Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Facultat de Matemàtiques i Estadística
Resultats de la cerca
Projecte ACME : eina de suport a la docència. Jornada de docència de matemàtiques a l'FME (29-juny-2004)
Accés obert
29 de juny 2004
"El projecte d’Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament (ACME) va néixer amb la finalitat de millorar la docència de les matemàtiques de l’EPS de la Universitat de Girona, cercant una major implicació i participació dels alumnes en aquesta matèria i fent ús de programes de càlcul simbòlic i d'internet com a via de comunicació"
Sistema de recolzament a l'estudi de les matemàtiques. Jornada de docència de matemàtiques a l'FME (29-juny-2004)
Accés obert
29 de juny 2004
"El repte de millorar la qualitat de la preparació matemàtica que reben els estudiants de laUniversitat mitjançant l'aplicació de les noves tecnologies de la informació va motivar que ungrup de professors creés el projecte SIREMA (SIstema de REcolzament a l'Estudi de les MAtemàtiques)"
Weblogs : un nou espai per l'aprenetatge. Jornada de docència de matemàtiques a l'FME (29-juny-2004)
Accés obert
29 de juny 2004
Comunicació presentada en el marcs de la Jornada de Docència de les matemàtiques a la FME : experiències en l'ús de les TIC.
Poincaré, una referència del noucentisme català. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
21 d’abr. 2004
Poincaré, una referència del noucentisme català
Analogías y su aporte en el aprendizaje de conceptos estadísticos. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
14 d’abr. 2004
En la actualidad, cada vez hay más consenso alrededor de lo que se conoce como aprendizaje significativo en estadística. El interés, en los cursos introductorios de estadística, esta cada vez menos en lograr objetivos propios del método deductivo de la matemática, y mucho más en la naturaleza inductiva que exige la aplicación de la estadística. Se hace necesario por tanto que el estudiante construyan relaciones, entre sus experiencias, conceptos, esquemas y principios de orden superior.El razonamiento por analogía parece ser un camino promisorio para que ese proceso de generación de nuevo conocimiento estadístico, se desarrollo sobre la base de cosas que son ya familiares para los estudiantes. Las analogías pueden ser una valiosa herramienta pedagógica para generar nuevos marcos conceptuales que potencializan la creación de nuevos esquemas representacionales que permiten corregir sesgos e interpretaciones erróneas.
Geometria amb bombolles de sabó. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
11 de febr. 2004
Tots, de petits o de més grans, hem fet bombolles de sabói hem gaudit de la seva bellesa. Tanmateix, darrera d'aquestes innocents i divertides figures s'hi amaga un formidable entramat matemàtic que pot aprofitar-se com a eina per ensenyar geometria a diversos nivells.
En aquesta xerrada, a partir d'una breu exposicióteòrica, presentarem un conjunt d’experiències que combinen estètica, sorpresa, formulacióde conjectures, interpretacions matemàtiques, simulacions,... Sempre des d'una perspectiva didàctica en la que convergeixen dos aspectes:
Els components recreatius, lúdics, divertits,... que poden aportar un gran efecte motivadora les nostres classes.
La constatacióde les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per ex-plicar, descriure i predir fenòmens naturals. Estracta d'un bon àmbit per tal de posar de manifest el seu podermodelitzador i comprendre millor les paraules deGalileo: "El llibre de la naturalesa estàescrit amb els caràcters matemàtics".
En aquesta xerrada, a partir d'una breu exposicióteòrica, presentarem un conjunt d’experiències que combinen estètica, sorpresa, formulacióde conjectures, interpretacions matemàtiques, simulacions,... Sempre des d'una perspectiva didàctica en la que convergeixen dos aspectes:
Els components recreatius, lúdics, divertits,... que poden aportar un gran efecte motivadora les nostres classes.
La constatacióde les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per ex-plicar, descriure i predir fenòmens naturals. Estracta d'un bon àmbit per tal de posar de manifest el seu podermodelitzador i comprendre millor les paraules deGalileo: "El llibre de la naturalesa estàescrit amb els caràcters matemàtics".
Henri Poincaré en la història de la relativitat. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
La qüestió del paper d'Henri Poincaré en la gènesi de la relativitat enfronta de fa temps els estudiosos de la teoria. A una banda hi ha aquells qui en fan un precursor, fins a l'extrem que parlen de "la teoria de la relativitat de Poincaré i Lorentz" (E. Whittaker); de l'altra, aquells qui troben que el matemàtic francès, a diferència d'Einstein, no va copsar l'abast real del principi de relativitat. En la meva intervenció revisaré els pols clàssics del debat i esbossaré l'estat actual de la polèmica, que s'ha enriquit recentment amb la consideració per part d'autors com P. Galison (Einstein's Cloks, Poincaré's Maps: Empires of Time) d'elements ignorats prèviament.
Influència de Poincaré sobre el problema dels tres cossos. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
La famosa memòria sobre el problema de tres cossos que Poincaré presentà en juny del 1988 al concurs commemoratiu dels 60 anys del Rei Òscar de Suècia va rebre el premi el 20 de gener del 1989. Ara bé, la primera versió presentada a l'Acta Mathematica contenia un error essencial, ja que, expressant'ho en el llenguatge actual dels sistemes dinàmics, suposava la conservació d'un tipus de trajectòries especials anomenades "separatrius".
La Conjetura de Poincaré: un siglo de investigación. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
Poincaré afirmó, y tras no encontrar una prueba, preguntó lo que se conoce como Conjetura de Poincaré: Toda variedad tridimensional cerrada y simplemente conexa es la esfera. La búsqueda de una demostración de este resultado ha dado lugar a una fecunda investigación en topología a lo largo de todo el siglo XX. De su importancia da idea el hecho de haber sido considerada como uno de los siete problemas del Milenio por el Clay Mathematical Institute, estableciendo un premio de un millón de dolares para quien lo resuelva. Los topólogos consideramos este problema como parte del problemade clasificación de todas las 3 variedades. Desde los años ochenta, en que aparece la conjetura- teorema de Geometrización de Thurston, que implica la solución positiva de la Conjetura de Poincaré, las técnicas geométricas se incorporan al estudio de variedades tridimensionales, y parece que este enfoque ha hecho que la Conjetura se convierta, tras un siglo de vida, en Teorema.
Poincaré i l'aritmètica. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
Les contribucions a l'aritmètica degudes a Poincaré comprenen una trentena de publicacions, recopilades principalment en els volums II i V de les seves obres. En elles, Poincaré remarcà la importància dels grups fuchsians aritmètics i de les funcions fuchsianes aritmètiques en l'estudi de les equacions algebraiques. Els treballs Les funcions fuchsianes i l'aritmètica, de 1887, i Sobre les propietats aritmètiques de les corbes algebraiques, de 1901, foren especialment influents. En la conferència, presentarem un apropament a aquests textos i explicarem l'evolució posterior d'algunes de les idees que hi figuren.
Poincaré, pensador de la matemática. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
Hay matemáticos que parecen hacer, únicamente, matemática porque no divulgan su pensamiento acerca de lo que hacen -caso Hermite-. Poincaré piensa en torno a lo que hace y lo divulga, lo hace público. En ese pensar llega a la convicción de que hay principios regulativos como la inducción completa, la estructura de grupo, las nociones topológicas... que posibilitan la creación matemática, obra de la razón. Creación matemática ligada siempre a los problemas que plantea el conocimiento de la physis, no encerrada en torre de marfil.
El problema de Poincaré. Setmana de la Ciència (nov-2003)
Accés obert
19 de nov. 2003
L’any 1904 Poincaréva proposar una caracterització de l’esfera tridimensional a partir d’una propietat dels llaços que conté. El problema té un enunciat relativament senzill, però s’ha demostrat extraordinàriament difícil, fins a aquest any en el que el matemàtic rus Gregory Perelman ha anunciat la seva solució. En aquesta conferència, de caràcter divulgatiu, enunciarem el problema de Poincaré, descrivint la seva evolució i emmarcant-lo en l’estudi de les varietats de dimensió 3, i utilitzarem el teorema d’uniformització del cas dos dimensional per presentar, succintament, les idees geomètriques de Thurston
