Aquest jove enginyer tècnic industrial i enginyer en Electrònica creu que el millor de dedicar-se a la recerca “és que sempre estàs aprenent coses noves”.

A curt termini, el seu projecte professional passa per acabar la tesi doctoral i treballar en algun centre de recerca, dins o fora de la universitat, durant un parell d’anys. No descarta fer un postdoctorat: “en un futur em veig aprenent constantment. No pots dir que un cop ets doctor ja has acabat d’estudiar”, afegeix en Paco.

La seva tesi doctoral se centra en la identificació de mesures d’impedància eléctrica per a l’estudi d’alteracions patològiques en els òrgans humans, en concret s’ha centrat en el rebuig dels transplantaments dels ronyons.

Aquests joves professors de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels participen en el projecte de creació d’un túnel de vent vertical. Les seves estades a l’estranger durant els estudis de doctorat els han permès tenir una visió àmplia del món de la recerca, i en particular a l’entorn universitari: “la docència sempre ens ha interessat i la recerca és el seu complement natural”, afegeixen.

Tots dos investigadors participen en el disseny d'un túnel del vent que permetrà simular la caiguda lliure sense haver de saltar des d’un avió, i possibilitarà als professionals augmentar considerablement el temps hàbil d'entrenament - especialment per a l'entrenament de paraigudistes- i apropar aquest esport a tots els públics. El túnel de vent, amb més de 5 m de diàmetre i 8 m d'alçària, disposa de sis turbines que produeixen un corrent d'aire ascensional a una velocitat d'entre 180 i 250 km/h, de manera que la força que exerceix l'aire sobre una persona en compensa el pes i aquesta gaudeix de la sensació d'estar suspesa ingràvida a l'aire.

Tant Josep Ignacio com Adeline creuen que la persona que es es vulgui dedicar a la recerca ha de ser una persona amb certa autonomia en la seva manera de treballar i de portar a terme projectes. Ha de ser força perseverant, perquè hi ha èpoques sense cap tipus de resultats positius que cal superar. Per a ells, el millor de la recerca és que “tens moltat llibertat per escollir la teva manera de treballar i que té un gran component creatiu, ja que et permet proposar nous temes i idees de recerca”.

Aquest jove doctor enginyer en Aeronàutica i enginyer de Telecomunicació somnia a ser membre d’un grup de recerca consolidat en projectes de recerca d’enginyeria aeronàutica.

Es va abocar al món de la recerca mentre acabava els seus estudis a la UPC: “vaig començar a conèixer professors i a adonar-me que més enllà de fer classes, dedicaven moltes hores a la recerca. Em va motivar el fet de fer recerca, la seva utilitat per a la societat i el repte que suposa estar treballant en una cosa que no saps ben bé com sortirà i que ningú et pot explicar com has de fer”.

La seva línia de recerca s’orienta cap als anomenats Unmanned Aerial Vehicle (UAV) o avions capaços de volar sense pilot. Aquests sistemes estan formats per sensors d'altes prestacions, molta autonomia i poc pes, per sistemes de posicionament com el GPS o el Galileu i de comunicació, servomecanismes i un sistema de pilotatge automàtic. En l'àmbit civil, tenen un gran potencial per a operacions de vol amb risc en situacions ambientals extremes. Entre els objectius del projecte, destaca el disseny d’un UAV adreçat a la detecció, control i anàlisi dels focs forestals.

A Xavier Prats l'apassiona volar: “sóc pilot privat d’avions i sempre que el pressupost m’ho permet m’agrada anar a volar amb amics i fer acrobàcies aèries”.

Sara Ortega, llicenciada en física, va decidir-se per aquesta línia de recerca perquè “incorpora el vessant científic i alhora hi ha una aplicació molt directa, que és la predicció de la contaminació, un problema que cada dia s’agreuja més”. La seva tesi doctoral s’orienta a l'anàlisi i la modelització de l’ozó troposfèric aplicat a Catalunya. Un cop finalitzada la tesi, i tot i que “no m’agrada pensar-hi gaire”, li agradaria cursar un postdoctorat en algun país d’Europa. Aquesta sensació de llibertat és precisament el que més valora de la seva feina.

Aquesta jove investigadora creu que la persona que es vol dedicar a la recerca ha de ser “una persona emprenedora, pacient, perquè no sempre les coses surten a la primera, treballadora i perseverant. També cal dominar l’anglès, perquè és la llengua de la ciència”, afegeix.

Aquesta doctora i enginyera tècnica naval, desenvolupa la seva línia de recerca en projectes vinculats amb el vaixells d’alta velocitat. Un cop finalitzada la tesi, la Marcel·la ha volgut consolidar la seva activitat com a docent i continuar treballant en altres projectes de recerca. Per a ella, “el millor de la recerca és trobar-te el resultat que esperaves o veure que una feina en què has treballat durant molt de temps ha estat publicada en una revista científica”.

La seva tesi doctoral s’ha emmarcat en un projecte de recerca que analitza què comportaria utilitzar rutes o autopistes del mar com a possibilitat de transport de mercaderies. Les autopistes del mar són un concepte en el transport marítim que implica concentració de càrregues i altes prestacions en un servei de transport d’alta qualitat. Alguns d’aquests beneficis són l’abaratiment dels costos del transport, que pot ser de fins al 30%; la reducció de la contaminació i de l’accidentalitat, i la reducció de la congestió de les vies de transport.

Per a Marcel·la Castells, si la carrera d'on surt un estudiant té sortides professionals, atreure els joves cap a la recerca és molt més complicat. A més, afegeix: “dia sí, dia també, els mitjans de comunicació publiquen la precarietat de la recerca en el nostre país, i això no ajuda gaire a despertar les vocacions investigadores”. A mig termini, el seu objectiu és "consolidar la meva tasca docent i continuar treballant en projectes de recerca del Departament".

Aquesta jove enginyera química desenvolupa la seva línia de recerca en la substitució dels sistemes fisicoquímics pels biològics, en el tractament de gasos, que serà, sense dubte, implantada a molts processos, com ha passat amb el tractament d’aigües residuals.

En el camp concret en què està investigant els resultats són molt bons, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, per aconseguir transformar en energia les males olors de les depuradores d’aigües residuals.

Doctora en Enginyeria Industrial, aquesta jove investigadora i docent creu imprescindible “explicar a joves i empreses què és la recerca, quins són els seus beneficis, i mostrar que es tracta d'una feina molt entretinguda i gens monòtona, en la qual sempre tens l’oportunitat d’aprendre coses noves”. La seva línia de recerca s'orienta al disseny de dispositius i equips nanomètrics.

Per a aquesta jove investigadora, la persona que vol dedicar-se a la recerca “ha de ser pacient, tenir inquietuds pel coneixement i ganes de descobrir coses noves professionalment, però també personalment".

Doctor enginyer industrial, la seva línia de recerca se centra en el comportaments de robots, amb l’objectiu de millorar la seva interacció amb les persones, en concret en la robòtica mèdica.

Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.

En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.

Presentació a càrrec d'Eduard Santamaria, Professor de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, en el departament d’Arquitectura de Computadors, amb experiència en l’aprenentatge basat en projectes, que s’està desenvolupant en aquest centre.

Presentació a càrrec de Carles Batlle, professor l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, en el departament de matemàtica Aplicada IV. Sots-director d’Organització Docent i Recerca (2000-2006). Professor de segon cicle a la titulació d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial.

Presentació amb sessió de debat.

Presentació a càrrec de Joan Domingo, professor de la EUETIB, coordinador del Gup d’Interes en Aprenentatge Cooperatiu, i de les Jornades d’Aprenentatge Coorpatiu a la UPC des de l’any 2001.

Presentació a càrrec de Sílvia Sunyer, Cap de la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, i Silvia Colás, bibliotecària responsable de la Unitat de Serveis per a l'Aprenentatge de la Biblioteca.

Es presenten les activitats dutes a terme per la Biblioteca de l'EPSEVG, dins el marc de les actuacions del Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC, que pretenen donar suport a les activitats de docència i aprenentatge dins l'esmentat centre.