Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Desenvolupament humà i sostenible
Resultats de la cerca
¿Neumáticos reciclables?
Accés obert
16 de maig 2010
Esta joven ingeniera técnica industrial, especializada en Química e Ingeniería en Organización Industrial, trabaja en la empresa privada, en una multinacional alemana, como asesora técnica de aditivos para pinturas en el mercado español. Con el objetivo de mejorar su curriculo, decidió compaginar su carrera profesional con los estudios de doctorado.
Pilar Casas asegura que "sin investigación no hay innovación y sin innovación las empresas no son competitivas. Necesitamos nuevas ideas, nuevos productos que hagan que Cataluña lidere la investigación científica". Para esta joven investigadora, la investigación tiene un componente adictivo: "lo mejor de dedicarse a la investigación es que, a medida que avanzas positivamente, tienes más curiosidad por continuar: ¡engancha!"
Pilar Casas asegura que "sin investigación no hay innovación y sin innovación las empresas no son competitivas. Necesitamos nuevas ideas, nuevos productos que hagan que Cataluña lidere la investigación científica". Para esta joven investigadora, la investigación tiene un componente adictivo: "lo mejor de dedicarse a la investigación es que, a medida que avanzas positivamente, tienes más curiosidad por continuar: ¡engancha!"
Electric airplanes?
Accés obert
6 de maig 2010
When deciding whether or not to do a PhD, Miguel Delgado drew up a list of pros and cons. He saw pursuing a PhD as a means of having more time to learn, but he was also aware of the lack of professional stability it entailed. Looking back, he realises that at the time he did not take into account one factor that he now considers crucial: ‘contact with industry’.
He first began to work on the EU’s MOET project as a result of a collaboration grant he received when he was still a student. The project, led by the company Airbus, seeks to improve the internal architecture of airplanes in order to make them lighter, safer, more fuel-efficient and less polluting.
Within the framework of the project, which is overseen by researchers Juan Antonio Ortega and José Luis Romeral, the UPC is responsible for diagnosing how the motor that moves an airplane’s ailerons works. The new version of this motor, which has traditionally been based on a hydraulic system, will use an electromechanical system instead.
He first began to work on the EU’s MOET project as a result of a collaboration grant he received when he was still a student. The project, led by the company Airbus, seeks to improve the internal architecture of airplanes in order to make them lighter, safer, more fuel-efficient and less polluting.
Within the framework of the project, which is overseen by researchers Juan Antonio Ortega and José Luis Romeral, the UPC is responsible for diagnosing how the motor that moves an airplane’s ailerons works. The new version of this motor, which has traditionally been based on a hydraulic system, will use an electromechanical system instead.
¿Aviones eléctricos?
Accés obert
5 de maig 2010
Cuando decidió hacer el doctorado, Miguel Delgado escribió una lista con los argumentos para el 'sí' y los argumentos para el 'no'. Veia en el doctorado la posibilidad de tener más tiempo para aprender, pero también era consciente de la falta de estabilidad laboral que comportaba. Ahora reconoce que en aquel momento no tuvo en cuenta un factor que ahora considera imprescindible: "el contacto con la empresa".
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Caos i atzar: juga la natura als daus?
Accés obert
3 de maig 2010
Conferència organitzada dins del marc de la Setmana Cultural 2010 de l'ETSEIAT
Arquitectura bioclimàtica?
Accés obert
4 d’abr. 2010
Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
La casa del futur?
Accés obert
25 de març 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
Ciència, tecnologia i desenvolupament humà
Accés obert
2 de març 2010
Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Daniel López Codina (Doctor en ciències físiques)
La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.
La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.
La Tiflotecnologia com a pont d'accés a la informació i comunicació per a persones cegues
Accés obert
23 de febr. 2010
Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Salvador Castañer (Responsable de Serveis Socials per Afiliats ONCE Catalunya).
La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.
La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.
Gegants d’alta tecnologia per generar electricitat?
Accés obert
20 d’oct. 2009
A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
Recerca visionària?
Accés obert
20 d’oct. 2009
Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).
El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.
El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.
