Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Ciències de la visió

Resultats de la cerca

Els peixos no necessiten lentilles (Òptics x Món)

Accés obert
9 de juny 2022
Els peixos no necessiten lentilles (Òptics x Món)

Jornadas de contactología 2022

Accés obert
31 de gen. 2022
Promoció de les Jornadas de Contactología 2022.

Caracterización de la regresión diurna con ortoqueratología

Accés obert
17 de des. 2021
Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.

OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.

MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.

RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.

CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.

Gabinet 1.1 Webconference

Accés obert
19 d’oct. 2021
Gabinet 1.1 Webconference

Café científico

Accés obert
14 de set. 2021
Com a part de les activitats del'acte central a nivell nacional del Dia Internacional de la Llum 2021, la biblioteca del Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Área Joven de la Sociedad Española de Óptica (SEDOPTICA) ha organitzat l'event per a joves investigadors anomenat Light Research Café: Junior Explosion!

Nuevos métodos de diagnóstico médico basados en sistemas de imagen hiperespectral

Accés obert
14 de juny 2021
El objetivo de este trabajo es validar una cámara de fondo de ojo basada
en sistemas de imagen hiperespectral, con la que se pueden obtener 15 imágenes
espectrales a diferentes longitudes de onda del espectro visible (VIS) y del infrarrojo
cercano (NIR) (400nm a 1300nm). Se han obtenido las imágenes de 38 pacientes de
edades entre 30 y 90 años y, posteriormente, se ha realizado un análisis
espectroscópico. Para cada imagen procesada del fondo de ojo se han extraído los
valores de reflectancia de cada estructura en función de la longitud de onda y de la
edad del paciente. De esta manera podemos estudiar las propiedades espectrales de las
sustancias que se encuentran en el fondo de ojo para la luz VIS y NIR.
Los resultados muestran que las longitudes de onda más cortas (<500nm) se reflejan
más superficialmente, lo cual nos permite obtener información de estructuras como el
disco óptico, las fibras nerviosas y la fóvea. Las longitudes de onda intermedias
(500nm-700nm) permiten observar con detalle los vasos sanguíneos de la retina, y
diferenciar las arterias de las venas. Finalmente, el uso de luz NIR permite observar
estructuras más profundas como la coroides y sus vasos, las cuales no podemos
observar con un retinógrafo convencional, debido a la alta absorbancia de la melanina
a la luz VIS. En conclusión, usar una cámara hiperespectral con longitudes de onda por
encima del VIS permite visualizar mejor algunas estructuras concretas y capas más
profundas así como obtener información espectroscópica de las mismas.

Observation of transverse acoustic resonances in optical fibers using a long period grating

Accés obert
14 de juny 2021
Forward stimulated Brillouin scattering (FSBS) in optical fibers is a
phenomenon that has been studied since mid-80s. It is produced when two
copropagating optical waves are scattered by transverse acoustic waves, generating
frequency shifts up to 1 GHz. These acoustic resonances can be excited by electrostriction
when an intense optical pulse propagates inside the fiber. Perturbations in the effective
index of the guided mode are generated through the photo-elastic effect, which typically
are detected by direct analysis of the scattered optical wave. Here we propose an
alternative observation method through the use of a long-period grating (LPG). LPGs
are fiber devices that couples light from the fundamental optical core mode to copropagating cladding modes. Their transmission spectra present several attenuation
notches corresponding to the excitation of different cladding modes that satisfy the
resonance condition. These resonance condition depend on the effective index of the
coupled core and cladding modes and is therefore sensitive to perturbations. The change
in transmission of the LPG becomes then an efficient method of interrogation for FSBS
in optical fibers. The linewidth of resonances was found to be much shorter than in
previous reports in which long fiber lengths are typically required

Effective medium theories for nanocomposite characterization

Accés obert
14 de maig 2021
A methodology to retrieve the dielectric function of a nanocomposite from infrared spectroscopy is presented. The use of effective medium theories allows treating the optical response of a multi-phase composite as that of a single phase with an effective response that is a complex function of the components and their spatial arrangement. This methodology has been tested in a case study involving cerium oxide nanoparticles, whose vibrational properties are known to change significantly upon particle size reduction. Accurate values of its dielectric function in the infrared have been retrieved and used to analyse this phenomenon. The main goal of this study is to develop a systematic methodology for the study of the vibrational properties of nanomaterials. It is also intended that the development of effective medium models will be useful for designing new composite nanomaterials with improved optical properties (e.g., solar absorbers).

Multispectral imaging of healthy and diseased red blood cells using confocal microscopy

Accés obert
14 de maig 2021
Red blood cells (RBCs) alterations can cause very severe blood diseases. In thalassemia, the production of hemoglobin polypeptide chains is unbalanced. This causes no symptoms or small blood count alterations in patients with less important genetic mutations, or severe anemia and high morbi-mortality in the most severe cases. Traditional techniques do not perfectly discriminate among different thalassemia degrees and most patients need to undergo genetic studies. Authors have tried alternatives to analyze RBCs, collecting their emission and absorption spectral traits with spectrometers and spectrofluorometers. Multispectral imaging with confocal microscopy allows capturing both tridimensional and spectral information. In this study we are using confocal spectral imaging to analyze RBCs from patients with different degrees of alpha-thalassemia and iron deficiencies. The instrument, a Leica TCS SP8 confocal microscope has high sensitivity hybrid cameras, a diode laser and a white laser combined with an acoustic-optic tunable filter. RBCs exhibited autofluorescence when excited at 405 nm. The mean emission intensities at 502 nm, 628 nm and 649 nm allowed us to discriminate between different etiologies.

Nuevo software para la comparación de gamas de color

Accés obert
14 de maig 2021
En la industria del color es muy importante conocer la gama de colores de un dispositivo. Mediante la comparación de gamas podemos evaluar el efecto que tiene el uso de distintas tintas, papeles, fuentes de iluminación o dispositivos de impresión en el color obtenido. Existen diversos programas que realizan esta comparación, pero tienen inconvenientes. Por ello hemos desarrollado y validado un software para comparar gamas de color generadas por impresoras. El software representa las gamas simultáneamente en el espacio 3D CIELAB, además de calcular su volumen. Para validar nuestro software hemos realizado un doble análisis. Por un lado, hemos comparado los resultados obtenidos a partir de nuestro software y los obtenidos con otros métodos de comparación, como la representación en diferentes espacios de color. Por otro lado, hemos usado el programa ICC3D para comparar las representaciones de las gamas con las de nuestro programa, además del volumen. Con ambos programas las conclusiones fueron similares, aunque nuestro software presenta algunas ventajas, permitiendo distinguir diferencias entre las gamas que mediante otros métodos no se discriminaron. Este nuevo software va a permitir el estudio de la influencia de distintos factores en la reproducción del color, permitiendo conocer las condiciones para conseguir la mejor calidad posible

Imaging through fog: polarized light propagation modelling

Accés obert
14 de maig 2021
Imaging through nebulous media encountered in nature – like fog – is one
of the up-to-date research questions in the field of navigation. Among different
approaches to solve this problem, the use of polarimetric imaging has been proposed.
The aim of this research is to present a polarized light propagation model based on
Monte-Carlo simulations and Mie Theory for its use as a tool to study the feasibility and
characteristics of polarized light detection techniques in these kinds of media. Studying
and obtaining the backscattering Mueller matrix for a turbid environment allows to
completely characterize the backscattering characteristics of the media. Thus, it may be
used to select the combination of polarization components more useful for each
situation. On the other hand, it has been seen that when light first interact with fog,
generated backscatter directly blinds the sensor of the imaging device and hides
reflected signals of objects being imaged. Using a time-resolved variant of the model, it
has been possible to characterize the shape and the influence of the temporal response
of a backscattered light pulse, concluding that, apart from the greater light extinction in
a more scattering medium, media-backscattering and reflected-object signals are
independent

Indices of polarimetric purity: application in biological tissues

Accés obert
14 de maig 2021
Complete characterization of biological samples is of potential interest in different industrial and research areas, as for instance, in biomedical applications, for the recognition of organic structures or for the early detection of some diseases. During the last decades, polarimetric methods are experiencing an increase of attention in the study of biomedical tissues, and they are nowadays used in such framework to provide qualitative (polarimetric imaging) and quantitative (data processing) information for the studied samples. Polarimetric methods are based on the analysis of polarization modifications produced by lightmatter interactions which can be triggered by a number of complex internal processes but can be roughly understood as the result of the combination of three pure polarimetric features of the sample: its diattenuation, retardance and depolarization. To describe the depolarization sample behavior, we use the Indices of Polarimetric Purity (IPP): related with the randomness of the scattering processes, IPPs provide more information of depolarizing systems than the widely used depolarization index, 𝑃∆, which further synthetizes the depolarization content of samples. As a result, IPPs allow the revelation of some structures from tissue samples (animal and vegetal) hidden in regular intensity images of even in the 𝑃∆ channel, leading to better tissue classification results.