Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Física

Resultats de la cerca

¿Por qué le llaman Física cuando quieren decir Geometría?. Jornada Hilbert (Curs 2017-2018)

Accés obert
28 de febr. 2018
Clara Grima (Sevilla,1971) es doctora en Matemáticas y profesora titular del Departamento de Matemática Aplicada I de la Universidad de Sevilla. Miembro del grupo de investigación en Matemática Discreta y autora, entre otras publicaciones científicas, del libro "Computational Geometry on Surfaces" (Springer, 2001) (con Alberto Márquez).
Desde 2010 compagina su labor de investigación con la divulgación de las matemáticas en casi cualquier formato posible (blogs, prensa, libros, radio, televisión, Youtube, conferencias, teatro...). Es la presidenta de la comisión de divulgación de la Real Sociedad Matemática Española y ha recibido el premio COSCE 2017 (otorgado por la Confederación de Sociedades Científicas Españolas) a la difusión de la Ciencia.
Junto a cuatro compañeras más de la Universidad de Sevilla, recibió en 2016 el premio Equit@t de la Universitat Oberta de Catalunya por la obra de teatro "Científicas: pasado, presente y futuro".

Está empeñada en enseñar matemáticas a todo el mundo y se lo pasa muy bien en el intento. O eso parece.

Decía David Hilbert que "la física es demasiado difícil como para dejársela a los físicos". En esta charla vamos a presentar al Hilbert preocupado por la física puesto que le tocó vivir la que sin duda ha sido, hasta la fecha, la época más excitante de dicha disciplina. La aparición de la Relatividad, Especial y General, así como de la Cuántica, a principios del siglo XX convulsionaron nuestra forma de entender el universo. Pero no solo eso, también supusieron la introducción en las ciencias físicas de ramas matemáticas que le eran ajenas. Campos como la geometría diferencial, el análisis funcional o la teoría de grupos comenzaron a ser elementos indispensables para afrontar el estudio de los procesos físicos. Hilbert no solo no fue insensible a estas corrientes y nuevas teorías sino que participó de manera activa y decisiva. En esta charla daremos unas pinceladas de las aportaciones de Hilbert a la física centrándonos en su trabajo en Relatividad General. Esto nos permitirá ver cómo encaja la física en el esquema conceptual que Hilbert había desarrollado en toda su vida matemática, conocer un par de anécdotas de su relación con Albert Einstein y reivindicar a una gran dama de las matemáticas: Emmy Noether.

Ones gravitatòries: el so de l'espai - temps. Curs Pearson (2016-2017)

Accés obert
22 de maig 2017
Fa més d'un any que LIGO (Observatori d'Ones Gravitatòries d'Interferometria Làser) va inaugurar l'era de l'Astronomia d'Ones Gravitatòries observant, per primera vegada, l'emissió d'ones gravitatòries d'un sistema binari de forats negres (la primera vegada que es detecta aquest tipus de sistema). A la mateixa vegada, la missió espacial LISA Pathfinder de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha demostrat la tecnologia pel futur detector espacial d'Ones Gravitatòries, la missió L3 d'ESA. En aquesta xerrada parlarem de com són aquestes ones que Einstein va predir a la seva teoria de la Relativitat General, com es poden detectar i quins descobriments podem esperar en els propers anys, amb special atenció al futur detector espacial d'ones gravitatòries LISA (Antena Espacial d'Ones Gravitatòries).

Cocaïna per dissenyar fàrmacs més eficaços?

Accés obert
14 d’abr. 2016
L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.

Einstein y el Quijote. Curs Turing (2015-2016)

Accés obert
10 de febr. 2016
¿Hubo alguna conexión entre Albert Einstein y don Qujote de la Mancha? La hubo y, además, tuvo cierta relevancia en la trayectoria vital del padre de la relatividad. De todo lo cual tratará esta conferencia.

Teoría de la relatividad general: 100 años de las ecuaciones de Einstein de la gravitación. Curs Turing (2015-2016)

Accés obert
25 de nov. 2015
El 25 de novembre de 1915, Albert Einstein va presentar la forma final de les equacions de camp de la Gravitació en l'Acadèmia Prussiana de Ciències de Berlín, culminant d'aquesta manera la seva Teoria de la Relativitat General (TRG)
Aquesta conferència té com a objectiu commemorar aquesta efemèride; presentant, en primer lloc, els fonaments, desenvolupament, conseqüències i transcendència de la TRG i fent, després, una breu exposició històrica sobre la gènesi de la TRG i, en particular, de les aportacions del propi Albert Einstein i de David Hilbert.

Neurones òptiques

Accés obert
28 d’oct. 2014
Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.

Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.

Agujeros negros: espacio-tiempo al límite. Curs Weierstrass (2014-2015)

Accés obert
1 d’oct. 2014
Conferència final del Seminari de Relativitat General, activitat organitzada pel CFIS i oberta a tothom:

"Agujeros negros: espacio-tiempo al límite”, a càrrec de Roberto Emparán, professor d'ICREA vinculat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona.

El lenguaje en la ingeniería

Accés obert
4 de jul. 2014
Presentació del MOOC "El lenguaje en la ingeniería".

La Física al Modernisme

Accés obert
10 de maig 2014

Presión. Instrumentos de medida

Accés obert
1 d’abr. 2014