Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Física

Resultats de la cerca

Oscilaciones

Accés obert
1 de des. 2008

Alineament en els acceleradors de partícules: el Sincrotrón ALBA

Accés obert
26 de nov. 2008
Conferència del primer quadrimetre del curs 2008-2009 sobre l'alineament en els acceleradors de partícules: el Sincrotrón ALBA.

Desde fa més de 50 anys, els físics de partícules no deixen d’imaginar nous acceleradors que permetin superar el límits del coneixement científic del món en el que vivim. Cada vegada, les toleràncies de posicionament dels components d’aquests acceleradors son més estrictes i obliguen als topògrafs a adaptar-se i desenvolupar noves tècniques de treball.
Aquesta conferència te com a primer objectiu donar una visió general d’aquest món dels acceleradors de partícules. Es presentaran després els instruments, tècniques, i procediments necessaris per aconseguir les precisions exigides. Per últim, s’enfocarà la discussió en el cas concret del projecte ALBA, font de llum sincrotrón en construcció desde 2006 a Bellaterra.

Inducció magnètica: la llei de Faraday-Lenz

Accés obert
10 de nov. 2008
Fenomen de la inducció magnètica i la seva descripció matemàtica en base a la llei de Faraday-Lenz

Dinámica de los fluidos viscosos

Accés obert
8 de nov. 2008

La Física al Laboratori: "Camp magnètic generat per un corrent en un conductor rectilini". Tercera part

Accés obert
31 d’oct. 2008
Vídeo docent on es planteja la tercera part de la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada, sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini: Variació del camp magnètic produït per dos conductors pels quals circula la mateixa intensitat, però en sentit contrari. Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

La Física al Laboratori: "Camp magnètic generat per un corrent en un conductor rectilini". Segona part

Accés obert
31 d’oct. 2008
Vídeo docent on es planteja la segona part de la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada, sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini: Dependència del camp magnètic amb la distància. Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

La Física al Laboratori: "Camp magnètic generat per un corrent en un conductor rectilini”. Primera part

Accés obert
31 d’oct. 2008
Vídeo docent on s'explica una breu introducció teòrica sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini, per a poder fer la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada. Primera
part de la pràctica: Variació del camp magnètic en funció de la intensitat del corrent.
Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

ATLAS: una eina per descobrir la física fonamental de l’univers mitjançant el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC)

Accés obert
3 de jul. 2008
El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) és una màquina de 27 km de circumferència situada a la
frontera entre França i Suïssa, i que començarà a funcionar el juliol d’aquest any. És un gran
repte per l’elevada energia dels protons que col·lisionen (7 TeV) i per la gran lluminositat de
disseny (1034 cm-2s-1). Suposa una nova finestra a la física més fonamental de la matèria, ja que es
recrearan situacions molt properes al Big Bang. Representarà, per tant, una eina que donarà una
visió més profunda sobre allò que es desconeix en les teories actuals, que estan incompletes i no
descriuen adequadament totes les observacions experimentals. Hi haurà detectors generals
(ATLAS & CMS) que estaran preparats per descobrir qualsevol indici de partícules noves.
Aquests detectors s’han estat dissenyant des de fa uns quinze anys i en el seu desenvolupament
participa molta gent (~2.000 persones), de moltes nacionalitats. Es tracta de dispositius enormes
(uns 44 metres de llargada per 22 m d’alçària, en el cas d’ATLAS) que es situen en els punts de
col·lisió de l’accelerador i estan composats de subdetectors que s’especialitzen en la mesura de
propietats de partícules diferents. En conjunt poden detectar electrons, fotons, hadrons i
muons, peces finals de la cadena de desintegració de partícules noves o ja conegudes. Tot i això,
s’espera que es generi una quantitat ingent de successos amb poca transferència d’energia, en
comparació amb els esdeveniments amb partícules noves. És per això que en aquests detectors és
també molt important un bon sistema de selecció de successos online, perquè les dades que es
descartin no es recuperaran mai!