Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Matemàtiques i estadística

Resultats de la cerca

Les disquisicions aritmètiques de Gauss. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)

Accés obert
15 de febr. 2006
Aquesta conferència presenta un apropament a l’obra Disquisicions
aritmètiques, que C. F. Gauss publicà l’any 1801, quan comptava
24 anys. En una primera part, de caire històric, s’exposen les
circumstàncies que van concórrer en la seva elaboració. En una
segona part s’ofereix una visió del seu contingut, acompanyada
d’algunes reflexions sobre la seva influència posterior.

Las contribuciones de Gauss a la física : un panorama. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
8 de febr. 2006
En la charla se da una visión panorámica, desde el punto de vista actual, de las contribuciones de C. F. Gauss a la Física. Gauss se interesó en Mecánica, Magnetismo, Electrodinámica, Óptica, ... y en todos esos campos realizó aportaciones notables, en paralelo en el tiempo con sus otros trabajos propiamente matemáticos.

Borges y la matemática. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
24 de gen. 2006
"Señalaremos en algunos textos fundamentales, como El Aleph, La muerte y la brújula, Funes el memorioso, La biblioteca de Babel y El libro de arena, algunos de los elementos de matemática que aparecen recurrentemente en la obra de Borges, así como los mecanismos de abstracción y estructuración lógica en sus relatos, en su estilo y en su credo artístico."

Fonaments matemàtics en l'estudi del go. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
13 de des. 2005
"La conferència té com a objectiu exposar els principis de la Teoria de Jocs Combinatòria, exposant breument el seu nexe amb les branques de la Matemàtica Moderna. Es dóna a continuació una visió dels fruits que ha donat l'aplicació d'aquesta teoria a la comprensió del Go..."

Relacions creatives entre la física i la geometria. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
9 de nov. 2005
Es descriure tres exemples d'aplicació d'idees físiques a problemes de geometría. El primer
exemple és elemental (la propietat focal de les el•lipses), el segon exemple prové de la teoria de nusos, i el tercer de la geometría algebraica.

El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
2 de nov. 2005
El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid

Geometria de superficies : una aproximació a la figura de Gauss Lliçó inaugural Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
14 de set. 2005
"Gauss va publicar l’any 1827 Disquisitiones generales circa superficies curvas, obra que ha resultat fonamental en el desenvolupament de la geometria diferencial a partir del segle XIX. La documentació de la qual es disposa sobre la gènesi i el desenvolupament de les idees d’aquesta obra, ens permet, a més de presentar els principals resultats que hi apareixen, fer una aproximació a la figura de Gauss, al seu estil matemàtic."

Teoremas de singularidades en relatividad general. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
8 de juny 2005
"La Relatividad General es uno de los campos de mayor intersección entre las geometrías, y las matemáticas en general, y los conceptos físicos. Uno de los momentos culminantes de esta interacción fue el desarrollo y las aplicaciones de los llamados «teoremas de singularidades» (...)"

Nuevos retos para la cosmología observacional. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
25 de maig 2005
"Como muestra, presentaré uno de los más ambiciosos proyectos observacionales que se están preparando para los próximos años: El Cartografiado de la «energía oscura» (The Dark Energy Survey). La preparación y objetivos de este proyecto ilustran el estado actual de las observaciones en 5 de sus aspectos claves: la radiación cósmica de fondo, los c úmulos de galaxias, las lentes gravitacionales, la estructura a gran escala y la medición de supernovas lejanas."

Einstein, mestre de la física estadística. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
18 de maig 2005
"La termodinàmica entusiasmà Einstein des de la seva època d’estudiant. El seu primer article va ser dedicat a termodinàmica de membranes. El seu tercer article (1902), a l’estudi de les fluctuacions entorn de l’equilibri termodinàmic. Aquest interès és essencial per comprendre tres dels seus cinc cèlebres articles de 1905, el de la superació de la frontera entre corpuscle i radiació (efecte fotoelèctric), el del moviment brownià, i la tesi doctoral sobre la grandària dels àtoms. El 1907, el seu estudi de la calor específica dels sòlids manifestà que la teoria quàntica no era exclusiva de la llum, ..."

El teorema fundamental del cálculo. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
12 de maig 2005
"¿Qué es la pendiente de una montaña? ¿Tiene velocidad el agua de un torrente?¿Puede medirse la superficie de una coliflor? ¿Cuál es la región plana de área menor dentro de la que es posible dar la vuelta a una aguja? ¿Acaso poseen dirección los vientos? A pesar de su apariencia sencilla, incluso ingenua, éstas y parecidas preguntas han estimulado en el pasado, y lo continúan aún haciendo, el desarrollo de profundas y bellas teorías..."

L'anàlisi factorial de correspondència: una eina per la literatura i la música medieval, una eina per la "performance". Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
4 de maig 2005
"L’anàlisi factorial de correspondències ha estat una eina molt útil alhora d’investigar els processos de construcció i composició de la lírica trobadoresca medieval. El programa estadístic -en concret SPAD.T- ha tractat d’una manera objectiva el lèxic dels textos sense diferenciar les paraules de contingut po ètic de les altres ..."