Investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències Fotòniques, Satish Rao creu que “és excitant treballar com a investigador, ja que la creativitat en les idees i l’esforç produeix sempre recerca innovadora i millores tecnològiques”.

La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.

Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.

Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.

Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.

Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.

Enginyer tècnic agrícola, ha participat en el projecte d’estudi socioeconòmic del cultiu de mongeta del Ganxet, així com en el projecte de millora de varietats tradicionals de tomàquet a l’equip de Millora Vegetal per Característiques Organolèptiques de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Pensa que una persona que es vol dedicar a la recerca “ha de tenir ganes d’aprendre: la formació és constant, però també és important la capacitat de concentració, de prendre decisions, la constància, el saber treballar en grup... I sobretot il·lusionar-se amb el projecte en què s'està treballant”.

Per a ell, la decisió de dedicar-se a la recerca no es pren de manera puntual. “El projecte en què estic treballant s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la meva implicació; el que m’ha motivat més en tot aquest temps ha estat la confiança que m'han mostrat els membres del grup de recerca, tant els que em tutoritzen com els que treballen en projectes paral·lels”.

Satish Rao
Postdoctoral researcher
30 years-old; Washington, D.C, USA
Currículum
Postdoctoral Researcher. Institut of Photonic Sciences. Castelldefels.
PhD – Physics: University of Illinois at Urbana-Champaign, USA.
MSc – Electrical and Computer Engineering: University of Illinois at Urbana-Champaign, USA.
Outsanding
The best of dedicating oneself to the research is that every day one has the chance to produce something new. One’s ideas and hard work can produce something innovative and unique and can improve technologies. This is exciting for working as a researcher.
In Spain, there is a lot of money that is being spent on research. So there are many opportunities for youngsters to become involved in research in this country. It is not as necessary as before for talented researchers to leave Spain to have good careers. Second, a talented researcher is respected all across the world and will have the opportunity to do many things as technology continues to advance.
I hope that I will some day become a professor at a university in the United States or in Europe. This is very difficult, but I do imagine myself working in research for a long time either at a university/institute or for a company.

Doctora en Enginyeria Industrial i professora de la Politècnica, ha realitzat diferents estades de recerca a Austràlia i participa en diversos projectes de recerca nacionals i europeus. La seva línia de recerca s’orienta a l’estudi del comportament dels incendis forestals i les aplicacions de la termografia infraroja en la lluita contra els incendis.

Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”

Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.

Biòleg i enginyer en Informàtica, aquest jove investigador desenvolupa la seva activitat de recerca al Barcelona Supercomputing Center. Assegura que li agrada aquesta àrea de recerca “perquè la genòmica computacional barreja dos dels móns que m'han interessat des de sempre: la biologia i la informàtica. A més, encara hi ha moltes llacunes en el coneixement pel que fa al funcionament del gens i es coneix molt poc la matèria fosca del genoma”.

En aquest sentit, la seva línia de recerca està enfocada a resoldre qüestions en diferents àmbits de la biologia: l’evolució, la biomedicina i la biologia molecular. Per tal d’abordar aquests problemes, fa servir eines computacionals i, per això, la seva activitat està catalogada com a bioinformàtica: “entre els diferents projectes en què estem treballant actualment, un dels que més energia ens està absorbint és l’estudi de les regions reguladores de l'expressió genètica en diferents patologies” explica Jesús López. Un cop finalitzi la seva tesis, vol engegar altres col·laboracions de recerca en altres camps. Per a ell, el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer d’obtenir i intercanviar coneixement”.

Aquest jove enginyer de Telecomunicació i llicenciat en Direcció d'Empreses, va realitzar el seu doctorat combinant-lo amb l’activitat com a docent. Guanyador del 6è Concurs d’Idees de Negoci del CIDEM, ja ha complert un dels seus somnis: crear una spin-off dedicada a la investigació d’obres d’art.

Va considerar interessant enfocar la seva recerca en la combinació de l’art i la ciència i la manera com aquesta pot ajudar a obtenir informació sobre una obra d’art. Actualment, forma part de l’equip de l’empresa ACTIO, pionera en l’estudi científic global d’obres d’art a través de tècniques fotòniques no invasives. Aquesta spin off ofereix serveis de datació, catalogació i anàlisi objectiva d’una obra d’art i els seus serveis s’adrecen a galeristes, antiquaris, col·leccionistes privats, museus, fundacions culturals, grups de restauració, empreses amb patrimoni artístic, etc.

Doctor enginyer de Telecomunicació, aquest jove investigador assegura que el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció de trepitjar un territori que ningú ha trepitjat abans, explorar i descobrir”. Un bon investigador “ha de tenir molta curiositat, apassionar-se amb el que fa, tenir paciència, capacitat de sacrifici i saber encaixar les topades i els errors”.

Ha realitzat la tesi doctoral a la Smart Room de la UPC, una sala "intel·ligent" equipada amb múltiples càmeres i micròfons per investigar la percepció visual i acústica dels sistemes informàtics. L'objectiu és que els ordinadors sàpiguen què passa al seu voltant, perquè deixin de ser unes eines de les quals només podem obtenir ajuda com a reacció a ordres molt específiques de l'operador. Si els ordinadors coneixen el seu entorn, podran adaptar-se i interactuaran més amb nosaltres, com ho fan les persones.

Tot i que inicialment, s’havia plantejat crear una spin-off amb els companys de doctorat, actualment treballa en una important empresa d’animació a l’estranger.

David Velasco és doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, i actualmente treballa com a investigador i cap de projectes en el CRAHI (Centre de Recerca en Hidrometeorologia Aplicada) de la Politècnica.

El seu àmbit de recerca se centra en projectes d’investigació adreçats a millorar els sistemes d’alertes d’inundabilitat, a temps real, a tot Catalunya, i ho fa en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Aquest jove investigador diu: “la hidràulica i la hidrologia, i en general el camp dels recursos hídrics i desastres naturals associats al tema de l’aigua, m’interessen molt, ja que és una temàtica d’alt contingut social, civil i energètic que encara no està ben tractada i desenvolupada en el nostre país. El risc d’inundacions i de sequeres són les dues cares de la mateixa moneda amb què estem amortitzant el nostre futur, i no sempre de manera sostenible”.

Per a aquest jove investigador el millor de la recerca és la creativitat que implica la seva feina i el sentiment de “fer créixer el coneixement”. Pensa que és molt difícil imaginar un futur a llarg termini en el món de la recerca a Catalunya i Espanya: “sovint les condicions laborals són precàries, els pressupostos reduïts i hi ha una manca de reconeixement social de la figura de l’investigador”.

Rafael Vidal és enginyer de Telecomunicació i professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels. El seu interès pel món de les comunicacions i Internet va començar quan estudiava la carrera, i el projecte final de carrera va ser un moment decisiu per començar els estudis de doctorat. De fet, inicialmen, va pensar que la recerca “era un peatge que havia de pagar per aconseguir ser docent”. La seva línia de recerca s'orienta a aconseguir la implementació d'un tipus d'Internet que permeti la connexió de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i lloc, a través de la recerca en el que s'anomena xarxes en forma de teranyina o mallada.

Per a aquest jove investigador, la persona que vulgui dedicar-se a la recerca “ha de tenir molta curiositat i ganes d’aprendre, però també disciplina i capacitat de sacrifici” i afegeix que és imprescindible tenir un bon nivell d’anglès, la llengüa de la recerca. Pensa que la recerca hauria de ser una realitat empresarial, i no només una activitat pública: “m’agradaria que no solament es visualitzessin els resultats, sinó que la figura dels investigadors tinguessin un reconeixement social més gran”.

Doctora enginyera tècnica agrícola i llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments, actualment és professora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. La seva línia de recerca se centra en l’enginyeria d’instal·lacions aqüícoles.

Abans de dedicar-se a la recerca, va compaginar els seus estudis universitaris i de postgrau amb feines de tota mena – repartia pizzes, feia de telefonista, etc. –: “la feina no em motivava, però mentre estudiava la carrera necessitava treballar els caps de setmana i els festius, però també sabia que ampliant els meus estudis tindria més oportunitats professionals”.
Va ser precisament en el darrer curs de carrera, quan dos professors de l’ESAB li van oferir la possibilitat d’incorporar-se al grup d’aqüicultura: “no era una de les millors de la classe, però sóc constant i quan alguna cosa m’interessa, m’hi entrego totalment. Suposo que per això a l’Escola van pensar en mi i jo no ho vaig dubtar!”, assegura. Per a ella, la satisfacció més gran que li aporta la recerca “és no saber mai on pots arribar: la sensació quan obtens uns resultats és única i indescriptible!”

En José Manuel considera que el millor de dedicar-se a la recerca és l’entorn universitari i l’ambient familiar en què es treballa, mentre que per al José María la satisfacció més gran és la d’estar fent alguna cosa que serà útil per a la societat. Apassionats pels mètodes numèrics i la programació, van decidir iniciar, un cop finalitzada l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, els seus estudis de doctorat.

Aquests dos joves investigadors participen en el projectes de recerca ‘Ciutats multidimensionals’, que compta amb el finançament del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i que investiga noves tècniques per a la construcció subterrània amb l'objectiu d’edificar zones agradables per viure en el subsòl.

El projecte estudia la possibilitat d’alliberar espais sota el nivell del sòl, transformar l’actual entorn urbà congestionat, sorollós i contaminat, i crear zones agradables per viure. És una alternativa per descongestionar les zones urbanes i per allotjar sota terra les activitats que produeixen contaminació acústica i atmosfèrica (com el trànsit o les activitats industrials), els transports, les oficines i els centres comercials i d'oci. En el projecte hi participen unes trenta organitzacions, incloses empreses constructores, fabricants de maquinària d’obres públiques, universitats i centres de recerca. Les infraestructures i els serveis en els nous espais subterranis s’estan projectant de forma segura i amb criteris de sostenibilitat, que garanteixin el mínim impacte en el medi ambient i en les construccions actuals.

Aquests dos joves investigadors coincideixen a l’hora de definir les qualitats d’una persona que vulgui dedicar-se a la recerca: “ha de tenir una bona dosi de curiositat per qüestionar-se com funcionen les coses, i com podrien funcionar millor. Ha de tenir un mínim de coneixements tècnics i una certa facilitat per a les assignatures de caràcter lògic: matemàtiques, mètodes numèrics, etc... Per fer recerca cal paciència, capacitat de reflexió i obertura mental per veure les coses des d’un punt de vista diferent”.