Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Difusió de la recerca general
Resultats de la cerca
Bacteris que provoquen avortaments?
Accés obert
24 de gen. 2011
A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."
La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.
La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.
A la frontera de la llei de Moore?
Accés obert
24 de gen. 2011
Shrikanth Ganapathy assegura que la recerca li aporta una gran sensació de llibertat, un sentiment que s’ha incrementat amb l’experiència de viure a la ciutat de Barcelona
Enginyer en Electrònica i en Comunicacions per l'Anna University (Índia), és investigador del Grup ARCO (Arquitectures i Compiladors) i està fent el doctorat en el marc del projecte de recerca TRAMS (Terascale Reliable Adaptive Memory Systems), que té com a objectiu garantir que les memòries dels futurs processadors a escala nanomètrica i amb una capacitat de teraflops siguin robustes, fiables, energèticament eficients, tolerin els errors i tinguin prestacions avançades.
Es preveu que en la propera dècada, com a resultat de la contínua miniaturització dels transistors i la conseqüent millora de prestacions, tal com descriu la llei de Moore (Gordon Moore, fundador d'Intel Corporation), un sol xip podrà fer bilions d'operacions per segon, cosa que permetrà un flux de diversos bilions de bytes per segon. Aquestes impressionants capacitats de computació no transformaran només el flux del processament dels grans centres de dades i serveis de computació, sinó també la potència de consum i la capacitat funcional dels ordinadors personals, els dispositius de comunicació i tots els productes electrònics de lleure i amb aplicacions domèstiques.
Enginyer en Electrònica i en Comunicacions per l'Anna University (Índia), és investigador del Grup ARCO (Arquitectures i Compiladors) i està fent el doctorat en el marc del projecte de recerca TRAMS (Terascale Reliable Adaptive Memory Systems), que té com a objectiu garantir que les memòries dels futurs processadors a escala nanomètrica i amb una capacitat de teraflops siguin robustes, fiables, energèticament eficients, tolerin els errors i tinguin prestacions avançades.
Es preveu que en la propera dècada, com a resultat de la contínua miniaturització dels transistors i la conseqüent millora de prestacions, tal com descriu la llei de Moore (Gordon Moore, fundador d'Intel Corporation), un sol xip podrà fer bilions d'operacions per segon, cosa que permetrà un flux de diversos bilions de bytes per segon. Aquestes impressionants capacitats de computació no transformaran només el flux del processament dels grans centres de dades i serveis de computació, sinó també la potència de consum i la capacitat funcional dels ordinadors personals, els dispositius de comunicació i tots els productes electrònics de lleure i amb aplicacions domèstiques.
At the frontier of Moore’s Law?
Accés obert
24 de gen. 2011
For Shrikanth Ganapathy, research gives him a feeling of great freedom. This feeling has only grown stronger since he embarked on his experience in the city of Barcelona.
Holder of a degree in electronics and communications from Anna University (India), he is a researcher with the Architectures and Compilers (ARCO) Group and is writing his PhD within the framework of the Terascale Reliable Adaptive Memory Systems (TRAMS) research project, which aims to ensure that the memories of the teraflop-capable nanometric processors of the future are robust, reliable, energy efficient, fault tolerant and equipped with a variety of advanced features.
As a result of the constant shrinking of transistors and ensuing improvements in their performance, in accordance with Moore’s Law (named after Gordon Moore, founder of Intel Corporation), within the next decade a single chip should be able to perform trillions of operations per second, thereby enabling data flows of several trillion bytes per second. Such impressive computing capacities will not only transform the processing flows at major data and computer-service centres, but also the power consumption and functional capacity of personal computers, communication devices and all other electronic devices with entertainment and home applications.
Holder of a degree in electronics and communications from Anna University (India), he is a researcher with the Architectures and Compilers (ARCO) Group and is writing his PhD within the framework of the Terascale Reliable Adaptive Memory Systems (TRAMS) research project, which aims to ensure that the memories of the teraflop-capable nanometric processors of the future are robust, reliable, energy efficient, fault tolerant and equipped with a variety of advanced features.
As a result of the constant shrinking of transistors and ensuing improvements in their performance, in accordance with Moore’s Law (named after Gordon Moore, founder of Intel Corporation), within the next decade a single chip should be able to perform trillions of operations per second, thereby enabling data flows of several trillion bytes per second. Such impressive computing capacities will not only transform the processing flows at major data and computer-service centres, but also the power consumption and functional capacity of personal computers, communication devices and all other electronic devices with entertainment and home applications.
Hydrogen-producing plants?
Accés obert
24 de gen. 2011
For Cristian Ledesma, to be a researcher, ‘you need to be a naturally curious, very, very patient and persevering critical thinker’. It is not about mechanically performing experiments, but rather thinking about and understanding what you are doing at all times. You also need to be ‘passionate about research, organised and optimistic’. The most important lesson he has learned in recent years is that ‘patience is the mother of science’.
His doctoral thesis consists in studying a chemical reaction that uses a biomass-derived product called bioether to obtain hydrogen. Studying this reaction involves preparing and characterising catalysts containing different formulations of nanoparticles.
He is currently conducting experiments for his doctoral thesis, and he will shortly begin a research stay at the Norwegian University of Science and Technology (NTNU). He plans to defend his thesis next autumn. Once he has finished his PhD, he would like to continue to devote himself to research in the private sector.
His doctoral thesis consists in studying a chemical reaction that uses a biomass-derived product called bioether to obtain hydrogen. Studying this reaction involves preparing and characterising catalysts containing different formulations of nanoparticles.
He is currently conducting experiments for his doctoral thesis, and he will shortly begin a research stay at the Norwegian University of Science and Technology (NTNU). He plans to defend his thesis next autumn. Once he has finished his PhD, he would like to continue to devote himself to research in the private sector.
Mostra! D.P:A. 2010
Accés obert
26 d’oct. 2010
Presentació del Seminari a càrrec d'Alfred Linares, Director del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB. A continuació, les ponències de Xavier Monteys, Catedràtic de Projectes de l'ETSAB; Manel Gausa, Professor titular de la Università Degli Studi di Genova I Juan Herreros, Catedràtic de Projectes Arquitectònics de l' ETSAM-UPM.
Mostra! D.P:A.2010
Accés obert
26 d’oct. 2010
Segona part de la Mostra DPA! amb les intervencions de Vedran Mimica, Director de Berlage Institute de Rotterdam i J.Mª Torres Nadal, Director del Departament de Projectes Arquitectònics EPS Universidad de Alacant. Tot seguit Debat i Taula rodona moderada per Alberto Peñín i Antonio Sanmartín amb els ponents: Xavier Monteys, Juan Herreros, Vedran Mimica, J.M Torres, Manel Gausa i els professors del Departament de Projectes, Lluís Ortega i Mara G. Partida.
L'accés obert segons Martí Rosas
Accés obert
14 d’oct. 2010
Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010.
L'accés obert segons Jordi García Ojalvo
Accés obert
13 d’oct. 2010
Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010
L'accés obert segons Pep Simó
Accés obert
8 d’oct. 2010
Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010
L'accés obert segons Núria Lupón
Accés obert
6 d’oct. 2010
Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010.
UPC Recerca Jove
Accés obert
8 de juny 2010
Passió, innovació, il·lusió, motivació, qualitat, creativitat, flexibilitat, perseverança, paciència, iniciativa, adaptabilitat, lideratge, dinamisme, autonomia, confiança, responsabilitat, emoció, fortalesa, senzillesa, coneixement.
Aquests són els valors que impregnen l’activitat de recerca dels joves investigadors i investigadores de la UPC: a la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove ens han explicat, en primera persona, la seva implicació en la recerca, des d’un punt de vista professional, però també emocional.
El projecte UPC Recerca Jove ofereix més de 50 clips de divulgació científica protagonitzats per joves investigadors que presenten, amb passió, la seva feina. El projecte UPC Recerca Jove, amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que duen a terme els joves investigadors i investigadores de la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. La sèrie audiovisual pretén també fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre coneguda, ni reconeguda, per la societat.
Amb motiu de l'edició de 50 clips de la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove, aquest vídeo recull el testimoni d’alguns d’aquests joves investigadors que ens expliquen com veuen i viuen la recerca en l'actual entorn sense 'perdre l'optimisme en cap moment'.
Aquests són els valors que impregnen l’activitat de recerca dels joves investigadors i investigadores de la UPC: a la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove ens han explicat, en primera persona, la seva implicació en la recerca, des d’un punt de vista professional, però també emocional.
El projecte UPC Recerca Jove ofereix més de 50 clips de divulgació científica protagonitzats per joves investigadors que presenten, amb passió, la seva feina. El projecte UPC Recerca Jove, amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que duen a terme els joves investigadors i investigadores de la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. La sèrie audiovisual pretén també fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre coneguda, ni reconeguda, per la societat.
Amb motiu de l'edició de 50 clips de la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove, aquest vídeo recull el testimoni d’alguns d’aquests joves investigadors que ens expliquen com veuen i viuen la recerca en l'actual entorn sense 'perdre l'optimisme en cap moment'.
Un ajudant virtual contra els tumors?
Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido recorda que els primers mesos com a investigador "van ser com entrar en una pastisseria i que et deixin agafar el que vulguis... la síndrome bufet lliure...llegia desaforadament".
Lidera un equip de 14 investigadors en un projecte científic internacional per dissenyar un sistema intel·ligent de suport a la diagnosi de tumors cerebrals, basats en mètodes avançats de visualització i soft computing - sistemes informàtics capaços de gestionar d'una manera adient informació imprecisa, incerta i/o incompleta per aconseguir usabilitat, robustesa i solucions de baix cost-.
El projecte, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), té com a objectiu aconseguir un prototip funcional que ajudi als metges a millorar la diagnosi en oncologia clínica, concretament els tumors cerebrals, en base a dades d'espectrometria de ressonància magnètica.
Lidera un equip de 14 investigadors en un projecte científic internacional per dissenyar un sistema intel·ligent de suport a la diagnosi de tumors cerebrals, basats en mètodes avançats de visualització i soft computing - sistemes informàtics capaços de gestionar d'una manera adient informació imprecisa, incerta i/o incompleta per aconseguir usabilitat, robustesa i solucions de baix cost-.
El projecte, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), té com a objectiu aconseguir un prototip funcional que ajudi als metges a millorar la diagnosi en oncologia clínica, concretament els tumors cerebrals, en base a dades d'espectrometria de ressonància magnètica.