Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Matemàtiques i estadística
Resultats de la cerca
Matemàtiques, agricultura i alimentació. Setmana de la Ciència (nov-2006)
Accés obert
17 de nov. 2006
"L’agricultura ha estat cabdal al llarg de la història, ha marcat el desenvolupament de la humanitat i ha jugat un paper transcendent en la història de les matemàtiques. Parlarem d’agricultura en un sentit ampli, l’entendrem com l’activitat tecnològica que produeix recursos aprofitables per a la humanitat a partir de l’explotació dels sistemes biològics, a més de la producció d’aliments d’origen vegetal s’inclou l’obtenció de matèries primeres com fibres o combustibles d’origen orgànic, la ramaderia, l’aqüicultura,..."
Això sona bé: una teoria matemática de la consonància. Setmana de la Ciència (nov-2006)
Accés obert
14 de nov. 2006
"...Els experiments sobre percepció de la consonància de Plomp i Levelt, als anys seixanta del segle XX, juntament amb unes hipòtesis matemàtiques senzilles, permeten explicar de manera natural els intervals consonants de la musica occidental."
Avaluació de la producció científica a les universitats iberoamericanes. Curs Euler (2006-2007)
Accés obert
10 d’oct. 2006
Llicó inaugural : Leonhard Euler. Lliçó inaugural Curs Euler (2006-2007)
Accés obert
20 de set. 2006
L'FME dedica el curs acadèmic 2006-2007 a la figura del matemàtic suís Leonhard Euler, una de les ments més importants de la història, comparable a Gauss o Arquímedes. La lliçó inaugural va anar a càrrec d'Enric Fossas, catedràtic i director de l'Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC.
De la mecànica celeste als sistemes dinàmics: un camí d'anar i tornar. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
17 de maig 2006
La Mecànica Celeste estudia el moviment dels astres i, en general, tot tema relacionat amb el problema dels N cossos i les seves aplicacions a la ciència espacial. Podem considerar que el seu origen remot és el coneixement que els astrònoms babilonis i xinesos tenien del moviment dels astres.
La conjetura del rango toral. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
11 de maig 2006
La conjetura del rango toral predice que si tenemos dos variedades compactas y una aplicación entre ellas cuyas fibras son todas toros r-dimensionales, entonces la dimensión de la cohomología de la variedad inicial ha de ser bastante grande.
Analyse sensorielle: un domaine d’application de la statistique en pleine expansion. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
19 d’abr. 2006
L’analyse sensorielle est la discipline qui recouvre ce qui est communément appelé « tests de dégustation ». Classiquement, on propose une série de produits à un ensemble de dégustateurs.
Gauss y la geodesia : un paseo por los mapas. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
29 de març 2006
Un breve resumen de las enormes contribuciones de Gauss al
desarrollo de la topografía, la astronomía y la geodesia:
instrumentos de observación, métodos de observación, métodos
de cálculo, sistemas de representación... Algunas de estas
aportaciones todavía siguen vigentes y las emplean cada día
profesionales de la topografía y la geodesia, además de
ciudadanos de todo tipo que cada vez que despliegan un mapa
tienen en sus manos una parte del trabajo de Gauss.
desarrollo de la topografía, la astronomía y la geodesia:
instrumentos de observación, métodos de observación, métodos
de cálculo, sistemas de representación... Algunas de estas
aportaciones todavía siguen vigentes y las emplean cada día
profesionales de la topografía y la geodesia, además de
ciudadanos de todo tipo que cada vez que despliegan un mapa
tienen en sus manos una parte del trabajo de Gauss.
Aproximació històrica i heurística al teorema fonamental de l’algebra. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
15 de març 2006
Després de fer un recorregut ràpid per la història de les raons que van portar a l’acceptació dels nombres complexos —un problema d’existència—, veurem l'impuls que el càlcul integral i diferencial van donar a la necessitat de disposar d’una demostració del TFA.
Hamilton y la teoría de Galois. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
8 de març 2006
Indudablemente uno de los legados más importantes de Hamilton es la
rama de la teoría de ecuaciones diferenciales que en honor a su nombre
se denomina Sistemas Hamiltonianos. Ejemplos de sistemas Hamiltonianos
son la práctica totalidad de los sistemas de la Mecánica Clásica: los
problemas del movimiento de los cuerpos celestes o de las partículas
cargadas sometidas a campos electromagnéticos. Además, la formulación
más usual de la Mecánica Cuántica -que controla la dinámica de la
física atómica- se hace en forma Hamiltoniana, mediante un
procedimiento llamado cuantización del Sistema Hamiltoniano clásico
correspondiente. Entre los múltiples problemas de investigación en la
teoría actual de Sistemas Hamiltonianos aquí nos centraremos en el de
la Integrabilidad que “grosso modo” trata de responder a la pregunta de
si podemos resolver explícitamente las ecuaciones de Hamilton.
Sorprendentemente esta cuestión está relacionada con otras ramas
profundas de la matemática aparentemente alejadas de la teoría de
Sistemas Hamiltonianos, como la teoría de Galois.
rama de la teoría de ecuaciones diferenciales que en honor a su nombre
se denomina Sistemas Hamiltonianos. Ejemplos de sistemas Hamiltonianos
son la práctica totalidad de los sistemas de la Mecánica Clásica: los
problemas del movimiento de los cuerpos celestes o de las partículas
cargadas sometidas a campos electromagnéticos. Además, la formulación
más usual de la Mecánica Cuántica -que controla la dinámica de la
física atómica- se hace en forma Hamiltoniana, mediante un
procedimiento llamado cuantización del Sistema Hamiltoniano clásico
correspondiente. Entre los múltiples problemas de investigación en la
teoría actual de Sistemas Hamiltonianos aquí nos centraremos en el de
la Integrabilidad que “grosso modo” trata de responder a la pregunta de
si podemos resolver explícitamente las ecuaciones de Hamilton.
Sorprendentemente esta cuestión está relacionada con otras ramas
profundas de la matemática aparentemente alejadas de la teoría de
Sistemas Hamiltonianos, como la teoría de Galois.
William Rowan Hamilton i els quaternions. Origen, present i futur del càlcul (multi) vectorial. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
22 de febr. 2006
William Rowan Hamilton, el científic irlandès més destacat de la història, ocupa un lloc preeminent en la física actual. Les més diverses teories clàssiques i quàntiques, de partícules o de camps, són presentades en la seva formulació hamiltoniana.
