La cirurgia refractiva permet corregir els defectes de refracció de l’ull —miopia, hipermetropia i astigmatisme— a través de tècniques làser que modifiquen la curvatura de la còrnia, o bé mitjançant la implantació de lents intraoculars.

En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.

L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2013 a l'EPSEVG.

L’Estadística és la ciència de les dades. En aquesta xerrada veurem amb exemples com coses d’Estadística molt elementals ens poden ajudar en moltes accions de la nostra vida quotidiana. Nombres i bones dosis de sentit comú ens han d’acompanyar per viure millor i entendre moltes coses de la nostra societat actual.

Héctor Robles promou un nou model de fer, batejat com Honest Strategy, que unifica l'estratègia de negoci, la innovació centrada en les persones i la gestió de la cultura d'empresa. Es tracta d'un model de transformació que s'aplica a les organitzacions perquè puguin assolir felicitat, èxit i sostenibilitat a través de l'honestedat. L'ha experimentat (totalment o en part) a empreses com Caser, Connectia, Axel Springer, FabLab o Lékué (últim Premi Nacional d'Innovació i Disseny ), entre altres.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2013 a l'EPSEVG.

Mostra tres perspectives diferents sobre la problemàtica de l'aigua i sanejament a comunitats empobrides.

Des de la recerca, a càrrec de Ricard Giné: Visió general de context, on es descriu la problemàtica de l'accés als serveis bàsics en països empobrits.
Des de la institució, a càrrec de Daniel López: Visió general del CCD de la UPC i la seva aposta per transformar realitats desde la universitat.
Des de l'estudiant, a càrrec d'estudiants de la ETSECCPB i vinculats al Centre de Cooperació i Desenvolupament de la UPC: Apropar-se a la realitat a través d'un projecte concret al Nepal.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2013 a l'EPSEVG.

L’energia i l’aigua estan units estretament. No només perquè l’energia és un component essencial en moltes de les fases de la gestió integral del cicle de l’aigua, sinó també perquè l’aigua és protagonista d’alguns aspectes de la generació de l’energia.

L’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats: aquest escenari fa imprescindible plantejar nous models de gestió urbana més sostenibles i eficients. És el propòsit de les anomenades ‘smart cities’ o 'clever cities', una expressió que s’aplica a les ciutats compromeses en una gestió més automàtica i eficient de les seves infraestructures i serveis.

Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.

Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

Smart city - ciutat intel·ligent - és el terme que defineix un nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida de les persones i que dóna resposta als nous reptes de la ciutat en àmbits com la gestió d'infraestructures, la salut i els serveis socials, l'energia, la mobilitat urbana, la sostenibilitat mediambiental o la governança, i que utilitza de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

La propera setmana se celebra a Barcelona la Smart City Expo World Congress, un saló que reunirà els experts i les empreses líders en iniciatives innovadores sobre la ciutat del futur. Què significa ser una smart city?

Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.

Lliçó pràctica sobre la realitat augmentada: des dels seus inicis fins a reflexionar sobre el futur d'aquesta tecnologia.

L’empresa Ànima, formada per un col·lectiu multidisciplinari de dissenyadors, enginyers i experts en màrqueting i innovació, és una de les firmes joves que contribueix a mantenir el posicionament internacional de Barcelona en el sector dels serveis de disseny. Un treball rigorós i sistemàtic, oferint servies d’innovació basats en l’acurada aplicació del disseny, han permès a Ànima construir una bona cartera de clients, i amb un estil de creació propi, contribuir a crear una extensa gamma de productes per empreses d’Europa i d’Àsia.

Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.

L’any 1999, dos professors de la Universitat Politècnica de l’Estat de Califòrnia i la Universitat de Stanford van crear el conegut CubeSat, un satèl·lit de recerca espacial en forma de cub, de 10 centímetres d’aresta i un pes màxim d’1 kg, i construït amb components comercials.

La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.