Per evitar que això passi, Marta Tarrés, professora i investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa, proposa una solució prou senzilla: crear un sistema de seguretat propi basat en els codis pin/puk. A través del llenguatge de programació Python, es pot crear de forma fàcil i intuïtiva un simulador d'aquest sistema de seguretat i fins i tot tunejar-lo perquè s'adapti a les necessitats de cada persona.

Al vídeo, Marta Tarrés explica els primers passos per configurar el propi sistema de seguretat amb aquest llenguatge de programació, de forma que el sistema demani els codis correctes a la persona que vol accedir al dispositiu, guardi a la memòria del sistema el codi introduït i permeti o denegui l'accés. A més, el simulador es pot programar perquè en accedir al mòbil, a la tauleta tàctil o a l'ordinador s'obri directament una pàgina web o una aplicació concreta, com ara una xarxa social. Amb aquest programa, s'aconsegueix protegir el dispositiu de l'atac dels hackers, però les possibilitats d'aquest llenguatge de programació i les seves llibreries d'instruccions van molt més enllà, amb infinites possibilitats d'aplicació en camps com les aplicacions mòbils o els jocs interactius, per exemple.

Marta Tarrés és enginyera en Informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC i doctora en Software/Ciències de la Computació per la UPC. És professora del Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT) a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa i desenvolupa la seva tasca investigadora als grups de recerca GIE - Grup d'Informàtica en l'Enginyeria, CIRCUIT - Grup d'Investigació en Circuits i Sistemes de Comunicació i SSR-UPC - Smart Sustainable Resources.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imatges: Atom, Data SIO, DigitalGlobe, Emacs, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, Python, TerraMetrics, U.S. Navy. So: Freesound, "Spaceships passing" de Speedenza, "Progressive chords lead" de Frankum.

Agraïments: Marta Tarrés, enginyera en Informàtica i doctora en Software. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM).

Qui va crear el primer programa informàtic? Qui va inventar la wifi? Qui va idear River Raid, el videojoc de culte dels anys vuitanta? Qui va inventar el primer prototip de llibre digital?

Des de la UPC i la UOC s'ha fet un petit experiment. S'ha reunit una quinzena de persones de mentalitat oberta i se'ls ha posat davant una càmera. No saben què passarà i, de sobte, se'ls fa una sèrie de preguntes sobre el món de la informàtica, les respostes de les quals acostumen a desconèixer els que no són experts en la matèria. Les respostes, sinceres i improvisades, són la prova que cal seguir lluitant contra els estereotips.

¿Quién creó el primer programa informático? ¿Quién inventó el wifi? ¿Quién ideó River Raid, el videojuego de culto de los años ochenta? ¿Quién inventó el primer prototipo de libro digital?

Desde la UPC y la UOC se ha hecho un pequeño experimento. Se ha reunido a una quincena de personas de mente abierta y se les ha puesto ante una cámara. No saben qué pasará y, de repente, se les hace una serie de preguntas sobre el mundo de la informática, cuyas respuestas suelen desconocer los que no son expertos en la materia. Las respuestas, sinceras e improvisadas, son la prueba de que hay que seguir luchando contra los estereotipos.

Com funciona la intel·ligència artificial? On s'aplica? Com ens canviarà la vida? En aquest vídeo de la sèrie #looopers, Raúl Benítez, professor i investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII) (obriu en finestra nova) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) ens dona les claus per entendre com el desenvolupament de la intel·ligència artificial condicionarà el nostre futur.

La intel·ligència artificial està revolucionant el món de la indústria, la medicina o l'economia, amb aplicacions que van des dels sistemes de conducció autònoma fins al diagnòstic de malalties. Però, més enllà dels avantatges en el desenvolupament científic i tecnològic, aquest tipus de sistemes plantegen reptes que caldrà afrontar en un futur proper, com són la transformació del món del treball o les noves formes de relació que s'establiran entre les persones i les màquines, les quals seran capaces ben aviat d'experimentar emocions similars a les nostres.

Raúl Benítez és expert en anàlisi de dades, intel·ligència artificial i processament d'imatges, i està vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) (obriu en finestra nova) i a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) (obriu en finestra nova), on és, a més, sotsdirector de Relacions Internacionals i Planificació Estratègica. Benítez combina el vessant docent amb l'investigador, com a membre del grup de recerca ANCORA - Anàlisi i control del ritme cardíac (obriu en finestra nova) i del CREB - Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (obriu en finestra nova) .

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes / Imatges / Photo: Jack Moreh – Stockvault Pete Linforth – Pixabay Johann Bret Bautista – Pixabay AT&T; photographer: Jack St. PublicDomainPictures - Pixabay Willfried Wende – Pixabay Chayka1270 – Pixabay MikesPhotos – Pixabay Tomislav Jakupec – Pixabay Lino Hernández – Pixabay Andy Kelly – Unsplash Milan Wulf – Pixabay Vídeos / Videos: Gorodenkoff/Shutterstock.com SVTeam/Shutterstock.com ‘AlphaZero: Shedding new light on the grand games of chess, shogi and Go’ – DeepMind.

Agraïments: Raúl Benítez, Investigador en anàlisi de dades i intell·ligència artificial. Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE).

Xerrada del professor de Mecànica i Enginyeria Aeroespacial de la California Polytechnic State University sobre aquests microsatèl·lits de recerca espacial anomenats Cubesats. Normalment tenen un volum d'1 litre, un pes de no més d'1,33 kg i es caracteritzen per ser construïts habitualment amb elements i components comercials. Les especificacions per als CubeSat van ser establertes l'any 1999 per la Cal Poly San Luis Obispo i la Stanford University para ajudar a les universitats de tot el món a realitzar investigacions espacials amb costos de menys de 100.000 dòlars per microsatèl·lit.

Conferència sobre la persona d'Agustí Canelles (1765-1818) qui fou el segon director que va tenir l'Escola de Nàutica de Barcelona (avui Facultat de Nàutica de Barcelona).

Conferència sobre la figura del fundador de l'escola de nàutica a càrrec del Sr. Albert Pérez , president del Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra. Acte presentat pel capità Francesc Lleal antic professor de l'escola i amb unes paraules de l'alcalde de Torredembarra.

La Conferència tracta sobre aquest centre pioner de la supercomputació a Catalunya dirigit pel catedràtic Mateo Valero La naturalesa del centre és doble: d'una banda és un centre d'investigació format per més de tres-cents científics i, per una altra, és un centre de serveis de supercomputació per a tota la comunitat científica. També gestiona la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES). Va ser creat l'1 d'abril de 2005 i és un consorci format pel Ministerio de Ciencia e Innovación del govern d'Espanya (60%), el Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya (30%) i la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech. (10%).

La conferència, a càrrec de Núria Salán, professora i sotsdirectora a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (UPC) i Presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, tracta sobre les dones i la tecnologia. Tal com diu ella: "Si un dels motius pels quals, fins ara, no hi ha hagut gaires noies en estudis de tecnologia, ha estat la manca de referents. Fem visible el talent històric i actual de les dones tecnòlogues i canviem les xifres."

Conferència sobre la persona d'Ernesto Anastasio Pascual (Valencia 1880 - Madrid 1969) qui fou capità de la marina mercant, pràctic del Port de Barcelona, professor de l'Escola de Nàutica, advocat especialitzat en dret marítim, constructor de bucs, navilier i assegurador. Va fundar Trasmediterránea, Campsa, i una associació sindical de marins. Presidí l'associació de naviliers espanyols en els anys que s'anomenà Oficema.