Xerrada duta a terme per Francesc Murgadas, Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació, dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009 a l'EPSEVG.

Repàs, des del vessant científic i tecnològic, dels principals avenços de la cuina al llarg del temps, agrupant-ho en tres etapes:

* Cuina antiga – Basada en l’observació i aplicació d’aquesta a la vida quotidiana.
Dividida en:
- Cuina prehistòrica – D’arrels biològiques
- Cuina tradicional – D’arrels culturals

* Cuina moderna – Basada en la investigació aplicada a resoldre problemes i generadora de la indústria alimentaria

* Cuina “actual” – Basada en l’aplicació de la investigació pura als àmbits de la indústria

Visita guiada a l'exposició temporal del Museu del Ferrocarril: 40 anys de canviadors automàtics d'ample de via.

Xerrada duta a terme a l'EPSEVG dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009.

El ferrocarril es un sistema industrial con más de dos siglos de existencia que durante sus primeras décadas lideró la innovación de todo tipo en los sectores industriales. La creciente pujanza y competencia de otros modos (coche, aviación,...) ha limitado la innovación en el ferrocarril a sus propios campos de actuación, pero no por ello ha dejado de ser una constante que, especialmente en los últimos tiempos, ha servido para mejorar su competitividad y recuperar terreno como en el campo de alta velocidad y cercanías. La diferencia del ancho de vía con la red francesa y entre la red convencional peninsular y las nuevas líneas de alta velocidad ha requerido una vez más de la innovación para solucionar el problema del cambio de ancho de vía de los trenes. Desde hace 40 años el "Catalán Talgo" cruza cada día la frontera entre España y Francia, y en la actualidad se están desarrollado sistemas de cambio ancho cada vez más rápidos y polivalentes y exportables a otras fronteras como las del ancho de vía ruso. El prototipo se construye en Roda de Barà.

Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.

Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.

A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.

Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.

El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.

Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.

A research group at the Technical University of Catalonia has built a constructed wetlands pilot plant in the Laboratory in the Environmental Division. Results obtained will serve to improve the efficiency of future systems.
The pilot plant is constructed such that analysis can be carried out to evaluate the efficiency of different operational parameters.
In our larger cities, complex and highly technical processes are used to treat our wastewater. These conventional treatment plants are expensive and also require a lot of energy.For smaller populations, conventional treatment plants are often not suitable. This may be a function of cost, energy or even the lack of infrastructure or skilled labour, needed to construct and maintain conventional waste water treatment plants.
Constructed wetlands are simple wastewater treatment systems. They consist of shallow tanks filled with a gravel layer and planted with emergent rooted wetland plants such as the common reed. These plants are well-adapted to live in flooded conditions found in wetlands. As the wastewater flows through the gravel and the roots of the reeds, pollutants are progressively removed.
The aim of the pilot plant is scientific research, but it also functions as a demonstration project. Thus the pilot plant serves to encourage the use of constructed wetland technology, while also proving to be a successful educational tool.
More information:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Un grupo de investigadores e investigadoras de la Universitat Politècnica de Catalunya han construido una planta experimental de humedales en el Laboratorio de la Sección de Ingeniería Sanitaria y Ambiental. Los resultados que se obtengan permitirán mejorar la eficiencia de los sistemas de humedales que se construyan en un futuro.
En las grandes ciudades el tratamiento de aguas se realiza en depuradoras con un funcionamiento complejo, altamente tecnificadas y elevados costes energéticos y económicos. En los pequeños municipios, este tipo de depuradoras a menudo no son aplicables, siendo más adecuados sistemas de tratamiento que no requieren de personal especializado, que tienen un coste energético bajo y que se integran bien en el paisaje rural. Éste es el caso de los humedales construidos.
Se trata de canales o lagunas rellenos de grava y plantados con especies vegetales propias de zonas húmedas, como el carrizo. Son plantas adaptadas a vivir en terrenos inundados. El agua circula a través de la grava y de las raíces de las plantas, de modo que los contaminantes se van degradando progresivamente.
La planta experimental consta de tres líneas de tratamiento que permiten ensayar diferentes posibilidades de operación y evaluar su funcionamiento. Esta planta piloto se ha construido para investigar, pero también como recurso docente y como proyecto demostrativo para impulsar este tipo de tecnologías.
Más información:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Depuradores amb plantes: Investigadors de la UPC han desenvolupat un mètode pel tractament de les aigües residuals basat en plantes típiques de les zones humides.
A les grans ciutats el tractament de les aigües es realitza en depuradores que tenen un funcionament complex, altament tecnificat, i que requereix d’una despesa econòmica molt elevada. Als petits pobles aquestes depuradores complexes no es poden aplicar. En aquest cas els sistemes més adequats són aquells que no requereixen de personal especialitzat, que tenen un consum energètic molt baix, i que s’integren en el paisatge rural. Aquest és el cas de les depuradores amb plantes o aiguamolls construïts.
Es tracta de basses reblertes de graves i plantades. L’aigua circula a través de la grava i de les arrels de les plantes de manera que progressivament es van degradant els contaminants. Els vegetals que s’hi planten són espècies típiques de zones humides com el canyís.
Els investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han dissenyat un prototipus d’aiguamolls construïts al terrat del seu Laboratori, del qual s’esperen obtenir resultats que permetin millorar l’eficiència d’aquests sistemes. El prototipus consta de tres línies de tractament que permeten assajar diferents possibilitats d’operació i avaluar-ne el seu funcionament. Aquest prototipus ha de contribuir a la promoció d’aquesta tecnologia de tractament d’aigua, els fonaments de la qual s’adiuen amb els principis del desenvolupament sostenible.
Més informació a:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Aconseguir el desplegament de vehicles elèctrics i híbrids requereix necessàriament aprofitar la xarxa elèctrica i definir un estàndard europeu de punts de recàrrega. Una de les preocupacions de qualsevol propietari d’un vehicle elèctric és carregar la bateria d’una forma senzilla.

Aquest va ser el tema del treball de fi de carrera de José Fuentes, enginyer tècnic elèctric per l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), que dirigit pels professors Lluís Martínez Barrios i Ricard Bosch, ha dissenyat i instal·lat un innovador sistema de prepagament per a vehicles elèctrics a Sitges. La idea d’una futura empresa?

Agafem el nostre vehicle per desplaçar-nos una mitjana de 27 quilòmetres al dia. Desplaçaments curts, però sovint plens d’embussos, que concentren elevats nivells d’emissions de CO2 i molt de soroll. Els vehicles elèctrics són ara com ara una alternativa per desplaçar-se de manera més sostenible per les ciutats, davant el progressiu augment del preu dels combustibles i la contaminació atmosfèrica i acústica.

Barcelona ha decidit apostar per aquest tipus de vehicles: a final d’enguany els incorporarà als serveis municipals – cotxes i motos de vigilància i neteja –. A més, instal·larà 191 punts de recàrrega, endolls repartits per tota la ciutat per impulsar la compra d’aquest tipus d’automòbils. Una promoció lligada, també, a la transformació de la indústria de l’automòbil.

L'automòbil elèctric consumeix com una planxa i es carrega com un mòbil. És silenciós i no contamina. Però la seva velocitat punta és escassa – uns 80km – i la durada de les bateries és encara limitada. Aquests inconvenients fan dels anomenats automòbils híbrids una bona alternativa: empreses del sector ja comercialitzen al nostre país els primers models d’aquests vehicles, que combinen el motor convencional amb l’elèctric, tal i com ens explica Ricard Bosch, investigador del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.

Un Computer Emergency Response Team (CERT) és un equip de persones dedicat a la implementació i gestió de mesures tecnològiques orientades a donar resposta a incidents de seguretat informàtica.

L’esCERT-UPC, l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser el primer centre espanyol dedicat a assessorar, prevenir i resoldre incidències de seguretat. Amb més de 24 anys de trajectòria, l’esCERT-UPC lidera i gestiona actualment diferents projectes de recerca vinculats a àmbits com la securització de la banca electrònica o de les fronteres, a través del control dels fluxos migratoris.