Code.org és la plataforma perfecta per iniciar-se en la programació, especialment en família i en entorns escolars des de 3 anys fins a adults. Aquesta plataforma sense ànim de lucre es va crear per oferir nous reptes i millorar les capacitats digitals dels vailets i especialment per formar estudiants en la programació de codi. Ofereix tutorials de programació en molts idiomes i en contexts molt divertits.

En el darrer segle, la població s’ha concentrat a les ciutats de forma creixent. L’ONU estima que, l’any 2050, el 75% de la població mundial ja serà urbana. En aquestes condicions, es fa imprescindible vetllar per la sostenibilitat, tant a nivell econòmic com mediambiental, ja que les ciutats consumeixen nivells elevats de recursos i generen contaminació.



Amb tot, actualment es disposa de tecnologia que permet usar els recursos de manera més eficient (per exemple, regar zones verdes, il·luminar els carrers, o recollir escombraries només quan cal i en la mesura adequada), i una millor qualitat de vida per als ciutadans (per exemple, visualitzar en el mòbil les zones lliures per a l’aparcament, o l’estat del trànsit de forma precisa, en un moment determinat). Arreu del món s’ha iniciat l’aplicació d’aquestes tècniques per transformar la ciutat en l’anomenada ciutat intel·ligent, o bé, com es coneix en anglès, smart city. L’element clau que fa possible la smart city és l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), i dins d’aquestes, les xarxes de comunicacions i l’anomenada Internet de les Coses, que preveu la connexió a Internet de bilions de coses (objectes) de la vida quotidiana.

Emilio Gil, investigador de la Escuela de Ingeniería Agroalimentaria y de Biosistemas de Barcelona (EEABB), explica en este vídeo cómo desde el proyecto europeo INNOSETA, coordinado por el grupo de investigación UMA - Unidad de Mecanización Agraria, se trabaja en una plataforma orientada al uso seguro de los productos fitosanitarios en el sector agrario.

#CafèambTechUPC es una campaña de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) en las redes sociales que difunde los proyectos que la comunidad universitaria está desarrollando durante el confinamiento por la emergencia sanitaria provocada por la COVID-19 a través de vídeos elaborados por los propios protagonistas. #CafèambTechUPC #UPCDesDeCasa

La investigadora Clara Prats, del grupo de investigación de Biología Computacional y Sistemas Complejos (BIOCOM-SC) (obriu en finestra nova), explica en este vídeo cómo surgió el modelo matemático con el que este grupo hace predicciones diarias de la evolución de la pandemia de la COVID-19. #CafèambTechUPC es una campaña de la Universitat Politècnica de Catalunya . BarcelonaTech (UPC) en las redes sociales que difunde los proyectos que la comunidad universitaria está desarrollando durante el confinamiento por la emergencia sanitaria provocada por la COVID-19 a través de vídeos elaborados por los protagonistas. #CafèambTechUPC #UPCDesDeCasa

La investigadora Núria Pedrós, del grup d'investigació de Biologia Computacional i Sistemas Complejos (BIOCOM-SC), explica en aquest vídeo com des d'aquest grup es fa seguiment de la COVID-19 a diferents països d'Amèrica Llatina i Àfrica i es treballa per predir l'evolució de la pandèmia en aquestes zones. #CafèambTechUPC és una campanya de UPC a les xarxes socials que difon els projectes que la comunitat universitària està desenvolupant durant el confinament per l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 a través de vídeos elaborats pels mateixos protagonistes. #CafèambTechUPC #UPCDesDeCasa

30.864 estudiants cursen estudis a la UPC. 16 estudiants de diferents graus us mostraran, en aquesta sèrie de vídeos, què els mou. Et convidem a coneixe’ls i descobrir, a través seu, la Universitat Politècnica de Catalunya, la universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia. I a tu, què et mou?
Valeria Barba cursa el grau en Enginyeria de Sistemes Biològics i grau en Enginyeria Alimentària. Què mou a Valeria? "A mi em mou lluitar per un futur millor"
El grau en Enginyeria de Sistemes Biològics i grau en Enginyeria de Ciències Agronòmiques s'imparteix a l’Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB).

Xerrada en motiu de l'acte de commemoració del 10è aniversari de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM-UPC)

Taula rodona ben parada de racons per alimentar-se amb productes ecològics

L’aqüicultura és el cultiu d’organismes aquàtics, incloent peixos, crustacis, mol·luscs i plantes aquàtiques. El cultiu implica la intervenció de l’home en el procés de cria per augmentar la producció, en operacions com la sembra, l’alimentació, etc.

L’aqüicultura és el sector de producció d’aliments que està creixent més ràpidament segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A Catalunya la cria de peix representa una part molt petita de la indústria pesquera catalana, però com és la convivència entre pescadors i el sector aqüícola? Quins avantatges aporta l’aqüicultura? Trobem les claus d’aquesta convivència i els reptes de futur del sector en aquest vídeo.

La recerca en els àmbits de la qualitat i la seguretat alimentària en productes del mar és un dels factors claus per al desenvolupament de l’aqüicultura. A Catalunya, la Xarxa de Referència de Recerca i Desenvolupament i Innovació en Aqüicultura (XRAq) és una entitat creada per la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu promoure la recerca interdisciplinària en l’àmbit de l’aqüicultura.

Un dels grups de recerca que forma part d'aquesta xarxa és el grup d’Aqüicultura i Qualitat dels Productes Aquàtics (AQUAL) de la UPC, que orienta la seva activitat en el disseny de sistemes d’aqüicultura per al benestar animal i la sostenibilitat ambiental i en projectes de recerca amb empreses.

El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i
aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com
l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del
nostre país.

La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les
seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies,
tal i com ens explica en aquest vídeo **Lourdes Reig** , investigadora del
[Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
](http://deab.upc.edu/)[![Obre en finestra nova](../corredor-mediterrani-
claus-per-catalunya/resolveuid/77833cc2e4e314fba3e506b6c49f0bad)
](http://deab.upc.edu/)de la UPC, que identifica les principals espècies de la
producció aqüícola del nostre país.

El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del nostre país.

La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies, tal i com ens explica en aquest vídeo Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que identifica les principals espècies de la producció aqüícola del nostre país.