Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria agroalimentària

Resultats de la cerca

Cultiu in vitro d'espècies vegetals d'interès ornamental i industrial

Accés obert
6 d’oct. 2008
El cultiu “in vitro” permet clonar una planta a partir de qualsevol part
de la mateixa. L’objectiu del treball consistirà en estudiar l’efecte de
la formulació del medi de cultiu en el desenvolupament del material
micropropagat.
S’establiran objectius específics en funció de l’espècie amb la que es
treballarà i de la durada de l’assaig.

La vitamina C

Accés obert
28 d’abr. 2008

Sabem el que mengem?

Accés obert
28 d’abr. 2008

Baetulo XXI: l'Alimentació

Accés obert
7 de març 2008

Tomàquets més saborosos?

Accés obert
29 de febr. 2008
Enginyer tècnic agrícola, ha participat en el projecte d’estudi socioeconòmic del cultiu de mongeta del Ganxet, així com en el projecte de millora de varietats tradicionals de tomàquet a l’equip de Millora Vegetal per Característiques Organolèptiques de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Pensa que una persona que es vol dedicar a la recerca “ha de tenir ganes d’aprendre: la formació és constant, però també és important la capacitat de concentració, de prendre decisions, la constància, el saber treballar en grup... I sobretot il·lusionar-se amb el projecte en què s'està treballant”.

Per a ell, la decisió de dedicar-se a la recerca no es pren de manera puntual. “El projecte en què estic treballant s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la meva implicació; el que m’ha motivat més en tot aquest temps ha estat la confiança que m'han mostrat els membres del grup de recerca, tant els que em tutoritzen com els que treballen en projectes paral·lels”.

Llobarros i llenguados estressats per l'habitatge?

Accés obert
28 de febr. 2008
Doctora enginyera tècnica agrícola i llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments, actualment és professora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. La seva línia de recerca se centra en l’enginyeria d’instal·lacions aqüícoles.

Abans de dedicar-se a la recerca, va compaginar els seus estudis universitaris i de postgrau amb feines de tota mena – repartia pizzes, feia de telefonista, etc. –: “la feina no em motivava, però mentre estudiava la carrera necessitava treballar els caps de setmana i els festius, però també sabia que ampliant els meus estudis tindria més oportunitats professionals”.
Va ser precisament en el darrer curs de carrera, quan dos professors de l’ESAB li van oferir la possibilitat d’incorporar-se al grup d’aqüicultura: “no era una de les millors de la classe, però sóc constant i quan alguna cosa m’interessa, m’hi entrego totalment. Suposo que per això a l’Escola van pensar en mi i jo no ho vaig dubtar!”, assegura. Per a ella, la satisfacció més gran que li aporta la recerca “és no saber mai on pots arribar: la sensació quan obtens uns resultats és única i indescriptible!”