Les expectatives dels estudiants universitaris estan canviant a causa de les transformacions que s’estan produint en la formació secundària i les perspectives de treballar en empreses que estan operant en els mercats europeus o globals.
Les universitats estan també operant en un mercat internacional i l’acord de Bolonya ha creat oportunitats i desafiaments en la manera com nosaltres treballem amb els estudiants i en el que ells esperen de nosaltres.
La conferència analitza com les persones que treballen a la universitat, amb una formació i tasques diferenciades (docència, recerca, suport informàtic, disseny multimèdia, suport pedagògic, etc.) poden i han de treballar en cooperació per aconseguir crear un entorn d’aprenentatge de qualitat per als estudiants. A partir de l’experiència del Regne Unit, s’intenta identificar les “millors pràctiques” per donar una resposta efectiva a les demandes de les noves generacions d’estudiants europeus.
Vídeos de la mateixa sèrie
Aconseguir l’èxit mitjançant les aliances: la col·laboració universitària activa
L’element clau a Sheffield ha estat el diàleg proactiu que s’ha establert entre el personal acadèmic i les biblioteques. Una línia de col·laboració i diàleg que s’ha estès a altres serveis de la universitat i que ha tingut un impacte molt positiu per als usuaris però també per a les persones que treballen a la universitat.
Peter Stubley també farà una breu descripció del nou edifici d’Information Commons que s’ha inaugurat recentment a la universitat.
Confluència de serveis en un entorn CRAI: l’experiència de la Universitat Pompeu Fabra
Un CRAI és un espai físic on s’integren els serveis de suport a la docència, l’aprenentatge i la investigació i on els professionals responsables de la prestació d’aquests serveis treballen conjuntament. L’objectiu d’aquesta concentració és doble. Per una banda, millorar l’actual prestació de serveis i augmentar la seva oferta; i per l’altra, optimitzar els recursos de què es disposa, aplicant economies d’escala.
La materialització dels CRAI es plasma, des d’un punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per fer realitat un CRAI són plurals i diverses depenent de la història, la trajectòria i les característiques de cada universitat. Els models organitzatius van des de la integració absoluta a una direcció gerencial i política comuna en què els serveis mantenen la seva independència. Es donen, doncs, gran varietat de fórmules intermèdies. No obstant això, en tots els casos, s’organitzen estructures menys jerarquitzades que permeten el treball conjunt dels professionals involucrats en la prestació de serveis de suport a l’aprenentatge, a la docència i a la investigació. El treball conjunt és, doncs, l’element clau que marca la diferència i que permet augmentar la qualitat dels serveis i situa la universitat en una posició d’avantatge competitiu.
El model de Centre per a l’Aprenentatge al Regne Unit: la integració de serveis per satisfer les expectatives dels estudiants
Les universitats estan també operant en un mercat internacional i l’acord de Bolonya ha creat oportunitats i desafiaments en la manera com nosaltres treballem amb els estudiants i en el que ells esperen de nosaltres.
La conferència analitza com les persones que treballen a la universitat, amb una formació i tasques diferenciades (docència, recerca, suport informàtic, disseny multimèdia, suport pedagògic, etc.) poden i han de treballar en cooperació per aconseguir crear un entorn d’aprenentatge de qualitat per als estudiants. A partir de l’experiència del Regne Unit, s’intenta identificar les “millors pràctiques” per donar una resposta efectiva a les demandes de les noves generacions d’estudiants europeus.