Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria química
Resultats de la cerca
Tecnologies emergents per a la indústria alimentària
Accés obert
29 de set. 2008
Les tecnologies aplicades a la conservació i transformació dels aliments s’enriqueixen i
desenvolupen amb l’aplicació dels coneixements físics, químics i biològics que constitueixen el seu
fonament teòric. A la vegada, les línies de producció industrial cada vegada són més grans, exigint
l’aplicació de coneixements i tècniques típicament emprats en àrees de l’enginyeria ja molt més
consolidades com són l’enginyeria industrial i l’enginyeria química.
Les indústries que treballen amb sistemes biològics, sens dubte els més complexes, seran les que
donaran lloc a enginyeries de desenvolupament més lent, tot requerint d’equips humans
multidisciplinaris, que aportin solucions a cada etapa de la cadena alimentària.
Per exemple, els aliments, per a la seva conservació, sovint es processen tèrmicament però també
es poden considerar alternatives no tèrmiques com la tecnologia d’Alta Pressió Hidrostàtica
(APH), els Polsos Elèctrics d'Alta Intensitat de Camp (PEAIC) o la Irradiació, entre d'altres.
També, per a l’obtenció de components i extractes cada cop més purs, es presenta l’extracció
amb fluids supercrítics (ESC), com a tècnica que pot permetre separar components dels aliments
i que presenta un gran potencial per a la Indústria Alimentària. D’altra banda, la tecnologia de
membranes ja s’està aplicant en diverses indústries tot i que encara presenta un important
component d'innovació.
Aquesta conferència sobre Tecnologies emergents a la Indústria Alimentària té com a objectiu
presentar breument diverses tecnologies emergents importants, en aquest moment, per a la
indústria alimentària perquè poden millorar les característiques dels productes alhora que poden
resultar més respectuoses amb el Medi Ambient.
desenvolupen amb l’aplicació dels coneixements físics, químics i biològics que constitueixen el seu
fonament teòric. A la vegada, les línies de producció industrial cada vegada són més grans, exigint
l’aplicació de coneixements i tècniques típicament emprats en àrees de l’enginyeria ja molt més
consolidades com són l’enginyeria industrial i l’enginyeria química.
Les indústries que treballen amb sistemes biològics, sens dubte els més complexes, seran les que
donaran lloc a enginyeries de desenvolupament més lent, tot requerint d’equips humans
multidisciplinaris, que aportin solucions a cada etapa de la cadena alimentària.
Per exemple, els aliments, per a la seva conservació, sovint es processen tèrmicament però també
es poden considerar alternatives no tèrmiques com la tecnologia d’Alta Pressió Hidrostàtica
(APH), els Polsos Elèctrics d'Alta Intensitat de Camp (PEAIC) o la Irradiació, entre d'altres.
També, per a l’obtenció de components i extractes cada cop més purs, es presenta l’extracció
amb fluids supercrítics (ESC), com a tècnica que pot permetre separar components dels aliments
i que presenta un gran potencial per a la Indústria Alimentària. D’altra banda, la tecnologia de
membranes ja s’està aplicant en diverses indústries tot i que encara presenta un important
component d'innovació.
Aquesta conferència sobre Tecnologies emergents a la Indústria Alimentària té com a objectiu
presentar breument diverses tecnologies emergents importants, en aquest moment, per a la
indústria alimentària perquè poden millorar les característiques dels productes alhora que poden
resultar més respectuoses amb el Medi Ambient.
Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda
Accés obert
10 de jul. 2008
Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, investigadors australians, nouzelandesos i
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
Podem predir el comportament del foc durant un incendi?
Accés obert
29 de febr. 2008
Doctora en Enginyeria Industrial i professora de la Politècnica, ha realitzat diferents estades de recerca a Austràlia i participa en diversos projectes de recerca nacionals i europeus. La seva línia de recerca s’orienta a l’estudi del comportament dels incendis forestals i les aplicacions de la termografia infraroja en la lluita contra els incendis.
Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”
Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.
Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”
Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.
On és la química?
Accés obert
1 de febr. 2004
Versió reduïda del vídeo elaborat amb motiu de la inauguració de l'exposició "On és la química?". L'exposició va dirigida a totes aquelles persones interessades en conèixer com és el nostre entorn, com el transformem i com el podem millorar. Patrocinal pel Col·legi d'Enginyers
On és la química?
Accés obert
1 de febr. 2004
Vídeo elaborat amb motiu de la inauguració de l'exposició "On és la química?". L'exposició va dirigida a totes aquelles persones interessades en conèixer com és el nostre entorn, com el transformem i com el podem millorar.
Bomba centrífuga industrial en planta piloto: Introducción: Partes del aparato
Accés obert
1 de maig 2001
Vídeo docente sobre una bomba centrífuga industrial en planta piloto con una breve introducción y una explicación de las partes del aparato.
Bomba centrífuga industrial en planta piloto: Práctica 2: Realización de la curva característica del sistema
Accés obert
1 de maig 2001
Vídeo docente sobre una bomba centrífuga industrial en planta piloto con la explicación de la pràctica de realització de la curva característica de la bomba.
Bomba centrígua industrial en planta piloto: Práctica 1: Realización de la curva característica de la bomba
Accés obert
1 de maig 2001
Vídeo docente sobre una bomba centrífuga industrial en planta piloto con la explicación de la pràctica de realitzación de la curva característica del sistema.