La conferència se centra en les línies de col·laboració entre la biblioteca i les escoles i facultats de la Universitat de Sheffield que s’han desenvolupat al llarg dels últims quatre anys. Aquesta col·laboració s’ha materialitzat en nous serveis com els campus digitals, els materials docents, la digitalització de materials, els cursos per al desenvolupament de les habilitats informacionals, els dipòsits d’objectes d’aprenentatge…

L’element clau a Sheffield ha estat el diàleg proactiu que s’ha establert entre el personal acadèmic i les biblioteques. Una línia de col·laboració i diàleg que s’ha estès a altres serveis de la universitat i que ha tingut un impacte molt positiu per als usuaris però també per a les persones que treballen a la universitat.

Peter Stubley també farà una breu descripció del nou edifici d’Information Commons que s’ha inaugurat recentment a la universitat.

En les darreres dècades s’ha introduït amb força en l’àmbit de les biblioteques universitàries el concepte de Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Aquest concepte estableix un nou model de biblioteca universitària per donar resposta als reptes que planteja especialment l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Un CRAI és un espai físic on s’integren els serveis de suport a la docència, l’aprenentatge i la investigació i on els professionals responsables de la prestació d’aquests serveis treballen conjuntament. L’objectiu d’aquesta concentració és doble. Per una banda, millorar l’actual prestació de serveis i augmentar la seva oferta; i per l’altra, optimitzar els recursos de què es disposa, aplicant economies d’escala.

La materialització dels CRAI es plasma, des d’un punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per fer realitat un CRAI són plurals i diverses depenent de la història, la trajectòria i les característiques de cada universitat. Els models organitzatius van des de la integració absoluta a una direcció gerencial i política comuna en què els serveis mantenen la seva independència. Es donen, doncs, gran varietat de fórmules intermèdies. No obstant això, en tots els casos, s’organitzen estructures menys jerarquitzades que permeten el treball conjunt dels professionals involucrats en la prestació de serveis de suport a l’aprenentatge, a la docència i a la investigació. El treball conjunt és, doncs, l’element clau que marca la diferència i que permet augmentar la qualitat dels serveis i situa la universitat en una posició d’avantatge competitiu.

Les expectatives dels estudiants universitaris estan canviant a causa de les transformacions que s’estan produint en la formació secundària i les perspectives de treballar en empreses que estan operant en els mercats europeus o globals.

Les universitats estan també operant en un mercat internacional i l’acord de Bolonya ha creat oportunitats i desafiaments en la manera com nosaltres treballem amb els estudiants i en el que ells esperen de nosaltres.

La conferència analitza com les persones que treballen a la universitat, amb una formació i tasques diferenciades (docència, recerca, suport informàtic, disseny multimèdia, suport pedagògic, etc.) poden i han de treballar en cooperació per aconseguir crear un entorn d’aprenentatge de qualitat per als estudiants. A partir de l’experiència del Regne Unit, s’intenta identificar les “millors pràctiques” per donar una resposta efectiva a les demandes de les noves generacions d’estudiants europeus.

La construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior i, en particular, el sistema europeu de crèdits, planteja canvis profunds en el paradigma docent, que han de canviar radicalment el paper que juguen els professors i els alumnes dins i fora de classe. L’objectiu final consisteix en un veritable canvi de model educatiu caracteritzat per la programació d’assignatures centrades en l’aprenentatge de l’alumne i orientat a l’adquisició de competències.