Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Física

Resultats de la cerca

La matèria fosca i les seves alternatives o un cas d'hipòtesi pendent de confirmació

Accés obert
22 de febr. 2014
VII Jornada de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

L'únivers a través del temps

Accés obert
22 de febr. 2014
VII Jornada de Divulgació de Relativitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa

El problema de la matèria fosca de l'univers

Accés obert
29 de nov. 2011
La Cosmologia com a intent d’entendre el Cosmos com a realitat global en la qual poder emmarcar la existència de l’ésser humà, és tan antiga com els mites que han acompanyat al naixement de les diverses civilitzacions que ens han precedit. Tanmateix, l’assoliment d’una aproximació científica i observacional a l’origen, evolució i estructura de l’Univers és força recent.
Dels diverses i important avenços científics del segle XX, hem de destacar la teoria General de la Relativitat d’Einstein (1916) com a marc teòric en el qual fonamentar els estudis cosmològics. Conforma l’entramat que dóna sentit i coherència a les cada vegada més copioses observacions i dades que recollim. Malgrat que els intents en superar-la i reemplaçar-la no han escassejat, aquests no han reeixit a data d’avui.
Sens dubte, altres fites a destacar, aquest cop observacionals, són: (a) el descobriment de l’expansió de l’univers per E. Hubble (1929), és a dir, que les galàxies s’allunyen entre sí amb velocitats proporcionals a les distàncies entre elles, (b) la radiació de fons de microones (1965) que impregna tot l’Univers.
Des de ja fa algunes dècades s’han anat recollint evidències, cada cop més contundents, que indiquen la presència de quantitats ingents de matèria no detectable de forma directa (fosca) i de naturalesa desconeguda. Els últims anys, però, han estat testimoni de progressos observacionals notables que han posat de relleu que el ritme al qual l’univers s’expandeix, està accelerant-se a un ritme tal que requereix l’existència d’una quantitat enorme d’energia desconeguda. Aquests treballs, val a dir, han estat reconeguts amb l'atorgament del premi Nobel de Física d'enguany.
S’estima actualment que aquesta energia ‘fosca’ donaria compte del 75% del contingut energètic total del Cosmos, un 20% ho seria la matèria fosca, i tan sols el restant 5% ho constituiria la matèria normal coneguda per la física actual i de la qual estan fets els planetes, estrelles i galàxies que observem.

Einstein: la vessant humana d'un geni

Accés obert
15 de nov. 2011
Albert Einstein és sens dubte el físic més destacat des de l’època de Newton.

Durant el darrer terç del segle XIX i principis del XX, la física clàssica experimenta una explosió creativa sense precedents en la que Einstein hi participa de ple d’una forma excepcionalment brillant, tant en la profunda revisió que fa dels conceptes fonamentals de la mecànica clàssica, com en l’establiment de les bases la Física Quàntica, la nova i revolucionaria física de l’àtom .

L’objecte d’aquesta conferència no es parlar però de les seves aportacions al món de la física ni de la seva projecció pública durant la segona meitat de la seva vida, quan ja s’havia convertit en el mite vivent del segle XX, sinó centrar-nos en la personalitat del personatge, en el seu entorn familiar, en les bases de la seva formació i la relació que va establir amb el seu cercle més íntim format principalment per les seves dues mullers i els seus tres fills.

Relatividad especial: ALE

Accés obert
1 d’abr. 2011

Líquids i sòlids alhora?

Accés obert
24 de gen. 2011
Per a Luis Carlos Pardo, un bon investigador ha de tenir “il·lusió, il·lusió i il·lusió. Com deia Newton, un científic s’ha de sentir com un nen que en una platja s’il·lusiona tot trobant una pedra o una petxina amb una forma estranya. Evidentment, també cal ser treballador i constant: però això no costa si hi ha il·lusió.”

En un líquid com l'aigua, les molècules semblen completament desordenades. Però si ens ho mirem de més a prop i ens fixem en l'entorn de cadascuna, les altres molècules omplen l'espai com si es tractés d'un joc de ‘tetris’ en tres dimensions. D'aquesta manera, l'ordre apareix en un sistema que en un principi semblava desordenat. Això és de vital importància per tal d'entendre com es produeixen alguns processos biològics en els que intervé l'aigua.

Aquesta és la línia de recerca d’aquest jove investigador que, per tal d’estudiar l’estructura dels líquids, realitza experiments amb els neutrons. Luis Carlos és un apassionat de la divulgació científica i reclama una major presència de notícies de ciència als mitjans de comunicació, ja que, argumenta, "la recerca també és cultura".

Liquids and solids at the same time?

Accés obert
24 de gen. 2011
For Luis Carlos Pardo, a good researcher needs to have ‘passion, passion and more passion’. To paraphrase Isaac Newton, a scientist should be like a child playing on the seashore, who is excited to find a pebble or a shell with an unusual shape. Obviously, hard work and perseverance are also required, but ‘they will come easily enough if you are passionate about what you do’.

At first glance, the molecules in a liquid like water seem to be completely disordered. However, upon closer examination, one finds that the space around each one is filled with other molecules, like pieces in a three-dimensional game of Tetris. Thus, order is found in a system that initially seemed to be disordered. This fact is crucial to understanding how certain biological processes involving water work.

This is the line of research being pursued by this young researcher, who is experimenting with neutrons to study the structure of liquids. Luis Carlos is a firm believer in popularising science and would like to see scientific news in the media given greater attention, since, as he puts it, ‘research is also culture’.

¿Líquidos y sólidos a la vez?

Accés obert
24 de gen. 2011
Para Luis Carlos Pardo un buen investigador ha de tener '"ilusión, ilusión e ilusión. Como decía Newton, un científico tiene que sentirse como un niño que en una playa se ilusiona encontrando una piedra o una concha de una forma extraña. Evidentemente, también es necesario ser trabajador y constante: pero esto no cuesta si hay ilusión".

En un líquido como el agua, las moléculas parecen completamente desordenadas. Pero si lo miramos de cerca y nos fijamos en el entorno de cada una, las otras moléculas llenan el espacio como si se tratara de un juego de 'tetris' en tres dimensiones. De esto modo, el orden aparece en un sistema que en un principio parecía desordenado. Esto es de vital importancia para entender cómo se producen algunos procesos biológicos en los que interviene el agua.

Esta es la línea de investigación de Luis Carlos, quien, para estudiar la estructura de los líquidos, realiza experimentos con los neutrones. És un apasionado de la divulgación científica y reclama una mayor presencia de noticias de ciencia en los medios de comunicación, ya que, argumenta, "la investigación también es cultura".

Les contribucions de Lorentzi Pointcaré a la teoria de la realitat

Accés obert
19 de set. 2010
Qui va crear la teoria de la relativitat especial? Tot i que la resposta que sembla òbvia és Einstein!, el desenvolupament històric dels esdeveniments –el que s’ha anomenat context del descobriment– és sovint molt més intricat que la presentació formal que es fa dels continguts d’una teoria en el moment de la seva justificació. Intentarem contextualitzar les aportacions einstenianes dirigint la mirada a les aportacions que altres científics de la època, en particular H.A. Lorentz i H. Poincaré van fer al desenvolupament de la disciplina.

a càrrec de la dra. Emma Sallent (professora de física de la UB)

Doctorat en Física Computacional i Aplicada

Accés obert
6 de set. 2010
Aquests estudis de doctorat tenen com objectiu proporcionar una formació d'alt nivell en els camps de la Física Computacional i Aplicada, així com subministrar una base adequada en les metodologies de la recerca científica i tècnica en general. Pretenem que els futurs doctors siguin capaços de liderar la investigació i la innovació tecnològica en els àmbits esmentats.

Els estudis de Doctorat Física Computacional i Aplicada compten amb la participació de professors i investigadors dels Departaments de Física Aplicada i de Física i Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya i de l'Institut de Ciències Fotòniques. La recerca en què es realitzen els estudis de doctorat s'emmarca en l'àmbit de la Física, de la Matemàtica i de l'Enginyeria.

Doctorado en Física Computacional y Aplicada

Accés obert
6 de set. 2010
Estos estudios de doctorado tienen como objetivo proporcionar una formación de alto nivel en los campos de la Física Computacional y Aplicada, así como suministrar una base adecuada en las metodologías de investigación científica y técnica en general. Pretendemos que los futuros doctores sean capaces de liderar la investigación y la innovación tecnológica en los ámbitos mencionados.

Los estudios de Doctorado 'Física Computacional y Aplicada' cuentan con la participación de profesores e investigadores de los Departamentos de Física Aplicada, Física e Ingeniería Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya y del Instituto de Ciencias Fotónicas. La investigación que se realizan en los estudios de doctorado se enmarca en el ámbito de la Física, de la Matemática y de la Ingeniería.