Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Difusió de la recerca
Resultats de la cerca
Simulación textil: ¿el hilo de la innovación?
Accés obert
6 de maig 2010
Según el coordinador del proyecto, José Antonio Tornero, promotor e investigador de INTEXTER, "el sistema podrá ser aplicado a cualquier producto de cualquier proceso productivo de cualquier empresa, incluso en el sector de la moda”.
El Instituto de Investigación Textil y Cooperación Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el proyecto de investigación europeo MODSIMTEX (Modelización y Simulación Textil), que generará una nueva tecnología capaz de ahorar toneladas de materia prima, tiempo y energía a los fabricantes de la industria textil. En este proyecto, un consorcio de 12 empresas y laboratorios de investigación de referencia en toda Europa diseñarán un sistema inteligente capaz de reducir, en tres cuartas partes, el tiempo y la materia prima necesarios para la puesta a punto de la maquinaria de las cadenas de producción de productos de valor añadido.
El nuevo sistema estará listo en poco más de tres años. MODSIMTEX generará una nueva tecnología capaz de reducir, en un 75%, el tiempo y la materia prima, y permitirá ahorrar hasta un 7% de la energía que hay que invertir en la puesta en marcha de la maquinaria cuando se cambia de producto.
El Instituto de Investigación Textil y Cooperación Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el proyecto de investigación europeo MODSIMTEX (Modelización y Simulación Textil), que generará una nueva tecnología capaz de ahorar toneladas de materia prima, tiempo y energía a los fabricantes de la industria textil. En este proyecto, un consorcio de 12 empresas y laboratorios de investigación de referencia en toda Europa diseñarán un sistema inteligente capaz de reducir, en tres cuartas partes, el tiempo y la materia prima necesarios para la puesta a punto de la maquinaria de las cadenas de producción de productos de valor añadido.
El nuevo sistema estará listo en poco más de tres años. MODSIMTEX generará una nueva tecnología capaz de reducir, en un 75%, el tiempo y la materia prima, y permitirá ahorrar hasta un 7% de la energía que hay que invertir en la puesta en marcha de la maquinaria cuando se cambia de producto.
¿Aviones eléctricos?
Accés obert
5 de maig 2010
Cuando decidió hacer el doctorado, Miguel Delgado escribió una lista con los argumentos para el 'sí' y los argumentos para el 'no'. Veia en el doctorado la posibilidad de tener más tiempo para aprender, pero también era consciente de la falta de estabilidad laboral que comportaba. Ahora reconoce que en aquel momento no tuvo en cuenta un factor que ahora considera imprescindible: "el contacto con la empresa".
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.
En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.
Mozart i Fourier a la platja : Música i matemàtiques
Accés obert
27 d’abr. 2010
"Mozart i Fourier a la platja. Les matemàtiques al pentagrama" és una lliçó teatralitzada de la relació que hi ha entre la música i les matemàtiques on apareixen una professora, uns músics i dos personatges històrics: el matemàtic J.B.J. Fourier i el músic W.A. Mozart. L'espectacle pretén explicar de manera amena les matemàtiques bàsiques que hi darrera la música: les ones sonores i les ones sinusoïdals, les notes i les freqüències, els intervals a l'escala musical i les raons de freqüència, els harmònics musicals i les sèries de Fourier.
Col·lapse aeri: hi ha solució?
Accés obert
21 d’abr. 2010
L’any 1982, un avió Boeing 747 de la companyia British Airways es va trobar, de forma accidental, amb un núvol de cendres volcàniques. Va ser una bona oportunitat per analitzar els danys en el fuselatge de l’avió i en els motors, tot i que no es va establir un protocol d’actuació davant d’un cas similar.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Satèl·lits per estudiar el canvi climàtic?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris creu que una persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de tenir una sèrie d'habilitats i competències: "constància, perseverança, capacitat de síntesi i treball en equip, ment oberta, ganes de qüestionar-se el perquè de moltes coses, però alhora independència i iniciativa!".
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
Satellites to study climate change?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris thinks that research requires a series of skills and abilities: ‘dedication, perseverance, the ability to synthesise information, the capacity to work as part of a team, an open mind, a willingness to wonder why things are the way they are, not to mention independence and initiative!’
On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
¿Satélites para estudiar el cambio climático?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris cree que una persona que quiera dedicarse a la investigación debe tener una serie de habilidades y competencias: "constancia, perseverancia, capacidad de sintesís y trabajo en equipo, mente abierta, ganas de cuestionarse el porqué de muchas cosas, pero a la vez independencia e iniciativa".
El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
Arquitectura bioclimàtica?
Accés obert
4 d’abr. 2010
Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
La casa del futur?
Accés obert
25 de març 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
El submergible científic ICTINEU 3: La plataforma d'observació i intervenció submarina del futur
Accés obert
25 de març 2010
Conferència tècnica duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Alex Alcocer Peñas (Enginyer Industrial).
El submergible ICTINEU 3 és el primer projecte de l'empresa Ictineu Submarins S.L. L'objectiu d'aquest projecte és construir i explotar un submergible modern i altament competitiu, que permeti treballar en els camps de la ciència, dels treballs submarins i de la divulgació, i oferir immersions personalitzades a un sector turístic que busca alternatives de qualitat.
El submergible ICTINEU 3 és el primer projecte de l'empresa Ictineu Submarins S.L. L'objectiu d'aquest projecte és construir i explotar un submergible modern i altament competitiu, que permeti treballar en els camps de la ciència, dels treballs submarins i de la divulgació, i oferir immersions personalitzades a un sector turístic que busca alternatives de qualitat.
Estalvi energètic en instal·lacions frigorífiques i en el tractament d'aire en sales de manipulació
Accés obert
18 de març 2010
Conferència tècnica duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Elías Martínez Nogueroles (Enginyer tècnic en electricitat).
Es tracta d'analitzar els gasos refrigerants que hi ha al mercat, disseny i manteniment de les instal·lacions frigorífiques. S'analitza una aplicació en sales de manipulació.
Es tracta d'analitzar els gasos refrigerants que hi ha al mercat, disseny i manteniment de les instal·lacions frigorífiques. S'analitza una aplicació en sales de manipulació.
Recerca jove
Accés obert
16 de març 2010
Conferència duta a terme per Michel André (Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques) i Jaume Julibert (Centre de Transferència de Tecnologia de la UPC), dins el marc del "Cicle de conferències transversals 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.
És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.
És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.
