o descobrir accions d’espionatge industrial dins d’una empresa, fraus a través de correus electrònics, suplantacions d’identitat, manipulacions de pàgines web, etc. Aquest àmbit de treball l'únic que pren de la medicina forense és el seu nom, i engloba totes les activitats adreçades a investigar de forma minuciosa i precisa els fets, les causes i els mitjans d’un suposat delicte informàtic, tal i com ens explica Elena Galván, investigadora d’esCERT-UPC
Perdre’s amb un GPS?
Accés obert
24 de gen. 2011
Diuen que al Dakar sempre s’aprèn alguna cosa nova. Aquest ral·li, amb més de trenta anys d’història, és conegut com el més dur i exigent del món. Nascut a l'Àfrica fa més de trenta anys, on va crear la seva llegenda, el Dakar és sinònim de grans històries esportives i humanes. Tot just finalitzada la darrera edició, el Ral·li Dakar 2011 ha demostrat ser més que una simple carrera: 40 cotxes, 170 motos, 30 quads i 67 camions recorren 9.500 km en 15 dies. Exigeix capacitat de navegació, resistència física i precisió tècnica. Una competició diferent, que sempre sorprèn els pilots, però sobretot els sedueix.
Amb el canvi d'escenari geogràfic del Dakar, a Argentina i Xile, la naturalesa del territori ha exigit nous dispositius de seguretat i, fins i tot, els sistemes de posicionament i comunicació per satèl·lit han estat adaptats a l’esperit d’aquesta cursa. Així, tots els vehicles disposen d’un GPS únic i d’un dispositiu que permet als participants advertir d’un accident, tal i com ens explica Juan A. Fernández Rubio, professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Politècnica.
Amb el canvi d'escenari geogràfic del Dakar, a Argentina i Xile, la naturalesa del territori ha exigit nous dispositius de seguretat i, fins i tot, els sistemes de posicionament i comunicació per satèl·lit han estat adaptats a l’esperit d’aquesta cursa. Així, tots els vehicles disposen d’un GPS únic i d’un dispositiu que permet als participants advertir d’un accident, tal i com ens explica Juan A. Fernández Rubio, professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Politècnica.
Col·lapse aeri: hi ha solució?
Accés obert
21 d’abr. 2010
L’any 1982, un avió Boeing 747 de la companyia British Airways es va trobar, de forma accidental, amb un núvol de cendres volcàniques. Va ser una bona oportunitat per analitzar els danys en el fuselatge de l’avió i en els motors, tot i que no es va establir un protocol d’actuació davant d’un cas similar.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Fukushima: claus per entendre l'alarma nuclear
Accés obert
16 de març 2011
El terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març a Japó i el posterior accident a la central nuclear de Fukushima ha generat un gran debat en la indústria nuclear. Actualment, funcionen al món 435 reactors nuclears, segons l’Informe sobre l’estat mundial de la indústria nuclear 2009, i el seu període mitjà d’explotació és de 25 anys.
Carme Pretel, investigador i professora del Departament de Física i Enginyeria Nuclear Obre en finestra nova explica en aquest vídeo tots els detalls de l’accident a Fukushima i què s’està fent per controlar la situació. En aquest sentit, Carme assegura que la planta nuclear va respondre amb seguretat davant el terratrèmol, però que no va poder fer front al tsunami posterior amb onades d’entre 7 i 9 metres, que superaven les previsions de disseny de la central.
En l’àmbit de l’enginyeria de seguretat nuclear, el Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Politècnica participa en la simulació d’esdeveniments que puguin constituir una amenaça per a aquestes barreres de seguretat i en l’establiment de protocols d’actuació. Aquesta simulació d’escenaris es fa a través d’un programa de càlcul que permet desenvolupar models de plantes nuclears i estudiar-ne el comportament en diferents supòsits que s’han produït o es podrien produir.
Carme Pretel, investigador i professora del Departament de Física i Enginyeria Nuclear Obre en finestra nova explica en aquest vídeo tots els detalls de l’accident a Fukushima i què s’està fent per controlar la situació. En aquest sentit, Carme assegura que la planta nuclear va respondre amb seguretat davant el terratrèmol, però que no va poder fer front al tsunami posterior amb onades d’entre 7 i 9 metres, que superaven les previsions de disseny de la central.
En l’àmbit de l’enginyeria de seguretat nuclear, el Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Politècnica participa en la simulació d’esdeveniments que puguin constituir una amenaça per a aquestes barreres de seguretat i en l’establiment de protocols d’actuació. Aquesta simulació d’escenaris es fa a través d’un programa de càlcul que permet desenvolupar models de plantes nuclears i estudiar-ne el comportament en diferents supòsits que s’han produït o es podrien produir.
BWR: pressió i tensió al límit
Accés obert
23 de març 2011
“Amb tantes milles per recórrer fins a la meta, és difícil valorar el risc o els avantatges de les nostres decisions”, afirma el patró d’un dels equips que competeix a la Barcelona World Race. Cansats, esgotats, arrossegant lesions, resistint amb calmants, fent front a avaries enmig de fortes tempestes o patint, fins i tot, racionament en el menjar, els navegants -enmig de la tensió i la pressió- tenen constants dubtes a l'hora de prendre les decisions. I és que, més enllà de la seva capacitat de navegació, aquesta regata és un competició de resistència física i psicològica, de precisió tècnica, d’estratègia, d’esforç i de treball en equip.
Coincidint amb la Barcelona World Race, la UPC i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona han convocat el 1r Premi UPC-Barcelona World Race: innovació, navegació i entorn. Aquest Premi ha permès a set estudiants de la UPC, finalistes d’aquest concurs d’idees, desenvolupar durant tres mesos els seus projectes en col·laboració amb les escuderies de la regata. Tots saben que el termini per finalitzar el seu projecte s'acaba a les 24 h del dia d’arribada del primer vaixell en competició: el compte enrere ja ha començat
Coincidint amb la Barcelona World Race, la UPC i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona han convocat el 1r Premi UPC-Barcelona World Race: innovació, navegació i entorn. Aquest Premi ha permès a set estudiants de la UPC, finalistes d’aquest concurs d’idees, desenvolupar durant tres mesos els seus projectes en col·laboració amb les escuderies de la regata. Tots saben que el termini per finalitzar el seu projecte s'acaba a les 24 h del dia d’arribada del primer vaixell en competició: el compte enrere ja ha començat
Innovar la innovació?
Accés obert
27 d’abr. 2011
Les Knowledge and Innovation Communities (KIC), impulsades per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, tenen com a objectiu fomentar un nou model d’innovació, basat en les xarxes de col·laboració, que integra universitats, centres de recerca i empreses, davant de tres reptes de futur: la societat de la informació, el canvi climàtic i l’energia sostenible.
La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC
La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC
Energia sostenible?
Accés obert
27 d’abr. 2011
Malgrat que en els darrers 30 anys s’ha reduït un 25% el consum de cru al nostre país, s’ha incrementat la compra de gas natural, i això fa que es mantingui la nostra dependència exterior: Espanya importa ja més del 75% de l’energia que consumim.
Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.
L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.
Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.
L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.
Joves al núvol? Una indústria en creixement?
Accés obert
30 de maig 2011
Les xarxes socials han revolucionat la nostra manera de viure i relacionar-nos. Ara han aconseguit potenciar i canalitzar els vincles que s’hi estableixen i han generat mobilitzacions d’un impacte social i mediàtic sense precedents. El darrer exemple és el de les manifestacions pacífiques iniciades el 15 de maig a tot Espanya i esteses ben aviat a la resta del món: sentiments d’indignació compartits que han aconseguit mobilitzar persones de totes les edats.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
Corredor del Mediterrani: claus per a Catalunya
Accés obert
20 d’oct. 2011
La Comissió Europea ha decidit la futura Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports, que preveu la connexió ferroviària de tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció de la Unió Europea. En aquesta xarxa s’ha inclòs el Corredor del Mediterrani com a eix prioritari de transport de mercaderies europeu.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
Eficiència també en les noves infraestructures?
Accés obert
26 d’oct. 2011
Històricament el trànsit de mercaderies s’ha concentrat entre el nord d’Europa i Amèrica del Nord. L’intercanvi que es generava entre aquests dos pols econòmics es rebia i distribuïa cap al centre d’Europa, a través de tres ports coordinats entre si: Anvers (Flandes), Rotterdam (Països Baixos) i Hamburg (Alemanya). Però el progressiu creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, està concentrant la producció industrial en aquesta zona i, per distribuir-la, caldran ports de recepció situats al sud d’Europa.
Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori.
Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori.
Hidrogen net: catàlisi de l'etanol
Accés obert
6 de març 2012
L'hidrogen pot ajudar a gestionar millor l'energia: és una de les substàncies amb més poder energètic que coneixem i el seu ús en piles de combustible ofereix una alta eficiència energètica i dóna aigua com a 'residu'. Tot plegat, obre el camí d’una tecnologia neta i amb molt de futur, que veu les seves primeres aplicacions en l’electrònica de consum.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
Contaminació acústica al mar: efectes i reptes tecnològics
Accés obert
3 de maig 2012
A Espanya més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll superiors als 65 decibels: és el segon país – després del Japó– amb l'índex més elevat de població exposada a alts nivells de contaminació acústica. Un tipus de contaminació que també afecta els oceans de tot el món i que provoca canvis de comportament en moltes espècies marines. En el cas del mar, el soroll prové d’activitats humanes com ara el transport marítim, la pesca, l’explotació de parcs eòlics, les extraccions de petroli, etc.
Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.
Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.
Telemonitoritzar persones amb discapacitat: sensors biomèdics
Accés obert
21 de març 2012
Obtenir l’electrocardiograma d’una persona en cadira de rodes, controlar l’activitat cardiorespiratòria amb la balança de casa o bé la freqüència cardíaca amb un sistema semblant a la Wii són alguns exemples dels dispositius dissenyats per mesurar diferents paràmetres fisiològics de forma contínua. Óscar Casas, professor del Departament d’Enginyeria Electrònica i investigador del Grup d’Instrumentació, Sensors i Interfícies (ISI) , explica en aquest vídeo com han estat pensats i dissenyats aquests sistemes de mesura i d' instrumentació biomèdica per poder-los fer servir fora de l’hospital. Més enllà de la seva aplicació massiva, aquests dispositius permeten la monitorització i supervisió mèdica de persones amb discapacitat, amb una electrònica quasi transparent.
La possibilitat de rebre assistència sanitària a casa és fonamental per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, malalts crònics o persones grans. La monitorització permet fer el seguiment permanent de les seves constants vitals i detectar, de manera precoç, possibles alteracions de salut. En el cas de les persones amb problemes cardiovasculars, pot estalviar fins al 50% de les visites mèdiques presencials.
A més de la investigació sobre nous sistemes de mesura per a aplicar-los a la instrumentació biomèdica, l'ISI fa recerca sobre aplicacions en altres àmbits com l'agroambiental, el de la domòtica o bé el de l'automoció.
La possibilitat de rebre assistència sanitària a casa és fonamental per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, malalts crònics o persones grans. La monitorització permet fer el seguiment permanent de les seves constants vitals i detectar, de manera precoç, possibles alteracions de salut. En el cas de les persones amb problemes cardiovasculars, pot estalviar fins al 50% de les visites mèdiques presencials.
A més de la investigació sobre nous sistemes de mesura per a aplicar-los a la instrumentació biomèdica, l'ISI fa recerca sobre aplicacions en altres àmbits com l'agroambiental, el de la domòtica o bé el de l'automoció.
Sondeigs electorals: atzar i estadística
Accés obert
15 de nov. 2011
A pocs dies de les eleccions generals, les enquestes i els sondeigs electorals publicats als mitjans de comunicació tenen un pes vital durant la campanya. Però, l'encerten?
Pere Grima i Pedro Delicado, professors i investigadors del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, ens expliquen el paper que juga l’atzar en aquest tipus de sondeig i les dificultats per realitzar estimacions estadístiques sobre la distribució d’escons.
Pere Grima i Pedro Delicado, professors i investigadors del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, ens expliquen el paper que juga l’atzar en aquest tipus de sondeig i les dificultats per realitzar estimacions estadístiques sobre la distribució d’escons.
Claus per entendre els sondeigs electorals
Accés obert
18 de nov. 2011
L’estadística quantifica el grau d’incertesa en el procés de recollida de dades i ajuda a dissenyar unes condicions d’experimentació que permetin aconseguir la màxima informació i una bona anàlisi de resultats. És per això que el disseny de la mostra és tan decisiu, com ens explica Pedro Delicado en el cas concret de diferents sondeigs electorals.
Phishing a l'atac: com protegir-nos-en
Accés obert
5 de març 2013
La tècnica de pesca d'informació o phishing intenta obtenir dades personals d’un usuari: contrasenyes per accedir a àrees restringides, comptes bancaris, números de targetes de crèdit, etc., per tal de fer-los servir de manera fraudulenta. Consisteix a suplantar la imatge d'una empresa i el seu web oficial, i sol·licitar dades a la possible víctima argumentant una ‘actualització de seguretat’. Normalment, es crea un lloc web fals i s’envien correus electrònics també falsos. És així com l’estafador aconsegueix obtenir les contrasenyes i accedir, per exemple, al correu electrònic i enviar correus brossa massius en nom d’una empresa o institució de confiança.
El terme phishing va aparèixer per primer cop l’any 1996 i curiosament prové de la paraula anglesa fishing (pesca) ja que al·ludeix a l’intent de fer que els usuaris ‘mosseguin l’ham’. Òskar Linares, tècnic de l'àrea de serveis TIC d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC, explica en aquest vídeo què és el phishing i com ens en podem protegir.
El terme phishing va aparèixer per primer cop l’any 1996 i curiosament prové de la paraula anglesa fishing (pesca) ja que al·ludeix a l’intent de fer que els usuaris ‘mosseguin l’ham’. Òskar Linares, tècnic de l'àrea de serveis TIC d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC, explica en aquest vídeo què és el phishing i com ens en podem protegir.
La difícil lluita contra l'spam
Accés obert
5 de març 2013
La suplantació d’identitat per enviar publicitat és una de les principals conseqüències d’un atac de phishing. El phisfer es fa passar per una empresa o institució de confiança i, mitjançant una aparent comunicació oficial electrònica, intenta obtenir la contrasenya o la informació bancària dels usuaris que cauen en el parany. El robatori de diners dels comptes bancaris, la venda de dades personals i la suplantació d’identitat per enviar publicitat són les principals conseqüències d’un atac de phishing.
El sistema de llistes negres, blanques i grises i els filtres sintàctics són, ara com ara, les principals tècniques per evitar el correu brossa o spam, tal i com ens explica en aquest vídeo Òskar Linares, tècnic d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC.
El sistema de llistes negres, blanques i grises i els filtres sintàctics són, ara com ara, les principals tècniques per evitar el correu brossa o spam, tal i com ens explica en aquest vídeo Òskar Linares, tècnic d’UPCnet, l’empresa del Grup UPC que presta serveis en tots els àmbits de les TIC.
LTE, la revolució en les comunicacions mòbils
Accés obert
18 de febr. 2013
Es preveu que al llarg del 2013 es venguin més de 1.200 milions de smartphones i tablets a tot el món. El mòbil ja s’ha convertit en la nostra càmera, en el reproductor de música i vídeo, en la consola per jugar i, cada cop més, en el dispositiu per navegar per Internet.
La necessitat d'optimitzar la capacitat del trànsit de dades d’aquests dispositius ha propiciat l’escenari idoni per desenvolupar tecnologies de nova generació en l’àmbit de les comunicacions mòbils. És el cas de la tecnologia LTE (Long Term Evolution) que permet aconseguir més velocitat en la transferència de dades, amb velocitats màximes d’1 Gbps. Es tracta d'un nou estàndard de les xarxes sense fils d’alta velocitat que facilita les descàrregues de fins a 70 Mbps i trameses d’informació de fins a 40 Mbps. LTE aconsegueix més velocitat, més cobertura i menys latència o retard en la transmissió de dades, tal i com ens explica en aquest vídeo Josep Vidal, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.
Aquesta tecnologia possibilitarà, a més, un ús més eficient de l’espectre radioelèctric, la reducció del consum energètic i el reaprofitament de la infraestructura de les actuals xarxes de comunicacions. La recerca i el desenvolupament de noves funcionalitats per a les xarxes de comunicacions mòbils basades en LTE planteja a les empreses operadores de telecomunicacions noves oportunitats de negoci, però també importants inversions econòmiques.
La necessitat d'optimitzar la capacitat del trànsit de dades d’aquests dispositius ha propiciat l’escenari idoni per desenvolupar tecnologies de nova generació en l’àmbit de les comunicacions mòbils. És el cas de la tecnologia LTE (Long Term Evolution) que permet aconseguir més velocitat en la transferència de dades, amb velocitats màximes d’1 Gbps. Es tracta d'un nou estàndard de les xarxes sense fils d’alta velocitat que facilita les descàrregues de fins a 70 Mbps i trameses d’informació de fins a 40 Mbps. LTE aconsegueix més velocitat, més cobertura i menys latència o retard en la transmissió de dades, tal i com ens explica en aquest vídeo Josep Vidal, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.
Aquesta tecnologia possibilitarà, a més, un ús més eficient de l’espectre radioelèctric, la reducció del consum energètic i el reaprofitament de la infraestructura de les actuals xarxes de comunicacions. La recerca i el desenvolupament de noves funcionalitats per a les xarxes de comunicacions mòbils basades en LTE planteja a les empreses operadores de telecomunicacions noves oportunitats de negoci, però també importants inversions econòmiques.
Resolució de problemes enormes a baix cost: supercomputació amb tecnologia smartphone
Accés obert
12 de juny 2012
Gairebé el 40% dels joves espanyols entre 18 i 24 anys utilitzen telèfons 'intel·ligents’, els anomenats smartphones. Més enllà de les trucades i els wassups, els smartphones o mòbils intel·ligents són dispositius tecnològicament punters, amb prestacions que els converteixen en autèntics ordinadors en miniatura.
Precisament amb la idea d’aprofitar la tecnologia dels smartphones i les tablets, un equip d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) està dissenyant un prototip del que serà el primer superordinador del món basat en tecnologia de telèfon mòbil.
Amb la idea d’aprofitar l’eficiència que aporta el consum energètic dels smartphones i les tablets – la major part del temps no estan endollats a la xarxa elèctrica i funcionen sense sobre escalfar-se –, un equip de recerca està dissenyant el prototip d’un nou supercomputador amb major capacitat de càlcul i que no augmenti la despesa energètica. És l’objectiu de Mont-Blanc, projecte coordinat per Àlex Ramírez, investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i professor del Departament d'Arquitectura de Computadors.
Precisament amb la idea d’aprofitar la tecnologia dels smartphones i les tablets, un equip d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) està dissenyant un prototip del que serà el primer superordinador del món basat en tecnologia de telèfon mòbil.
Amb la idea d’aprofitar l’eficiència que aporta el consum energètic dels smartphones i les tablets – la major part del temps no estan endollats a la xarxa elèctrica i funcionen sense sobre escalfar-se –, un equip de recerca està dissenyant el prototip d’un nou supercomputador amb major capacitat de càlcul i que no augmenti la despesa energètica. És l’objectiu de Mont-Blanc, projecte coordinat per Àlex Ramírez, investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i professor del Departament d'Arquitectura de Computadors.
Energia eòlica a alta mar: és possible?
Accés obert
23 d’oct. 2015
A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
Molins de formigó flotant a alta mar?
Accés obert
23 d’oct. 2015
El prototip l’han anomenat WindCrete, en referència a l’energia eòlica i el material de què està construït: formigó reforçat, més econòmic i durable que l’acer. Es tracta d’una innovadora estructura cilíndrica autoestable i que destaca per la seva estructura sense juntes, que la fa més resistent i, per tant, més econòmica a llarg termini en un entorn tan agressiu com el marí. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo els detalls d’aquest projecte.
Robots dinosaures als hospitals?
Accés obert
16 de des. 2015
En el projecte, anomenat PATRICIA, hi han participat investigadors de la UPC, del Departament de Robòtica d’Enginyeria de La Salle i l’Hospital de Sant Joan de Déu. L'objectiu és avaluar l'eficàcia de l'ús de robots socials en la reducció del dolor i la ansietat en nens hospitalitzats durant els seus tractaments clínics. Es tracta d'obtenir evidències tangibles de la utilitat i el servei del robot mascota: voluntaris que busquen el robot per calmar un nen que arriba plorant, per sorprendre un altre que no pot respirar per problemes d'al·lèrgia, per augmentar la sensació d'autonomia de nens hospitalitzats a l'àrea d'oncologia...
Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.
Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.
Il·luminant el 2015
Accés obert
16 de març 2015
El 20 de desembre del 2013, la 68a Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2015 l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Les Nacions Unides reconeixien així la seva importància en la nostra vida quotidiana i el paper de les tecnologies basades en la llum en el desenvolupament científic i tecnològic actual.
Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear
Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear
La impressió 3D a l'EUETIB
Accés obert
21 d’abr. 2015
Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) , ens explica en aquest vídeo com s'aplica i introdueix la tecnologia d'impressió 3D a la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial. En el seu grup de recerca també es treballa en millorar el disseny d'un dels elements clau d'aquest sistema d'impressió: l'extrussor, el dispositiu que agafa el material, el fon i el diposita sobre la superficie d'impressió.
Aquest any també han posat en marxa el projecte "Impressió 3D: del laboratori a casa", finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECTY), que vol apropar aquesta nova tecnologia a públic no universitari. En concret, a través d'activitats de formació adreçades a estudiants d'ESO i batxillerat i professorat d'educació secundària, i accions de divulgació científica en format digital (podcasts, pàgina web, vídeo i aplicació mòbil).
Aquest any també han posat en marxa el projecte "Impressió 3D: del laboratori a casa", finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECTY), que vol apropar aquesta nova tecnologia a públic no universitari. En concret, a través d'activitats de formació adreçades a estudiants d'ESO i batxillerat i professorat d'educació secundària, i accions de divulgació científica en format digital (podcasts, pàgina web, vídeo i aplicació mòbil).
La revolució 3D
Accés obert
21 d’abr. 2015
Un article publicat al prestigiós setmanari anglès 'The Economist' apuntava que la impressió 3D podria esdevenir la punta de llança de la Tercera Revolució Industrial, una revolució que faria que els sistemes de fabricació apostessin per la qualitat, la innovació i la fabricació de productes fets de manera local, a petita escala i a mida. Però, sabem en què consisteix aquesta tecnologia?
Un equip d'investigadors de la UPC ja l'està aplicant i introduint en la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial, i treballa per trobar millores en el sistema d'impressió. Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), ens explica en aquest vídeo en què consisteix la tecnologia d'impressió 3D, les seves múltiples aplicacions i quins avantatges té respecte als sistemes de fabricació tradicional.
Un equip d'investigadors de la UPC ja l'està aplicant i introduint en la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial, i treballa per trobar millores en el sistema d'impressió. Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), ens explica en aquest vídeo en què consisteix la tecnologia d'impressió 3D, les seves múltiples aplicacions i quins avantatges té respecte als sistemes de fabricació tradicional.
Riscs mediambientals del fracking
Accés obert
8 de febr. 2013
L’augment del preu dels combustibles fòssils ha fet que la tècnica de la fracturació hidràulica per obtenir gas esdevingui econòmicament viable per a alguns països, fonamentalment els Estats Units, malgrat que exigeixi d’un enorme consum d’aigua.
Davant l’actual controvèrsia social respecte d'aquesta tècnica, l’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, identifica els possibles riscs mediambientals: contaminació d’aqüífers, ús de compostos químics, gestió de l’aigua, residus, moviments sísmics, etc.
Davant l’actual controvèrsia social respecte d'aquesta tècnica, l’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, identifica els possibles riscs mediambientals: contaminació d’aqüífers, ús de compostos químics, gestió de l’aigua, residus, moviments sísmics, etc.
Ones artificials?
Accés obert
10 d’abr. 2013
Per predir la resposta de les platges de la costa catalana davant de temporals i minimitzar-ne els efectes 'destructius' es fan servir models hidràulics i infraestructures de recerca com el canal d’onatge del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC.
El Canal d’Investigació i Experimentació Marítima és un equipament de recerca en el camp de l’enginyeria marítima dedicat a la generació combinada d’onatges i corrents per a la realització d’assaigs hidràulics controlats en enginyeria de ports, costes i oceanogràfica, així com en altres àmbits com l’aprofitament energètic dels recursos marins, tal com ens explica en aquest vídeo Xavi Gironella, investigador del LIM.
Generar artificialment onades permet estudiar la influència del mar en els perfils de la platja i les estructures de defensa costanera. La generació dels corrents contribueix a investigar la interacció amb l’onatge i amb els sediments, així com experimentar amb vehicles submarins, dispositius captadors d’energia, etc. En aquest sentit, el canal d’onatge del LIM és una eina única per a assaigs i anàlisis propers a escala real, i des de la seva posada en funcionament – l’any 1993 – es realitzen projectes de recerca i industrials tan a nivell nacional com internacional.
El Canal d’Investigació i Experimentació Marítima és un equipament de recerca en el camp de l’enginyeria marítima dedicat a la generació combinada d’onatges i corrents per a la realització d’assaigs hidràulics controlats en enginyeria de ports, costes i oceanogràfica, així com en altres àmbits com l’aprofitament energètic dels recursos marins, tal com ens explica en aquest vídeo Xavi Gironella, investigador del LIM.
Generar artificialment onades permet estudiar la influència del mar en els perfils de la platja i les estructures de defensa costanera. La generació dels corrents contribueix a investigar la interacció amb l’onatge i amb els sediments, així com experimentar amb vehicles submarins, dispositius captadors d’energia, etc. En aquest sentit, el canal d’onatge del LIM és una eina única per a assaigs i anàlisis propers a escala real, i des de la seva posada en funcionament – l’any 1993 – es realitzen projectes de recerca i industrials tan a nivell nacional com internacional.
Platges sense sorra: hi ha solució?
Accés obert
11 d’abr. 2013
Les pluges de les darreres setmanes han tornat a deixar sense sorra les platges del Maresme. Aquesta situació es repeteix pràcticament cada cop que hi ha un temporal: el mar s’emporta la sorra que protegeix passeigs marítims, vies de tren i edificacions de primera línia de mar provocant que la costa catalana retrocedeixi quatre metres a l’any.
La regeneració de platges que es realitza cada any abocant sorra a les zones de bany es planteja com una inversió difícil de mantenir en el temps pel seu cost econòmic i impacte continuat. Més enllà de la instal·lació d’espigons, la preservació de dunes i flora marina o la creació de platges de còdols és imprescindible un exhaustiu anàlisi del litoral, tal com ens explica en aquest vídeo Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC. Els municipis afectats i la Generalitat de Catalunya han encarregat al LIM l’elaboració d’un informe que proposi solucions concretes per a cadascuna de les localitats afectades.
La regeneració de platges que es realitza cada any abocant sorra a les zones de bany es planteja com una inversió difícil de mantenir en el temps pel seu cost econòmic i impacte continuat. Més enllà de la instal·lació d’espigons, la preservació de dunes i flora marina o la creació de platges de còdols és imprescindible un exhaustiu anàlisi del litoral, tal com ens explica en aquest vídeo Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC. Els municipis afectats i la Generalitat de Catalunya han encarregat al LIM l’elaboració d’un informe que proposi solucions concretes per a cadascuna de les localitats afectades.
Recerca en aqüicultura
Accés obert
24 d’abr. 2013
La recerca en els àmbits de la qualitat i la seguretat alimentària en productes del mar és un dels factors claus per al desenvolupament de l’aqüicultura. A Catalunya, la Xarxa de Referència de Recerca i Desenvolupament i Innovació en Aqüicultura (XRAq) és una entitat creada per la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu promoure la recerca interdisciplinària en l’àmbit de l’aqüicultura.
Un dels grups de recerca que forma part d'aquesta xarxa és el grup d’Aqüicultura i Qualitat dels Productes Aquàtics (AQUAL) de la UPC, que orienta la seva activitat en el disseny de sistemes d’aqüicultura per al benestar animal i la sostenibilitat ambiental i en projectes de recerca amb empreses.
Un dels grups de recerca que forma part d'aquesta xarxa és el grup d’Aqüicultura i Qualitat dels Productes Aquàtics (AQUAL) de la UPC, que orienta la seva activitat en el disseny de sistemes d’aqüicultura per al benestar animal i la sostenibilitat ambiental i en projectes de recerca amb empreses.
L'aqüicultura, un sector emergent
Accés obert
24 d’abr. 2013
L’aqüicultura és el cultiu d’organismes aquàtics, incloent peixos, crustacis, mol·luscs i plantes aquàtiques. El cultiu implica la intervenció de l’home en el procés de cria per augmentar la producció, en operacions com la sembra, l’alimentació, etc.
L’aqüicultura és el sector de producció d’aliments que està creixent més ràpidament segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A Catalunya la cria de peix representa una part molt petita de la indústria pesquera catalana, però com és la convivència entre pescadors i el sector aqüícola? Quins avantatges aporta l’aqüicultura? Trobem les claus d’aquesta convivència i els reptes de futur del sector en aquest vídeo.
L’aqüicultura és el sector de producció d’aliments que està creixent més ràpidament segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A Catalunya la cria de peix representa una part molt petita de la indústria pesquera catalana, però com és la convivència entre pescadors i el sector aqüícola? Quins avantatges aporta l’aqüicultura? Trobem les claus d’aquesta convivència i els reptes de futur del sector en aquest vídeo.
Què és la geomàtica? Aplicacions per a la geoinformació
Accés obert
14 de juny 2016
La geomàtica és un terme científic modern que fa referència a un conjunt de ciències que s'ocupa de la gestió (captura, tractament, anàlisi, interpretació, difusió i visualització) de la informació geogràfica (o geoinformació) mitjançant la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).
Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).
Cocaïna per dissenyar fàrmacs més eficaços?
Accés obert
14 d’abr. 2016
L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.
La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.
La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.
Els nanosatèl·lits: satèl·lits de butxaca
Accés obert
4 d’oct. 2013
Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.
El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.
El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.
El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.
El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.
Com es generen les nanofibres?
Accés obert
27 de nov. 2008
L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa. Disposa de nou laboratoris en què es desenvolupen projectes en tres línies de recerca: la química i la mecànica tèxtil, i el medi ambient.
Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil. En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.
Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil. En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.
Benzineres d'electricitat?
Accés obert
10 de juny 2009
Aconseguir el desplegament de vehicles elèctrics i híbrids requereix necessàriament aprofitar la xarxa elèctrica i definir un estàndard europeu de punts de recàrrega. Una de les preocupacions de qualsevol propietari d’un vehicle elèctric és carregar la bateria d’una forma senzilla.
Aquest va ser el tema del treball de fi de carrera de José Fuentes, enginyer tècnic elèctric per l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), que dirigit pels professors Lluís Martínez Barrios i Ricard Bosch, ha dissenyat i instal·lat un innovador sistema de prepagament per a vehicles elèctrics a Sitges. La idea d’una futura empresa?
Aquest va ser el tema del treball de fi de carrera de José Fuentes, enginyer tècnic elèctric per l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), que dirigit pels professors Lluís Martínez Barrios i Ricard Bosch, ha dissenyat i instal·lat un innovador sistema de prepagament per a vehicles elèctrics a Sitges. La idea d’una futura empresa?
