For Shrikanth Ganapathy, research gives him a feeling of great freedom. This feeling has only grown stronger since he embarked on his experience in the city of Barcelona.

Holder of a degree in electronics and communications from Anna University (India), he is a researcher with the Architectures and Compilers (ARCO) Group and is writing his PhD within the framework of the Terascale Reliable Adaptive Memory Systems (TRAMS) research project, which aims to ensure that the memories of the teraflop-capable nanometric processors of the future are robust, reliable, energy efficient, fault tolerant and equipped with a variety of advanced features.

As a result of the constant shrinking of transistors and ensuing improvements in their performance, in accordance with Moore’s Law (named after Gordon Moore, founder of Intel Corporation), within the next decade a single chip should be able to perform trillions of operations per second, thereby enabling data flows of several trillion bytes per second. Such impressive computing capacities will not only transform the processing flows at major data and computer-service centres, but also the power consumption and functional capacity of personal computers, communication devices and all other electronic devices with entertainment and home applications.

For Cristian Ledesma, to be a researcher, ‘you need to be a naturally curious, very, very patient and persevering critical thinker’. It is not about mechanically performing experiments, but rather thinking about and understanding what you are doing at all times. You also need to be ‘passionate about research, organised and optimistic’. The most important lesson he has learned in recent years is that ‘patience is the mother of science’.

His doctoral thesis consists in studying a chemical reaction that uses a biomass-derived product called bioether to obtain hydrogen. Studying this reaction involves preparing and characterising catalysts containing different formulations of nanoparticles.

He is currently conducting experiments for his doctoral thesis, and he will shortly begin a research stay at the Norwegian University of Science and Technology (NTNU). He plans to defend his thesis next autumn. Once he has finished his PhD, he would like to continue to devote himself to research in the private sector.

Ajudar els periodistes a accedir de forma organitzada als informes publicats a WikiLeaks és un exemple de la necessitat de trobar respostes urgents a consultes complexes sobre grans volums de dades, cosa que sovint requereix temps i diners. Al món s’envien tres milions de correus electrònics per segon, YouTube publica 20 hores de vídeos per minut, Google processa cada dia 24 petabytes d’informació i WikiLeaks gestiona més d’un milió de documents confidencials.

WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.

El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.

De la recerca a l'empresa. Aquest és el cas de Sparsity Technologies, una spin off de la Politècnica que ha convertit la recerca del grup DAMA-UPC en un nou projecte empresarial. Des de fa uns mesos ofereix a les empreses la recerca i la tecnologia desenvolupada en el grup DAMA-UPC, tal i com ens explica Pere Baleta, director de l’empresa.

El camp d'actuació d'aquesta jove empresa se centra en els grans volums d'informació, en la dispersió de dades en què hi ha una resposta a una pregunta concreta que només pot trobar-se explorant el caos. Sparsity - que en anglès significa 'dispersió'- ha treballat en diferents projectes vinculats als camps de la biomedicina, les xarxes socials, internet, la detecció de frau en diferents entorns i la cerca bibliogràfica avançada.

El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.

Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.

Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.

El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?

Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.

Vídeo-tutorial que explica la normativa i el funcionament del nou servei d'autoenregistrament de vídeos docents de la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat.

Ens vols conèixer millor? Tota la informació sobre l'Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia al web UPC.

Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010.

Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010

Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010