Sèrie: Enclau UPC

11 de nov. 2013

Sensors òptics a les smarts cities

Accés obert
11 de nov. 2013
L’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats: aquest escenari fa imprescindible plantejar nous models de gestió urbana més sostenibles i eficients. És el propòsit de les anomenades ‘smart cities’ o 'clever cities', una expressió que s’aplica a les ciutats compromeses en una gestió més automàtica i eficient de les seves infraestructures i serveis.

Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.

Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

9 de nov. 2013

Què són les smart cities?

Accés obert
9 de nov. 2013
La propera setmana se celebra a Barcelona la Smart City Expo World Congress, un saló que reunirà els experts i les empreses líders en iniciatives innovadores sobre la ciutat del futur. Què significa ser una smart city?

Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.

4 d’oct. 2013

CubeSats: satèl·lits 'low cost'

Accés obert
4 d’oct. 2013
L’any 1999, dos professors de la Universitat Politècnica de l’Estat de Califòrnia i la Universitat de Stanford van crear el conegut CubeSat, un satèl·lit de recerca espacial en forma de cub, de 10 centímetres d’aresta i un pes màxim d’1 kg, i construït amb components comercials.

La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

11 de març 2014

Què és la fotogrametria i quins àmbits d’aplicació té?

Accés obert
11 de març 2014
La fotogrametria és la tècnica que estudia i defineix amb precisió la forma, les dimensions i la posició a l’espai d’un objecte a partir d’imatges fotogràfiques. Permet determinar les propietats geomètriques dels objectes i la seva ubicació utilitzant mesures fetes sobre una o diverses fotografies.

La fotogrametria és una de les tècniques d’anàlisi i mesura que forma part de la geomàtica, un camp tecnològic multidisciplinari dedicat a l’anàlisi, l’adquisició, el tractament, la interpretació i la visualització de dades geogràfiques, amb un ús intensiu de les TIC.

Tot i que l’aplicació cartogràfica és probablement la més coneguda, es tracta d’una tècnica que s’utilitza en àmbits molts diversos, com ara l’arquitectura, la medicina, la investigació policial, l’enginyeria civil i ambiental o les telecomunicacions, entre altres. Així, per exemple, és una tècnica molt utilitzada en la documentació gràfica del patrimoni, tal com ens explica en aquest vídeo Felipe Buill, investigador del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC.

23 d’abr. 2013

Espècies aqüícoles a Espanya

Accés obert
23 d’abr. 2013
El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i
aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com
l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del
nostre país.

La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les
seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies,
tal i com ens explica en aquest vídeo **Lourdes Reig** , investigadora del
[Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
](http://deab.upc.edu/)[![Obre en finestra nova](../corredor-mediterrani-
claus-per-catalunya/resolveuid/77833cc2e4e314fba3e506b6c49f0bad)
](http://deab.upc.edu/)de la UPC, que identifica les principals espècies de la
producció aqüícola del nostre país.

El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del nostre país.

La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies, tal i com ens explica en aquest vídeo Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que identifica les principals espècies de la producció aqüícola del nostre país.

24 de febr. 2013

Pesca o cultiu? En sabem prou?

Accés obert
24 de febr. 2013
L'augment de la demanda mundial de peix, l’estancament de les zones pesqueres i la sobreexplotació de les espècies més consumides han propiciat el creixement de l’aqüicultura en els darrers anys.

Tot i que el sector aqüícola representa a nivell mundial la meitat de la producció de peix que es consumeix, sovint conviu amb el recel i la manca d’informació. Sabem quin peix comprem? És de cultiu o salvatge? Tenim molta informació dels productes de l’hort, però què en sabem dels que provenen del mar? Aspectes com la traçabilitat, la qualitat o bé la frescor del peix de cultiu aporten al consumidor confiança i seguretat, tal i com ens explica Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que també identifica els avantatges que els sistemes de producció de l’aqüicultura aporten per evitar paràsits com l’anisakis.

15 de gen. 2014

Les comunicacions de veu en la gestió del trànsit aeri

Accés obert
15 de gen. 2014
El progressiu augment de volum del trànsit aeri mundial esdevé un repte per als tres pilars de la seva gestió: les comunicacions, la navegació i la vigilància.

En l’àmbit de les comunicacions, un dels aspectes que sovint desperta més curiositat és el sistema de comunicacions aeronàutic que utilitza majoritàriament comunicacions de veu entre pilots i controladors aeris amb sistemes de ràdio en VHF, tal i com ens explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

13 de gen. 2014

Volar en mode avió: què implica?

Accés obert
13 de gen. 2014
La nova directriu de l’Agència Europea de Seguretat Aèria sobre l’ús de dispositius electrònics portàtils a bord dels avions permet l’ús d’aparells en mode avió a totes les fases del vol, perquè no suposa un risc de seguretat. Fins ara l’ús en mode avió dels dispositius electrònics —telèfons intel·ligents, tauletes, reproductors mp3, llibres electrònics, etc.— només estava permès durant el trajecte, però no pas en els dos moments més crítics del vol, l’enlairament i l’aterratge.

En activar el mode avió d’un dispositiu s’impedeix qualsevol transmissió de dades: no es poden realitzar ni rebre trucades, enviar o rebre correus electrònics ni navegar per Internet, per exemple, per tal d’evitar l’emissió de senyals que podrien causar interferències amb la instrumentació de vol. D’altra banda, algunes companyies aèries ja ofereixen als seus passatgers l’equipament específic per connectar-se a Internet, quan l’avió ja ha aconseguit una altitud de creuer. Ens ho explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

7 de maig 2014

La biotecnologia reinventa el paper

Accés obert
7 de maig 2014
Utilitzar mètodes biotecnològics i respectuosos amb el medi ambient per aconseguir que el paper contingui les propietats del plàstic o d’altres productes derivats del petroli per fabricar tetrabricks biodegradables; modificar-lo perquè sigui antioxidant i pugui conservar durant més temps els aliments; canviar les seves propietats perquè sigui tan impermeable que serveixi per fabricar vasos de paper; o bé afegir-hi substàncies antibacterianes per fabricar apòsits a prova d’infeccions, són algunes de les possibles noves aplicacions en el sector paperer. Es tracta d’aplicacions que a partir del reaprofitament dels recursos vegetals – naturals, renovables, reciclables i biodegradables – permeten la creació de nous productes d’alt valor afegit a la indústria paperera, tal i com ens explica en aquest vídeo Teresa Vidal, del Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.

Precisament funcionalitzar o modificar les propietats del paper és el que fa un nou compost aquós, desenvolupat pel grup de recerca Celbiotech, que substitueix els reactius químics tradicionals per enzims naturals i que ha aconseguit modificar el paper fent-lo més hidrofòbic, és a dir, obtenint un paper impermeable. La innovació tecnològica ha rebut el primer premi del concurs Valortec, en la categoria de patents.

6 de maig 2014

Com és el procediment per fabricar paper?

Accés obert
6 de maig 2014
Actualment, existeixen al mercat prop de 2.900 tipus diferents de papers especials que no s’utilitzen per escriure. Així, la tendència del sector paperer s’està orientant cap a la cerca de la modificació o funcionalització de les propietats de la cel·lulosa per generar nous usos i noves aplicacions. Teresa Vidal, investigadora del Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera, ens explica en aquest vídeo divulgatiu el procediment de fabricació del paper.

El Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera és el responsable acadèmic del màster universitari en Enginyeria de Tecnologies de Materials Fibrosos, i diferents grups de recerca donen resposta a les actuals demandes del sectors industrials tèxtils, paperers i gràfics.

7 de juny 2011

On és el bacteri E. coli?

Accés obert
7 de juny 2011
L’origen del brot d'E. coli continua sent desconegut. Inicialment la font d’infecció es va atribuir als cogombres espanyols, posteriorment a un restaurant i les darreres informacions apunten a una plantació de soja. Rosa Carbó i Xavier Sorribas, professors i investigadors del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, ens expliquen quin és el procés que s’ha de seguir per identificar l’aliment infectat amb la soca patògena del bacteri Escherichia coli.

Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.

28 d’oct. 2014

Neurones òptiques

Accés obert
28 d’oct. 2014
Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.

Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.