VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

VII Jornades de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

Talking & Researching

La Cosmologia com a intent d’entendre el Cosmos com a realitat global en la qual poder emmarcar la existència de l’ésser humà, és tan antiga com els mites que han acompanyat al naixement de les diverses civilitzacions que ens han precedit. Tanmateix, l’assoliment d’una aproximació científica i observacional a l’origen, evolució i estructura de l’Univers és força recent.
Dels diverses i important avenços científics del segle XX, hem de destacar la teoria General de la Relativitat d’Einstein (1916) com a marc teòric en el qual fonamentar els estudis cosmològics. Conforma l’entramat que dóna sentit i coherència a les cada vegada més copioses observacions i dades que recollim. Malgrat que els intents en superar-la i reemplaçar-la no han escassejat, aquests no han reeixit a data d’avui.
Sens dubte, altres fites a destacar, aquest cop observacionals, són: (a) el descobriment de l’expansió de l’univers per E. Hubble (1929), és a dir, que les galàxies s’allunyen entre sí amb velocitats proporcionals a les distàncies entre elles, (b) la radiació de fons de microones (1965) que impregna tot l’Univers.
Des de ja fa algunes dècades s’han anat recollint evidències, cada cop més contundents, que indiquen la presència de quantitats ingents de matèria no detectable de forma directa (fosca) i de naturalesa desconeguda. Els últims anys, però, han estat testimoni de progressos observacionals notables que han posat de relleu que el ritme al qual l’univers s’expandeix, està accelerant-se a un ritme tal que requereix l’existència d’una quantitat enorme d’energia desconeguda. Aquests treballs, val a dir, han estat reconeguts amb l'atorgament del premi Nobel de Física d'enguany.
S’estima actualment que aquesta energia ‘fosca’ donaria compte del 75% del contingut energètic total del Cosmos, un 20% ho seria la matèria fosca, i tan sols el restant 5% ho constituiria la matèria normal coneguda per la física actual i de la qual estan fets els planetes, estrelles i galàxies que observem.

Albert Einstein és sens dubte el físic més destacat des de l’època de Newton.

Durant el darrer terç del segle XIX i principis del XX, la física clàssica experimenta una explosió creativa sense precedents en la que Einstein hi participa de ple d’una forma excepcionalment brillant, tant en la profunda revisió que fa dels conceptes fonamentals de la mecànica clàssica, com en l’establiment de les bases la Física Quàntica, la nova i revolucionaria física de l’àtom .

L’objecte d’aquesta conferència no es parlar però de les seves aportacions al món de la física ni de la seva projecció pública durant la segona meitat de la seva vida, quan ja s’havia convertit en el mite vivent del segle XX, sinó centrar-nos en la personalitat del personatge, en el seu entorn familiar, en les bases de la seva formació i la relació que va establir amb el seu cercle més íntim format principalment per les seves dues mullers i els seus tres fills.

Conferència impartida a la sala de juntes de l'FNB pel professor Peter Bueken de l'Antwerp Maritime Academy (Bèlgica). "Chemical tankers often transport large amounts of toxic or dangerous products such as benzene, toluene, ... Exposure to these products presents a health hazard for the crew members of such ships, and precautions are necessary to protect them. During certain operations (loading and unloading, ventilating and cleaning tanks), vapours of these products are sometimes released into the air around the ship.
At Antwerp Maritime Academy, Capt. Werner Jacobs (one of the staff members) is currently investigating (as part of a PhD project) the behaviour of these vapours under different conditions (wind speeds,
directions, outlet velocities). One of the aims of his study is to investigate the flow and concentration of these vapours around the ship's superstructure by means of wind tunnel experiments. "Particle Image Velocimetry" (PIV) is a technique which allows the visualization of the flow of particles through a fluid (e.g. the air in a wind tunnel). This is typically done by "seeding" the fluid with visible "tracer particles" and analyzing the differences between two or more images of the fluid, taken with short time intervals. The relative movement of the particles from one image to the other allows one to determine the flow of the surrounding fluid. We are currently investigating whether PIV can be used to analyze the images obtained from the wind tunnel experiments.

The aim of this talk is to briefly describe the wind tunnel setup used in this experiment and to show some results of the experiments performed. Next, we will look at the ideas and mathematical techniques underlying the PIV-approach to the analysis of fluid flows and present some preliminary results of this research work in progress."

Per a Luis Carlos Pardo, un bon investigador ha de tenir “il·lusió, il·lusió i il·lusió. Com deia Newton, un científic s’ha de sentir com un nen que en una platja s’il·lusiona tot trobant una pedra o una petxina amb una forma estranya. Evidentment, també cal ser treballador i constant: però això no costa si hi ha il·lusió.”

En un líquid com l'aigua, les molècules semblen completament desordenades. Però si ens ho mirem de més a prop i ens fixem en l'entorn de cadascuna, les altres molècules omplen l'espai com si es tractés d'un joc de ‘tetris’ en tres dimensions. D'aquesta manera, l'ordre apareix en un sistema que en un principi semblava desordenat. Això és de vital importància per tal d'entendre com es produeixen alguns processos biològics en els que intervé l'aigua.

Aquesta és la línia de recerca d’aquest jove investigador que, per tal d’estudiar l’estructura dels líquids, realitza experiments amb els neutrons. Luis Carlos és un apassionat de la divulgació científica i reclama una major presència de notícies de ciència als mitjans de comunicació, ja que, argumenta, "la recerca també és cultura".

For Luis Carlos Pardo, a good researcher needs to have ‘passion, passion and more passion’. To paraphrase Isaac Newton, a scientist should be like a child playing on the seashore, who is excited to find a pebble or a shell with an unusual shape. Obviously, hard work and perseverance are also required, but ‘they will come easily enough if you are passionate about what you do’.

At first glance, the molecules in a liquid like water seem to be completely disordered. However, upon closer examination, one finds that the space around each one is filled with other molecules, like pieces in a three-dimensional game of Tetris. Thus, order is found in a system that initially seemed to be disordered. This fact is crucial to understanding how certain biological processes involving water work.

This is the line of research being pursued by this young researcher, who is experimenting with neutrons to study the structure of liquids. Luis Carlos is a firm believer in popularising science and would like to see scientific news in the media given greater attention, since, as he puts it, ‘research is also culture’.

Para Luis Carlos Pardo un buen investigador ha de tener '"ilusión, ilusión e ilusión. Como decía Newton, un científico tiene que sentirse como un niño que en una playa se ilusiona encontrando una piedra o una concha de una forma extraña. Evidentemente, también es necesario ser trabajador y constante: pero esto no cuesta si hay ilusión".

En un líquido como el agua, las moléculas parecen completamente desordenadas. Pero si lo miramos de cerca y nos fijamos en el entorno de cada una, las otras moléculas llenan el espacio como si se tratara de un juego de 'tetris' en tres dimensiones. De esto modo, el orden aparece en un sistema que en un principio parecía desordenado. Esto es de vital importancia para entender cómo se producen algunos procesos biológicos en los que interviene el agua.

Esta es la línea de investigación de Luis Carlos, quien, para estudiar la estructura de los líquidos, realiza experimentos con los neutrones. És un apasionado de la divulgación científica y reclama una mayor presencia de noticias de ciencia en los medios de comunicación, ya que, argumenta, "la investigación también es cultura".