La alta velocidad sin fronteras
Accés obert
 
10 de juny 2008
1 reproduction
 
Ramón Conde Muñoz
Societat Catalana de Tecnologia

La línia d'alta velocitat Figueres - Perpinyà és un element fonamental de la creació de la infraestructura ferroviària d'alta velocitat europea. Més enllà de la unió històrica de les xarxes fèrries, representa per a Catalunya i Espanya l'obertura d'una connexió ferroviària sense ruptura de càrrega amb Europa per a trens de passatgers i mercaderies. Un nou traçat d'alta velocitat ferroviària que transformarà profundament l'entorn socioeconòmic de la zona, impulsant les activitats existents alhora que es promoguin i desenvolupin noves i avantguardistes fórmules empresarials. L'execució del Túnel del Pertús constitueix sens dubte la part més singular de la LAV Figueres - Perpinyà. Les seves característiques tècniques, la complexitat geotècnica del massís dels Pirineus i de manera molt destacada el repte que suposa executar l'obra en el termini programat, converteixen la mateixa en un projecte singular. L'any 2007 l’esmentat repte s'ha superat, finalitzant-se l'excavació d'ambdós túnels. La tuneladora Mistral va finalitzar l'excavació del tub oest l'1 d'octubre de 2007 i la tuneladora Tramuntana va finalitzar la del tub est, el 23 de novembre de 2007.

 
Llicència: Copyright (Licencia propietaria)
 

Vídeos de la mateixa sèrie

La alta velocidad sin fronteras

Accés obert
10 de juny 2008
La línia d'alta velocitat Figueres - Perpinyà és un element fonamental de la creació de la infraestructura ferroviària d'alta velocitat europea. Més enllà de la unió històrica de les xarxes fèrries, representa per a Catalunya i Espanya l'obertura d'una connexió ferroviària sense ruptura de càrrega amb Europa per a trens de passatgers i mercaderies. Un nou traçat d'alta velocitat ferroviària que transformarà profundament l'entorn socioeconòmic de la zona, impulsant les activitats existents alhora que es promoguin i desenvolupin noves i avantguardistes fórmules empresarials. L'execució del Túnel del Pertús constitueix sens dubte la part més singular de la LAV Figueres - Perpinyà. Les seves característiques tècniques, la complexitat geotècnica del massís dels Pirineus i de manera molt destacada el repte que suposa executar l'obra en el termini programat, converteixen la mateixa en un projecte singular. L'any 2007 l’esmentat repte s'ha superat, finalitzant-se l'excavació d'ambdós túnels. La tuneladora Mistral va finalitzar l'excavació del tub oest l'1 d'octubre de 2007 i la tuneladora Tramuntana va finalitzar la del tub est, el 23 de novembre de 2007.

ATLAS: una eina per descobrir la física fonamental de l’univers mitjançant el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC)

Accés obert
3 de jul. 2008
El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) és una màquina de 27 km de circumferència situada a la
frontera entre França i Suïssa, i que començarà a funcionar el juliol d’aquest any. És un gran
repte per l’elevada energia dels protons que col·lisionen (7 TeV) i per la gran lluminositat de
disseny (1034 cm-2s-1). Suposa una nova finestra a la física més fonamental de la matèria, ja que es
recrearan situacions molt properes al Big Bang. Representarà, per tant, una eina que donarà una
visió més profunda sobre allò que es desconeix en les teories actuals, que estan incompletes i no
descriuen adequadament totes les observacions experimentals. Hi haurà detectors generals
(ATLAS & CMS) que estaran preparats per descobrir qualsevol indici de partícules noves.
Aquests detectors s’han estat dissenyant des de fa uns quinze anys i en el seu desenvolupament
participa molta gent (~2.000 persones), de moltes nacionalitats. Es tracta de dispositius enormes
(uns 44 metres de llargada per 22 m d’alçària, en el cas d’ATLAS) que es situen en els punts de
col·lisió de l’accelerador i estan composats de subdetectors que s’especialitzen en la mesura de
propietats de partícules diferents. En conjunt poden detectar electrons, fotons, hadrons i
muons, peces finals de la cadena de desintegració de partícules noves o ja conegudes. Tot i això,
s’espera que es generi una quantitat ingent de successos amb poca transferència d’energia, en
comparació amb els esdeveniments amb partícules noves. És per això que en aquests detectors és
també molt important un bon sistema de selecció de successos online, perquè les dades que es
descartin no es recuperaran mai!

És un art la foneria. Escultures foses

Accés obert
12 de març 2008
El Senyor Tartera és Doctor en Ciències Químiques, té una llarga trajectòria professional en l'àmbit de la foneria, i universitària com a professor de metal·lúrgia. En aquesta presentació fa un extens i apassionat recorregut per les principals obres d'art de foneria de la història, tot qüestionant els límits entre la tecnologia i l'art.

El poder de buscar

Accés obert
15 de maig 2008
Avui en dia la gent suposa que és possible trobar qualsevol cosa en el Web en alguns segons, una mica inimaginable fa només 10 anys, el que ha convertit els cercadors en la segona eina més usada d'Internet. En aquesta conferència presentem una visió àmplia del Web, el problema de recórrer i extreure informació d'ella, tant per a les  persones com per a agents de programari. També presentem l'impacte dels cercadors en la societat, el desenvolupament del Web i el disseny de llocs Web, explorant resultats recents com la ubiqüitat i altres tradicionals com la arquitectura de la informació i la usabilitat.

Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda

Accés obert
10 de jul. 2008
Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, investigadors australians, nouzelandesos i
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.