Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Física

Resultats de la cerca

Ones gravitatòries: el so de l'espai - temps. Curs Pearson (2016-2017)

Accés obert
22 de maig 2017
Fa més d'un any que LIGO (Observatori d'Ones Gravitatòries d'Interferometria Làser) va inaugurar l'era de l'Astronomia d'Ones Gravitatòries observant, per primera vegada, l'emissió d'ones gravitatòries d'un sistema binari de forats negres (la primera vegada que es detecta aquest tipus de sistema). A la mateixa vegada, la missió espacial LISA Pathfinder de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha demostrat la tecnologia pel futur detector espacial d'Ones Gravitatòries, la missió L3 d'ESA. En aquesta xerrada parlarem de com són aquestes ones que Einstein va predir a la seva teoria de la Relativitat General, com es poden detectar i quins descobriments podem esperar en els propers anys, amb special atenció al futur detector espacial d'ones gravitatòries LISA (Antena Espacial d'Ones Gravitatòries).

Cocaïna per dissenyar fàrmacs més eficaços?

Accés obert
14 d’abr. 2016
L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.

Einstein y el Quijote. Curs Turing (2015-2016)

Accés obert
10 de febr. 2016
¿Hubo alguna conexión entre Albert Einstein y don Qujote de la Mancha? La hubo y, además, tuvo cierta relevancia en la trayectoria vital del padre de la relatividad. De todo lo cual tratará esta conferencia.

Teoría de la relatividad general: 100 años de las ecuaciones de Einstein de la gravitación. Curs Turing (2015-2016)

Accés obert
25 de nov. 2015
El 25 de novembre de 1915, Albert Einstein va presentar la forma final de les equacions de camp de la Gravitació en l'Acadèmia Prussiana de Ciències de Berlín, culminant d'aquesta manera la seva Teoria de la Relativitat General (TRG)
Aquesta conferència té com a objectiu commemorar aquesta efemèride; presentant, en primer lloc, els fonaments, desenvolupament, conseqüències i transcendència de la TRG i fent, després, una breu exposició històrica sobre la gènesi de la TRG i, en particular, de les aportacions del propi Albert Einstein i de David Hilbert.

Neurones òptiques

Accés obert
28 d’oct. 2014
Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.

Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.

Agujeros negros: espacio-tiempo al límite. Curs Weierstrass (2014-2015)

Accés obert
1 d’oct. 2014
Conferència final del Seminari de Relativitat General, activitat organitzada pel CFIS i oberta a tothom:

"Agujeros negros: espacio-tiempo al límite”, a càrrec de Roberto Emparán, professor d'ICREA vinculat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona.

Presión. Instrumentos de medida

Accés obert
1 d’abr. 2014

Discurs d'obertura. VII Jornada de Divulgació de Relativitat

Accés obert
22 de febr. 2014
Discurs d'obertura dins la VII Jornada de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

Discurs d'obertura. VII Jornada de Divulgació de Relativitat

Accés obert
22 de febr. 2014
Discurs d'obertura dins la VII Jornada de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

Einstein a Catalunya 1923

Accés obert
22 de febr. 2014
VII Jornada de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa