Aquests dos joves enginyers de Telecomunicació consideren que l’aspecte més positiu de dedicar-se a la recerca és l’aprenentatge constant, i asseguren que esperen “no perdre les ganes ni la il·lusió” que els produeix dedicar-se a aquesta tasca.

Xavier Miguélez i Fran Iglesias creuen que una de les qualitats imprescindibles d’un investigador és “no tenir por d'equivocar-se, ser capaç d'agafar camins difícils que poden no arribar a cap lloc. Quan estàs investigant, és molt fàcil que el que intentes no s’aconsegueixi o que hagis que tornar a començar, però s’ha de pensar que tornes a començar amb tot el que ja has aprés.”

Aquest enginyer en Informàtica va decidir dedicar-se a la recerca durant els últims anys de la carrera, tot i que, des de ben petit li interessava el món de la ciència i la tecnologia: “al principi em trobava molt perdut. Tenia la sensació que havia de conèixer un munt de coses de les quals no tenia ni idea. De fet, encara recordo les cremades en els dits que em vaig fer soldant circuïts els primers dies al laboratori”, explica l’Albert.

En la seva tesis doctoral, proposa el disseny d’un robot virtual, format per diversos robots reals que, treballant de forma cooperativa, permetin realitzar tasques de manipulació o telemanipulació en entorns de treball il·limitats i complexos. És per aquest motiu que s’ha dotat el robot virtual d’una sèrie d’algorismes o automatismes que permeten que funcioni de forma autónoma, és a dir, que prengui certes decisions, com pot ser la d’escollir quin robot realitza la tasca de manipulació en cada instant de temps, de forma automàtica.

Aquest jove investigador entèn la recerca com un repte personal diari: “la robòtica m’atreu perquè aglutina dos vessants molt interessants: d’una banda, és una disciplina amb molta ciència pura i, de l’altra, té un gran component d’enginyeria, de ciència aplicada que pot ajudar les persones, com la robòtica mèdica o assistencial.

Doctor enginyer en Telecomunicació, Lluís Alonso és professor de la Politècnica. Actualment, col·labora en el projecte de desplegament de l'L9 de metro, la nova línia de metro automàtica de Barcelona, i un dels seus objectius de futur és augmentar la col·laboració en projectes de recerca amb una empresa dels Estats Units, per desenvolupar una tasca de recerca teòrica de llarga durada.

Lluís Alonso considera que per atreure els joves cap a la recerca cal oferir condicions de treball competitives, com les que s’ofereixen en altres països: “més recursos, més independència, una carrera professional amb perspectives laborals més clares i objectius raonables”.

Aquest jove enginyer tècnic industrial i enginyer en Electrònica creu que el millor de dedicar-se a la recerca “és que sempre estàs aprenent coses noves”.

A curt termini, el seu projecte professional passa per acabar la tesi doctoral i treballar en algun centre de recerca, dins o fora de la universitat, durant un parell d’anys. No descarta fer un postdoctorat: “en un futur em veig aprenent constantment. No pots dir que un cop ets doctor ja has acabat d’estudiar”, afegeix en Paco.

La seva tesi doctoral se centra en la identificació de mesures d’impedància eléctrica per a l’estudi d’alteracions patològiques en els òrgans humans, en concret s’ha centrat en el rebuig dels transplantaments dels ronyons.

Aquests joves professors de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels participen en el projecte de creació d’un túnel de vent vertical. Les seves estades a l’estranger durant els estudis de doctorat els han permès tenir una visió àmplia del món de la recerca, i en particular a l’entorn universitari: “la docència sempre ens ha interessat i la recerca és el seu complement natural”, afegeixen.

Tots dos investigadors participen en el disseny d'un túnel del vent que permetrà simular la caiguda lliure sense haver de saltar des d’un avió, i possibilitarà als professionals augmentar considerablement el temps hàbil d'entrenament - especialment per a l'entrenament de paraigudistes- i apropar aquest esport a tots els públics. El túnel de vent, amb més de 5 m de diàmetre i 8 m d'alçària, disposa de sis turbines que produeixen un corrent d'aire ascensional a una velocitat d'entre 180 i 250 km/h, de manera que la força que exerceix l'aire sobre una persona en compensa el pes i aquesta gaudeix de la sensació d'estar suspesa ingràvida a l'aire.

Tant Josep Ignacio com Adeline creuen que la persona que es es vulgui dedicar a la recerca ha de ser una persona amb certa autonomia en la seva manera de treballar i de portar a terme projectes. Ha de ser força perseverant, perquè hi ha èpoques sense cap tipus de resultats positius que cal superar. Per a ells, el millor de la recerca és que “tens moltat llibertat per escollir la teva manera de treballar i que té un gran component creatiu, ja que et permet proposar nous temes i idees de recerca”.

Aquest jove doctor enginyer en Aeronàutica i enginyer de Telecomunicació somnia a ser membre d’un grup de recerca consolidat en projectes de recerca d’enginyeria aeronàutica.

Es va abocar al món de la recerca mentre acabava els seus estudis a la UPC: “vaig començar a conèixer professors i a adonar-me que més enllà de fer classes, dedicaven moltes hores a la recerca. Em va motivar el fet de fer recerca, la seva utilitat per a la societat i el repte que suposa estar treballant en una cosa que no saps ben bé com sortirà i que ningú et pot explicar com has de fer”.

La seva línia de recerca s’orienta cap als anomenats Unmanned Aerial Vehicle (UAV) o avions capaços de volar sense pilot. Aquests sistemes estan formats per sensors d'altes prestacions, molta autonomia i poc pes, per sistemes de posicionament com el GPS o el Galileu i de comunicació, servomecanismes i un sistema de pilotatge automàtic. En l'àmbit civil, tenen un gran potencial per a operacions de vol amb risc en situacions ambientals extremes. Entre els objectius del projecte, destaca el disseny d’un UAV adreçat a la detecció, control i anàlisi dels focs forestals.

A Xavier Prats l'apassiona volar: “sóc pilot privat d’avions i sempre que el pressupost m’ho permet m’agrada anar a volar amb amics i fer acrobàcies aèries”.

Sara Ortega, llicenciada en física, va decidir-se per aquesta línia de recerca perquè “incorpora el vessant científic i alhora hi ha una aplicació molt directa, que és la predicció de la contaminació, un problema que cada dia s’agreuja més”. La seva tesi doctoral s’orienta a l'anàlisi i la modelització de l’ozó troposfèric aplicat a Catalunya. Un cop finalitzada la tesi, i tot i que “no m’agrada pensar-hi gaire”, li agradaria cursar un postdoctorat en algun país d’Europa. Aquesta sensació de llibertat és precisament el que més valora de la seva feina.

Aquesta jove investigadora creu que la persona que es vol dedicar a la recerca ha de ser “una persona emprenedora, pacient, perquè no sempre les coses surten a la primera, treballadora i perseverant. També cal dominar l’anglès, perquè és la llengua de la ciència”, afegeix.

Aquesta doctora i enginyera tècnica naval, desenvolupa la seva línia de recerca en projectes vinculats amb el vaixells d’alta velocitat. Un cop finalitzada la tesi, la Marcel·la ha volgut consolidar la seva activitat com a docent i continuar treballant en altres projectes de recerca. Per a ella, “el millor de la recerca és trobar-te el resultat que esperaves o veure que una feina en què has treballat durant molt de temps ha estat publicada en una revista científica”.

La seva tesi doctoral s’ha emmarcat en un projecte de recerca que analitza què comportaria utilitzar rutes o autopistes del mar com a possibilitat de transport de mercaderies. Les autopistes del mar són un concepte en el transport marítim que implica concentració de càrregues i altes prestacions en un servei de transport d’alta qualitat. Alguns d’aquests beneficis són l’abaratiment dels costos del transport, que pot ser de fins al 30%; la reducció de la contaminació i de l’accidentalitat, i la reducció de la congestió de les vies de transport.

Per a Marcel·la Castells, si la carrera d'on surt un estudiant té sortides professionals, atreure els joves cap a la recerca és molt més complicat. A més, afegeix: “dia sí, dia també, els mitjans de comunicació publiquen la precarietat de la recerca en el nostre país, i això no ajuda gaire a despertar les vocacions investigadores”. A mig termini, el seu objectiu és "consolidar la meva tasca docent i continuar treballant en projectes de recerca del Departament".

Aquesta jove enginyera química desenvolupa la seva línia de recerca en la substitució dels sistemes fisicoquímics pels biològics, en el tractament de gasos, que serà, sense dubte, implantada a molts processos, com ha passat amb el tractament d’aigües residuals.

En el camp concret en què està investigant els resultats són molt bons, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, per aconseguir transformar en energia les males olors de les depuradores d’aigües residuals.

Doctora en Enginyeria Industrial, aquesta jove investigadora i docent creu imprescindible “explicar a joves i empreses què és la recerca, quins són els seus beneficis, i mostrar que es tracta d'una feina molt entretinguda i gens monòtona, en la qual sempre tens l’oportunitat d’aprendre coses noves”. La seva línia de recerca s'orienta al disseny de dispositius i equips nanomètrics.

Per a aquesta jove investigadora, la persona que vol dedicar-se a la recerca “ha de ser pacient, tenir inquietuds pel coneixement i ganes de descobrir coses noves professionalment, però també personalment".

Doctor enginyer industrial, la seva línia de recerca se centra en el comportaments de robots, amb l’objectiu de millorar la seva interacció amb les persones, en concret en la robòtica mèdica.

Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.

En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.

Selected video segments courtesy of Robotic Industries Association.

Barrett Technology, WAM and Transparent Dynamics are trademarks of Barret Technology Inc.