L'augment de la demanda mundial de peix, l’estancament de les zones pesqueres i la sobreexplotació de les espècies més consumides han propiciat el creixement de l’aqüicultura en els darrers anys.

Tot i que el sector aqüícola representa a nivell mundial la meitat de la producció de peix que es consumeix, sovint conviu amb el recel i la manca d’informació. Sabem quin peix comprem? És de cultiu o salvatge? Tenim molta informació dels productes de l’hort, però què en sabem dels que provenen del mar? Aspectes com la traçabilitat, la qualitat o bé la frescor del peix de cultiu aporten al consumidor confiança i seguretat, tal i com ens explica Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que també identifica els avantatges que els sistemes de producció de l’aqüicultura aporten per evitar paràsits com l’anisakis.

Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2012 a l'EPSEVG. A càrrec de Dani Ramírez, del programa Espai Terra (TV3).

El 19 d'octubre de 2012 a la ciutat de Terrassa, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, l'Ajuntament de Terrassa, CESIRE *. AULATEC, aula de recursos de Tecnologia del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), organitzen la Tercera Xerrada reciclar Ciutat "Alimentació Sostenible".
L’objectiu d’aquest esdeveniment és reflexionar sobre les ciutats, sobre els seus cicles metabòlics i les bones pràctiques del dia a dia. Es pretén aprofundir sobre la revalorització de l'agricultura en entorns periurbans i les sinergies amb activitats formatives i educatives en l'àmbit de l'agroecologia, així com debatre l'actual crisi del sector pesquer analitzant els principals reptes i propostes que estan en discussió.

La benvinguda a l'acte la dóna Luís Rodrigues, representant de Barrinar Cap a la Sostenibidat, Jordi Regalés Barta, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Carme Prats, Cap d'Exposicions, Acció Educativa i Projectes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Cicle de xerrades Reciclar ciutat 2012

Participatory Systems of Guarantee (PSGs) arise when proposed by civil society, revolving around the production and commercialization of ecological foods. They are constructed as an alternative to the model of certification by a third party, in order to guarantee that productive initiatives which are not covered by the official system are still able to access the certified product sector / market.



Their dynamism is that they are constantly evaluating and reviewing their structures and procedures, as a result of their constant interaction with their environment. Given this characteristic, in reality PSGs are reaching great levels of complexity, not only internally – as part of the same system – but in a global sense, where organizations are using a number of them in line with diverse criteria.



Their social design and focus on the system, as well as the sensitivity that they show for processes of co-evolution, allow us to visualize them as one of the possible tools that will permit the transition from one system to another.



The systems themselves (integrated in political agroecology), and the activities that they encourage, widen the options for agroecological approaches. These can then be applied in territories that are working towards greater sustainability.

Diàleg. Due to global food shortages, some stakeholders defend industrial agriculture versus agroecology
Can agroecology organic production sustain the global population without increasing the land currently under cultivation?

Agriculture can be described in terms of two competing models: On the one hand, the industrial model operates within a productivist industrial discourse. Input intensive monocultural methods have resulted in ecological and socioeconomic negative externalities. These affect not only ecosystem services and rural populations but also reverberate throughout the agrifood system.
On the other hand, agroecology can be placed within a holistic paradigm that promotes interdisciplinary collaboration between researchers, growers, consumers and other stakeholders to work towards an agrarian sector that operates under ecological and socioeconomic principles.
An important argument made by proponents of the industrial model is that ecological models of agriculture do not produce as much food as the conventional model and therefore would cause global food shortages if implemented on a large scale.Questions to speakers
1- Who should benefit from the use of agricultural land? For what uses and needs? Who should decide?
2- What is the role of biotechnology in agriculture? And what is the role in agroecology? Angel and/or devil?