Conferència final del Seminari de Relativitat General, activitat organitzada pel CFIS i oberta a tothom:

"Agujeros negros: espacio-tiempo al límite”, a càrrec de Roberto Emparán, professor d'ICREA vinculat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona.

Presentació del MOOC "El lenguaje en la ingeniería".

Discurs d'obertura dins les VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

Discurs d'obertura dins les VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

Talking & Researching

La Cosmologia com a intent d’entendre el Cosmos com a realitat global en la qual poder emmarcar la existència de l’ésser humà, és tan antiga com els mites que han acompanyat al naixement de les diverses civilitzacions que ens han precedit. Tanmateix, l’assoliment d’una aproximació científica i observacional a l’origen, evolució i estructura de l’Univers és força recent.
Dels diverses i important avenços científics del segle XX, hem de destacar la teoria General de la Relativitat d’Einstein (1916) com a marc teòric en el qual fonamentar els estudis cosmològics. Conforma l’entramat que dóna sentit i coherència a les cada vegada més copioses observacions i dades que recollim. Malgrat que els intents en superar-la i reemplaçar-la no han escassejat, aquests no han reeixit a data d’avui.
Sens dubte, altres fites a destacar, aquest cop observacionals, són: (a) el descobriment de l’expansió de l’univers per E. Hubble (1929), és a dir, que les galàxies s’allunyen entre sí amb velocitats proporcionals a les distàncies entre elles, (b) la radiació de fons de microones (1965) que impregna tot l’Univers.
Des de ja fa algunes dècades s’han anat recollint evidències, cada cop més contundents, que indiquen la presència de quantitats ingents de matèria no detectable de forma directa (fosca) i de naturalesa desconeguda. Els últims anys, però, han estat testimoni de progressos observacionals notables que han posat de relleu que el ritme al qual l’univers s’expandeix, està accelerant-se a un ritme tal que requereix l’existència d’una quantitat enorme d’energia desconeguda. Aquests treballs, val a dir, han estat reconeguts amb l'atorgament del premi Nobel de Física d'enguany.
S’estima actualment que aquesta energia ‘fosca’ donaria compte del 75% del contingut energètic total del Cosmos, un 20% ho seria la matèria fosca, i tan sols el restant 5% ho constituiria la matèria normal coneguda per la física actual i de la qual estan fets els planetes, estrelles i galàxies que observem.