Aquest enginyer industrial i enginyer tècnic industrial mecànic és investigador i docent a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.
La línia de recerca d’aquest jove investigador se centra en les energies renovables i en la forma com s'integren a l'actual sistema elèctric: “l’energia és un tema d’una importància cabdal a nivell mundial, per ella es viu, es mor i es mata. En aquest àmbit, l’enginyeria elèctrica ocupa un espai de privilegi i actualment encara més, atès l’auge de les renovables. Estic convençut que és un àmbit de recerca ple de reptes tecnològics amb una relació directa amb la societat”, explica.

Álvaro Luna creu que la Universitat ha d’apostar de forma decidida per la recerca: “el meu consell per als joves a qui els interessi la recerca és que aprenguin anglès i surtin a l’estranger”.

Claudia Pérez és una arquitecta xilena que va arribar a Barcelona per cursar els seus estudis de doctorat. La seva línia de recerca s’ha orientat a analitzar, d’una banda, els indicadors de mercat de locals comercials a la província de Barcelona i, de l’altra, a estudiar els factors de localització de les empreses innovadores, en el marc dels projectes desenvolupats al Centre de Política de Sòl i Valoracions.

Un cop finalitzi el doctorat li agradaria tornar al seu país, “m’agradaria tenir l’oportunitat d’estar en una universitat per transmetre els coneixements i les experiències adquirides”. Per a ella, una persona que vulgui dedicar-se a la recerca ha de ser constant, lluitadora i sobretot ha de tenir ganes d’aprendre i ensenyar. Aquest intercanvi de coneixements és per a aquesta jove investigadora el millor de la recerca.

Físics de formació, aquests dos joves investigadors van decidir realitzar els estudis de doctorat en enginyeria òptica. Els seu doctorat s’emmarca en un projecte de recerca que ha desenvolupat un nou sistema d’identificació i autentificació de persones a través de la retina. Aquest nou sistema de seguretat òptica es basa en el processament d’una sèrie de senyals que són reconeguts per un processador optoelectrònic i que ofereix un elevat grau de fiabilitat en situacions que requereixen sistemes d’identificació personal molt sofisticats.

Per a aquest joves investigadors el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer intel·lectual que produeix la possibilitat de fer o descobrir quelcom que ningú ha fet o estudiat”. Per a ells, la persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de ser decidida i estar molt motivada per la feina. Asseguren que la recerca no és necessàriament una activitat exclusiva de persones amb coeficients intel·lectuals elevadíssims: “és cert que s’ha d’estudiar molt, dedicar-hi moltes hores i tenir molta perseverança i determinació per assolir els objectius”.

Actualment, la Lenny està realitzant els seus estudis de doctorat i en Joaquín s’ha incorporat al món laboral en una empresa del sector d'R+D+I.

Aquest jove psicòloga centra la seva activitat docent i investigadora en l’àrea de la seguretat i la salut laboral. Les seves línies de recerca són la carrega mental en el treball, les eines d’avaluació en psicosociologia aplicada i la percepció del risc en el sector de la construcció.

Explica que va decidir deixar la carrera de medicina – després d’estudiar dos anys – i va començar els estudis de Psicologia. Ara el seu objectiu immediat passa per diversificar la seva àrea de recerca i centrar-se més especifícament en l’àmbit de la construcció. Per a aquesta jove investigadora, el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció personal que tens quan pots demostrar alguna cosa que pensaves”. En aquest sentit, pensa que els investigadors han de tenir paciència, constància, curiositat i sobretot il·lusió.

Este joven ingeniero técnico Industrial e ingeniero en Electrònica cree que lo mejor de dedicarse a la investigación “es que siempre estás aprendiendo cosas nuevas”.

A corto plazo, su proyecto profesional pasa por terminar la tesis doctoral y trabajar en algún centro de investigación, dentro o fuera de la universidad, durante un par de años. No descarta realizar un postdoctorado: “en un futuro me veo aprendiendo constantemente. No puedes decir que cuando eres doctor ya has terminado de estudiar”, añade.

Su tesis doctoral se centra en la identificación de medidas de impedancia eléctrica para el estudio de alteraciones patológicas en los órganos humanos, en concreto se ha centrado en el rechazo de los trasplantes de riñón.

Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables. Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

Álvaro Luna cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.
Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es
investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías
Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías
renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la
energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se
vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un
espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables.
Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos
tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

**Álvaro Luna** cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la
investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación
es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.

Físicos de formación, estos dos jóvenes investigadores decidieron realizar los estudios de doctorado en ingeniería óptica. Su doctorado se enmarca en un proyecto de investigación que ha desarrollado un nuevo sistema de identificación y autentificación de personas a través de la retina. Este nuevo sistema de seguridad óptica se basa en el procesado de una serie de señales que son reconocidas por un procesador optoelectrónico y que ofrece un elevado grado de fiabilidad en situaciones que requieren sistemas de identificación personal muy sofisticados.

Para estos jóvenes lo mejor de dedicarse a la investigación “es el placer intelectual que produce la posibilidad de hacer o descubrir algo que nadie ha hecho o estudiado”. Para ellos, la persona que quiera dedicarse a la investigación tiene que ser decidida y estar muy motivada por el trabajo. Aseguran que la investigación no es necesariamente una actividad exclusiva de personas con coeficientes intelectuales elevadísimos: “es cierto que hay que estudiar mucho, dedicar muchas horas y ser muy perseverante y decidido para conseguir los objetivos”.

Actualmente, Lenny está realizando sus estudios de doctorado y Joaquín se ha incorporado al mundo laboral en una empresa del sector de I+D+i.

María Luisa Pérez es licenciada en Diseño Industrial y socia fundadora de un estudio de diseño. Desde hace años, desarrolla su actividad profesional en el ámbito de las aplicaciones multimedia, pero la combina con la actividdad de investigación "para ampliar horizontes personales y descubrir cosa nuevas”. Por este motivo, inició sus estudios de doctorado en ingeniería multimedia.

Actualmente, en la Unión Europea, la obesidad afecta a 135 millones de personas y, en el caso de España, la población infantil y adolescente obesa llega casi al 14%. María Luisa está desarrollando unos dispositivos móviles dirigidos a mejorar el tratamiento de pacientes con transtornos alimentarios. El objetivo es crear una propuesta tecnológica que preste apoyo a pacientes, familiares, equipo médico, hospitales e investigadores.

Claudia Pérez es una arquitecta chilena que llegó a Barcelona para cursar los estudios de doctorado. Su línea de investigación se ha orientado hacia el análisis, por una parte, de los indicadores de mercado de locales comerciales en la provincia de Barcelona y, por otro, hacia el estudio de los factores de localización de las empresas innovadoras, en el marco de los proyectos desarrollados en el Centro de Política de Suelo y Valoraciones.

Cuando acabe el doctorado le gustaría volver a su país, “desearía tener la oportunidad de estar en una universidad para transmitir los conocimientos y experiencias adquiridos”. Para ella, una persona que quiera dedicarse a la investigación tiene que ser constante, luchadora y sobre todo debe tener ganas de aprender y enseñar. Este intercambio de conocimientos es para esta joven investigadora lo mejor de la investigación.

Aquests dos joves enginyers de Telecomunicació consideren que l’aspecte més positiu de dedicar-se a la recerca és l’aprenentatge constant, i asseguren que esperen “no perdre les ganes ni la il·lusió” que els produeix dedicar-se a aquesta tasca.

Xavier Miguélez i Fran Iglesias creuen que una de les qualitats imprescindibles d’un investigador és “no tenir por d'equivocar-se, ser capaç d'agafar camins difícils que poden no arribar a cap lloc. Quan estàs investigant, és molt fàcil que el que intentes no s’aconsegueixi o que hagis que tornar a començar, però s’ha de pensar que tornes a començar amb tot el que ja has aprés.”

Aquest enginyer en Informàtica va decidir dedicar-se a la recerca durant els últims anys de la carrera, tot i que, des de ben petit li interessava el món de la ciència i la tecnologia: “al principi em trobava molt perdut. Tenia la sensació que havia de conèixer un munt de coses de les quals no tenia ni idea. De fet, encara recordo les cremades en els dits que em vaig fer soldant circuïts els primers dies al laboratori”, explica l’Albert.

En la seva tesis doctoral, proposa el disseny d’un robot virtual, format per diversos robots reals que, treballant de forma cooperativa, permetin realitzar tasques de manipulació o telemanipulació en entorns de treball il·limitats i complexos. És per aquest motiu que s’ha dotat el robot virtual d’una sèrie d’algorismes o automatismes que permeten que funcioni de forma autónoma, és a dir, que prengui certes decisions, com pot ser la d’escollir quin robot realitza la tasca de manipulació en cada instant de temps, de forma automàtica.

Aquest jove investigador entèn la recerca com un repte personal diari: “la robòtica m’atreu perquè aglutina dos vessants molt interessants: d’una banda, és una disciplina amb molta ciència pura i, de l’altra, té un gran component d’enginyeria, de ciència aplicada que pot ajudar les persones, com la robòtica mèdica o assistencial.

Doctor enginyer en Telecomunicació, Lluís Alonso és professor de la Politècnica. Actualment, col·labora en el projecte de desplegament de l'L9 de metro, la nova línia de metro automàtica de Barcelona, i un dels seus objectius de futur és augmentar la col·laboració en projectes de recerca amb una empresa dels Estats Units, per desenvolupar una tasca de recerca teòrica de llarga durada.

Lluís Alonso considera que per atreure els joves cap a la recerca cal oferir condicions de treball competitives, com les que s’ofereixen en altres països: “més recursos, més independència, una carrera professional amb perspectives laborals més clares i objectius raonables”.