Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Ciències de la visió
Resultats de la cerca
Gestión de la miopía
Accés obert
13 de març 2023
En este vídeo, el profesor Joan Pérez realiza un recorrido bibliográfico sobre diferentes aspectos relacionados con la miopía. Lo inicia con cuestiones generales como su clasificación, etiología y prevalencia para, una vez determinadas las causas que invitan a implementar métodos para intentar frenar su evolución, lo que se conoce como "control de la miopía", repasar los diferentes tratamientos, tanto farmacológicos como ópticos, y la evidencia científica más reciente que soporta a cada uno de ellos. Dedica también un importante módulo a las métricas usadas en el ámbito de la gestión de la miopía.
Enric González: Aprenentatge i servei en l'àmbit de l'Optometria
Accés obert
29 de set. 2022
Enric González López, director tècnic del Centre Universitari de la Visió i professor de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) i del Departament d'Òptica i Optometria, explica una experiència d'innovació docent.
La reflexió i el debat sobre l’experiència d’aprenentatge a la Universitat i les línies estratègiques per a un nou model docent centren el Claustre Universitari de la UPC, els dies 4 i 7 d’octubre.
La reflexió i el debat sobre l’experiència d’aprenentatge a la Universitat i les línies estratègiques per a un nou model docent centren el Claustre Universitari de la UPC, els dies 4 i 7 d’octubre.
Jornadas de contactología 2022
Accés obert
31 de gen. 2022
Promoció de les Jornadas de Contactología 2022.
Caracterización de la regresión diurna con ortoqueratología
Accés obert
17 de des. 2021
Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.
OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.
MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.
RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.
CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.
OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.
MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.
RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.
CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.
Café científico
Accés obert
14 de set. 2021
Com a part de les activitats del'acte central a nivell nacional del Dia Internacional de la Llum 2021, la biblioteca del Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Área Joven de la Sociedad Española de Óptica (SEDOPTICA) ha organitzat l'event per a joves investigadors anomenat Light Research Café: Junior Explosion!
Nuevos métodos de diagnóstico médico basados en sistemas de imagen hiperespectral
Accés obert
14 de juny 2021
El objetivo de este trabajo es validar una cámara de fondo de ojo basada
en sistemas de imagen hiperespectral, con la que se pueden obtener 15 imágenes
espectrales a diferentes longitudes de onda del espectro visible (VIS) y del infrarrojo
cercano (NIR) (400nm a 1300nm). Se han obtenido las imágenes de 38 pacientes de
edades entre 30 y 90 años y, posteriormente, se ha realizado un análisis
espectroscópico. Para cada imagen procesada del fondo de ojo se han extraído los
valores de reflectancia de cada estructura en función de la longitud de onda y de la
edad del paciente. De esta manera podemos estudiar las propiedades espectrales de las
sustancias que se encuentran en el fondo de ojo para la luz VIS y NIR.
Los resultados muestran que las longitudes de onda más cortas (<500nm) se reflejan
más superficialmente, lo cual nos permite obtener información de estructuras como el
disco óptico, las fibras nerviosas y la fóvea. Las longitudes de onda intermedias
(500nm-700nm) permiten observar con detalle los vasos sanguíneos de la retina, y
diferenciar las arterias de las venas. Finalmente, el uso de luz NIR permite observar
estructuras más profundas como la coroides y sus vasos, las cuales no podemos
observar con un retinógrafo convencional, debido a la alta absorbancia de la melanina
a la luz VIS. En conclusión, usar una cámara hiperespectral con longitudes de onda por
encima del VIS permite visualizar mejor algunas estructuras concretas y capas más
profundas así como obtener información espectroscópica de las mismas.
en sistemas de imagen hiperespectral, con la que se pueden obtener 15 imágenes
espectrales a diferentes longitudes de onda del espectro visible (VIS) y del infrarrojo
cercano (NIR) (400nm a 1300nm). Se han obtenido las imágenes de 38 pacientes de
edades entre 30 y 90 años y, posteriormente, se ha realizado un análisis
espectroscópico. Para cada imagen procesada del fondo de ojo se han extraído los
valores de reflectancia de cada estructura en función de la longitud de onda y de la
edad del paciente. De esta manera podemos estudiar las propiedades espectrales de las
sustancias que se encuentran en el fondo de ojo para la luz VIS y NIR.
Los resultados muestran que las longitudes de onda más cortas (<500nm) se reflejan
más superficialmente, lo cual nos permite obtener información de estructuras como el
disco óptico, las fibras nerviosas y la fóvea. Las longitudes de onda intermedias
(500nm-700nm) permiten observar con detalle los vasos sanguíneos de la retina, y
diferenciar las arterias de las venas. Finalmente, el uso de luz NIR permite observar
estructuras más profundas como la coroides y sus vasos, las cuales no podemos
observar con un retinógrafo convencional, debido a la alta absorbancia de la melanina
a la luz VIS. En conclusión, usar una cámara hiperespectral con longitudes de onda por
encima del VIS permite visualizar mejor algunas estructuras concretas y capas más
profundas así como obtener información espectroscópica de las mismas.
