En todo el mundo, los fotógrafos de arquitectura han sido cruciales para el registro del legado arquitectónico y han colaborado decisivamente a conformar el universo visual de referencia de los arquitectos que les eran contemporáneos influyendo decisivamente en el horizonte de lo que toda una generación podía llegar a anhelar.
Proyecto de Investigación: “Recuperación y Difusión de los Archivos Fotográficos de la Arquitectura Moderna para el Desarrollo de un Patrimonio Visual Operativo” (HAR2013-45096-R)

Dirección y coordinación
Cristina Gastón Guirao

Equipo de investigación
Antonio Armesto, Andrea Parga, Cristina Gastón, Fernanda Aguirre, Claudia Rueda, María Pía Fontana, Miguel Mayorga, Margarita Roa, Diego López de Haro, José Quintanilla, Cristóbal Molina, Daniel García-Escudero, María Fernanda Jaua, Nicolás Sica, Ricardo Fernández Flores, Sandra Hernández Yborra, Álvaro Solís, Carlos Labarta.

Edición de video
David Sunyol

Dirección de fotografía
David Salcedo

Instituciones Colaboradoras
Instituto Moreira Salles, Archivo de Arquitectura de la Universidad de Puerto Rico, Estudio Mario Roberto Álvarez y Asociados, Museu Paulista da Universidade de São Paulo, Museu de Arte Moderna do Rio de Janeiro, Arquitectos Ramón Torres y Héctor Velázquez, Fundación Televisa, Archivo Histórico Foto Rudolf, Archivo Fotografía Urbana de Caracas, Museo de Bogotá, Archivo Luis Ladrón de Guevara en el Museo Histórico Nacional de Chile, Isabel Mandello de Bauer, Archivo de originales FADEU Pontificia Universidad Católica de Chile, Archivo Germán Téllez Castañeda
Acervo Fundación Leo Matiz, Archivo de Arquitectos Mexicanos UNAM, CEDODAL, Archivo Universidad Santiago de Chile, Archivo de Bogotá, Galería Jorge Mara – La Ruche.

Descripció dels interessos i beneficis esperats per part dels participants en el projecte mF2C.

"Divulgar i disseminar la ciència és imprescindible. I avui en dia utilitzar les xarxes socials també" (Javi Polinario). Aquestes paraules són de Javi Polinario, expert en comunicar la ciència a les xarxes socials, que realitzà una xerrada a la Biblioteca de l'EPSEVG dins el marc de la Setmana Internacional de l'Accés Obert. En aquesta sessió explicà tot el que cal saber per comunicar de forma efectiva i aconseguir el màxim impacte i visibilitat com a investigadors, optimitzant també temps. Mostra, amb bones pràctiques i exemples, com podem millorar la comunicació dels projectes i activitats de recerca. La comunicació dels projectes de recerca perquè arribin a la ciutadania i a la societat en general, sol ser una assignatura pendent, tot i iniciatives com les del programa europeu Horizon2020 on l'accés obert a les publicacions dels projectes europeus és obligatòria. Cal demostrar que la ciència contribueix a afrontar els desafiaments socials i per això, ens convé conèixer quines tècniques i canals podem utilitzar per arribar al públic actual. A més, el sistema tradicional de publicació i mesura de l'impacte de la recerca queda, molt sovint, superat.

Presentació del projecte mF2C i 3 exemples d'àmbits d'implementació.

Conferència-activitat: "De la destral de sílex al mòbil intel·ligent, una brevíssima història de la tecnologia" a càrrec de Marc Boada, científic, escriptor, conferenciant i escultor. Tota la seva trajectòria professional està lligada a la divulgació científica. Ha participat en la creació de museus i exposicions de ciència (CosmoCaixa, mNACTEC, Museu del Coure, etc...).

Los desprendimientos rocosos son fenómenos de inestabilidad frecuentes en desmontes de vías de comunicación, en minas a cielo abierto y canteras, en laderas escarpadas y acantilados costeros. La disposición y persistencia de las juntas en el macizo rocoso determinan las dimensiones de los volúmenes de roca cinemáticamente inestables y condicionan el modo como se producirá la fragmentación de la masa desprendida en su impacto contra el terreno. Para caracterizar dichas discontinuidades se trabaja sobre modelos tridimensionales del escarpe rocoso. En este video se muestran varias técnicas geomáticas empleadas en el proyecto de investigación RockRisk (BIA2013-42582-P) para la obtención de los modelos 3D, como el Láser Escáner Terrestre o TLS (Terrestrial Laser Scanning) y la fotogrametría desde vehículos aéreos no tripulados, cuyo uso está justificado por la inaccesibilidad y el riesgo que entraña el trabajo en cantiles rocosos.

Descripció del projecte CIPSEC : Enhancing Critical Infrastructures Protection with Innovative SECurity framework.

Presentació de la participació de l'Hospital Clínic de Barcelona dins el projecte CIPSEC : Enhancing Critical Infrastructures Protection with Innovative SECurity framework, a càrrec de Ferran Rodríguez.

Descripció del projecte CIPSEC a càrrec de Sotiris Ioannidis, representant del FORTH Institute of Computer Science i coordinador científic del projecte CIPSEC.

Presentació de la participació del consorci CSI-Piemonte dins el projecte CIPSEC : Enhancing Critical Infrastructures Protection with Innovative SECurity framework, a càrrec de Vittorio Vallero.

Descripció del projecte CIPSEC a càrrec d'Antonio Álvarez, representant d'Atos SE (Societas Europaea) i coordinador del projecte CIPSEC.

Presentació de la participació de Deutsche Bahn AG dins el projecte CIPSEC : Enhancing Critical Infrastructures Protection with Innovative SECurity framework, a càrrec de Christian Schlehuber.