En aquest Research Café es presenten projectes on la tecnologia es posa al servei dels mars i els oceans, i que estan lligats amb els objectius ODS Vida Submarina i Acció pel clima

La profesión de la Ingeniería de la Edificación y la Arquitectura Técnica es la que se relaciona con la edificación y todo el proceso de construcción de manera integral. La titulación también forma para la investigación y, de hecho, el número de publicaciones, de Tesis doctorales y de proyectos de innovación liderados por profesionales de la Arquitectura Técnica y la Ingeniería de la Edificación va, año en año, en aumento.
En un momento en que el sector de la construcción precisa, más que nunca, de innovación, reflexión, análisis y puesta en valor de la calidad, resulta interesante saber en qué se está investigando en España desde la Ingeniería en Edificación y la Arquitectura Técnica, a través del análisis de las revistas científicas donde más se publica e identificando las áreas de influencia.
A partir de la información que recoge cada año el Observatorio de la Ingeniería en Edificación y la Arquitectura Técnica (https://digibug.ugr.es/handle/10481/74845) y que se registra en el Repositorio Institucional de investigación RIARTE (https://www.riarte.es), del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE), se han discriminado las revistas con más publicaciones con autoría por parte de la profesión en el periodo 2016-2020, para identificar las temáticas más recurrentes y también tratar de vislumbrar las que muestran más recorrido a futuro.
Del análisis de 258 artículos recogidos, se observa que las áreas más destacadas, por temáticas de las revistas son: Materiales, Medio ambiente, Energía, Energías renovables, Construcción y Edificación y Química.
Conocer la investigación que se desarrolla desde las universidades españolas en el ámbito de la Ingeniería de la Edificación y la Arquitectura Técnica es una herramienta altamente valiosa para identificar en qué hay experiencia, excelencia y producción científica de calidad. También para identificar líneas de investigación que deben fortalecerse mediante medidas de apoyo que permitan alcanzar mejores resultados.

VOS (Visió Optometria i Salut)

Al darrer capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, l'investigador #UPC Miquel Sureda explica l'estratègia del 'new space' a Catalunya i el paper de l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa en aquest context.

Més de 20 empreses de base tecnològica vinculades a la Universitat Politècnica De Catalunya presents al 4YFN 2022

En el setè capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, l'investigador #UPC Miquel Sureda explica com l'espai s'està convertint en una font de negoci, des d'empreses que estan planificant grans constel·lacions de satèl·lits per millorar les comunicacions als serveis de turisme espacial.

Autors: Pere Joan Ravetllat; Sara Vima-Grau; Còssima Cornadó; Marta Domènech; Gonzalo Piasek; Montserrat Bosch; Joan Ramon Rosell; Victoria Tous; Júlia Brull; Isaac Colin; Albert Comas.

Col·laboradors: Helena López; Almudena Pérez; Jesús Quintana.

Entitats: REARQ-UPC Grup de recerca; Associació Oasiurbà; GICITED-UPC Grup de recerca

Finançament: Fundació BIT HABITAT, Ajuntament de Barcelona, i Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC

Abstract: Aquest projecte s’adreça al repte de millorar les condicions de vida de comunitats i persones residents al barri del Raval. Un barri que concentra simultàniament una gran densitat de població, en bona part en risc de pobresa i exclusió residencial, i un parc edificat antic i degradat, que no compleix les condicions mínimes exigibles si bé amb un alt valor històric que n’augmenta el cost i la complexitat de rehabilitació. La proposta consisteix en el co-disseny d’un Catàleg de micro-projectes que permetin millorar les condicions de ventilació i il·luminació d’espais interiors, la seva distribució funcional, l’accessibilitat, l’eficiència energètica, així com fomentar hàbits d’ús saludables. Proposem la co-fabricació de vuit prototips (integrals o específics en alguna d’aquestes línies) que puguin executar-se en col·laboració amb el teixit associatiu i la població resident. L’eficiència de les propostes rau en la recerca de solucions de baix cost, desmuntables i reciclables, i en l’apoderament de les persones veïnes en la gestió, transformació i millora del seu espai habitable i comunitari mitjanant tècniques senzilles i processos d’auto-construcció assistida. L’impacte de la proposta es basa, d’una banda, en la seva naturalesa ‘bottom-up’ fonamentada en les capacitats, formació i participació del teixit productiu local i la població resident, i de l’altra, en la seva voluntat expansiva i escalable, entenent els prototips com propostes ‘plug-in’ d’aplicació en casos pilot i replicables a la resta del barri i de Ciutat Vella. En aquest sentit, el projecte busca posar en valor la capacitat de l’escala més petita de la intervenció socio-arquitectònica, tot explorant els límits de les intervencions constructives senzilles i eficients que no requereixen de sistemes d’alt cost, de llicències urbanístiques ni d’acords propietat-inquilins, i que per tant poden autogestionar-se, construir-se i replicar-se des de les comunitats i unitats de convivència a curt i llarg termini.

En el sisè capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, l'investigador #UPC Miquel Sureda explica la història i els projectes que es desenvolupen en el que considera que és la joia tecnològica de la humanitat: l'Estació Espacial Internacional.

L'investigador #UPC Miquel Sureda explica, en el cinquè capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, les properes missions de l'Agència Espacial Europea (ESA): en concret, la missió robòtica JUICE, que estudiarà Júpiter i les seves llunes gelades (un dels llocs on es creu que hi hauria més possibilitats de trobar vida), o la missió orbital EnVision, que estudiarà el planeta Venus.