Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Salvador Castañer (Responsable de Serveis Socials per Afiliats ONCE Catalunya).

La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.

El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.

Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.

La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.

Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.

Filmació de la xerrada sobre la presència de les lleis de la Física en les pel·lícules de superherois, duta a terme a l'EPSEVG amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència 2009, pel professor Manuel Moreno Lupiáñez.

Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?

En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.

Visita guiada a l'exposició temporal del Museu del Ferrocarril: 40 anys de canviadors automàtics d'ample de via.

Xerrada duta a terme per Francesc Murgadas, Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació, dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009 a l'EPSEVG.

Repàs, des del vessant científic i tecnològic, dels principals avenços de la cuina al llarg del temps, agrupant-ho en tres etapes:

* Cuina antiga – Basada en l’observació i aplicació d’aquesta a la vida quotidiana.
Dividida en:
- Cuina prehistòrica – D’arrels biològiques
- Cuina tradicional – D’arrels culturals

* Cuina moderna – Basada en la investigació aplicada a resoldre problemes i generadora de la indústria alimentaria

* Cuina “actual” – Basada en l’aplicació de la investigació pura als àmbits de la indústria

Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.

Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.

Xerrada duta a terme a l'EPSEVG dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009.

El ferrocarril es un sistema industrial con más de dos siglos de existencia que durante sus primeras décadas lideró la innovación de todo tipo en los sectores industriales. La creciente pujanza y competencia de otros modos (coche, aviación,...) ha limitado la innovación en el ferrocarril a sus propios campos de actuación, pero no por ello ha dejado de ser una constante que, especialmente en los últimos tiempos, ha servido para mejorar su competitividad y recuperar terreno como en el campo de alta velocidad y cercanías. La diferencia del ancho de vía con la red francesa y entre la red convencional peninsular y las nuevas líneas de alta velocidad ha requerido una vez más de la innovación para solucionar el problema del cambio de ancho de vía de los trenes. Desde hace 40 años el "Catalán Talgo" cruza cada día la frontera entre España y Francia, y en la actualidad se están desarrollado sistemas de cambio ancho cada vez más rápidos y polivalentes y exportables a otras fronteras como las del ancho de vía ruso. El prototipo se construye en Roda de Barà.

A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.

Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.

El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.

Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.

A research group at the Technical University of Catalonia has built a constructed wetlands pilot plant in the Laboratory in the Environmental Division. Results obtained will serve to improve the efficiency of future systems.
The pilot plant is constructed such that analysis can be carried out to evaluate the efficiency of different operational parameters.
In our larger cities, complex and highly technical processes are used to treat our wastewater. These conventional treatment plants are expensive and also require a lot of energy.For smaller populations, conventional treatment plants are often not suitable. This may be a function of cost, energy or even the lack of infrastructure or skilled labour, needed to construct and maintain conventional waste water treatment plants.
Constructed wetlands are simple wastewater treatment systems. They consist of shallow tanks filled with a gravel layer and planted with emergent rooted wetland plants such as the common reed. These plants are well-adapted to live in flooded conditions found in wetlands. As the wastewater flows through the gravel and the roots of the reeds, pollutants are progressively removed.
The aim of the pilot plant is scientific research, but it also functions as a demonstration project. Thus the pilot plant serves to encourage the use of constructed wetland technology, while also proving to be a successful educational tool.
More information:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Un grupo de investigadores e investigadoras de la Universitat Politècnica de Catalunya han construido una planta experimental de humedales en el Laboratorio de la Sección de Ingeniería Sanitaria y Ambiental. Los resultados que se obtengan permitirán mejorar la eficiencia de los sistemas de humedales que se construyan en un futuro.
En las grandes ciudades el tratamiento de aguas se realiza en depuradoras con un funcionamiento complejo, altamente tecnificadas y elevados costes energéticos y económicos. En los pequeños municipios, este tipo de depuradoras a menudo no son aplicables, siendo más adecuados sistemas de tratamiento que no requieren de personal especializado, que tienen un coste energético bajo y que se integran bien en el paisaje rural. Éste es el caso de los humedales construidos.
Se trata de canales o lagunas rellenos de grava y plantados con especies vegetales propias de zonas húmedas, como el carrizo. Son plantas adaptadas a vivir en terrenos inundados. El agua circula a través de la grava y de las raíces de las plantas, de modo que los contaminantes se van degradando progresivamente.
La planta experimental consta de tres líneas de tratamiento que permiten ensayar diferentes posibilidades de operación y evaluar su funcionamiento. Esta planta piloto se ha construido para investigar, pero también como recurso docente y como proyecto demostrativo para impulsar este tipo de tecnologías.
Más información:
http://www-ambiental.upc.es/es/