Aquest vídeo és una eina docent que materialitza el Protocol Clínic Especialitzat en Baixa Visió realitzat pel professor LLuís Pérez Mañá, coordinador de la Unitat de Baixa Visió del Centre Universitari de la Visió a la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa de la UPC, oferint una visió pràctica i real de l'atenció optomètrica per a persones amb discapacitat visual.
A continuació, es presenta una descripció estructurada del contingut del vídeo.
El vídeo documenta de manera detallada el procés d'avaluació dividit en dues fases crítiques, tal com estableix el protocol del professor Lluís Pérez:

- Fase 1: Avaluació Inicial i Refracció
En aquesta primera part, es mostra la importància de l'anamnesi amb un enfocament d'escolta activa. El vídeo recull la identificació de les ajudes actuals de la pacient, la mesura de l'Agudesa Visual (AV) habitual i la realització de proves de binocularitat i retinoscòpia. Un punt clau és la definició dels objectius del pacient, que guiarà tota la resta de l'examen.

- Fase 2: Qualitat Visual i Ajudes Especialitzades
La segona part del vídeo se centra en la resolució de les necessitats visuals. S'hi observa:
La determinació de l'augment necessari tant per a visió de lluny com de prop.
L'avaluació de la sensibilitat al contrast i el color.
La gestió de la il·luminació i l'ús de filtres selectius per controlar l'enlluernament.
Finalment, la prova d'ajudes especialitzades i l'inici del procés d'entrenament i rehabilitació visual.

- Objectiu Acadèmic i Professional
Aquest material audiovisual ha estat dissenyat amb una clara vocació pedagògica per a dos perfils principals:

1. Alumnes de Grau i Màster: Pot servir com una guia de referència per conèixer de primera mà com s'aplica la teoria en un entorn clínic real, facilitant la comprensió d'un examen complet de baixa visió.
2. Òptics Optometristes en actiu: Funciona com una eina d'actualització professional i punt d'entrada per a aquells que vulguin iniciar-se en el camp de la baixa visió, mostrant una metodologia estructurada que prioritza tant la precisió tècnica com el benestar emocional del pacient (evitant la fatiga sensorial amb sessions de durada controlada).

L'encontre, moderat per Salvador Alsina (president de l'associació Visión y Vida), va comptar amb la participació de destacats experts del sector: Myriam Fernández (responsable d'Innovació i Salut d'EMEA Amazon Web Services), Gisela Isabel Fernandez Rivas Plata (investigadora de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB), María Cordón (CEO de Blue Health Care) i Joaquim Grau (president del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya - COOOC), entre d'altres. (Per a la redacció d'aquest resum s'ha utilitzat el model de llenguatge Gemini 2026)

La responsable d'Innovació i Salut d'EMEA Amazon Web Services, Myriam Fernández, va oferir la ponència «Intel·ligència artificial generativa al servei dels professionals de la salut», on va analitzar com les eines i els serveis avançats ajuden a optimitzar la presa de decisions clíniques. Davant d'una realitat amb processos ineficients i on el 30% dels diagnòstics actuals són erronis, la ponent va plantejar que l'ús de la IA es podria convertir en una obligació ètica per garantir l'accés a la informació correcta en el moment precís i oferir el tractament adequat. A partir de l'anàlisi de dades massives a escala d'Internet, la IA aprèn a generar patrons que després es poden personalitzar per a casos molt concrets; tot i això, va subratllar la importància d'impulsar una innovació responsable que passi, de manera indispensable, per la formació dels equips mèdics perquè entenguin l'ús, el funcionament i els beneficis reals d'aquestes eines. (Per a la redacció d'aquest resum s'ha utilitzat el model de llenguatge Gemini 2026)

Aquesta ponència convida a gestionar la salut com un patrimoni propi i a preparar-se per als profunds canvis que planteja la robòtica mèdica. La ponent destaca que la tecnologia actual i els sensors de precisió faciliten el diagnòstic a distància (també en salut visual), fet que redueix desplaçaments i evita la saturació de consultes. Tot i això, davant l'augment de malalties cròniques en majors de 65 anys, s'enfronta al repte d'adaptar aquestes interfícies a usuaris que no són natius digitals. El sector evoluciona ràpidament cap a models personalitzats i predictius gràcies a la intel·ligència artificial, la qual accelerarà les conclusions mèdiques però implicarà un desplaçament de funcions clíniques que obrirà debats ètics, jurídics i de seguretat. En conclusió, la sessió convida a gestionar la salut com un patrimoni propi i a preparar-se per als canvis que planteja la robòtica mèdica. (Per a la redacció d'aquest resum s'ha utilitzat el model de llenguatge Gemini 2026)

Aquest vídeo se centra en dos punts principals per al futur del sector. Per una banda, com s'apliquen la IA i les dades massives per millorar l'atenció de la salut dels ulls, i per l'altra, el paper del professional, com s'ha d'adaptat l'òptic optometrista a aquest entorn tecnològic sense perdre la seva essència. (Per a la redacció d'aquest resum s'ha utilitzat el model de llenguatge Gemini 2026)

La intervenció d'Albert Isern se centra en com l'anàlisi de dades massives (Big Data) i la intel·ligència artificial es poden aplicar per dissenyar i utilitzar eines predictives que identifiquin situacions de vulnerabilitat en un territori determinat.

Tot i que s'aplica de manera general a la gestió del territori i l'analítica predictiva (especialitat de Momentum Analytics), en el context d'aquesta jornada s'enllaça directament amb els reptes de futur de la salut visual. S'hi aborda com l'ús de la tecnologia i la teleassistència poden ajudar a preveure necessitats, optimitzar recursos i millorar l'atenció de problemes oculars o visuals en col·lectius de risc o zones geogràfiques concretes gràcies a l'encreuament de dades socioeconòmiques i demogràfiques. (Per a la redacció d'aquest resum s'ha utilitzat el model de llenguatge Gemini 2026)

En este vídeo, el profesor Joan Pérez realiza un recorrido bibliográfico sobre diferentes aspectos relacionados con la miopía. Lo inicia con cuestiones generales como su clasificación, etiología y prevalencia para, una vez determinadas las causas que invitan a implementar métodos para intentar frenar su evolución, lo que se conoce como "control de la miopía", repasar los diferentes tratamientos, tanto farmacológicos como ópticos, y la evidencia científica más reciente que soporta a cada uno de ellos. Dedica también un importante módulo a las métricas usadas en el ámbito de la gestión de la miopía.

Enric González López, director tècnic del Centre Universitari de la Visió i professor de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i del Departament d'Òptica i Optometria, explica una experiència d'innovació docent.

La reflexió i el debat sobre l’experiència d’aprenentatge a la Universitat i les línies estratègiques per a un nou model docent centren el Claustre Universitari de la UPC, els dies 4 i 7 d’octubre.

VOS (Visió Optometria i Salut)

Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.

OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.

MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.

RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.

CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.

Mòdul formatiu sobre baixa visió

Mòdul formatiu sobre diagnòstic i tractament de disfuncions visuals