L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.

La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .

Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Daniel López Codina (Doctor en ciències físiques)

La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.

Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Salvador Castañer (Responsable de Serveis Socials per Afiliats ONCE Catalunya).

La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.

A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.

Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.

El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.

Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.

Durant més de tres dècades, els temes energètics i ambientals han estat motiu d’interès, preocupació i dedicació
tant en l’activitat professional com dins les inquietuds personals de Joan Pallisé. Des del vessant professional, les
activitats s’han desenvolupat principalment en el món industrial dins el sector de la instrumentació i béns
d’equipament, però també dins els camps de la consultoria i de la formació, que han format un bagatge de
coneixements farcits d’elements «crítics» respecte a moltes propostes tècniques i de gestió que suposadament
havien de solucionar els problemes.
Tanmateix, pel fet d’haver col·laborat alhora en projectes i instal·lacions reals, o en estudis, amb les eines de
gestió ambiental a l’abast (estudis d’impacte ambiental, auditories, anàlisi de cicle de vida...), mentre participava de
les reflexions de diverses organitzacions ecologistes, Pallisé creu haver detectat algunes mancances operatives
que semblarien evidents per a qualsevol observador situat dins les excel·lents coordenades de visió que ofereixen
l’enginyeria de mesura i de control de processos, i amb la realimentació (feedback) compara de manera contínua els
resultats aconseguits amb els objectius assignats.
El títol de la xerrada permet identificar-ne una part dels objectius i ofereix una mirada perplexa d’alguns camps,
en el mateix sentit que el Diccionari de la Llengua Catalana li dóna a aquest adjectiu, des d’una posició que
considera que només seguint orientacions científiques i aplicant la millor part de la tecnologia podrem aconseguir
les condicions necessàries, encara que no les suficients, en la gestió de l’energia i del medi ambient al nostre país.

Acte d'inauguració del curs acadèmic 2009-2010 de la Facultat de Nàutica de Barcelona amb la lectura de la memòria del curs acadèmic a càrrec del secretari acadèmic sr. Jordi Torralbo, amb la lliçó inaugural a càrrec del sr. Tomàs Molina Bosch, Cap de Meteorologia de TV3, President Climate Broadcasters
Network-Europe amb el títol "Els nous reptes i les oportunitats del canvi climàtic i la navegació
marítima" . A continuació l'al·locució d'inauguració del curs amb el degà de l'FNB Dr. Ricard Marí Sagarra. Finalment, la cloenda de l’acte a càrrec del Sr. Miquel Barceló García, Comissionat
per al Desenvolupament Sostenible de la UPC.

A research group at the Technical University of Catalonia has built a constructed wetlands pilot plant in the Laboratory in the Environmental Division. Results obtained will serve to improve the efficiency of future systems.
The pilot plant is constructed such that analysis can be carried out to evaluate the efficiency of different operational parameters.
In our larger cities, complex and highly technical processes are used to treat our wastewater. These conventional treatment plants are expensive and also require a lot of energy.For smaller populations, conventional treatment plants are often not suitable. This may be a function of cost, energy or even the lack of infrastructure or skilled labour, needed to construct and maintain conventional waste water treatment plants.
Constructed wetlands are simple wastewater treatment systems. They consist of shallow tanks filled with a gravel layer and planted with emergent rooted wetland plants such as the common reed. These plants are well-adapted to live in flooded conditions found in wetlands. As the wastewater flows through the gravel and the roots of the reeds, pollutants are progressively removed.
The aim of the pilot plant is scientific research, but it also functions as a demonstration project. Thus the pilot plant serves to encourage the use of constructed wetland technology, while also proving to be a successful educational tool.
More information:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Un grupo de investigadores e investigadoras de la Universitat Politècnica de Catalunya han construido una planta experimental de humedales en el Laboratorio de la Sección de Ingeniería Sanitaria y Ambiental. Los resultados que se obtengan permitirán mejorar la eficiencia de los sistemas de humedales que se construyan en un futuro.
En las grandes ciudades el tratamiento de aguas se realiza en depuradoras con un funcionamiento complejo, altamente tecnificadas y elevados costes energéticos y económicos. En los pequeños municipios, este tipo de depuradoras a menudo no son aplicables, siendo más adecuados sistemas de tratamiento que no requieren de personal especializado, que tienen un coste energético bajo y que se integran bien en el paisaje rural. Éste es el caso de los humedales construidos.
Se trata de canales o lagunas rellenos de grava y plantados con especies vegetales propias de zonas húmedas, como el carrizo. Son plantas adaptadas a vivir en terrenos inundados. El agua circula a través de la grava y de las raíces de las plantas, de modo que los contaminantes se van degradando progresivamente.
La planta experimental consta de tres líneas de tratamiento que permiten ensayar diferentes posibilidades de operación y evaluar su funcionamiento. Esta planta piloto se ha construido para investigar, pero también como recurso docente y como proyecto demostrativo para impulsar este tipo de tecnologías.
Más información:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Depuradores amb plantes: Investigadors de la UPC han desenvolupat un mètode pel tractament de les aigües residuals basat en plantes típiques de les zones humides.
A les grans ciutats el tractament de les aigües es realitza en depuradores que tenen un funcionament complex, altament tecnificat, i que requereix d’una despesa econòmica molt elevada. Als petits pobles aquestes depuradores complexes no es poden aplicar. En aquest cas els sistemes més adequats són aquells que no requereixen de personal especialitzat, que tenen un consum energètic molt baix, i que s’integren en el paisatge rural. Aquest és el cas de les depuradores amb plantes o aiguamolls construïts.
Es tracta de basses reblertes de graves i plantades. L’aigua circula a través de la grava i de les arrels de les plantes de manera que progressivament es van degradant els contaminants. Els vegetals que s’hi planten són espècies típiques de zones humides com el canyís.
Els investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han dissenyat un prototipus d’aiguamolls construïts al terrat del seu Laboratori, del qual s’esperen obtenir resultats que permetin millorar l’eficiència d’aquests sistemes. El prototipus consta de tres línies de tractament que permeten assajar diferents possibilitats d’operació i avaluar-ne el seu funcionament. Aquest prototipus ha de contribuir a la promoció d’aquesta tecnologia de tractament d’aigua, els fonaments de la qual s’adiuen amb els principis del desenvolupament sostenible.
Més informació a:
http://www-ambiental.upc.es/es/