Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Serveis
Resultats de la cerca
Col·lapse aeri: hi ha solució?
Accés obert
21 d’abr. 2010
L’any 1982, un avió Boeing 747 de la companyia British Airways es va trobar, de forma accidental, amb un núvol de cendres volcàniques. Va ser una bona oportunitat per analitzar els danys en el fuselatge de l’avió i en els motors, tot i que no es va establir un protocol d’actuació davant d’un cas similar.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Satèl·lits per estudiar el canvi climàtic?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris creu que una persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de tenir una sèrie d'habilitats i competències: "constància, perseverança, capacitat de síntesi i treball en equip, ment oberta, ganes de qüestionar-se el perquè de moltes coses, però alhora independència i iniciativa!".
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
Satellites to study climate change?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris thinks that research requires a series of skills and abilities: ‘dedication, perseverance, the ability to synthesise information, the capacity to work as part of a team, an open mind, a willingness to wonder why things are the way they are, not to mention independence and initiative!’
On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
¿Satélites para estudiar el cambio climático?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris cree que una persona que quiera dedicarse a la investigación debe tener una serie de habilidades y competencias: "constancia, perseverancia, capacidad de sintesís y trabajo en equipo, mente abierta, ganas de cuestionarse el porqué de muchas cosas, pero a la vez independencia e iniciativa".
El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
Arquitectura bioclimàtica?
Accés obert
4 d’abr. 2010
Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
La casa del futur?
Accés obert
25 de març 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
El plagi: què és i com s'evita
Accés obert
17 de febr. 2010
Píndola informativa sobre el bon ús de la informació: El plagi, què és i com s'evita, per tal que us pugueu posar al dia sobre aquesta matèria en menys de 5 minuts
Pòdcast de la BCT. El servicio de préstamo
Accés obert
1 de gen. 2010
La Biblioteca Campus Terrassa (BCT) ofereix el servei de podcast com a alternativa a conèixer els diferents espais, serveis i recursos d'informació que el Servei de Biblioteques i Documentació posa al vostre abast. Este podcast informa de como reservar un libro o documento, los distintos tipos de préstamos y de las normas que se deben cumplir.
Pòdcast de la BCT. El Servicio de Información Especializada
Accés obert
1 de gen. 2010
La Biblioteca Campus Terrassa (BCT) ofereix el servei de podcast com a alternativa a conèixer els diferents espais, serveis i recursos d'informació que el Servei de Biblioteques i Documentació posa al vostre abast. Este podcast informa sobre el funcionamiento del Servicio de Información Especializada.
Pòdcast de la BCT. El servei de préstec
Accés obert
1 de gen. 2010
La Biblioteca Campus Terrassa (BCT) ofereix el servei de podcast com a alternativa a conèixer els diferents espais, serveis i recursos d'informació que el Servei de Biblioteques i Documentació posa al vostre abast. Aquest podcast informa de com reservar un llibre o document, dels diferents tipus de prèstecs i les normes que s'han de seguir.
Pòdcast de la BCT. El Servei d'Informació Especialitzada
Accés obert
1 de gen. 2010
La Biblioteca Campus Terrassa (BCT) ofereix el servei de podcast com a alternativa a conèixer els diferents espais, serveis i recursos d'informació que el Servei de Biblioteques i Documentació posa al vostre abast. Aquest podcast informa sobre el funcionament del Servei d'Informació Especialitzada.
Pòdcast de la BCT. Présentation Bibliothèque Campus de Terrassa
Accés obert
1 de gen. 2010
La Biblioteca Campus Terrassa (BCT) ofereix el servei de podcast com a alternativa a conèixer els diferents espais, serveis i recursos d'informació que el Servei de Biblioteques i Documentació posa al vostre abast. Ce podcast informe des espaces et les services qui s'offrent en BCT.
