Aquest jove doctor enginyer en Aeronàutica i enginyer de Telecomunicació somnia a ser membre d’un grup de recerca consolidat en projectes de recerca d’enginyeria aeronàutica.

Es va abocar al món de la recerca mentre acabava els seus estudis a la UPC: “vaig començar a conèixer professors i a adonar-me que més enllà de fer classes, dedicaven moltes hores a la recerca. Em va motivar el fet de fer recerca, la seva utilitat per a la societat i el repte que suposa estar treballant en una cosa que no saps ben bé com sortirà i que ningú et pot explicar com has de fer”.

La seva línia de recerca s’orienta cap als anomenats Unmanned Aerial Vehicle (UAV) o avions capaços de volar sense pilot. Aquests sistemes estan formats per sensors d'altes prestacions, molta autonomia i poc pes, per sistemes de posicionament com el GPS o el Galileu i de comunicació, servomecanismes i un sistema de pilotatge automàtic. En l'àmbit civil, tenen un gran potencial per a operacions de vol amb risc en situacions ambientals extremes. Entre els objectius del projecte, destaca el disseny d’un UAV adreçat a la detecció, control i anàlisi dels focs forestals.

A Xavier Prats l'apassiona volar: “sóc pilot privat d’avions i sempre que el pressupost m’ho permet m’agrada anar a volar amb amics i fer acrobàcies aèries”.

Sara Ortega, llicenciada en física, va decidir-se per aquesta línia de recerca perquè “incorpora el vessant científic i alhora hi ha una aplicació molt directa, que és la predicció de la contaminació, un problema que cada dia s’agreuja més”. La seva tesi doctoral s’orienta a l'anàlisi i la modelització de l’ozó troposfèric aplicat a Catalunya. Un cop finalitzada la tesi, i tot i que “no m’agrada pensar-hi gaire”, li agradaria cursar un postdoctorat en algun país d’Europa. Aquesta sensació de llibertat és precisament el que més valora de la seva feina.

Aquesta jove investigadora creu que la persona que es vol dedicar a la recerca ha de ser “una persona emprenedora, pacient, perquè no sempre les coses surten a la primera, treballadora i perseverant. També cal dominar l’anglès, perquè és la llengua de la ciència”, afegeix.

Aquesta doctora i enginyera tècnica naval, desenvolupa la seva línia de recerca en projectes vinculats amb el vaixells d’alta velocitat. Un cop finalitzada la tesi, la Marcel·la ha volgut consolidar la seva activitat com a docent i continuar treballant en altres projectes de recerca. Per a ella, “el millor de la recerca és trobar-te el resultat que esperaves o veure que una feina en què has treballat durant molt de temps ha estat publicada en una revista científica”.

La seva tesi doctoral s’ha emmarcat en un projecte de recerca que analitza què comportaria utilitzar rutes o autopistes del mar com a possibilitat de transport de mercaderies. Les autopistes del mar són un concepte en el transport marítim que implica concentració de càrregues i altes prestacions en un servei de transport d’alta qualitat. Alguns d’aquests beneficis són l’abaratiment dels costos del transport, que pot ser de fins al 30%; la reducció de la contaminació i de l’accidentalitat, i la reducció de la congestió de les vies de transport.

Per a Marcel·la Castells, si la carrera d'on surt un estudiant té sortides professionals, atreure els joves cap a la recerca és molt més complicat. A més, afegeix: “dia sí, dia també, els mitjans de comunicació publiquen la precarietat de la recerca en el nostre país, i això no ajuda gaire a despertar les vocacions investigadores”. A mig termini, el seu objectiu és "consolidar la meva tasca docent i continuar treballant en projectes de recerca del Departament".

Aquesta jove enginyera química desenvolupa la seva línia de recerca en la substitució dels sistemes fisicoquímics pels biològics, en el tractament de gasos, que serà, sense dubte, implantada a molts processos, com ha passat amb el tractament d’aigües residuals.

En el camp concret en què està investigant els resultats són molt bons, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, per aconseguir transformar en energia les males olors de les depuradores d’aigües residuals.

Doctora en Enginyeria Industrial, aquesta jove investigadora i docent creu imprescindible “explicar a joves i empreses què és la recerca, quins són els seus beneficis, i mostrar que es tracta d'una feina molt entretinguda i gens monòtona, en la qual sempre tens l’oportunitat d’aprendre coses noves”. La seva línia de recerca s'orienta al disseny de dispositius i equips nanomètrics.

Per a aquesta jove investigadora, la persona que vol dedicar-se a la recerca “ha de ser pacient, tenir inquietuds pel coneixement i ganes de descobrir coses noves professionalment, però també personalment".

Doctor enginyer industrial, la seva línia de recerca se centra en el comportaments de robots, amb l’objectiu de millorar la seva interacció amb les persones, en concret en la robòtica mèdica.

Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.

En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.

Ens vols conèixer millor?. Tota la informació sobre la Biblioteca de l'ETSEIB

La conferència se centra en les línies de col·laboració entre la biblioteca i les escoles i facultats de la Universitat de Sheffield que s’han desenvolupat al llarg dels últims quatre anys. Aquesta col·laboració s’ha materialitzat en nous serveis com els campus digitals, els materials docents, la digitalització de materials, els cursos per al desenvolupament de les habilitats informacionals, els dipòsits d’objectes d’aprenentatge…

L’element clau a Sheffield ha estat el diàleg proactiu que s’ha establert entre el personal acadèmic i les biblioteques. Una línia de col·laboració i diàleg que s’ha estès a altres serveis de la universitat i que ha tingut un impacte molt positiu per als usuaris però també per a les persones que treballen a la universitat.

Peter Stubley també farà una breu descripció del nou edifici d’Information Commons que s’ha inaugurat recentment a la universitat.

En les darreres dècades s’ha introduït amb força en l’àmbit de les biblioteques universitàries el concepte de Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Aquest concepte estableix un nou model de biblioteca universitària per donar resposta als reptes que planteja especialment l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Un CRAI és un espai físic on s’integren els serveis de suport a la docència, l’aprenentatge i la investigació i on els professionals responsables de la prestació d’aquests serveis treballen conjuntament. L’objectiu d’aquesta concentració és doble. Per una banda, millorar l’actual prestació de serveis i augmentar la seva oferta; i per l’altra, optimitzar els recursos de què es disposa, aplicant economies d’escala.

La materialització dels CRAI es plasma, des d’un punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per fer realitat un CRAI són plurals i diverses depenent de la història, la trajectòria i les característiques de cada universitat. Els models organitzatius van des de la integració absoluta a una direcció gerencial i política comuna en què els serveis mantenen la seva independència. Es donen, doncs, gran varietat de fórmules intermèdies. No obstant això, en tots els casos, s’organitzen estructures menys jerarquitzades que permeten el treball conjunt dels professionals involucrats en la prestació de serveis de suport a l’aprenentatge, a la docència i a la investigació. El treball conjunt és, doncs, l’element clau que marca la diferència i que permet augmentar la qualitat dels serveis i situa la universitat en una posició d’avantatge competitiu.

Les expectatives dels estudiants universitaris estan canviant a causa de les transformacions que s’estan produint en la formació secundària i les perspectives de treballar en empreses que estan operant en els mercats europeus o globals.

Les universitats estan també operant en un mercat internacional i l’acord de Bolonya ha creat oportunitats i desafiaments en la manera com nosaltres treballem amb els estudiants i en el que ells esperen de nosaltres.

La conferència analitza com les persones que treballen a la universitat, amb una formació i tasques diferenciades (docència, recerca, suport informàtic, disseny multimèdia, suport pedagògic, etc.) poden i han de treballar en cooperació per aconseguir crear un entorn d’aprenentatge de qualitat per als estudiants. A partir de l’experiència del Regne Unit, s’intenta identificar les “millors pràctiques” per donar una resposta efectiva a les demandes de les noves generacions d’estudiants europeus.

La construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior i, en particular, el sistema europeu de crèdits, planteja canvis profunds en el paradigma docent, que han de canviar radicalment el paper que juguen els professors i els alumnes dins i fora de classe. L’objectiu final consisteix en un veritable canvi de model educatiu caracteritzat per la programació d’assignatures centrades en l’aprenentatge de l’alumne i orientat a l’adquisició de competències.

Presentació dels estudis que s'imparteixen a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona.