Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Ciències de la visió
Resultats de la cerca
Relatorías y conclusiones
Accés obert
2 de març 2022
Presentació de les principals conclusions extretes de les intervencions dels ponents fetes a les jornades sobre contactologia.
El nuevo reglamento de productos sanitarios, MDR 2017/745: ¿una oportunidad?
Accés obert
2 de març 2022
En Ramon Solà, òptic-optometrista, analitza el contingut i les novetats del nou reglament de productes sanitaris en l'àmbit de la contactologia.
La contactología en la consulta oftalmológica privada
Accés obert
2 de març 2022
La DOO i MSc Mireia García, membre del Departament d’Optometria d’ICR, va ser l’encarregada de representar l’Institut Català de Retina i parlar sobre diferents qüestions relacionades amb la contactologia clinica. Durant la seva intervenció va parlar del present i el futur de la contactologia i de com la COVID-19 ha afectat aquesta en l’àmbit professional. També va explicar quin és el funcionament de la Unitat de Contactologia de l’ICR i els diferents casos que es troben els contactòlegs a la seva pràctica diària.
Micro abierto a la industria de las LC: abandono cero
Accés obert
2 de març 2022
Sessió de micròfon obert a càrrec de representats de diferents laboratoris de contactologia on es debat sobre l'abandonament de les lents de contacte i sobre com minimitzar-ne l'índex d'abandonament.
Mesa redonda con participación de la administración pública, el colegio profesional y la universidad
Accés obert
2 de març 2022
Taula rodona sobre contactologia on hi participen representants de l'administració pública, el col·legi oficial i la universitat.
Mesa redonda 1
Accés obert
2 de març 2022
Taula rodona on es debaten diferents qüestions amb els participants de les jornades sobre contactologia.
Situación actual de la contactología en España y Europa
Accés obert
2 de març 2022
Sessió d'introducció a les jornades, a càrrec de Gonzalo Carracedo (UCM), on es posa en context la situació de la contactologia a dia d'avui, alhora que es donen píndoles d'informació de tots temes que es tractaran a les diferents intervencions.
La contactología en la consulta oftalmológica pública
Accés obert
2 de març 2022
L'Eva Garcia, optometrista a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, parla de la seva experiència i visió de la contactologia en l'àmbit públic. Desenvolupa aspectes com el present i el futur de la contactologia, motivacions, índex d'abandonament i repercussió de la covid, entre d'altres.
La industria. Empresas fabricantes y distribuidoras de lentes de contacto
Accés obert
2 de març 2022
L'Elisenda Ibáñez, membre de la Federación Española de Asociaciones del Sector Óptico (FEDAO), presenta l'estat de la qüestió en l'àmbit de la contactologia des del punt de vista de la indústria.
La contactología en la óptica de cadena
Accés obert
2 de març 2022
La directora de vendes de Natural Optics Group, Carme de la Fuente, planteja els principals reptes i inquietuds del col·lectiu en l'àmbit de la contactologia. Aborda temes com l'índex d'abandonament entre els usuaris de lents de contacte, les possibles actuacions per reduir aquest índex i arribar a un abandonament 0 i planteja el debat de la recepta mèdica per lents de contacte.
Jornadas de contactología 2022
Accés obert
31 de gen. 2022
Promoció de les Jornadas de Contactología 2022.
Caracterización de la regresión diurna con ortoqueratología
Accés obert
17 de des. 2021
Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.
OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.
MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.
RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.
CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.
OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.
MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.
RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.
CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.