Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes, jornades i conferències
Resultats de la cerca
La ciudad de los muertos en el origen de la ciudad de los vivos.
Accés obert
5 de març 2009
Conferència de l’assignatura de Projectes. Professor responsable Joan Curós
150 anys després: des de l’Ictíneo (1859) fins a l’Ictíneo 3, un submarí modern per a treballs científics
Accés obert
26 de febr. 2009
El 1859, Narcís Monturiol va avarar el seu primer submarí a Barcelona. L’Ictíneo («peix vaixell», en grec) era un el·lipsoide de fusta d’olivera i coure dins d’un casc exterior. El submarí, de set metres de llarg i deu tones de desplaçament, podia encabir fins a sis persones i estava dissenyat per a profunditats de fins a cinquanta metres. El 1864 es va construir un segon Ictíneo, de disset metres de llarg i setanta-dues tones de desplaçament, que emprava un motor anaeròbic capaç de produir vapor per a la propulsió i oxigen respirable. En els dos vaixells, Monturiol hi va introduir solucions innovadores per aquell temps i el tractat que va escriure establia les bases per a la navegació submarina moderna. Després de cent cinquanta anys, l’empresa Ictineu Submarins està desenvolupant un submarí científic modern. Es submergirà fins a mil dos-cents metres i podrà acollir un equip de tres persones. S’anomenarà Ictíneo 3, en homenatge al seu antecessor.
Interview with Andrew Mott
Accés obert
23 de febr. 2009
The Executive Director of the Community Learning Partnership and Senior Fellow at the Wagner School of Public Service at New York University, Andrew Mott, talked with GUNI about the implication of universities creating educational programs to prepare people for careers in community development and social change. Mott highlights the importance of innovative programmes that include a multi-disciplinary point of view, offer experiential as well as classroom learning and give priority to communities and their issues in the research system.
El teorema de Noether: com el va descobrir i com es fa servir. Jornada Noether (Curs 2008-2009)
Accés obert
18 de febr. 2009
Emmy Noether va demostrar el 1918 dos importants teoremes, emprats des de llavors pels físics en multitud de diferents branques.
Aquesta va ser una de les poques però molt fructuoses incursions de E. Noether a la física. De fet ho va fer a petició de D. Hilbert, que
va demanar la seva ajuda per resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general; el problema va quedar resolt amb els teoremes de Noether.
Aquests teoremes (i els seus inversos) estableixen una profunda relació entre invariància per un grup de simetries i lleis de conservació.
Encara que es parla molt sovint del 'Teorema de Noether generalitzat', totes les versions que s'han fet servir estaven ja incloses en el
treball de 1918. Els dos teoremes s'il·lustraran amb exemples procedents de la mecànica clàssica, així com de les teories de camps, i es
comentarà com els teoremes de Noether permeteren resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general.
Aquesta va ser una de les poques però molt fructuoses incursions de E. Noether a la física. De fet ho va fer a petició de D. Hilbert, que
va demanar la seva ajuda per resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general; el problema va quedar resolt amb els teoremes de Noether.
Aquests teoremes (i els seus inversos) estableixen una profunda relació entre invariància per un grup de simetries i lleis de conservació.
Encara que es parla molt sovint del 'Teorema de Noether generalitzat', totes les versions que s'han fet servir estaven ja incloses en el
treball de 1918. Els dos teoremes s'il·lustraran amb exemples procedents de la mecànica clàssica, així com de les teories de camps, i es
comentarà com els teoremes de Noether permeteren resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general.
