L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.

¿Hubo alguna conexión entre Albert Einstein y don Qujote de la Mancha? La hubo y, además, tuvo cierta relevancia en la trayectoria vital del padre de la relatividad. De todo lo cual tratará esta conferencia.

El 25 de novembre de 1915, Albert Einstein va presentar la forma final de les equacions de camp de la Gravitació en l'Acadèmia Prussiana de Ciències de Berlín, culminant d'aquesta manera la seva Teoria de la Relativitat General (TRG)
Aquesta conferència té com a objectiu commemorar aquesta efemèride; presentant, en primer lloc, els fonaments, desenvolupament, conseqüències i transcendència de la TRG i fent, després, una breu exposició històrica sobre la gènesi de la TRG i, en particular, de les aportacions del propi Albert Einstein i de David Hilbert.

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. https://mooc.upc.edu/

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. https://mooc.upc.edu/

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. https://mooc.upc.edu/

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. https://mooc.upc.edu/

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. (https://mooc.upc.edu/)

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. (https://mooc.upc.edu/)

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. (https://mooc.upc.edu/)

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. (https://mooc.upc.edu/)

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Física. https://mooc.upc.edu/