Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Desenvolupament humà i sostenible
Resultats de la cerca
Fuita de petroli controlada?
Accés obert
7 de juny 2010
Set setmanes després de l’explosió i l’enfonsament de la plataforma petroliera Deepwater Horizon de l’empresa BP, en aigües del Golf de Mèxic, la fuita de petroli ha estat controlada només parcialment. El nou sistema encara no permet la recollida de tot el cru que s’està vessant. L’explosió va costar la vida a onze treballadors i està provocant un desastre mediambiental de gran magnitud.
El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.
La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.
El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.
La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.
Dia d'Internet: Internet i els seu impacte en la defensa dels drets humans
Accés obert
17 de maig 2010
Pneumàtics reciclables?
Accés obert
16 de maig 2010
Aquesta jove enginyera tècnica industrial, especialitzada en Química i Enginyeria en Organització Industrial, treballa a l’empresa privada, en una multinacional alemanya, com a assessora tècnica d'additius per a pintures al mercat espanyol. Amb l’objectiu de millorar el seu currículum, va decidir compaginar la seva carrera professional amb els estudis de doctorat.
Pilar Casas assegura que "sense recerca no hi ha innovació i sense innovació les empreses no són competitives. Necessitem noves idees, nous productes que facin que Catalunya estigui al capdavant de la recerca científica." Per a aquesta jove investigadora, la recerca té un component addictiu: "el millor de dedicar-se a la recerca és que, a mesura que avances positivament, tens més curiositat per continuar: enganxa!"
Pilar Casas assegura que "sense recerca no hi ha innovació i sense innovació les empreses no són competitives. Necessitem noves idees, nous productes que facin que Catalunya estigui al capdavant de la recerca científica." Per a aquesta jove investigadora, la recerca té un component addictiu: "el millor de dedicar-se a la recerca és que, a mesura que avances positivament, tens més curiositat per continuar: enganxa!"
Recyclable tyres?
Accés obert
16 de maig 2010
This young industrial engineer specialised in chemistry and engineering management works in the private sector for a German multinational as a technical consultant on paint additives for the Spanish market. With a view to improving her CV, she decided to supplement her career with doctoral studies.
Pilar Casas is adamant that ‘without research, there is no innovation, and without innovation, companies aren’t competitive. We need new ideas, new products that position Catalonia at the forefront of scientific research.’ For Casas, research has an addictive side. ‘The best part about being a researcher is that the more progress you make, the more curious you become—you get hooked!’
Pilar Casas is adamant that ‘without research, there is no innovation, and without innovation, companies aren’t competitive. We need new ideas, new products that position Catalonia at the forefront of scientific research.’ For Casas, research has an addictive side. ‘The best part about being a researcher is that the more progress you make, the more curious you become—you get hooked!’
¿Neumáticos reciclables?
Accés obert
16 de maig 2010
Esta joven ingeniera técnica industrial, especializada en Química e Ingeniería en Organización Industrial, trabaja en la empresa privada, en una multinacional alemana, como asesora técnica de aditivos para pinturas en el mercado español. Con el objetivo de mejorar su curriculo, decidió compaginar su carrera profesional con los estudios de doctorado.
Pilar Casas asegura que "sin investigación no hay innovación y sin innovación las empresas no son competitivas. Necesitamos nuevas ideas, nuevos productos que hagan que Cataluña lidere la investigación científica". Para esta joven investigadora, la investigación tiene un componente adictivo: "lo mejor de dedicarse a la investigación es que, a medida que avanzas positivamente, tienes más curiosidad por continuar: ¡engancha!"
Pilar Casas asegura que "sin investigación no hay innovación y sin innovación las empresas no son competitivas. Necesitamos nuevas ideas, nuevos productos que hagan que Cataluña lidere la investigación científica". Para esta joven investigadora, la investigación tiene un componente adictivo: "lo mejor de dedicarse a la investigación es que, a medida que avanzas positivamente, tienes más curiosidad por continuar: ¡engancha!"
Electric airplanes?
Accés obert
6 de maig 2010
When deciding whether or not to do a PhD, Miguel Delgado drew up a list of pros and cons. He saw pursuing a PhD as a means of having more time to learn, but he was also aware of the lack of professional stability it entailed. Looking back, he realises that at the time he did not take into account one factor that he now considers crucial: ‘contact with industry’.
He first began to work on the EU’s MOET project as a result of a collaboration grant he received when he was still a student. The project, led by the company Airbus, seeks to improve the internal architecture of airplanes in order to make them lighter, safer, more fuel-efficient and less polluting.
Within the framework of the project, which is overseen by researchers Juan Antonio Ortega and José Luis Romeral, the UPC is responsible for diagnosing how the motor that moves an airplane’s ailerons works. The new version of this motor, which has traditionally been based on a hydraulic system, will use an electromechanical system instead.
He first began to work on the EU’s MOET project as a result of a collaboration grant he received when he was still a student. The project, led by the company Airbus, seeks to improve the internal architecture of airplanes in order to make them lighter, safer, more fuel-efficient and less polluting.
Within the framework of the project, which is overseen by researchers Juan Antonio Ortega and José Luis Romeral, the UPC is responsible for diagnosing how the motor that moves an airplane’s ailerons works. The new version of this motor, which has traditionally been based on a hydraulic system, will use an electromechanical system instead.
¿Aviones eléctricos?
Accés obert
5 de maig 2010
Cuando decidió hacer el doctorado, Miguel Delgado escribió una lista con los argumentos para el 'sí' y los argumentos para el 'no'. Veia en el doctorado la posibilidad de tener más tiempo para aprender, pero también era consciente de la falta de estabilidad laboral que comportaba. Ahora reconoce que en aquel momento no tuvo en cuenta un factor que ahora considera imprescindible: "el contacto con la empresa".
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Caos i atzar: juga la natura als daus?
Accés obert
3 de maig 2010
Conferència organitzada dins del marc de la Setmana Cultural 2010 de l'ETSEIAT
Arquitectura bioclimàtica?
Accés obert
4 d’abr. 2010
Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
