Para Miquel Estrada dedicarse a la investigación en España “es en buena parte vocacional y es imprescindible la constancia, la responsabilidad y el dominio de idiomas”.

Es ingeniero de Caminos, Canales y Puertos por la UPC y doctor en Ingeniería Civil. Su tesis doctoral sobre la distribución de mercancías en empresas de mensajería ganó el V Premio de Abertis. Actualmente, sus líneas de investigación son la logística y el análisi de operaciones en sistemas de transporte público en el Centro de Innovación del Transporte.

En el transporte de mercancías, básicamente la principal mercancía que se transporta es aire. ¿Por qué? Porque los camiones van prácticamente vacios. Es muy difícil llegar a un factor de ocupación de un camión bastante alto. El diseño de una red de distribución de mensajería o de cualquier tipo de mercancía es un problema de optimización combinatoria, un problema de elevada complejidad. Desarrollé un método, una algoritmo metaheurístico, para optimizar las rutas de este vehículos, con un origen y un destino determinados, precisamente para incrementar el factor de ocupación de los vehículos.

Según el coordinador del proyecto, José Antonio Tornero, promotor e investigador de INTEXTER, "el sistema podrá ser aplicado a cualquier producto de cualquier proceso productivo de cualquier empresa, incluso en el sector de la moda”.

El Instituto de Investigación Textil y Cooperación Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el proyecto de investigación europeo MODSIMTEX (Modelización y Simulación Textil), que generará una nueva tecnología capaz de ahorar toneladas de materia prima, tiempo y energía a los fabricantes de la industria textil. En este proyecto, un consorcio de 12 empresas y laboratorios de investigación de referencia en toda Europa diseñarán un sistema inteligente capaz de reducir, en tres cuartas partes, el tiempo y la materia prima necesarios para la puesta a punto de la maquinaria de las cadenas de producción de productos de valor añadido.

El nuevo sistema estará listo en poco más de tres años. MODSIMTEX generará una nueva tecnología capaz de reducir, en un 75%, el tiempo y la materia prima, y permitirá ahorrar hasta un 7% de la energía que hay que invertir en la puesta en marcha de la maquinaria cuando se cambia de producto.

Cuando decidió hacer el doctorado, Miguel Delgado escribió una lista con los argumentos para el 'sí' y los argumentos para el 'no'. Veia en el doctorado la posibilidad de tener más tiempo para aprender, pero también era consciente de la falta de estabilidad laboral que comportaba. Ahora reconoce que en aquel momento no tuvo en cuenta un factor que ahora considera imprescindible: "el contacto con la empresa".

Se incorporó al proyecto europeo MOET a partir de una beca de colaboración cuando estaba estudiando. Este proyecto, liderado por la empresa Airbus, conseguirá mejorar la arquitectura interna de los aviones para que pierdan peso, ahorren combustible, sean más seguros y, en definitiva, contaminen menos.

En este proyecto, dirigido por los investigadores Juan Antonio Ortega y José Luis Romeral, la Politécnica se encarga de diagnosticar el funcionamiento del motor que mueve los alerones del avión. La novedad es que este motor, que habitualmente funciona con un sistema hidráulico, se basará en un sistema electromecánico.

Alessandra Monerris creu que una persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de tenir una sèrie d'habilitats i competències: "constància, perseverança, capacitat de síntesi i treball en equip, ment oberta, ganes de qüestionar-se el perquè de moltes coses, però alhora independència i iniciativa!".

El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).

Alessandra Monerris thinks that research requires a series of skills and abilities: ‘dedication, perseverance, the ability to synthesise information, the capacity to work as part of a team, an open mind, a willingness to wonder why things are the way they are, not to mention independence and initiative!’

On 2 November 2009, the European Space Agency launched the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) satellite. The group led by researcher Adriano Camps, from the UPC’s Department of Signal Theory and Communications, participated in the mission, which was the first to be led by Spain and will enable more precise forecasts regarding climate change. Monerris defended her doctoral thesis within the framework of the activities leading up to the satellite launching. She is currently the director of the SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).

Alessandra Monerris cree que una persona que quiera dedicarse a la investigación debe tener una serie de habilidades y competencias: "constancia, perseverancia, capacidad de sintesís y trabajo en equipo, mente abierta, ganas de cuestionarse el porqué de muchas cosas, pero a la vez independencia e iniciativa".

El 2 de noviembre de 2009, la Agencia Espacial Europea ha puesto en órbita el satélite SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). En la misión, la primera liderada por el Estado español, que permitirá hacer predicciones más precisas sobre el cambio climático, ha participado el grupo que lidera el investigador Adriano Camps, del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones. Alessandra ha defendido su tesis doctoral en el marco de las actividades previas al lanzamiento del satélite. Actualmente es directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).

El projecte UPC Recerca Jove amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que es du a terme a la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. De l’altra, fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre prou coneguda, ni reconeguda, per l’entorn social.

Una pregunta és el punt de partida de cadascun dels 31 videoclips. En 3 minuts, els joves investigadors i investigadores donen resposta, d’una manera entenedora i divulgativa, a alguns problemes de la nostra vida quotidiana, sovint en col·laboració amb altres empreses i institucions de recerca implicades en el desenvolupament tecnològic i la innovació. Per exemple: és possible detectar, a l’instant, el rebuig d’un ronyó trasplantat? I preveure inundacions, incendis forestals o excés d’ozó a l’aire que respirem? O, fins i tot, és possible regenerar els teixits del cos humà o recuperar el gust dels tomàquets? També alguns dels curts plantegen situacions que ara com ara poden semblar més properes a la ciència-ficció, però que també formen part de la recerca que s’està fent a la UPC: viurem sota terra?, avions no tripulats?, tecnologia invisible?, robots cirurgians?

Investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències Fotòniques, Satish Rao creu que “és excitant treballar com a investigador, ja que la creativitat en les idees i l’esforç produeix sempre recerca innovadora i millores tecnològiques”.

La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.

Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.

Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.

Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.

Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.

Enginyer tècnic agrícola, ha participat en el projecte d’estudi socioeconòmic del cultiu de mongeta del Ganxet, així com en el projecte de millora de varietats tradicionals de tomàquet a l’equip de Millora Vegetal per Característiques Organolèptiques de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Pensa que una persona que es vol dedicar a la recerca “ha de tenir ganes d’aprendre: la formació és constant, però també és important la capacitat de concentració, de prendre decisions, la constància, el saber treballar en grup... I sobretot il·lusionar-se amb el projecte en què s'està treballant”.

Per a ell, la decisió de dedicar-se a la recerca no es pren de manera puntual. “El projecte en què estic treballant s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la meva implicació; el que m’ha motivat més en tot aquest temps ha estat la confiança que m'han mostrat els membres del grup de recerca, tant els que em tutoritzen com els que treballen en projectes paral·lels”.

Satish Rao
Postdoctoral researcher
30 years-old; Washington, D.C, USA
Currículum
Postdoctoral Researcher. Institut of Photonic Sciences. Castelldefels.
PhD – Physics: University of Illinois at Urbana-Champaign, USA.
MSc – Electrical and Computer Engineering: University of Illinois at Urbana-Champaign, USA.
Outsanding
The best of dedicating oneself to the research is that every day one has the chance to produce something new. One’s ideas and hard work can produce something innovative and unique and can improve technologies. This is exciting for working as a researcher.
In Spain, there is a lot of money that is being spent on research. So there are many opportunities for youngsters to become involved in research in this country. It is not as necessary as before for talented researchers to leave Spain to have good careers. Second, a talented researcher is respected all across the world and will have the opportunity to do many things as technology continues to advance.
I hope that I will some day become a professor at a university in the United States or in Europe. This is very difficult, but I do imagine myself working in research for a long time either at a university/institute or for a company.

Doctora en Enginyeria Industrial i professora de la Politècnica, ha realitzat diferents estades de recerca a Austràlia i participa en diversos projectes de recerca nacionals i europeus. La seva línia de recerca s’orienta a l’estudi del comportament dels incendis forestals i les aplicacions de la termografia infraroja en la lluita contra els incendis.

Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”

Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.