Sabíeu que la paraula 'drone' prové de l'anglès i significa 'abellot', per la semblança del soroll d'aquests aparells amb el brunzit de les abelles? En els darrers anys, la popularitat i els avenços en el món dels drons han estat tan importants que ja són capaços, fins i tot, de reproduir melodies amb instruments adaptats. Però no només això: les aplicacions d'aquests vehicles aeris no tripulats van des del camp de l'agricultura fins a la inspecció d'infraestructures, la recerca de persones, la logística o el control incendis.

En el pòdcast ‘Drons, les ales del futur!’ repassem amb Pablo Royo, professor de l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, el present i el futur dels drons, així com la importància de la seguretat i les legislacions que se'n deriven, ja que els serveis automatitzats i digitals seran clau per mantenir un espai aeri segur. També parlem de la possibilitat d’integrar els drons com un nou mitjà per al transport de passatgers, amb el que ja es coneix com a ‘aerotaxis’.

Una tecnologia que ja és una realitat a la UPC, amb el DroneLab, un laboratori i espai únic de vol per a drons destinat a la recerca i la docència, i que dona servei també al teixit empresarial.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabeu què és un supercomputador i capacitat de càlcul té? I que Barcelona n’acull un, el MareNostrum, i que és un dels més potents d’Europa? Al nou pòdcast de la sèrie 'Algorritmes UPC', Jordi Torres, professor i investigador del Barcelona Supercomputing Center– Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, explica què són aquestes potents màquines de càlcul i el dia a dia de les persones que l’utilitzen i que fan possible el seu funcionament. L’investigador, especialista en computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial, també detalla la història, els orígens i els projectes de BSC, el centre que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d'Europa i que està ubicat a l’antiga capella de la Torre Girona, al Campus Diagonal Nord de la UPC.

El BBSC-CNS és una instal·lació científica i centre de recerca especialitzat en computació d'altes prestacions (HPC) i aviat acollirà el MareNostrum 5, que tindrà un rendiment de 314 petaflops quan treballi a ple rendiment. Format per milers d'ordinadors connectats i que treballen en paral·lel, està al servei de la comunitat científica internacional i de la indústria que requereixi utilitzar una gran màquina de càlcul.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Des de fa anys, els investigadors i investigadores del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC) apliquen models matemàtics per entendre el comportament de les malalties infeccioses. Però la pandèmia per COVID-19 els va portar, gairebé d’un dia per l’altre, als titulars de diaris i d’informatiu. Amb ells i elles, moltes persones van descobrir com les matemàtiques podien ajudar les autoritats sanitàries a prendre decisions en els moments més complicats. També van fer que incorporéssim noves paraules al nostre vocabulari: risc de rebot, velocitat de contagi, la famosa RT… Però, què hi ha al darrere de tots aquests conceptes? Com funcionen aquests models? Com han viscut aquests darrers dos anys?

En el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC', les investigadores Clara Prats i Aida Perramon responen a aquestes preguntes i reflexionen sobre com van passar d’una recerca reflexiva i discreta a dur a terme una tasca trepidant que requeria una capacitat d’adaptació constant a noves dades, coneixements i, sobretot, necessitats. També expliquen tots aquells projectes que ara, al BIOCOM-UPC, han pogut reprendre, no només vinculats a la COVID-19, sinó també a altres malalties infeccioses com la tuberculosi, la malària o la malaltia de Chagas, malalties de les quals gairebé no se’n parla, malgrat que afecten centenars de milions de persones i causen milions de morts cada any. Projectes tan apassionants com, per exemple, el desenvolupament d’un pulmó virtual que permet entendre la dinàmica de les lesions dins dels pulmons a causa de les infeccions per tuberculosi o com s'ha dissenyat un sistema 'low-cost' de diagnòstic de la malària basat en la intel·ligència artificial.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Coneixeu Maria la Jueva, la primera dona alquimista? O Hipàtia, la primera matemàtica i astrònoma de la història? Sabíeu que Letitia Mumford Geer va inventar la xeringa que es pot utilitzar amb una sola mà? O que Hedy Lamarr va crear el sistema que va permetre desenvolupar la tecnologia Wi-Fi?

Són alguns dels exemples que posa Núria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, a ‘L'Enginy (in)visible’, el segon pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

Coincidint amb la commemoració de l’11F, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, Núria Salán proposa, amb un toc d’humor, un viatge per la història per reivindicar el paper que han tingut dones pioneres en l’impuls del desenvolupament científic i tecnològic de la societat i que encara avui no han obtingut el reconeixement que es mereixen.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Hem viscut el compte enrere d’Artemis 1 cap a la Lluna; segurament, la darrera gran aventura espacial. Viatjar a l’espai és una obsessió per a la humanitat, un desig que s'ha fet realitat, encara que sigui només per a algunes persones privilegiades... Per què ens obsessiona tant, l'espai? Què aporta la recerca sobre l’espai a la vida de les persones?

En el primer capítol de la sèrie 'Algorrritmes UPC', Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, i l'estudiant de doctorat Paula Betriu Roure, des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, expliquen alguns dels avenços científics de la humanitat que han estat possibles per la recerca espacial, una recerca que només l'any 2021 va suposar una inversió de 17.000 milions de dòlars al món.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Tertúlia científico-tècnica a càrrec d'Antoni Munné-Jordà. A. Munné-Jordà (Barcelona, 1948) des de l’inici dels anys vuitanta ha desplegat una activitat pública d’estudiós i divulgador de la ciència-ficció, com a articulista, conferenciant, recopilador, autor i editor.

La biblioteca Armand Cardona acull més de tres mil documents de la col·lecció especialitzada en ciència ficció que l'escriptor Antoni Munné-Jordà ha conformat al llarg de la seva vida. Aquest fons es pot consultar a la mateixa biblioteca i part dels documents es poden endur en préstec. Actualment s'ha impulsat la Beca d'estudis literaris Antoni Munné-Jordà.

Ens trobem davant un estat d'emergència climàtica en el qual els recursos hídrics són cada vegada més escassos. Aquesta situació la pateixen moltes regions, i és especialment crítica en zones com la Conca del Mediterrani. Aquesta experimenta un escalfament un 20% més ràpid que la mitjana global, i segons el programa de Medi Ambient de l'ONU, es preveu que el 2050 la demanda d'aigua es dupliqui o fins i tot tripliqui, alhora que es veuran reduïdes les precipitacions entre un 10 i un 15% mentre augmenta l'escalfament global en 2°C. Tots aquests pronòstics posen en perill les actuals pràctiques de reg en l’agricultura. En aquest context, el projecte AI4WATER proposa optimitzar l'ús dels recursos hídrics disponibles, mitigar els efectes de la creixent escassetat d'aigua en agricultura i millorar la seguretat alimentària mitjançant la creació d'un bessó digital (Digital Twin o DT) en un sector de reg de la Segarra-Garrigues (Lleida). En ell participen el Centre Específic de Recerca en Comunicació i Detecció de la UPC (CommSensLab-UPC), el Centre de Disseny d'Equips Industrials (CDEI) i el Grup de Geofísica i Enginyeria Sísmica (GiES) de la UPC.

L’escultura ‘La construcció de valors’, dissenyada i construïda en fusta per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, dona la benvinguda a l’exposició i simbolitza els valors que construeix l’estudiant d’arquitectura i que manté l’arquitecte. Parla de valors personals, acadèmics i professionals, però també parla dels valors quantificables que en permeten el disseny, la fabricació i la construcció arquitectònica. Parla dels arquitectes i parla de l’arquitectura.

Aquesta construcció s’ha dut a terme al Laboratori d’Arquitectura Computacional (LAC) de l’ETSAB, com a part d’un taller de projectes arquitectònics de cinquè curs de disseny computacional i fabricació digital amb fusta.

Combinar l'activitat agrícola i la producció d'energia solar a partir de plaques fotovoltaiques és l’objectiu del projecte SYMBIOSYST, impulsat per un consorci de 16 socis europeus entre els quals s’inclou la UPC. En el marc d’aquest projecte, investigadors i investigadores de la Universitat desenvoluparan eines tecnològiques per contribuir a generar energia neta per al sector agrícola a Europa.

L'UPC Hydrogen Laboratory és un nou laboratori de recerca de la UPC al Campus Diagonal-Besòs que entrarà en funcionament al juny, juntament amb una planta pilot de producció d'hidrogen que es construeix al mateix edifici. Aquestes instal·lacions capdavanteres constituiran un 'living lab' per avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen −un vector energètic clau en la transició cap a la descarbonització−, donar suport al teixit industrial i desenvolupar activitats de formació.

Ho explica Attila Peter Husar, sotsdirector del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2) i responsable de l'UPC Hydrogen Laboratory.

Fa poc més d'un any es posava en marxa el Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2), que aglutina l'activitat de recerca de la UPC en aquest àmbit, amb 39 investigadors de nou grups de recerca. Per avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen, la UPC ha iniciat la construcció de l'UPC Hydrogen Laboratory i d’una planta pilot de producció d’hidrogen al Campus Diagonal-Besòs. Unes instal·lacions capdavanteres que permetran també donar suport al teixit industrial i a les activitats de formació.

Maria Serra, directora del CER-H2, valora la importància d'aquest centre de recerca i explica els projectes en marxa per a la descarbonització de la indústria i del transport.

Segon vídeo de la sèrie 'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació', en què Raúl Benítez, professor del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial a l’Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) i investigador del grup de recerca Anàlisi i control del ritme cardíac (ANCORA), reflexiona sobre com s'identifiquen les oportunitats de finançament i quines diferències hi ha entre el finançament públic i el privat en un projecte de recerca i innovació. També dona consells a joves investigadors/es en aquesta etapa.

'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació' és una iniciativa del Servei de Suport a la Recerca i la Innovació (SSRI) amb la col·laboració de Laboratori d'Innovació i Suport Audiovisual (LISA) i el Servei de Comunicació de la UPC.