Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes, jornades i conferències

Resultats de la cerca

El teorema de Noether: com el va descobrir i com es fa servir. Jornada Noether (Curs 2008-2009)

Accés obert
18 de febr. 2009
Emmy Noether va demostrar el 1918 dos importants teoremes, emprats des de llavors pels físics en multitud de diferents branques.
Aquesta va ser una de les poques però molt fructuoses incursions de E. Noether a la física. De fet ho va fer a petició de D. Hilbert, que
va demanar la seva ajuda per resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general; el problema va quedar resolt amb els teoremes de Noether.

Aquests teoremes (i els seus inversos) estableixen una profunda relació entre invariància per un grup de simetries i lleis de conservació.
Encara que es parla molt sovint del 'Teorema de Noether generalitzat', totes les versions que s'han fet servir estaven ja incloses en el
treball de 1918. Els dos teoremes s'il·lustraran amb exemples procedents de la mecànica clàssica, així com de les teories de camps, i es
comentarà com els teoremes de Noether permeteren resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general.

Emmy Noether i l’algebraïtzació de la topologia. Jornada Noether (Curs 2008-2009)

Accés obert
18 de febr. 2009
Emmy Noether i l’algebraïtzació de la topologia

Emmy Noether i l’àlgebra commutativa. Jornada Noether (Curs 2008-2009)

Accés obert
18 de febr. 2009
Emmy Noether representa un punt d’inflexió fonamental en el desenvolupament de l’Àlgebra Commutativa. Per una banda, en ella
conflueixen algunes de les línies evolutives prèvies més importants. Per altra, a partir del seu treball i, sobretot, de la influència de la
seva manera de pensar i treballar les Matemàtiques, l’Àlgebra Commutativa va prendre la volada necessària per convertir-se en una
àrea de recerca amb gran vitalitat. A la xerrada revisarem aquesta evolució centrant-nos en el paper exercit per Emmy Noether en el
procés, tot explicant alguns dels seus resultats.

Emmy Noether: ejercicio de la disonancia. Jornada Noether (Curs 2008-2009)

Accés obert
18 de febr. 2009
Mujer en el seno de una cultura profundamente misógina, judía dentro de una sociedad que acuñó la palabra antisemita, firme pacifis-ta durante la Gran Guerra de 1914 y miembro del partido socialdemócrata que se hundió con la República de Weimar, a Emmy Noet-her le tocó vivir un escenario donde cada accidente parecía dispuesto con el fin de anular alguno de los rasgos que alcanzaban a defi-nirla superficialmente. Sin embargo, su epidermis ofrecía una vulnerabilidad engañosa. Por general que sea el principio, una descrip-ción somera de Noether apenas describe nada, apenas roza la médula de un carácter tan fértil en anécdotas como en absoluto anecdó-tico.
Hizo caso omiso de las convenciones asignadas a las mujeres de su tiempo. Su ejercicio de la disonancia la arrastró a una confrontación directa en la que ignoró siempre a sus contrarios. Incluso los comentarios elogiosos se teñían a menudo de una nota de despectivo desconcierto. En palabras de Landau, catedrático de su universidad, Gotinga: "Puedo dar testimonio de que es un gran matemático, pero de si es una mujer... bien, esto ya no podría jurarlo".
El abatimiento pudo alcanzarla a veces, pero nunca la rindió porque su actitud no nacía de un mero acto de rebeldía. O quizá porque procedía del mayor acto de rebeldía que cabe imaginar: aquel que lo es de forma inconsciente, que no se alimenta de contrastes y se limita a enunciarse a sí mismo, sean cuales sean las consecuencias.
Durante quince años dio clase a diario, preparó conferencias y supervisó tesis doctorales, todo ello sin que la universidad le reconocie-ra cargo oficial alguno y sin recibir ningún tipo de remuneración. El propio ministro de Educación de Prusia comunicó expresamente en 1917 su intención de que nunca le fuera permitido enseñar en una universidad alemana y hasta 1922, tras el advenimiento de la Re-pública, sus cursos tuvieron que ser anunciados de manera semiclandestina, siempre bajo el nombre de otro profesor y siendo men-cionada tan sólo marginalmente, como ayudante.
Einstein escribió su obituario para el New York Times:
“En el reino del álgebra, donde los matemáticos más dotados se han esforzado durante siglos, descubrió métodos de enorme
importancia. Las matemáticas puras, a su manera, llegaron a componer una poesía de la lógica"

Emmy Noether: una contribución extraordinaria y generosa al establecimiento de la Geometría Algebraica. Jornada Noether (Curs 2008-2009)

Accés obert
18 de febr. 2009
En la charla se mostrará la importante contribución de la investigación desarrollada por Emmy Noether sobre la teoría de ideales a los fundamentos de la Geometría Algebraica. Su alumno Van der Waerden tuvo un papel clave en la consolidación de esta rama de la Geometría y veremos algunos resultados e ideas de Emmy Noether que dieron lugar posteriormente a líneas de investigación y avan-ces significativos en las etapas más contemporáneas de la relación del Álgebra Conmutativa y la Geometría.

CaixaForum Zaragoza

Accés obert
18 de febr. 2009
Conferències i taula rodona organitzada i presentada per el Catedràtic de Projectes, Carlos Ferrater, sobre el concurs de CaixaForum Zaragoza. Intervenen en aquest ordre: Iñaki Ábalos, Carlos Ferrater, FOA, P. Mangado i el projecte guanyador de Carme Pinós.

El nou centre cultural de la Obra Social CaixaForum a Saragossa, esta ubicat dins el projecte “Milla Digital” promogut per l'Ajuntament amb una superficie de 5.500 m2. La proposta guanyadora de l'arquitecta Carme Pinós consta de grans sales d' exposicions amb diferents nivells i connecta el centre de la ciutat amb l'antiga estació del Portillo.

Estudiantat de secundària investiga a la UPC si és possible una colònia humana al planeta Mart

Accés obert
16 de febr. 2009
Als estudiants de diferents instituts de Badalona se’ls ha ofert l’oportunitat de participar en el projecte “És possible una colònia humana a Mart?”
D’aquesta manera durant cinc setmanes els estudiants compartiran un projecte de caràcter científic n es reflectiran els diferents aspectes en els que treballaran: l’alimentació a Mart, l’acondicionament a l’espai, els sistemes de navegació, l’energia i els subministrament i els sistemes de telecomunicació.

Producció alimentària

Accés obert
16 de febr. 2009

Reciclatge dels residus de la colònia

Accés obert
16 de febr. 2009